SlideShare a Scribd company logo
ORIGEN DELS ABASTIMENTS
D’AIGUA: EL CAS DE LA CIUTAT
DE VALÈNCIA
TEMA
01
HISTÒRIA DE L'ABASTIMENT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
Des de principis del XIX, van haver-hi grans d'epidèmies
de còlera. En aquesta època sorgeixen diversos projectes
per a tractar l'aigua, tots fallits per falta de recursos.
Es crea una Comissió formada per Ajuntament de València,
la Societat Econòmica d'Amics del País i el germà del
canonge Liñán
En 1846 mor el Canonge
Mariano Liñán deixant en
herència 28.000 duros
per al finançament de
l’abastiment
Inici:
D. José Campo, Marquès de Campo, llavors Alcalde
de València, crea una S.A. on particulars aporten
diners que es retornaria mitjançant impostos:
Després de diversos estudis, es decideix que la presa
es realitze en el riu Turia.
El projecte ho realitza l'enginyer Calixto Santa Creu.
L'obra és dirigida per l'enginyer D. Ildefons Cerdà i
Súñer amb la col·laboració de D. Leodegario
Marchessaux.
L'herència del canonge va suposar aproximadament el
10% de l'obra, ascendint a més de 6 milions de reals
(uns 36 milions de € actuals).
DINERS INSUFICIENTS: COM FINANÇAR-HO?
EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
 Duanes sobre el blat.
 Alguns aliments bàsics.
D. José Camp deixa l'alcaldia i s'erigeix president de la
“Conducció d'aigua Potable a la ciutat de València S.A”, sent el primer
president de la companyia.
Des del Arquillo parteixen dues canonades
que arriben fins al Dipòsit General de la Creu
de Mislata (actual Museu Històric de la Ciutat
de València).
Entre 1845-1850 es construeix:
Azud de la Presa
Bassa de decantació
Aqüeducte que arriba fins al
Arquillo
Des del Dipòsit general, entren per la C/Quart i
C/Cavallers entra la primera canonada d'aigua
potable a la ciutat, proveint una mitja dotzena
de fonts.
EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
Donada la complexitat del projecte, s'atorga concessió
independent a l'explotació de l'aqüeducte. El concessionari de
l'aqüeducte és Rafael Sociat.
Entre 1850 i 1878 s'observa
que la demanda creix: l'aigua
és insuficient aigua en qualitat i
en pressió
Primer Projecte d'Eixample de
València (Fallit)
SOLUCIÓ: En 1880 la ciutat de València fa
una forta inversió en millora dels filtres i la
xarxa de la ciutat.
Epidèmies de Còlera en 1884 i
1885: moren 30.000 persones
EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
L'obra s'executa en 1888. Consisteix en
•Dipòsit de Sant Onofre a Quart de Poblet,
•Canonada DN600 en el tram Sant Onofre-Arquillo
•Basses de decantació en La Presa
•Millores en els filtres de La Presa
Eixample de
València en 1884
NOU PROJECTE: millorar la pressió, cabal i quantitat de l'aigua.
Es publica un concurs de
l'obra amb una concessió
a 40 anys donada a
Fernando de Vicente i
Charpentier.
MODEL D’ ABASTIMIENT D’AIGUA ESGOTAT
La població consumeix aigua de pous.
València continua creixent. El ritme
de creixement és superior al de la
xarxa de abastiment
Epidèmia còlera en 1890.
En 1900, Aigües Potables i Millores de València
decideix fer un abastiment d’aigua.
EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
Gran polèmica social:
Charpentier abandona la concessió
i li la cedeix a la S.A. d'Aigües
potables i Millores de València.
Nou ús: el reg i baldeig a
partir de 1908.
L'antiga xarxa
formada per
l'aqüeducte,
dipòsit de la creu
de Mislata i resta
de canonades
construïdes
En 1904 s'aprova el projecte. La inversió es finança amb una
nova concessió a 90 anys.
Les obres s'executen entre 1904 i 1908, i consisteixen en:
• Nou sistema de potabilització: els revòlvers Anderson (fotografía)
• Renovació de gran part de la xarxa interior de la ciutat
• Construcció de la sala de bombes, avui dia en servei (fotografia)
• Construcció del primer dipòsit de Collado de planta circular.
• Conducció en pressió fins a València.
• Instal·lació de filtres en La Presa.
EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
A partir de 1940, després de la guerra civil, es modernitza la planta, construint
dues línies de tractament (Baixa i Alta 1) amb uns decantadors estàtics.
Des de 1900 fins a 1928 es realitzen inversions en millora de basses de decantació i
filtres lents en la planta.
Entre 1928 i 1932 es construeix el nou dipòsit del Collado, noves basses de
decantació i filtres lents.
EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
Entre 1960 i 1975 es continuen fent inversions en la planta fent que
estiga sempre a l'avantguarda de la tècnica, tot en servei actualment
 Decantadors circulars
 Filtres ràpids moderns en les
instal·lacions Baixa i Alta 1
 Laboratori d’análisis de Qualitat
EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
En 1978 es considera que l'aigua del Turia en ocasions pot ser que no siga
suficient per a proveir a la ciutat, es construeix el canal Xúquer - Turia
permetent que La Presa puga captar els cabals sobrants.
EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
En 1980 es construeix la planta potabilitzadora
de “El Realón” (Picassent) ampliant la capacitat
i garantia de subministrament a la ciutat de València
i la seua àrea metropolitana
EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
Potabilitzadora “La Presa”
LES POTABILITZADORES EN L'ACTUALITAT
Potabilitzadora “El Realón”
LES POTABILITZADORES EN L'ACTUALITAT
www.globalomnium.com
GRÀCIES PER LA SEUA ATENCIÓ

