Selecció de música a la biblioteca

selecció de música a la biblioteca pública

josep lluís villanueva fontanella

1988 - 2008
20 anys d’enregistraments sonors a les biblioteques catalanes

Febrer 2008

1
selecció de música a la biblioteca pública josep lluís villanueva fontanella 2008

Introducció

Consideracions per determinar una política d’adquisicions musicals
Quina música ha d’oferir la biblioteca pública?

Mètodes i eines per efectuar la selecció i l’adquisició
On buscar?, què triar?, com comprar?

Consideracions per determinar una política d’esporg
Actualització i neteja de la col·lecció

Gust i judicis de valor en la música
Elements per apreciar la qualitat d’una obra musical

2

Introducció

El document Política de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de
Barcelona de l’any 2003 estableix que la responsabilitat de la formació de les col·leccions inicials de les
biblioteques públiques és del Servei de Biblioteques i el desenvolupament d’aquesta col·lecció inicial és una
funció compartida entre la Diputació de Barcelona i els diferents municipis.

Els municipis, a través de les seves biblioteques, tenen la responsabilitat d’adaptar i adequar el fons a les
necessitats i característiques de la seva població.

Amb aquesta actuació es preveu aconseguir una col·lecció de biblioteca pública “suficient, equilibrada, actual
i adequada als usuaris” conforme a l’esperit del Manifest de la Biblioteca Pública de la IFLA/UNESCO de
1994:

… tots els grups d’edat han de trobar materials que atenguin les seves necessitats. Els fons i serveis han
d’incloure tota mena de mitjans i tecnologies modernes, Així com material tradicional. És fonamental que tinguin
elevada qualitat i responguin a les necessitats i condicions locals”

Els criteris generals que regeixen la selecció de documents són també els que recull el Manifest:

“… el fons ha de reflectir les tendències actuals i l’evolució de la societat, com també la memòria de l’esforç
i la imaginació de la humanitat. … Els fons i els serveis no haurien d’estar sotmesos a cap forma de censura
ideològica, política o religiosa, ni tampoc a pressions comercials”.

o La selecció que es fa des del Servei de Biblioteques intenta conjugar d’una banda les obres de
fons, i de l’altra, els títols amb una demanda més momentània.

o En el cas de la música, se seleccionen aquells títols amb qualitat i amb la màxima permanència, ja
que es considera que els anomenats supervendes sovint tenen una vida molt curta i la distribució
entre els ciutadans queda garantida en un altre nivell.

o No es considera que la biblioteca hagi de recollir sistemàticament tots aquests èxits com a criteri
general.

Aquestes són les directrius professionals de caràcter oficial que emmarquen i donen les pautes generals per
a la selecció de les col·leccions de la biblioteca pública de les quals disposem ara per ara.

3

Consideracions per determinar una política d’adquisicions musicals
Quina música ha d’oferir la biblioteca pública?

http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf

El fons inicial de la col·lecció de música es composa essencialment d’obres considerades com clàssiques
dintre dels diferents gèneres musicals.

Els percentatges de fons inicials de música s’han distribuït en funció del pes i la història dels gèneres musicals
sempre que el mercat discogràfic ho permeti.

Això no sempre és possible ja que hi ha molt poques empreses discogràfiques que mantinguin un catàleg
estable de títols.

Percentatges establerts pel Servei per mòduls de biblioteques i classes de música:

A B C D E F
CD 0 Tradicional 15% 15% 16% 16% 16% 15%
CD 1 Afro americana 7% 7% 8% 8% 8% 7%
CD 2 Pop i Rock 30% 30% 30% 30% 30% 38%
CD 3 Clàssica 25% 25% 25% 25% 25% 15%
CD 4 Experimental 2% 2% 2% 2% 2% 2%
CD 5 Funcional 10% 10% 10% 10% 10% 10%
CD 6 No musicals 1% 1% 1% 1% 1% 1%
CD 7 Infantil 10% 10% 8% 8% 8% 12%

A – Biblioteca filial –
Població inferior a 5.000 h.o amb població entre 5.000 i
15.000 h. Amb superfície inferior a 300 m2.

B – Biblioteca local 1 -
Població entre 5.000 i 15.000 h. o superior a 15.000 h. Amb
superfície inferior a 500 m2.

C – Biblioteca local 2 –
Població entre 15.000 i 30.000 h. amb superfície entre 500 i
900 m2.

D – Biblioteca Central de Districte, Central Urbana o
Central Comarcal -
Població entre 30.000 i 50.000 h. amb superfície de més de
1.000 m2

E – Biblioteca Central de Districte, Central Urbana o
Central Comarcal –
Més de 50.000 h. amb superfície de més de 2.000 m2

F - Bibliobusos

4

laquelle se trouvent les Archives sonores avec 80 000 microsillons,
30 000 CD, 3 000 partitions, 500 vidéos réservés à la consultation sur
place ; Beaugrenelle (75015). Le rôle des pôles musicaux est d’offrir des
collections riches en documents musicaux en regroupant dans un
même endroit tous les supports concernant la musique : partitions,
Posteriorment el Servei de Biblioteques s’encarrega d’un 50% del manteniment d’aquest fons amb un
méthodes musicales, presse, DVD, livres et CD.
objectiu doble: d’una banda oferir una selecció de les novetats discogràﬁques aparegudes al mercat, i d’altra,
anar completant els buits d’obres clàssiques detectats en els diversos gèneres.
La richesse des collections de phonogrammes est un des points les plus
Percentatges de manteniment: réseau parisien.
forts du

