Comunicació "Taller RDA (Recursos, descripció i accés) a les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació.
Per Imma Ferran (BC) i Anna Rovira (UB)
Comunicació de Joana Roig (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Formació impartida a càrrec de Laia Garcia i Mireia Alcalá sobre gestió de dades de recerca per a personal recent incorporat a les institucions participants de CORA.RDR.
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Comunicació de Joana Roig (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Formació impartida a càrrec de Laia Garcia i Mireia Alcalá sobre gestió de dades de recerca per a personal recent incorporat a les institucions participants de CORA.RDR.
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Activitat de formació, impartida pel CSUC, per sensibilitzar de la importància de fer una bona gestió de les dades de recerca i, sobretot, de la necessitat de publicar les dades seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables).
Al món físic col·leccionem fotografies en àlbums, carreguem l'Ipod amb les nostres cançons preferides, llegim revistes que contenen col·leccions d'articles... Aquesta pràctica d'agregació també l'estenem al web, sobretot a partir de l'aparició del web 2.0 acumulem llistes d'URL a l'apartat de preferits del nostre navegador o al Delicious, agrupem fotografies en llocs web com FlickR o Picasa, pugem els vídeos a Youtube, les notícies i novetats en agregadors d'RSS, etc. No existeix una manera estàndard de descriure i identificar aquestes agregacions al web, i és aquest el punt de partida de l'Open Archives Initiative Object Reuse and Exchange (OAI-ORE).
L'OAI-ORE defineix estàndards per a la descripció i l'intercanvi d'agregacions de recursos web. Aquestes agregacions, de vegades anomenades objectes digitals compostos, poden combinar recursos distribuïts amb múltiples formats, com ara text, imatges, dades i vídeos. L'objectiu d'aquests estàndards és exposar la riquesa d'aquest contingut agregat a aplicacions de dipòsit, intercanvi, visualització, reús i preservació, com poden ser els dipòsits d'e-informació.
La sessió informativa pretén descriure el funcionament bàsic d'aquestes especificacions, tot diferenciant-les del protocol OAI-PMH, i explorar les seves possibilitats descrivint alguns dels experiments que s'estan realitzant. També es mostraran les primeres passes que el CESCA hi està fent en el marc d'un grup de treball del projecte RECOLECTA.
http://www.cesca.cat/promocio/conferencies/2009/primavera.html#OAI
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Ponència presentada per Víctor Pàmies a les I Jornades sobre el català a les noves tecnologies, que tingueren lloc a la UB, organitzades per Softcatalà, la UB i la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives, dins el marc de la xerrada "Comunitats, directoris i cercadors: Internet com a punt de trobada de la comunitat catalanoparlant". Juny de 2003.
IT Academy s'adreça a totes aquelles persones que volen reconvertir-se o trobar feina en el món TIC, un dels sectors amb més projecció i millor remunerats. Per això s'han dissenyat dues tipologies de formació presencial per adaptar-se millor a les necessitats i objectius de les possibles participants.
Presentació sobre la pianola i la col·lecció de rotlles de la Biblioteca de Catalunya al Seminari "Rollos de pianola en el siglo XXI: análisis y recuperación del patrimonio sonoro", organitzat per la Facultat de Ciències de la Documentació de la UCM.
La preservación digital en la Biblioteca de Catalunya: sumando complicidades Biblioteca de Catalunya
La presentación describe los esfuerzos de preservación digital de la Biblioteca de Catalunya, incluyendo su archivo web de dominios .cat, colecciones digitalizadas, y producciones digitales recibidas a través del depósito legal. La biblioteca mantiene un repositorio de preservación basado en OAIS y está estableciendo convenios con otros repositorios para distribuir la preservación digital a largo plazo.
La Biblioteca de Cataluña es una biblioteca autonómica fundada en 1907 que cuenta con una colección de más de 4 millones de documentos. Colabora con otras bibliotecas y entidades a través de comisiones y planes estratégicos. Su estrategia 2017-2021 se centra en convertirse en un espacio cultural, preservar el patrimonio, fomentar la investigación, mejorar los servicios, y promover la cooperación y internacionalización. En el futuro, se propone actualizar la legislación, repensar los espacios, aumentar los servic
Presentació a la xornada "A preservación do patrimonio sonoro galego en arquivos, museos e fundacións" celebrada el 15 d'octubre de 2021 a Santiago de Compostela
La gestión digital de documentos sonoros en una biblioteca patrimonial. La ex...Biblioteca de Catalunya
La presentación hace un recorrido por la Unidad de Sonoros y Audiovisuales de la Biblioteca de Catalunya. También detalla el marco teórico de la digitalización sonora y audiovisual de la Biblioteca y explica cuál es el estado de la cuestión de los procesos de preservación digital de estos documentos en la BC.