More Related Content

Similar to Tema 1

Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrialscolonies3b
 
Sanejament i proveïment d'aigua a Alaior
Sanejament i proveïment d'aigua a AlaiorSanejament i proveïment d'aigua a Alaior
Sanejament i proveïment d'aigua a AlaiorPeggyMestreDuran
 
Aigua a Alacant
Aigua a AlacantAigua a Alacant
Aigua a Alacantlluisbo
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930gamameteo
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaCarles Olmedo Quirós
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla CerdàOriol
 
BARRI DE LA BARCELONETA - 1
BARRI DE LA BARCELONETA - 1BARRI DE LA BARCELONETA - 1
BARRI DE LA BARCELONETA - 1Manel Cantos
 
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vic
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vicZones d'interès etnològic - Adoberies de vic
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vicPatrimoni Etnologic
 
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurismePresent_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurismeEstherMartnezMir
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940gamameteo
 
Colònia vidal
Colònia vidalColònia vidal
Colònia vidalpeleon97
 
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecUn passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecEnric H. March
 
Monuments HistòRics
Monuments HistòRicsMonuments HistòRics
Monuments HistòRicsguest3c98da
 

Similar to Tema 1 (20)

Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
Les colonies industrials
Les colonies industrialsLes colonies industrials
Les colonies industrials
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
Sanejament i proveïment d'aigua a Alaior
Sanejament i proveïment d'aigua a AlaiorSanejament i proveïment d'aigua a Alaior
Sanejament i proveïment d'aigua a Alaior
 
Colonia Vidal Pau Gallardo
Colonia Vidal   Pau GallardoColonia Vidal   Pau Gallardo
Colonia Vidal Pau Gallardo
 
Aigua
AiguaAigua
Aigua
 
Aigua a Alacant
Aigua a AlacantAigua a Alacant
Aigua a Alacant
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
 
BARRI DE LA BARCELONETA - 1
BARRI DE LA BARCELONETA - 1BARRI DE LA BARCELONETA - 1
BARRI DE LA BARCELONETA - 1
 
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vic
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vicZones d'interès etnològic - Adoberies de vic
Zones d'interès etnològic - Adoberies de vic
 
01 pam 2007 2012
01 pam 2007 201201 pam 2007 2012
01 pam 2007 2012
 
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurismePresent_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
Present_3PalmaDesdeIndustriaSXIX_PrimersImpactesTurisme
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940
 
Colònia vidal
Colònia vidalColònia vidal
Colònia vidal
 
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecUn passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel Rec
 