A
Les acquisitions B C D E F
CD 0 19% 19% 19%
Tradicional En 2005, les discothèques de prêt ont acquis 75 674 phonogrammes.
21% 21% 19%
CD 1 Afro americana moyenne 70 %7% ces acquisitions se10% grâce 10%
En 7% de 10% font à l’outil de7%
CD 2 Pop i Rock 40% 40% 39% 37% 37% 38%
sélection proposé par les commissions d’écoute.
CD 3 Clàssica 10% 11% 11% 11% 11% 8%
CD 5 Funcional Les prêts 10% 10% 10% 10% 10% 10%
CD 6 No musicals12 1512% 799 prêts2% supports confondus ont été
tous 2% 2% 2% 2%
CD 7 Infantil effectués dans les 8%
10% médiathèques parisiennes en 2005,
6% 6% 6% 15%
dont 2 917 864 CD. Seuls les prêts de disques et de DVD
à Paris sont en hausse depuis plusieurs années.
Le Réseau des discothèques municipales de la Ville de Paris
Les usagers
Pel que fa a la música en les biblioteques, els nostres col·legues francesos han estat,i son, el nostre principal
En 2005, 318 455 usagers sont inscrits en bibliothèque municipale
referent. Des de que el 1988, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona incorpora els
enregistraments sonors aParis,col·leccions, sempre%) ontestatforfait payant pour emprunter experiència
de les dont 52 362 (15 hem un atents al seu treball i la seva
professional. des CD. Les usagers disposant d’un forfait assurent 25 % du chiffre
total de prêts.
L’exemple més clar d’aquest fet és l’aplicació de la seva classiﬁcació dels enregistraments sonors, que utilitzem
des del 1989 i que posteriorment ha estat també adoptada per altres sistemes de biblioteques de l’estat.
La sélection
Fem una ullada per on van ara. (Informe de desembre de 2005)
Le secteur Musique et audiovisuel du Service technique des
o 32 discoteques de préstec en actiu tous les 15 jours une liste de sélection réalisée
bibliothèques diffuse
par les douze commissions d’écoute : en alternance une liste dite
o Un Servei tècnic central amb una reserva genres musicaux suivants : musique de quartier
“classique” regroupant les que completa l’oferta de les discoteques
amb un préstec potencial de 40.000 CDs.
classique et contemporaine, musiques électroniques, musiques
o 5 discoteques amb més de 20.000 cds,de entre 16 i 20.000, 4 entre musique pour entre 10 i
fonctionnelles, musique 9 film, textes enregistrés, 12 i 16.000, 3
enfants, et une liste dite “variété” regroupant les musiques du monde,
12.000, 5 entre 7 i 10.000. 5 en tenen menys de 7.000 cds.
la chanson française, le jazz et blues, le rock et le reggae-rap. Ces listes
o La Mediathéquesélection, au nombre de 21una de les més grans col·leccions de CDs: 39.537
de musicale de Paris ofereix par an, proposées aux 33 discothèques
exemplars.
et 42 sections jeunesse, ont répertorié 4 519 titres en 2005.

Les phonogrammes par genre musical (2005)
Genre musical Fonds Acquisitions Prêts
Musiques de traditions
nationales 21 % 20 % 18 %
Chanson francophone
européenne 8% 7% 10 %
Jazz, blues et soul 14 % 15 % 15 %
Rock 19 % 24 % 25 %
Musique classique 24 % 15 % 18 %
Musique contemporaine 4% 4% 3%
Musiques nouvelles 1,7 % 1,6 % 1,6 %
Musique de film 3,7 % 3,3 % 3,8 %
Musiques fonctionnelles 5% 4% 5%
Phonogrammes de textes 3% 5,6 % 3,3 %
Phonogrammes enfants 8% 9% 6%

2. Les commissions d’écoute :
leur rôle, leur fonctionnement
5

Fons inicial Diba

A B C D E F
CD 0 Tradicional 15% 15% 16% 16% 16% 15%
CD 1 Afro americana 7% 7% 8% 8% 8% 7%
laquelle se trouvent les Archives sonores avec 80 000 microsillons,
30 000 CD, 3 Rock
CD 2 Pop i 000 partitions, 500 vidéos réservés à30%
30% la consultation30%
sur 30% 30% 38%
CD ; Clàssica
place3 Beaugrenelle (75015). Le rôle des pôles musicaux est d’offrir25%
25% 25% des 25% 25% 15%
collections riches en documents musicaux en regroupant dans un
même endroit tous les supports concernant la musique : partitions,
CD 5 Funcional 10%
méthodes musicales, presse, DVD, livres et CD. 10% 10% 10% 10% 10%
CD 6 No musicals 1% 1% 1% 1% 1% 1%
La richesse des collections de phonogrammes est un des points les plus
CD 7 Infantil 10% 10% 8% 8% 8% 12%
forts du réseau parisien.

Les acquisitions
En 2005, les discothèques de prêt ont acquis 75 674 phonogrammes.
En moyenne 70 % de ces acquisitions se font grâce à l’outil de
sélection proposé par les commissions d’écoute.

Les prêts
12 151 799 prêts tous supports confondus ont été
effectués dans les médiathèques parisiennes en 2005,
MantenimentCD. Seuls les prêts de disques et de DVD
dont 2 917 864 Diba
à Paris sont en hausse depuis plusieurs années.
A B C D E F
Les usagers
CD 0 Tradicional 19% 19%
En 2005, 318 455 usagers sont inscrits en bibliothèque municipale 19% 21% 21% 19%
de Paris,Afro americana %) ont un forfait payant 7% emprunter
CD 1 dont 52 362 (15 7% pour 10% 10% 10% 7%
CD 2 Les i Rock
des CD. Popusagers disposant d’un forfait assurent 25 % du chiffre 39%
40% 40% 37% 37% 38%
CD 3 prêts.
total de Clàssica 10% 11% 11% 11% 11% 8%
La sélection
CD 5 Funcional 10% 10% 10% 10% 10% 10%
Le secteur Musique et audiovisuel du Service technique des
bibliothèques diffuse 2% 2%
CD 6 No musicalstous les 15 jours une liste de sélection réalisée2% 2% 2% 2%
CD 7 Infantil 10% 8%
par les douze commissions d’écoute : en alternance une liste dite6% 6% 6% 15%
“classique” regroupant les genres musicaux suivants : musique
classique et contemporaine, musiques électroniques, musiques
fonctionnelles, musique de film, textes enregistrés, musique pour
enfants, et une liste dite “variété” regroupant les musiques du monde,
la chanson française, le jazz et blues, le rock et le reggae-rap. Ces listes
de sélection, au nombre de 21 par an, proposées aux 33 discothèques
Discothèques de Paris
et 42 sections jeunesse, ont répertorié 4 519 titres en 2005.