La actividad fonográfica histórica en España a través de las colecciones de l...Biblioteca de Catalunya
Este documento describe la actividad fonográfica histórica en España a través de las colecciones de la Biblioteca de Catalunya desde 1878 hasta 1958. Presenta la justificación, cronología, fuentes de información y colecciones históricas, incluyendo formatos como cilindros y discos. Explica las etapas y características de la fonografía histórica, así como expertos clave como Massísimo, Vall y ASPE que han contribuido al estudio de este patrimonio sonoro.
Presentació a l'IEC "El fons documental Pierre Deffontaines" a càrrec d'Anna Gudayol en motiu de la inauguració de l'exposició dels seus dibuixos i llibres.
Les amitiés catalanes de Mistral: Lettres et livres à la Biblioteca de CatalunyaBiblioteca de Catalunya
Presentació al Colloque International Centre Aixois d’Études Romanes (CAER), Aix-Marseille Université. IX Congrès International de l'Association Française des Catalanistes
Al món físic col·leccionem fotografies en àlbums, carreguem l'Ipod amb les nostres cançons preferides, llegim revistes que contenen col·leccions d'articles... Aquesta pràctica d'agregació també l'estenem al web, sobretot a partir de l'aparició del web 2.0 acumulem llistes d'URL a l'apartat de preferits del nostre navegador o al Delicious, agrupem fotografies en llocs web com FlickR o Picasa, pugem els vídeos a Youtube, les notícies i novetats en agregadors d'RSS, etc. No existeix una manera estàndard de descriure i identificar aquestes agregacions al web, i és aquest el punt de partida de l'Open Archives Initiative Object Reuse and Exchange (OAI-ORE).
L'OAI-ORE defineix estàndards per a la descripció i l'intercanvi d'agregacions de recursos web. Aquestes agregacions, de vegades anomenades objectes digitals compostos, poden combinar recursos distribuïts amb múltiples formats, com ara text, imatges, dades i vídeos. L'objectiu d'aquests estàndards és exposar la riquesa d'aquest contingut agregat a aplicacions de dipòsit, intercanvi, visualització, reús i preservació, com poden ser els dipòsits d'e-informació.
La sessió informativa pretén descriure el funcionament bàsic d'aquestes especificacions, tot diferenciant-les del protocol OAI-PMH, i explorar les seves possibilitats descrivint alguns dels experiments que s'estan realitzant. També es mostraran les primeres passes que el CESCA hi està fent en el marc d'un grup de treball del projecte RECOLECTA.
http://www.cesca.cat/promocio/conferencies/2009/primavera.html#OAI
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Ponència presentada per Víctor Pàmies a les I Jornades sobre el català a les noves tecnologies, que tingueren lloc a la UB, organitzades per Softcatalà, la UB i la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives, dins el marc de la xerrada "Comunitats, directoris i cercadors: Internet com a punt de trobada de la comunitat catalanoparlant". Juny de 2003.
IT Academy s'adreça a totes aquelles persones que volen reconvertir-se o trobar feina en el món TIC, un dels sectors amb més projecció i millor remunerats. Per això s'han dissenyat dues tipologies de formació presencial per adaptar-se millor a les necessitats i objectius de les possibles participants.
Presentació sobre la pianola i la col·lecció de rotlles de la Biblioteca de Catalunya al Seminari "Rollos de pianola en el siglo XXI: análisis y recuperación del patrimonio sonoro", organitzat per la Facultat de Ciències de la Documentació de la UCM.
La preservación digital en la Biblioteca de Catalunya: sumando complicidades Biblioteca de Catalunya
La presentación describe los esfuerzos de preservación digital de la Biblioteca de Catalunya, incluyendo su archivo web de dominios .cat, colecciones digitalizadas, y producciones digitales recibidas a través del depósito legal. La biblioteca mantiene un repositorio de preservación basado en OAIS y está estableciendo convenios con otros repositorios para distribuir la preservación digital a largo plazo.