El riu besòs
El riu besòsEl riu besòs
El riu besòs
 
Monuments HistòRics
Monuments HistòRicsMonuments HistòRics
Monuments HistòRics
 

Tema 1

  • 1. ORIGEN DELS ABASTIMENTS D’AIGUA: EL CAS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA TEMA 01
  • 2. HISTÒRIA DE L'ABASTIMENT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA Des de principis del XIX, van haver-hi grans d'epidèmies de còlera. En aquesta època sorgeixen diversos projectes per a tractar l'aigua, tots fallits per falta de recursos. Es crea una Comissió formada per Ajuntament de València, la Societat Econòmica d'Amics del País i el germà del canonge Liñán En 1846 mor el Canonge Mariano Liñán deixant en herència 28.000 duros per al finançament de l’abastiment Inici:
  • 3. D. José Campo, Marquès de Campo, llavors Alcalde de València, crea una S.A. on particulars aporten diners que es retornaria mitjançant impostos: Després de diversos estudis, es decideix que la presa es realitze en el riu Turia. El projecte ho realitza l'enginyer Calixto Santa Creu. L'obra és dirigida per l'enginyer D. Ildefons Cerdà i Súñer amb la col·laboració de D. Leodegario Marchessaux. L'herència del canonge va suposar aproximadament el 10% de l'obra, ascendint a més de 6 milions de reals (uns 36 milions de € actuals). DINERS INSUFICIENTS: COM FINANÇAR-HO? EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850  Duanes sobre el blat.  Alguns aliments bàsics.
  • 4. D. José Camp deixa l'alcaldia i s'erigeix president de la “Conducció d'aigua Potable a la ciutat de València S.A”, sent el primer president de la companyia. Des del Arquillo parteixen dues canonades que arriben fins al Dipòsit General de la Creu de Mislata (actual Museu Històric de la Ciutat de València). Entre 1845-1850 es construeix: Azud de la Presa Bassa de decantació Aqüeducte que arriba fins al Arquillo Des del Dipòsit general, entren per la C/Quart i C/Cavallers entra la primera canonada d'aigua potable a la ciutat, proveint una mitja dotzena de fonts. EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
  • 5. Donada la complexitat del projecte, s'atorga concessió independent a l'explotació de l'aqüeducte. El concessionari de l'aqüeducte és Rafael Sociat. Entre 1850 i 1878 s'observa que la demanda creix: l'aigua és insuficient aigua en qualitat i en pressió Primer Projecte d'Eixample de València (Fallit) SOLUCIÓ: En 1880 la ciutat de València fa una forta inversió en millora dels filtres i la xarxa de la ciutat. Epidèmies de Còlera en 1884 i 1885: moren 30.000 persones EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850
  • 6. EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850 L'obra s'executa en 1888. Consisteix en •Dipòsit de Sant Onofre a Quart de Poblet, •Canonada DN600 en el tram Sant Onofre-Arquillo •Basses de decantació en La Presa •Millores en els filtres de La Presa Eixample de València en 1884 NOU PROJECTE: millorar la pressió, cabal i quantitat de l'aigua. Es publica un concurs de l'obra amb una concessió a 40 anys donada a Fernando de Vicente i Charpentier.
  • 7. MODEL D’ ABASTIMIENT D’AIGUA ESGOTAT La població consumeix aigua de pous. València continua creixent. El ritme de creixement és superior al de la xarxa de abastiment Epidèmia còlera en 1890. En 1900, Aigües Potables i Millores de València decideix fer un abastiment d’aigua. EL PRIMER ABASTIMENT D'AIGUA DE 1850 Gran polèmica social: Charpentier abandona la concessió i li la cedeix a la S.A. d'Aigües potables i Millores de València.
  • 8. Nou ús: el reg i baldeig a partir de 1908. L'antiga xarxa formada per l'aqüeducte, dipòsit de la creu de Mislata i resta de canonades construïdes En 1904 s'aprova el projecte. La inversió es finança amb una nova concessió a 90 anys. Les obres s'executen entre 1904 i 1908, i consisteixen en: • Nou sistema de potabilització: els revòlvers Anderson (fotografía) • Renovació de gran part de la xarxa interior de la ciutat • Construcció de la sala de bombes, avui dia en servei (fotografia) • Construcció del primer dipòsit de Collado de planta circular. • Conducció en pressió fins a València. • Instal·lació de filtres en La Presa. EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
  • 9. A partir de 1940, després de la guerra civil, es modernitza la planta, construint dues línies de tractament (Baixa i Alta 1) amb uns decantadors estàtics. Des de 1900 fins a 1928 es realitzen inversions en millora de basses de decantació i filtres lents en la planta. Entre 1928 i 1932 es construeix el nou dipòsit del Collado, noves basses de decantació i filtres lents. EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
  • 10. Entre 1960 i 1975 es continuen fent inversions en la planta fent que estiga sempre a l'avantguarda de la tècnica, tot en servei actualment  Decantadors circulars  Filtres ràpids moderns en les instal·lacions Baixa i Alta 1  Laboratori d’análisis de Qualitat EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
  • 11. En 1978 es considera que l'aigua del Turia en ocasions pot ser que no siga suficient per a proveir a la ciutat, es construeix el canal Xúquer - Turia permetent que La Presa puga captar els cabals sobrants. EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
  • 12. En 1980 es construeix la planta potabilitzadora de “El Realón” (Picassent) ampliant la capacitat i garantia de subministrament a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana EL NOU ABASTIMENT D'AIGUA DE 1904
  • 13. Potabilitzadora “La Presa” LES POTABILITZADORES EN L'ACTUALITAT
  • 14. Potabilitzadora “El Realón” LES POTABILITZADORES EN L'ACTUALITAT