Les phonogrammes par genre musical (2005)
Genre musical Fonds Acquisitions Prêts
Musiques de traditions
nationales 21 % 20 % 18 %
Chanson francophone
européenne 8% 7% 10 %
Jazz, blues et soul 14 % 15 % 15 %
Rock 19 % 24 % 25 %
Musique classique 24 % 15 % 18 %
Musique contemporaine 4% 4% 3%
Musiques nouvelles 1,7 % 1,6 % 1,6 %
Musique de film 3,7 % 3,3 % 3,8 %
Musiques fonctionnelles 5% 4% 5%
Phonogrammes de textes 3% 5,6 % 3,3 %
Phonogrammes enfants 8% 9% 6%

2. Les commissions d’écoute :
leur rôle, leur fonctionnement
Afin de rationaliser la sélection et de pallier le manque d’outils
discographiques, les commissions d’écoute ont été mises en place au
début des années 80, en commençant par la commission classique puis
le jazz, etc. La création de ces commissions facilite le travail des
discothécaires. 6
Les commissions d’écoute sont les intervenants majeurs de cette

Quan cada biblioteca s’enfronta amb la responsabilitat de decidir quina música selecciona i compra amb el
seu propi pressupost i, en conseqüència, a la noció de política de desenvolupament de la col·lecció ha
d’establir uns objectius i assolir-los.

Per tant, sembla lògic començar preguntant-nos quina és la finalitat de la nostra feina com a responsables de
la col·lecció de música de la biblioteca:
prestar discos?, transmetre coneixement? ...

Que podem dir nosaltres si ens demanen una reflexió sobre l’ofici que podríem anomenar com
“bibliotecari musical” ?.
Probablement, la nostra pràctica està fonamentada en les necessitats puntuals del dia a dia i pocs de
nosaltres ens ho hem plantejat.

Una vegada més hem trobat algunes respostes a aquesta qüestió als nostres veins del nord.

Segons una enquesta realitzada per Nicolas Blondeau l’any 2002 a 34 biblioteques públiques franceses amb
l’enunciat
“quines missions us heu fixat per composar el vostre fons?” se’n desprenen dos idees bàsiques:

Primer
Despertar la curiositat, ampliar el coneixement de l’usuari fent-li descobrir els gèneres mal coneguts o
minoritaris (preocupació per la difusió i la comunicació centrada sobre l’usuari).

Després
Garantir l’eclecticisme i l’enciclopedisme de les col·leccions (preocupació per l’equilibri i la diversitat
musical centrada en les col·leccions).

Aquí tenim expressats el que probablement son els principals motors de la professió.

El bibliotecari musical com una mena de guia que està a l’aguait per a oferir un panorama musical el més
ampli possible que es fonamenta en dos principis:

- Garantir l’accés a la música per a tothom
- Garantir l’existència d’una diversitat musical

La col·lecció de discos s’ha d’integrar dins el projecte global del servei públic d’informació i de cultura al
qual pertany. Cal pensar la secció musical com element d’aquest servei públic d’informació i de cultura dirigit
a tothom.

Blondeau analitza els resultats d’aquesta enquesta en les seves Reflexions pour l’elaboration d’une charte des
collections musicales (2003) per acabar definint les 5 missions principals que, segons ell, haurien de conduir la
política documental de la secció musical d’una biblioteca:

1. Accés a la informació

L’actualitat musical no es limita a l’actualitat discogràfica.
Caldria entendre la biblioteca musical com un lloc d’obertura a la vida musical local o nacional a través
d’anuncis de concerts, possibilitat de consulta de les revistes musicals, localització de webs dedicades a la
informació musical... en definitiva, fer-nos ressò de la vida musical a escala local, nacional, i perquè no,
internacional.

Però com donar compte de l’actualitat discogràfica en el que té de més innovador, de més estimulant?
La selecció d’adquisicions de les novetats pot suposar un dels principals problemes per l’establiment d’una
política d’adquisicions. Com avaluar-ne la pertinència?

Seria interessant saber com se sent cadascun de nosaltres en el seu treball de selecció.
S’estima que els editors posen al mercat (dades de l’any 2003) al voltant de 14.000 nous títols, una mitjana
de 1000 al mes o 40 per dia.

Com sobreviure sota aquest allau?
Com conservar intactes a llarg termini l’entusiasme i la frescor de la nostra curiositat?
Quina estratègia, quina tàctica per filtrar aquesta producció sobre uns criteris de qualitat?

7

Algunes pistes:

- Dividint el treball quan es te l’oportunitat de treballar en equip repartint-se els gèneres musicals
- Adquirint coneixement sobre els artistes i els segells discogràfics (aquest treball va lligat
forçosament a un interès i una motivació personals; atenció a no donar excessiva prioritat als
nostres interessos o gustos...)
- Fiant-se de les seleccions proposades per les revistes especialitzades o els venedors
- Intercanviant més sovint les nostres llistes de novetats

No hem d’oblidar, però, que establir una política d’adquisicions no significa restringir-se al seguiment de
l’actualitat discogràfica.
Estem sotmesos a la pressió de nombrosos usuaris que reclamen les novetats.
Aquesta pressió no ens ha d’allunyar altres objectius, també importants, per atendre.

2. Accés a la documentació musical

Cal considerar la necessitat de permetre l’accés a la documentació musical: diccionaris, enciclopèdies, obres
de referència, biografies.

Proposar una graella de lectura de les obres: perspectiva històrica, analítica, estilística ... donar accés als textos
sobre música.
Percebem la importància d’envoltar les col·leccions de discos d’aquests aparells crítics?

Reivindiquem el nostre rol de difusors (documentalistes musicals) si no volem esdevenir simples
subministradors de discos.

3. Accés a la formació.

La pràctica musical. Les partitures i mètodes d’aprenentage.