La Biblioteca de Cataluña es una biblioteca autonómica fundada en 1907 que cuenta con una colección de más de 4 millones de documentos. Colabora con otras bibliotecas y entidades a través de comisiones y planes estratégicos. Su estrategia 2017-2021 se centra en convertirse en un espacio cultural, preservar el patrimonio, fomentar la investigación, mejorar los servicios, y promover la cooperación y internacionalización. En el futuro, se propone actualizar la legislación, repensar los espacios, aumentar los servic
Presentació a la xornada "A preservación do patrimonio sonoro galego en arquivos, museos e fundacións" celebrada el 15 d'octubre de 2021 a Santiago de Compostela
La gestión digital de documentos sonoros en una biblioteca patrimonial. La ex...Biblioteca de Catalunya
La presentación hace un recorrido por la Unidad de Sonoros y Audiovisuales de la Biblioteca de Catalunya. También detalla el marco teórico de la digitalización sonora y audiovisual de la Biblioteca y explica cuál es el estado de la cuestión de los procesos de preservación digital de estos documentos en la BC.
La actividad fonográfica histórica en España a través de las colecciones de l...Biblioteca de Catalunya
Este documento describe la actividad fonográfica histórica en España a través de las colecciones de la Biblioteca de Catalunya desde 1878 hasta 1958. Presenta la justificación, cronología, fuentes de información y colecciones históricas, incluyendo formatos como cilindros y discos. Explica las etapas y características de la fonografía histórica, así como expertos clave como Massísimo, Vall y ASPE que han contribuido al estudio de este patrimonio sonoro.
Presentació a l'IEC "El fons documental Pierre Deffontaines" a càrrec d'Anna Gudayol en motiu de la inauguració de l'exposició dels seus dibuixos i llibres.
Les amitiés catalanes de Mistral: Lettres et livres à la Biblioteca de CatalunyaBiblioteca de Catalunya
Presentació al Colloque International Centre Aixois d’Études Romanes (CAER), Aix-Marseille Université. IX Congrès International de l'Association Française des Catalanistes
El documento discute la conservación y accesibilidad de los documentos sonoros en la Biblioteca de Cataluña. Explica que requiere un tratamiento integral que incluye la conservación física y digital de los contenidos y soportes, así como la incorporación de metadatos de contexto. También requiere una organización consistente y herramientas que permitan acceder a la información con un solo clic.
Presentació feta per la Margarida Ullate, Cap de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la BC, a les Jornades sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual que van tenir lloc el 25 i 26 d'octubre de 2018
Els documents sonors: les seves característiques i la seva preservacióBiblioteca de Catalunya
Presentació feta per Margarida Ullate, Cap de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya, a la IV Jornada d'Arxius, “Del pergamí al tuit: nous reptes dels arxius", 2/5/2019, Reus
Presentació a la Jornada "Preservación do patrimonio documental en liña: o novo reto do depósito legal". Arquivo e Biblioteca de Galicia, 14 de desembre de 2017.
Per Eugènia Serra
ARCA (Archivo de Revistas Catalanas Antiguas): un momento para el cambioBiblioteca de Catalunya
Comunicació a la "Xornada Técnica Biblioteca de Galicia. Prensa Histórica e Xeración de Coñecemento: do papel ao dixital". 8 de juny de 2018.
Per Paquita Navarro.
Presentació a la Jornada Robert Gerhard. Patrimoni humà (Valls, 1/10/16) de la ponència “Robert Gerhard a la Biblioteca de Catalunya”. Per Margarida Ullate i M. Rosa Montalt
Participació d’Eugènia Serra a la II Jornada sobre Biblioteques Patrimonials “Documents d’ahir per a la societat de demà”. Ateneu Barcelonès, Barcelona 28 de novembre de 2012
2. #14JCID
RDA = Recursos, descripció i accés
• Substituir les Regles angloamericanes de catalogació, 2a
edició (AACR2).
• Facilitar les tasques dels usuaris.
• Ser una peça clau per al futur dels catàlegs en el web
semàntic.
