1. Soplo cardíaco
Los soplos cardíacos (o soplos del corazón) son ruidos patológicos que se
perciben a la auscultación con el uso del estetoscopio y se originan por
aumento de flujo a través de una válvula cardiaca normal, por alteraciones de
dichas válvulas (estenosis, insuficiencia, doble lesión), por ciertas anomalías
intracardiacas (comunicación interventricular) o extracardiacas (estenosis
arteriales, ductus arterioso persistente, fístulas arteriovenosas).
Ecocardiografia
Una ecocardiografia és tecnologia sanitària que realitza una sonografia del cor.
També conegut com a ultrasò cardíac , fa servir tècniques estàndards d'ultrasò
per produir imatges en llesques de dues dimensions del cor. Els últims
sistemes d'ultrasò ara fan servir imatges en temps real en 3D.
A més de crear quadres en dues dimensions del sistema cardiovascular, un
ecocardiograma també pot produir l'avaluació exacta de la velocitat de la sang i
del teixit cardíac en qualsevol punt arbitrari usant el ultrasò Doppler de ona
polsada o contínua. Això permet l'avaluació de les àrees i la funció de les
vàlvules cardíaques, qualsevol comunicació anormal entre el costat esquerre i
dret del cor, qualsevol fuga de sang a través de les vàlvules (regurgitació
valvular), i el càlcul del volum cardíac així com la fracció d'ejecció.
Doppler
L'efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona
emesa per un objecte en moviment.[1]
Un dels exemples més didàctics, és l'aproximació d'un tren fent sonar el xiulet.
Mentre s'acosta el so del xiulet es percep més agut i quan s'allunya el so es
percep més greu, tot i que el xiulet sempre està emetent amb el mateix to. En el
cas de la llum, si l'objecte s'allunya, la seva llum es desplaça amb longituds
d'ona més llargues, i es desplaça cap al vermell. Si l'objecte s'apropa, la seva
llum presenta una longitud d'ona més curta, i es desplaça cap al blau. Donat
que l'objecte s'està apropant a l'observador, les ones que emet estan més a
prop unes d'altres i quan s'està allunyant de l'observador les ones estan més
lluny les unes de les altres. Per això percebem aquest canvi de tonalitat.[1]
Vàlvula mitral
La vàlvula mitral, també anomenada vàlvula bicúspide o vàlvula
auriculoventricular esquerra (i menys sovint vàlvula atrioventricular esquerra) és
una vàlvula cardíaca formada per dues valves o cúspides. Està situada a l'orifici

2. auriculoventricular esquerre, que és el que connecta l'aurícula esquerra amb el
ventricle esquerre.
El nom de mitral ve del mot mitra, ja que la vàlvula presenta certa semblança
amb el barret que utilitzen els bisbes.
Vàlvula aòrtica
La vàlvula aòrtica és una vàlvula cardíaca. Es troba entre el ventricle esquerre i
l'aorta.
Vàlvula tricúspide
La vàlvula tricúspide o vàlvula auriculoventricular dreta (i menys sovint vàlvula
atrioventricular dreta), és una vàlvula cardíaca que està al costat dret del cor,
entre l'aurícula dreta i el ventricle dret.
La vàlvula tricúspide normal en general té tres fulles i tres músculs papil·lars.
Estan connectats als músculs papil·lars per les cordes tendinoses, que es
troben en el ventricle dret. La vàlvula tricúspide també pot tenir dues o quatre
fulles.
GRADO que si la trilogía de la valvula se abre y cierra de forma omogenea con
el movimiento correcto que tiene que hacer
VALVULA CON CALCIFICACION CORONARIA
Restos de grasa enganchada el la valvula mitral que este efecto haga un mal
funcionamiento de esta cerrándose mal y con mal funcionamiento de esta
ESTENOSIS
Estrechamiento de las venas en este caso de la aorta