4. Accés a la cultura

És sobretot aquí on el rol “prescriptor” de la biblioteca musical té el seu principal objectiu.
Es tracta d’oferir les senyals d’una cultura musical compartida per tots.
L’objectiu: seleccionar les obres més importants de la història de la música (s’entén que no es refereix
només a la música clàssica) per proposar-les a l’usuari.

Aquí ens trobem dins un debat de política cultural.

Algú objectaria que aquest acte de prescripció manté l’esquema de la distinció social ...
Interrogat sobre aquest tema el compositor, director d’orquestra i pedagog Pierre Boulez afirma la
necessitat d’establir una jerarquia en la música: entre els grans i els petits mestres.
Entre aquells que han sigut innovadors, que han influït sobre el transcórrer de la història de la música i
aquells que tenen una importància més contextual.
Beethoven no estaria situat en el mateix nivell que Hummel, malgrat haver estat molt de moda a principis
del segle XIX.

Umberto Eco recomana també un necessari “aprenentatge de la selecció... una disciplina encara per inventar.
En front d’una informació total (feta accessible per internet) cadascú fa la seva tria. Abans se sabia que existien
tries privilegiades: la tria catòlica, marxista, reaccionària, etc. Es podia preveure de quina manera seria
seleccionada la informació segons si el text de referència era la Biblia, la Encyclopaedia de Diderot, el Capital ...
Avui cadascú fa la seva selecció de manera totalment inèdita i imprevisible. Tants milions d’habitants sobre el
planeta, tants milions de filtres ideològics.
El resultat corre el risc de ser una societat composada d’entitats individuals juxtaposades (cosa que em sembla
un progrés) sense mediació de grup (cosa que em sembla un perill). No sé si una societat com aquesta tindria
posibilitats de funcionar. Em sembla que una mica de gregarisme és necessari...”

8

Anècdota explicada per un professor de música:
Un jove i talentós estudiant de clarinet s’apassiona amb la música de cambra d’Albéric Magnard, les obres del
qual havien estat objecte de descobriment tardà i esdeveniment important de l’actualitat discogràfica.
Conversant amb el professor sobre el descobriment que el porta a la música francesa de finals del s. XIX i
principis del XX, aquest se’n adona que l’estudiant no coneix el Prélude à l'après-midi d'un faune de Claude
Debussy !
De bona fe, aquest jove estudiant fonamentava la seva pròpia cultura amb l’atzar dels descobriments de
l’actualitat musical , paral·lelament a una cultura filtrada i tradicional.
Això no té res de dramàtic i no suposava cap preocupació per la cultura musical d’aquest jove.
No obstant l’anècdota és reveladora: el professor estava allà per jugar el seu paper de referència,
reorientant l’estudiant vers una obra jutjada més important.

No es tracta de fer una càrrega sistemàtica contra el “tot cultural” , però la negació de la jerarquia dels
valors és una actitud demagògica que barreja les senyals de referència, suprimeix les perspectives i impedeix
tenir un pensament constructiu.

o Assumim doncs el nostre paper d’actors de l’educació musical per les seleccions que nosaltres
proposem a l’usuari, per les animacions que posem en pràctica i pel consell que aportem.
o Es tracta de contribuir a formar el gust i l’esperit crític del públic.
o D’altra manera ens condemnem a nosaltres mateixos a estar sotmesos a l’allau quotidià de les
novetats... lectura setmanal i mensual de ressenyes de novetats, lectura de les principals revistes de
música, anotació de suggeriments, tramesa de comandes, catalogació cada setmana, cada mes sobre
el mateix ritme...
o No fem d’aquesta feina un infern o, en tot cas, un servei mecànic.
o Donar accés al “coneixement dels “clàssics” és, sobretot, donar les bases per a la formació d’una
cultura musical per poder comunicar-la al públic.
o En la pràctica això consisteix també en constituir un fons bàsic en cada gènere que sigui coherent i
representatiu.

Finalitzem aquest punt amb dos exemples de biblioteques:

• Una, amb un pla de desenvolupament de la col·lecció de música bastant definit

Biblioteca de Valais a Suïssa

- Cobertura del conjunt de les músiques, gèneres i tècniques

- Selecció en funció dels següents principis:
o Importància de l’autor i/o de l’obra
o Representativitat de l’autor i/o de l’obra dins el context de la producció musical d’un
període històric , d’un gènere musical, d’un estil, d’una escola
o Interès confirmat o suposat del públic vers l’obra
o Dins del context d’una col·lecció que cobreixi els grans períodes històrics de diverses
músiques donar prioritat a les produccions actuals
- Tipologia dels gèneres musicals:

o Música clàssica

• Representació de tots els períodes i de tots els gèneres musicals (orquestral,
simfònica, cambra, vocal, òpera...).
• Es prefereix un ample ventall d’obres d’autors importants abans que una petita
tria d’obres d’autors secundaris.
• Es privilegien les interpretacions recents i les de qualitat sonora excel·lent.

o Rock
• Cobertura del rock i els seus derivats.

9

• Selecció d’obres significatives de la història del rock i dels seus principals
protagonistes.
• Es posa l’accent en les produccions actuals.

o Cançó francòfona:
• Selecció d’obres representatives de totes les èpoques de la cançó francòfona:
obres completes dels grans noms de la chanson.

o Jazz
• Selecció d’obres significatives de la història del jazz i dels seus principals
protagonistes.
• Es posa l’accent en les produccions actuals.

o Músiques del món

• Ample ventall de les produccions musicals dels diversos pobles i diversos països,
en funció de l’interès i de l’actualitat d’aquestes músiques (cubana, salsa, celta...)