És el títol de les noves directrius i instruccions per a la
descripció i l'accés de qualsevol recurs.
Objectiu:
3. #14JCID
Per què una nova norma?
Les AARC2 s’han fet velles!!
• Es van publicar per primera vegada el
1978.
• Tot i que s'han actualitzat, són una
normativa que va ser dissenyada
principalment per a un entorn
dominat pel catàleg de fitxes (trobem
diversos mètodes per a l’estalvi
d’espai: ús d’abreviatures, nombre
limitat de punts d’accés, etc.)
• La darrera actualització és de l’any
2005 i no es continuarà
desenvolupant.
4. #14JCID
Tot és nou?
RDA es fonamenta en els punts forts d’AACR2,
però va més enllà:
• Està pensat no només per a les biblioteques.
• És adequat per als recursos actuals i els futurs.
• Es basa en un model teòric sòlid, i
• connecta amb altres comunitats de metadades.
A la pràctica:
• Es continuarà enregistrant el títol.
• Es continuarà enregistrant l'edició.
• Es continuarà enregistrant la data de publicació.
• Etc.
5. #14JCID
Si a la pràctica és el mateix, on és el canvi?
Amb RDA hi ha un nou vocabulari i una nova forma
de pensar sobre com enregistrar les dades.
A partir d’ara sentireu a parlar de:
• Entitats
• Atributs
• Relacions
La nova terminologia dels models conceptuals (teòrics):
FRBR = Functional Requirements for Bibliographic Records
FRAD = Functional Requirements for Authority Data
FRSAD = Functional Requirements for Subject Authority Data
6. #14JCID
Per què són tan importants aquets models?
• Són models conceptuals d’entitat/relació
• Analitzen les dades bibliogràfiques i
d'autoritat des del punt de vista de l’usuari, és
a dir, d’acord amb les tasques que
desenvolupa i amb com utilitzen aquestes
dades.
• Fan una acurada distinció entre contingut
i suport físic.
7. #14JCID
Quines són les tasques de l’usuari?
Dades bibliogràfiques
trobar
identificar
seleccionar
obtenir
Dades d’autoritat
trobar
identificar
contextualitzar
justificar
Els models obren la possibilitat d’organitzar millor el
catàleg d’acord amb les tasques dels usuaris
8. #14JCID
com utilitzen aquestes dades?
Catàlegs actuals:
Quins
documents té
la biblioteca
d' aquest
autor?
Quins
documents
té la
biblioteca
d’aquest
tema?
La
biblioteca
té un llibre
amb aquest
títol ?
Catàlegs futurs:
A partir d'aquest
autor, quins autors
estan relacionats?
Quins
autors
estan més
pròxims a
aquest
autor ?
Qui més estava
escrivint en aquest
moment i en
aquest lloc?
D’aquesta
matèria, quins
són els autors
clau?
9. #14JCID
Quines són les entitats FRBR?
FRBR – 1r grup: productes de l’activitat intel·lectual o artística
Obra : Creació intel·lectual o artística
Expressió: Realització intel·lectual o artística d’una obra
Manifestació: Materialització d’una expressió d’una obra
Ítem: Exemplar
FRBR – 2n grup: responsables del contingut intel·lectual o artístic
Persona
Família
Entitat corporativa
FRBR – 3r grup: matèries (inclou 1r i 2n grup)
Concepte
Objecte
Esdeveniment
Lloc
obra
Expressió 1
Text original
en català
Expressió 2
Text traduït
a l’angès
Manifestació
1
Manifestació
1
Manifestació
2
Ítem 1
Ítem 2
Ítem 3
Ítem 1
Ítem 2
Ítem 1
1r grup
10. #14JCID
… i els atributs i les relacions?
Atributs: característiques de l’entitat
Exemples:
• Obra: títol, data, etc.
• Expressió: llengua , data, forma,
etc.
• Manifestació: editor, la data de
publicació, l’extensió, etc.
• Ítem: identificador (ex. codi de
barres), procedència, etc.
• Persona: dates, sexe, títol de
tractament , etc.
• Entitat corporativa: lloc, dates,
adreça, etc.
• Objecte: terme, etc.
