1. Amanda Leal LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA TEMA 11

2. ÍNDEX 1. Orígen del concepte ‘Ciutadania’ 2. Ciutadania moderna 3. Dimensions de la ciutadania contemporànea

3. 1.1 DEFINICIÓ DE CIUTADÀ ORÍGEN DEL CONCEPTE DE ‘CIUTADANIA’ 1 L’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país . PERTANY A UNA COMUNITAT POLÍTICA GAUDEIX DE DRETS I PARTICIPA EN LES TASQUES DEL GOVERN

4. La democràcia grega: TRADICIÓ POLÍTICA 1.2 LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA En L’antiga Grècia CIUTAT = POLIS = AUTÒNOM I AUTOSUFICIENT En la democràcia grega El ciutadà participa en la política de la POLIS DELIBERACIÓ: intercanvi d’opinions per arribar a un acord VOTACIÓ PRINCIPIS QUE REGEIXEN L’ASSAMBLEA ISONOMIA = IGUALTAT DAVANT LA LLEI ISEGORIA = IGUALTAT DE PARAULA KOINONÍA = COMUNITAT DE COOPERACIÓ PER ACONSEGUIR EL BÉPÚBLIC

5. 1.2 LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA L’ antiga Roma: TRADICIÓ JURÍDICA CIUTADÀ = Gaudeix de protecció jurídica atorgada per les LLEIS i INSTITUCIONS ‘ El ciutadà és aquell que actua sota la llei i espera la protecció de la llei Jurista GAIO TÍTOL JURÍDIC QUE PERMET RECLAMAR CERTS DRETS CIUTADÀ OBTÉ

6. 1.3 LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA CIUTADANIA EXCLOENT: Únicament eren ciutadans homes adults Només es considerava lliure i igual a aquells qui tinguessin la condició de ciutadà. NO A TOT ÉSSER HUMÀ ELS DRETS INDIVIDUALS NO estaven protegits 1.4 DOBLE ARREL DE CIUTADANIA MODERNA GREGA REPÚBLICANA PARTICIPACIÓ POLÍTICA A TRAVÉS DE LA DELIBERACIÓ ROMA LIBERAL PROTECCIÓ LEGAL DELS DRETS DE LA PERSONA

7. CIUTADANIA MODERNA 2 2.1 CIUTADANIA I ESTAT Revolució: -Francesa -Anglesa -Americana Capitalisme DRETS NATURALS ESTAT NACIONAL MODERN: Defensa la vida, la integritat i la propietat dels seus membres S. XVII i XVIII

8. Maquiavel Introdueix el terme ESTAT: Organització estable. Jean Bodi Introdueix el terme SOBIRANIA en un estat absolutista CIUTADANS Ostenten la nacionalitat del país Segons el país la nacionalitat és: DRET DE SÒL: Reconèix com a ciutadà que neix en el territori nacional. DRET DE SANG: És prioritari la nacionalitat dels pares.

9. 2.2 CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT 1996 el filòsof alemany HABERMAS publica La inclusión del otro. Hi ha diverses maneres d’entendre la relació entre ciutadans i l’Estat: Concepció LIBERAL : ( Carl Schmitt ) separació entre LLIBERTATS CIVILS ( garantides a tots els ciutadans) i DRETS POLÍTICS (als membres el grup etnicocultural base de l’estat). Concepció REPUBLICANA : no es dona preferència a cap majoria enfront la minoria es considera ‘ una associació de membres lliures i iguals d’una comunitat de dret ’. LA CIUTADANIA VA LLIGADA ALS PROCEDIMENTS DEMOCRÀTICS Concepció COMUNITARISTA : reclama atenció als vincles ètnics i culturals . Comunitat Contracte social Ciutadans viuen sota lleis reguladores de llibertats públiques Charles Taylor segons el LIBERALISME I REPUBLICANISME els éssers humans estableizen contractes entre ells perquè són egoistes. El COMUNITARISTA defensa vincles per la cultura i la procedència i són la base de la solidaritat.

10. 2.3 CIUTADANIA I DRETS HUMANS DRETS CIVILS DRETS POLÍTICS DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS Aquells drets que defensan els possibles abusos de l’Estat i manté un marge de llibertat per el ciutadà . Dret de participació política, per exemple: associació política, sufragi universal i a ocupar càrrecs públics. Dret a l‘educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball.

11. 2.4 CIUTADANIA SOCIAL Aquest terme es consolida: publicació de Marshall Ciudadanía y clase social (1950) La ciutadania SOCIAL inclou: DRETS SOCIALS ( treball, educació, habitatge ). Estat Nacional ESTAT SOCIAL DE DRET o ESTAT DE BENESTAR ( països europeus ) Per sentir-se membre d’una societat ha de saber que aquesta es preocupa per la seva supervivència. Fet que passa a un ESTAT DE JUSTÍCIA NO ESTAT DE BENESTAR INCONVENIENT

12. DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA 3 3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇA Perquè un ciutadà se senti membre de la societat és important: RACIONALITAT DE JUSTÍCIA SENTIMENT DE PERTINENÇA

13. 3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇA DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENT I D’EXERCICI POLÍTICA -Igualtat de drets civils i polítics. -Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política SOCIAL -Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions. -Ús responsable de les prestacions. ECONÒMICA -Equitat en les relacions laborals. -Responsabilitat personal i corporativa. -Consum just i responsable. CIVIL -Ètica professional. -Voluntariat. INTERCULTURAL -Respecte actiu. -Voluntariat amb inmigrants COSMOPOLITA -Solidaritat internacional. -Voluntariat a ONG.

14. 3.1 JUSTÍCIA I PERTINENÇA Tipus d’implicacions de dimensions de la ciutadania RECONEIXEMENT de la ciutadania es refereix a la RESPONSABILITAT QUE TÉ CADA SOCIETAT per assegurar que es reconeix com a ciutadans a les persones. -LEGAL -EFECTIU O REAL L’EXERCICI DE LA CIUTADANIA es refereix a la RESPONSABILITAT QUE CORRESPON A CADA PERSONA en una societat quan exerceix de ciutadà. -DRETS CÍVIS -VOLUNTARIAT

15. 3.2 NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA Som ciutadans económics i em de pendre una ÉTICA EMPRESARIAL RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES Finalitat de: -Posar en pràctica ètica del consum just -Eradicació de la pobresa Són llaços socials no polítics que impulsen una ciutadania activa i responsable. VOLUNTARIAT O TERCER SECTOR SOCIAL Professions amb serveis a la societat han de tenir una ÈTICA PROFESSIONAL OPINIÓ PÚBLICA, mantenir obert el debat mitjançant ús públis de la RAÓ

16. 3.2 NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA Per evitar discriminacions es va crear una nova dimensió de la ciutadania ÉTICA INTERCULTURAL Invita a un DIÀLEG ENTRE DIFERENTS GRUPS SOCIALS dins la mateixa societat Construïr un món en que tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta És necessari UNIVERSALITZAR ELS DRETS HUMANS de la 1ra, 2na i 3ra generació GLOBALITZACIÓ ÈTICA