• Una altra que, tot i no tenir establert un pla de desenvolupament de la col·lecció, actua
en funció dels següents criteris de rebuig, és a dir, de no-selecció

Biblioteca Municipal de Pont de Claix, Isère, a França

o Els fenòmens de moda ( OT ...)
o Artistes prefabricats
o Artistes sobredimensionats, sobrevalorats i sobremediatitzats que no tenen la
diversitat com a característica de les seves cançons
o El 20è àlbum d’un artista del qual ja en tenim els altres 19 si el disc en qüestió
no aporta res de nou
o Els discos molt radicals de gèneres ja de per si radicals
o Enregistraments mediocres de música clàssica
o La crítica manifestament negativa

5. Assegurar el dret al lleure i la diversió

Havent insistit tant sobre les missions d’informació , documentació, formació i accès a la cultura, es podria
pensar que aquesta és de menor importància.
El manifest de la UNESCO (1994) proclama que la biblioteca pública ha de “posar a disposició del públic
els coneixements i les informacions de tota mena”. El dret al lleure i la diversió no és esmentat. Només les
recomanacions de la IFLA inclouen la diversió i el lleure dins les missions de la biblioteca pública: “ ... la
informació, l’educació i el desenvolupament personal que comprén la diversió i el lleure “.
Ens hem de plantejar, no obstant, alguns interrogants referents al dret al lleure i la diversió,
fins on hem d’anar per satisfer les expectatives i les demandes del públic?, cada biblioteca hauria de definir
i formalitzar per escrit, en funció de les seves decisions, uns criteris de selecció permetent aportar una
resposta clara i argumentada de cara a les preguntes dels usuaris.

Blondeau acaba el seu estudi amb la conclusió de que l’usuari, sigui quina sigui la seva edat, sexe, condició
social o nivell d’estudis té el dret a informar-se, documentar-se, formar-se, cultivar-se i divertir-se.
Per satisfer els seus drets és imperatiu que nosaltres, bibliotecaris musicals, tinguem en consideració les seves
demandes i suggeriments.
Estem en mig d’aquesta relació tensa i dialèctica entre la demanda (les expectatives de l’usuari) i l’oferta
que nosaltres proposem (la nostra visió professional de la biblioteca).

10

Un exemple basc, un exemple del passat recent ...

En el II Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas celebrat a Salamanca el novembre del 2004, Patxi Presa, de
la Biblioteca Central Donostia–San Sebastian va presentar la comunicació La gestión de la oferta documental
como mejora del servicio a los usuarios on trobem alguns elements que també ens poden ajudar a l’hora de
deﬁnir una política de selecció de discos.

Després d’analitzar l’altíssim rendiment de préstecs del seu fons, el seu principal objectiu és disposar d’una
col·lecció basada no en la novetat del disc sinó en la qualitat contrastada i valor afegit dins la història de la
música.

Criteris de selecció

- Evitar la compra de novetats, discos editats dins l’any en curs

- La selecció es basarà fonamentalment en llistes elaborades per especialistes de cada gènere

- Aquest sistema de selecció comporta que en un període de 5 anys garantirem l’existència d’una
col·lecció de discos bàsics en cadascun dels gèneres musicals.

Metodologia

- Elaboració de llistes històriques de discos “imprescindibles”.
Confeccionades per experts en els diferents gèneres en base al seu valor històric i la seva qualitat.
Suposaran el 60% del pressupost total de les adquisicions.

- Actualitzacions. Cada any es confeccionarà una llista dels discos més representatius publicats l’any
anterior. 30% del pressupost total.

- Resposta a particularitats de cada fonoteca: desiderates, reposicions, discos per a nens, activitats...
10% del pressupost.

Fins aquí hem pogut veure algunes solucions interessants derivades de l’experiència de sistemes bibliotecaris
propers al nostre i que podríem considerar de bastant valor per al nostre propòsit.

Sembla clar que els criteris de selecció de discos estaran, en tot cas, en funció del rol de la biblioteca (i els
bibliotecaris) i la orientació del servei que es pretén donar a la comunitat de la qual forma part.

Acabem aquest capítol fent una síntesi dels objectius que podrien sostenir aquests criteris:

1. Despertar la curiositat el públic

2. Sostenir la creació musical de qualitat

3. Vetllar per l’eclecticisme i l’enciclopedisme de les col·leccions

4. Aﬁrmar-se com una institució pedagògica

5. Seguir l’actualitat

6. Respondre a les demandes del públic

11

7. Encoratjar la pràctica musical
Mètodes i eines per efectuar la selecció i l’adquisició
On buscar?, què triar?, com comprar?

Hem de ser conscients de la importància i la responsabilitat de comptar amb un pressupost propi destinat
al manteniment de la col·lecció, del qual no tots els sistemes bibliotecaris disposen.
Aquest fet garantitza la independència intel·lectual dels professionals en el procés d’adquisició de
documents.

En funció de les necessitats i característiques de cada biblioteca es poden adoptar o adaptar els
percentatges de referència que estableix el Servei de Biblioteques per al manteniment de la col·lecció.
Algunes biblioteques poden preferir potenciar més alguna classe de música o algún gènere determinat en
detriment d’altres en funció d’indicadors orientatius com les estadístiques d’us i préstec, tipus d’usuaris,
desiderates més freqüents, entorn social de la biblioteca, expectatives del públic, etc.

Aquest és el moment de posar en pràctica la política d’adquisicions que hem decidit.
En aquest capítol veurem diferents processos i utilitats que ens poden ajudar en aquesta tasca.

Reseau des discothèques municipales de la ville de Paris: un procès de selecció únic
des dels anys 80 per tal de racionalitzar les seleccions i de paliar la manca d’útils discogràfics es crea
el sector Musique et audiovisuel del Servei tècnic central.

๏ 12 Comissions d’escolta per gèneres musicals

๏ No més de 10 persones per comissió

๏ El 70% de les adquisicions es fan gràcies a les seleccions generades per aquestes comissions

๏ Cada 15 dies, cada comissió fa una llista amb la selecció del seu gènere

๏ Es treballa a partir de ressenyes, de catàlegs d’editors, de websites i de cds demanats pels participants i
proporcionats pel sector Musique et audiovisuel

๏ Cada membre fa el seu anàlisi personal

๏ Celebració de reunions mensuals de mitja jornada o jornada sencera on es debat constantment sobre els
músics, els segells discogràfics i la representativitat del gènere musical dins la xarxa

๏ Creació de discografies bàsiques i discografies puntuals segons l’actualitat fonogràfica.