Relacions: enllaços entre entitats
Exemples:
• Obra creada per Persona
• Obra basada en Obra
• Expressió traducció de Obra
• Manifestació reproducció de ítem
• Ítem exemplar de Manifestació
• Ítem propietat de Família
• Persona membre de Família
• Entitat corporativa succcesor de
Entitat corporativa
11. #14JCID
PC
1980-1990
Web 1.0
1990-2000
Web 2.0
2000-2010
Web 3.0
2010-2020
Web 4.0
2020-2030
Nous estàndards
RDA, BIBFRAME, etc.
Funciona amb Linked data
RDF/XML, URIs, etc.
Web semàntic (manual)
Transformació del web en una
base de dades semàntica
Web semàntic
automàtic
Estàndards
AACR2/ISBD, MARC,
etc.
Catàlegs en línia
Bases de dades
tancades
Web social
Web
tradicional
Web semàntic
12. #14JCID
S’han de començar a formatar les dades del catàleg de tal manera
que puguin ser visibles per Facebook, Yahoo!, Google, etc.
Gràfic de coneixement
(Knowledge Graph ) és una
base de coneixement de
Google per millorar els
resultats obtinguts amb el
seu motor de cerca
mitjançant informació de
recerca semàntica recollida
d'una àmplia gamma de
recursos.
Això és fonamental perquè molts dels nostres usuaris comencen la seva
recerca en aquests llocs
13. #14JCID
Dissenyat per ara i per al futur
Ara
• Dissenyat per treballar en els actuals catàlegs.
• Compatible amb els registres actuals.
Futur
• Llest per aprofitar les noves estructures de bases de
dades.
• Les dades creades amb RDA estaran preparades per al
web semàntic i Linked data.
• Permetrà la visibilitat de les dades al web
conjuntament amb altres tipus de metadades.
14. #14JCID
RDA és un estàndard de contingut
RDA ens dóna instruccions sobre
què hem d’enregistrar.
NO és un estàndard de codificació ni tampoc
un estàndard d’estructura de dades com poden
ser:
MARC 21
MARC XML
Dublin Core
BIBFRAME
15. #14JCID
BIBFRAME
BIBFRAME és un model de linked data
• D’ús exclusiu per la comunitat
bibliotecària.
• No permet la plena
implementació d’RDA (p.ex.:
uns 12 elements diferents
d’RDA s’assignen al $b del
camp 300)
• Dissenyat per a l'ús dels
humans, però no per al web.
• Estructura: les dades es
proporcionen en llargues
cadenes de caràcters de difícil
manipulació.
MARC
• Va més enllà de les
biblioteques.
• Sintonia amb RDA.
• Dissenyat per vincular les
dades de la biblioteca a una
xarxa molt més àmplia de
dades del web.
• Estructura: Linked data
(RDF/XML) d’acord amb el
model de base de dades
relacional (entitat-relació)
17. #14JCID
ISBD: estàndard de visualització
• RDA no és un estàndard de visualització. Es
centra en les dades que s’han d’enregistrar,
però no pretén donar cap directriu de com
s’han de mostrar a l’usuari, ordre, puntuació,
etc.
• La normativa ISBD continua sent vàlida com
un dels formats possibles per mostrar la
informació als usuaris.
18. #14JCID
Nova terminologia
• Encapçalament
• Descripció física
• Nivell de descripció
• Títol uniforme
• Referència de vegeu
• Referència de vegeu
també
• Punt d’accés autoritzat
• Descripció del suport físic
• Elements bàsics
• Títol preferit + punt
d’accés autoritzat del
creador si és apropiat
• Variant de punt d’accés
• Punt d’accés autoritzat
per a una entitat
relacionada
AACR2 RDA
19. #14JCID
Exactitud en la representació de les dades
A peu per la Gavarra marítina [sic] i
sectors adjacents
o
A peu per la Gavarra marítina [i.e.
marítima] i sectors adjacents
Variants de títol:
. A peu per la Gavarra marítima i
sectors adjacents
. A peu per la Gavarra marítina i
sectors adjacents
A peu per la Gavarra marítina i
sectors adjacents
Variant de títol:
El títol propi hauria de dir: A peu
per la Gavarra marítima i sectors
adjacents
2a ed.
A la font d’informació:
Segona edició
Segona edició
A la font d’informació:
Segona edició
AACR2: incorreccions del títol
AACR2: menció d’edició
RDA: incorreccions del títol
RDA: menció d’edició
20. #14JCID
Dades més acurades
Història de Catalunya /
Andreu Varela ... [et al.]
Es tracta com una obra
anònima. Entrada
principal pel títol,
encapçalament secundari
pel primer autor
anomenat.
Varela, Andreu
Història de Catalunya / Andreu
Varela, Gine Albaladejo, Antoni
Bons, Lluís Poudevila, Joan
Ramon Varela
O
Varela, Andreu
Història de Catalunya / Andreu
Varela [i 4 més]
No es tracta com una obra
anònima. Es fan punts d’accés
pel primer autor anomenat i
opcionalment per alguns o tots
els autors.
AACR2: Més de tres autors RDA: Més de tres autors
21. #14JCID
Precisió en els punts d’accés
Bíblia. A.T. Poliglota
Text en grec, hebreu, portuguès i
anglès
Bíblia. Antic Testament. Grec
Bíblia. Antic Testament. Hebreu
Bíblia. Antic Testament. Portuguès
Bíblia. Antic Testament. Anglès
Meyerbeer, Giacomo, 1791-1864.
Fantasia, clarinet, corda
Meyerbeer, Giacomo, 1791-1864.
Fantasia, clarinet, violins (2), viola,
violoncel
AACR2: instruments
AACR2: més de 2 llengües
RDA: instruments
RDA: més de 2 lengües
22. #14JCID
Acurada distinció entre contingut i suport físic
En lloc de la designació general de
material (DGM), RDA enregistra:
• Tipus de contingut (quin tipus
d’informació és?)
• Tipus de suport (quin tipus de
dispositiu és necessari per a
l'accés?)
• Tipus de suport físic (on
s'emmagatzema?)
Objectiu: separar contingut de
suport físic, pensat especialment
per a la manipulació de les
màquines.
Mapa digital en línia:
… [Document cartogràfic]
AACR2: DGM
Mapa digital en línia:
Contingut: imatge cartogràfica
Suport : informàtic
Suport físic: recurs en línia
RDA:
23. #14JCID
Claredat
Dècada certa: ..., [197-] Dècada certa: ..., [entre 1970 i 1979]
XV, 453 p., [16] p. de làm. : il.
(algunes col.), map. (alguns col.) ;
24 cm
XV, 453 pàgines, 16 pàgines de làmines
no numerades : il·lustracions (algunes en
color), mapes (alguns en color) ; 24 cm
Bages, Joan, fl. 1553-1562 Bages, Joan, actiu 1553-1562
AACR2: data de publicació
AACR2: descripció
AACR2: punts d’accés
RDA: data de publicació
RDA: descripció
RDA: punts d’accés
24. #14JCID
Més amigable als usuaris
• ... / Sean Markey ... [et al.]
• [S.l. : s.n.], 1962
• ..., [ca. 1960]
(data aproximada)
• … / Sean Markey [i tres més]
• [Lloc de publicació no identificat]
: [editor no identificat], 1962
• ..., [1960?]
(data aproximada)
Smith, John, ca. 1837-1896 Smith, John, aproximadament 1837-1896
AACR2: abreviatures en llatí RDA: no s’usen abreviatures en llatí
25. #14JCID
Importància de les relacions
Les relacions en els registres bibliogràfics i d'autoritat ajudaran als usuaris a
trobar el que volen i informaran sobre altres recursos disponibles.
Relacions entre persones, famílies, entitats
corporatives i el recurs. Ex.:
• Calders, Pere, 1912-1994, autor
• Losada, Basilio, 1930- , traductor
• Verdi, Giuseppe, 1813-1901, compositor
• Cammarano, Salvatore, 1801- 1852,
llibretista
Relacions entre recursos. Ex.:
• Traducció de (obra): Calders, Pere,
1912-1994. De teves a meves
• Llibret de (obra): Verdi, Giuseppe, 1813-
1901. Luisa Miller
Relacions entre persones, famílies ,
entitats corporatives . Ex.:
• identitat alternativa: Sennell, Joles,
1945-
• identitat real: Albanell, Josep, 1945-
Registres bibliogràfics Registres d’autoritat
Relacions entre obres. Ex.:
• Adaptació cinematogràfica de
(obra): Auber, D. F. E. (Daniel
François Esprit), 1782-1871. Fra
Diavolo
• Adaptat com a pel·lícula
cinematogràfica (obra): Devil's
brother (Pel·lícula cinematogràfica)
27. #14JCID
Encara que han evolucionat els continguts, les normes
catalogràfiques, l’accés als recursos electrònics i s’han
afegit eines 2.0 donant valor afegit als resultats,
continuen mostrant:
• Una llista de títols sota un punt d’accés
• Dificultats de veure la relació d’aquest punt
d’accés amb els títols mostrats
• Dificultats en alguns casos d’entendre aquests
resultats mostrats
Què mostren els nostres OPACs actualment?