๏ El sector MAV vetlla per a que certes corrents musicals no estiguin sobre o sub representades en el si de
cada comissió

Informe Desembre 2005

12

1. Avaluació del fons
http://intradiba/Rs/Bib/PagPral/Colleccio.htm

2. Divisió del pressupost
 Per a Novetats discogràfiques
 Per a Novetats discogràfiques de reedicions d’obres bàsiques
 Per a Discografia bàsica

3. Eines de selecció general
En la pràctica, poques de les nostres biblioteques gaudeixen dels recursos humans suficients per dedicar-se
a fons a l’anàlisi sistemàtic de la immensa oferta discogràfica de la que disposem avui i filtrar (destil·lar?)
amb precisió els títols que responen realment als nostres objectius.

És per aquest motiu que la majoria de biblioteques necessàriament han d’utilitzar les seleccions proposades
per altres: altres companys de professió o altres professionals de la divulgació musical.

per a les novetats

 Diba [discografies selectives fetes per altres companys de biblioteques]

o http://www.diba.es/biblioteques/bibliotecaelectronica/recursoselectronics/dossiersiguies/
sumari.asp
Dossiers i guies temàtiques elaborades per altres biblioteques
Novetats de cada biblioteca

o BCN Vapor Vell
http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935389,00.html

o BCN Jaume Fuster
http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,99468069_291538065_1,00.html

o BCN Fort Pienc
http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171936303_276931066_1,00.html

 Generalitat Valenciana. Direcció General del Llibre i Biblioteques.
Butlletins de Novetats Discogràfiques

o http://www.cult.gva.es/DGLB/bibliotecas-f_v.htm

 Mediateca Caixaforum

o http://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/jsp/home_musiques.jsp?ID_IDIOMA=ca

 All Music Guide

o http://www.allmusic.com/

 Rate your music
Un equivalent a la wikipedia sobre música, valoracions liures

13

o http://rateyourmusic.com/
per a la discografia bàsica

 Diputació de Barcelona. Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques
Bibliografia sobre música. Discografies generals i especialitzades per gèneres

o http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/

 Generalitat de Catalunya. SIS servei d'informació selectiva.
Bibliografia sobre música. Discografies generals i especialitzades per gèneres

o http://cultura.gencat.net/bibliografia/index.htm

 Rockdelux
Els millors discos espanyols –música popular- segons aquesta revista

o http://es.wikipedia.org/wiki/Rockdelux

 Discotheque-ideale
Els millors àlbums de 14 gèneres musicals, ordenat per anys. Mostres per escoltar

o http://www.discotheque-ideale.com/

 Digital Dream Door
Llistes de “els millors de...” per diferents camps

o http://www.digitaldreamdoor.com/

 Lenoir Libros
Llibreria especialitzada en música a BCN. Discografies. Novetats editorials

o http://www.lenoir.es/

 Llibreria LAIE
Llibres sobre música. Discografies. Novetats editorials

o http://www.laie.es/

 Monogràfics de revistes sobre els millors discos d’un gènere, una època, un lloc...

Exemple: llistes de la revista The Wire http://www.thewire.co.uk/articles/charts/

14

4. Eines de selecció per classes de música

Classe 0. Músiques tradicionals i nacionals

Internet

 Estación Tierra
Bon seguiment de novetats per àmbits geogràfics i països. Ressenyes i mostres per escoltar

o http://www.estaciontierra.com/

 World Music Network
Label de molt prestigi. Mostres per escoltar

o http://www.worldmusic.net/index_flash.html

 World Village
Label de molt prestigi. Mostres per escoltar

o http://www.worldvillagemusic.com/anglais/accueil.php

 Mediateca Caixaforum
Molt bon fons de músiques del món. Per països

o http://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/jsp/home_musiques.jsp?ID_IDIOMA=ca

 Discogràfiques especialitzades en música catalana

o Música Global http://www.musicaglobal.net/default.php
o Actual Records http://www.actualrecords.com/

 Etnomusic
Botiga especialitzada a BCN. Bon seguiment de novetats per països

o http://www.etnomusic.com/

Revistes

 Folc
 Sons de la Mediterrània

15

Classe 1. Música afroamericana: Jazz, Blues, Rhythm&Blues, Soul, Funk, Spiritual, Gospel

Internet

 All Music Guide
La millor base de dades de música. Predomina l’àmbit anglòfon


 Downbeat
Una de les revistes més antigues i prestigioses. Ressenyes de novetats

o http://www.downbeat.com

 Jazz Magazine
Revista clàssica. Ressenyes en francès i mostres per escoltar

o http://jazzmagazine.com/

 All About Jazz
Ressenyes de novetats

o http://www.allaboutjazz.com

 Jazz Review
(id.)
o http://www.jazzreview.com

 The Wire
Per a jazz d’avanguarda. Ressenyes i música per escoltar

o http://www.thewire.co.uk/

 Jazz House
els millors CDs de l’any segons critics nordamericans

o http://www.jazzhouse.org

 Verve
Prestigiós label amb grans estrelles del jazz de tots els temps. Ressenyes de novetats i mostres per
escoltar i veure

o http://www.vervemusicgroup.com

 Jazz Messengers
Principal distribuïdora de jazz del país.
o http://www.jazzmessengers.com

Revistes

 Cuadernos de Jazz

 Jazz Magazine

16

 Jaç
Classe 2. Rock. Pop

Internet

 All Music Guide
La millor base de dades de música. Predomina l’àmbit anglòfon


 Mondo sonoro
Noticies, ressenyes de novetats dia per dia

o http://www.mondosonoro.com/home.asp

 Muzikalia
(Revista digital amb ressenyes de novetats)

o http://www.muzikalia.com/index.php

 Pitchfork
(Actualitat rock. Ressenyes de novetats. En anglès)

o http://www.pitchforkmedia.com/

 Bloc Revista Enderrock

o http://blocs.mesvilaweb.cat/enderrock

 Discos Castelló

o http://www.discoscastello.com/home.asp

 Discos Revolver

o http://www.discos-revolver.com/

 Discos Gong

o http://www.gongdiscos.com/

Revistes

 Rockdeluxe

 Ruta 66

 Mondo sonoro

 Enderrock

 Uncut

 Mojo

 Q

 Kerrang

17

Classe 3. Música clàssica

Internet

 Mundo clásico

o http://mundoclasico.com

 Filomúsica

o http://www.ﬁlomusica.com/

 Goldberg. El portal de la música antigua

o http://www.goldbergweb.com/es/

 Diverdi

o http://www.diverdi.com/tienda/default.aspx

Revistes

 CD Compact

 Harmonia Mundi

........