On som?
30. #14JCID
Com els podem millorar aplicant el model FRBR i les
dades enllaçades en obert (LOD)?
• “Ferberitzant” els catàlegs, això és mostrant les
relacions entre les entitats descrites.
• Aplicant eines de descoberta que facin cerques a
totes les bases de dades que oferim, facilitant el
seu accés i fent més fàcils la interpretació dels
resultats
• Afegir eines LOD com per exemple GEO
localitzadors, mostrant informació d’altres bases
de dades que ho permetin (VIAF, DeBepedia, etc.),
etc.
38. #14JCID
Mirem un exemple en format MARC 21:
LC Catalog
040 __ |a CSt/DLC |b eng |c DLC |e rda |d DLC
100 1_ |a Augier, Mie, |d 1972- |e author.
245 14 |a The roots, rituals, and rhetorics of change : |b North American
business schools after the Second World War / |c Mie Augier and James
G. March.
264 _1 |a Stanford, California : |b Stanford Business Books, |c [2011].
300 __ |a 364 pages ; |c 24 cm
336 __ |a text |2 rdacontent
337 __ |a unmediated |2 rdamedia
338 __ |a volume |2 rdacarrier
504 __ |a Includes bibliographical references (pages 333-349) and index.
505 0_ |a An Introduction -- The contexts of change -- A legend of change :
Abraham Flexner -- A spirit of change : Hutchins' University of Chicago --
An incubator of change : the Rand Corporation -- An engine of change :
the Ford Foundation -- A poster child of change : GSIA -- Spreading the
gospel of change -- The rhetoric of reality -- The rhetoric of relevance --
The rhetoric of professionalism -- The lessons of history.
650 _0 |a Business schools |z North America |x History |y 20th century.
650 _0 |a Business education |z North America |x History |y 20th century.
650 _0 |a Educational change |z North America |x History |y 20th century.
700 1_ |a March, James G. |q (James Gardner), |d 1928- |e author.
44. #14JCID
1997
Es parlava d’unes
AACR3
2005
Es va començar a
treballar amb RDA
2010
Es va publicar i es
fa una prova pilot
amb la participació
de 26 institucions
2013
Després d’avaluar
la seva viabilitat
es va començar a
implementar
A nivell internacional
RDA desenvolupat pel Joint Steering Committee
(JSC) for Development of RDA
45. #14JCID
2012
Comissió
Assessora de
Catalogació de la
BC va fer públic la
seva intenció
d’adoptar RDA
2014
Comissió Assessora
de Catalogació de la
BC va acordar crear
la Subcomissió
Tècnica d’RDA per a
iniciar el procés
2015
Planificació i
difusió del canvi
2016
(a final d’any)
Implementació
A Catalunya
46. #14JCID
2015-2016
2015 -Subcomissió Tècnica d’RDA
• Ha elaborat una sèrie de documents
per donar a conèixer RDA i les seves
particularitats.
• Recomanacions per assegurar la
coexistència dels actuals registres
d’autoritat i bibliogràfics amb els
futurs registres en RDA.
• Eines d’ajut als catalogadors.
Cap a RDA
http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA
2016- Implementació a les institucions
1r semestre: preparació
• Concrecions i polítiques davant
alternatives, opcions, etc. d’RDA.
• Actualització dels procediments de
treball, plantilles de catalogació, etc.
2n semestre: implementació
• Realitzar els canvis en els catàlegs
bibliogràfics i d’autoritats.
• Formació.
Traducció catalana (gener 2016)
Disponible en PDF de lliure accés
durant un any.
Traducció catalana (gener 2017)
Disponible a RDA Toolkit.