Classe 4. Música clàssica contemporània. Música electrònica i electroacústica.
Minimal i Repetitiva. Improvisació. New Age

Internet

 Arsonal

o http://www.arsonal.net/

 The Wire

o http://www.thewire.co.uk/

Revistes

 CD Compact

.........

18

Classe 5. Música de pel·lícules. Música funcional.

Internet

 Cine Archivo

o http://www.cinearchivo.com/Site/bandas.asp

 Discópolis

o http://www.discopolis.com/

 Disco Web

o http://www.discoweb.com/es/music/home.aspx_.html

 Discos Gong

o http://www.gongdiscos.com/estilo_musica.asp?estilomusica=BSO

.........

Classe 7. Música per a infants

 FNAC

o http://www.fnac.es

 Robafaves

o http://www.robafaves.com/php/index.htm

19

Consideracions per establir una política d’esporgada

Actualització i neteja de la col·lecció

L’esporgada s’ha de contemplar dins de la política general de desenvolupament de la col·lecció de cada
biblioteca.
La renovació constant que han de tenir les col·leccions implica no solament l’entrada de nous fons sinó
també la retirada de les obres contingudes.
Entendrem per esporgada l’operació tècnica, realitzada amb criteris prèviament establerts, d’avaluació crítica
de la col·lecció, amb la ﬁnalitat de retirar exemplars per adequar-la a les necessitats de la comunitat a qui la
biblioteca dóna servei.
Cal que partim del principi que moltes biblioteques tenen característiques comunes, però que també en
tenen de pròpies que les caracteritzen de la resta, i per tant, allò que pot ser vàlid per a un equipament pot
no ser aplicable en un altre.
És necessari, doncs, que cada biblioteca estableixi i redacti el seu propi pla d’esporgada on es recullin les
raons, l’objecte i els objectius d’aquesta.

Raons per procedir a l’esporgada

Les més destacades són:

 per manca d’espai
 per millorar l’actualitat de la col·lecció
 per millorar-ne l’accessibilitat
 per renovar la imatge, tot eliminant documents deteriorats
 per trasllat o ampliació de l’equipament

Criteris d’esporgada

Decidits els fons que han de ser revisats, les biblioteques han de formular els criteris a utilitzar. Poden ser:

 criteris objectius, aquells que es poden mesurar amb quantitats i dates (freqüència d’ús, préstec,
redundància)
 criteris subjectius, aquells que dependran de la interpretació i el coneixement intel·lectual del
personal encarregat de l’esporgada.

En el cas concret dels enregistraments sonors, encara que el primer criteri a considerar sigui l’estat físic del
document, en podem establir d’altres en funció del contingut com:

 col·leccions de regal, d’acompanyament de revistes..., moltes d’elles aguanten molt malament el pas
del temps
 discos recopilatoris de temporada amb escàs valor artístic (Máquina Total 9, Max Mix 12,...)
 versions prescindibles d’obres importants del repertori clàssic
 tots els enregistraments en cintes de casset, excepte els que només es troben disponibles en
aquest suport (música del món àrab, africana, del Pakistan o l’Índia...).

Per altra banda, en el moment de decidir l’eliminació de documents poc o gens lliurats en préstec, s’ha de
tenir present que un artista, una peça, una cançó o la interpretació d’obres caigudes en desús avui, poden
molt bé tornar a esdevenir d’actualitat al cap d’un temps.

20

Gust i judicis de valor en la música
Elements per apreciar la qualitat d’un producte musical

La música sempre ha format part de les manifestacions humanes, però amb el pas del temps, el fet musical
ha anat adquirint un paper cada vegada més rellevant en el conjunt de la societat. Des de la invenció de
l’enregistrament sonor, la possibilitat de gaudir de la música a voluntat ha experimentat una evolució
constant i accelerada fins arribar a nivells molt alts de sofisticació.
En el moment actual, en la nostra societat, la obtenció i consum de música és un fet quotidià i comprèn a
tots els segments de la població, però, tot i que el públic adolescent sigui probablement el més voraç,
veiem que qualsevol persona escolta qualsevol música, activa o passivament, en qualsevol lloc i qualsevol
moment del dia.

Quan, en el capítol anterior, ens plantejàvem el nostre rol com a seleccionadors de la música d’una
biblioteca hem parlat de criteris de qualitat.
Davant l’allau de músiques possibles per oferir a l’usuari, el nostre filtratge és clau.

En un món, i en un moment, on tothom té la possibilitat de fer la seva selecció personal, la nostra, com a
professionals, ha d’intentar fonamentar-se al màxim en conceptes tals com la universalitat, l’eclecticisme,
l’objectivitat, la originalitat, el bon gust...

Existeixen, però, aquests principis estètics que ens puguin servir tant de punt de partida com d’orientació
en la feina intel·lectual de filtratge?

Es pot parlar d’un bon gust musical objectiu?

En aquest capítol tractarem de fer un repàs per diversos factors que intervenen en la valoració del producte
musical basant-nos en l’anàlisi de dos autoritats en la matèria.

El crític de música Pierre Dulieu en l’article Assaig sobre la definició d’un disc essencial defineix quines son les
consideracions habituals en les seleccions dels millors discos.
Internet és ple de llistes de discos essencials i les revistes musicals consagrades al rock, el jazz o la música
clàssica ofereixen regularment dins els seus gèneres respectius les llistes dels 10, 20, 50, 100 o més discos
essencials, aquells que cal tenir sota pena de passar per un ignorant (freqüent truc de revista de música per
generar fidelitat a la seva guia).
Es pregunta quin valor tenen aquestes llistes i quin interès, Com son establides, per qui i amb quin objectiu.
El seu anàlisi ens pot donar moltes pistes per la nostra feina de seleccionadors.

Algunes d’aquestes llistes son establides a partir d’un anàlisi detallat del CD on es valora acuradament:

• La inventiva dels músics
• La seva professionalitat
• L’originalitat de la música composada o improvisada
• Arranjaments, melodies, ritmes i estructures
• El so i la producció en general

Aquest darrer punt es refereix als aspectes tecnològics que fan l’audició més agradable segons els nous
canons de l’alta fidelitat però que pertanyen més aviat al terreny de la tecnologia i la tècnica, cosa que no té
gran cosa a veure amb el talent d’un artista.
Hi ha llistes que no dubten en incloure la durada del CD dintre dels seus criteris , segons el principi de que
“mai n’hi ha prou amb els diners que costa”, o que a qualitats iguals és preferible adquirir un CD de llarga
durada que no pas curta.

Fins i tot la caixa contenidora, el llibret i tota la part artística que acompanya i embolcalla el disc son de
vegades tinguts en compte considerant que l’obra és una i indivisible en tots els seus aspectes, fins i tot els
que provenen del marketing.

Per tal de procedir a l’anàlisi més objectiu i quirúrgic possible, de vegades es descomposa el disc en els seus
components i cada títol es comenta separadament, de manera que la cotització del disc sencer resulta d’una
simple mitjana aritmètica sobre el conjunt de les notes atribuïdes.

21

Amb el pretext que una categorització així es realitza sobre una racionalització (fins i tot una normalització)
de la música quan en essència és, abans que res, un afer de l’emoció, altres llistes son establertes sense altre
comentari que l’apassionament, sense justificar la selecció operada.

No cal dir que aquestes classificacions son bàsicament subjectives, cosa que no significa que no tinguin valor.
De fet, per una selecció de 100 discos d’un gènere determinat existeixen milions de classificacions
possibles.

La naturalesa humana és de tal manera que cadascú té les seves preferències i ningú pot pretendre estar
dotat d’una percepció infal·lible però curiosament (o potser no, després de tot) sovint passa que les
llistes així establertes es confonen amb les resultants d’un anàlisi rigorós.

Tant com que el cor no necessàriament concorda amb el que la raó ignora i a la inversa.

Sigui com sigui, una crítica seriosa no pot passar-se ni de l’un ni de l’altre punt de vista.
No seria el resultat d’un amor passional i incondicional ni producte d’un simple càlcul, per complicat que
sigui.

Parlant sobre la crítica musical , Dulieu fa algunes observacions que podem perfectament transportar al punt
del vista del seleccionador de discos.

Comenta que, malauradament, existeixen crítiques influenciables on les apreciacions son condicionades per
fets externs a l’obra criticada, com per exemple el fet que t’agradi o no un subgènere determinat, que es
tingui una relació personal amb l’artista , que s’estigui influenciat pel carisma d’un músic o simplement que es
tingui un interès financer o material qualsevol per demolir o enlairar tal o tal obra.

En principi, la crítica d’obres artístiques necessita, com altres professions basades en la confiança, una presa
de consciència moral sens la qual aquesta crítica no té valor.
Pot succeir que una crítica sigui insidiosa no per voluntat sinó per una inclinació natural.
Avui, més que mai, on totes les músiques es combinen sovint, tant per be com per mal, un bon crític ha
d’estar obert a gairebé tot i ser apte per reconèixer la qualitat d’una obra siguin quins siguin els seus orígens
i les seves referències.
Dit això, una bona crítica és sempre relativa respecte a un gènere determinat.
D’entrada convé situar-se dins aquest gènere definit, reconèixer els seus límits i les seves possibilitats abans
de submergir-se en l’escolta d’un disc per tal de comentar-ne alguna cosa interessant.

I això ens porta al concepte mateix de disc essencial. Dins un gènere musical determinat, un disc pot ser
essencial per múltiples raons entre les quals citarem:

• Es tracta d’un disc primordial dins el gènere considerat sigui perquè ha contribuït a definir-ne les
seves grans línies, sigui pel fet que ha contribuït a la seva creació, a la seva notorietat o a la seva
evolució.

• Ha estat enregistrat per un artista (o un grup) important, reconegut per la seva aportació artística i
resultar una obra clau per valorar l’estil d’aquest artista.

• Simplement perquè és terriblement bo i proporciona un plaer d’escolta rar i preciós sigui quin sigui
el gènere al qual pertanyi.

• Està en connexió amb un esdeveniment particular o la realitat social d’una època a la qual remet o
simbolitza.

Cal, però, prestar atenció a definir be les característiques i el quadre dins les quals els discos son seleccionats
i proposats al melòman. Així, per exemple, constituir una llista dels àlbums representatius del Rock
Progressiu des del 1968 fins els nostres dies demana considerar certes regles complementàries a les
esmentades més amunt.
Certs grups com Yes, King Crimson, Genesis o Pink Floyd tenen en la seva discografia al menys tres o quatre
discos majors que podrien ser qualificats sense problema com a indispensables, els quals, si son tots citats
farien la selecció poc interessant per al neòfit.

És preferible escollir un de sol, o màxim dos si pertanyen a períodes creatius diferents per un mateix artista
com King Crimson per exemple, o encara si el grup ha experimentat un gran canvi susceptible d’influir
sobre el seu art com per exemple Genesis abans i després de la sortida de Peter Gabriel.

22

Això deixa lloc a discos de grups menys coneguts que no van tenir una gran difusió en el moment de la
seva sortida i que mereixen ser redescoberts.
D’altra banda cal tenir en compte l’evolució del gènere amb el curs del temps.
El Rock Progressiu, els canons del qual van ser fixats més o menys al voltant dels anys 70, ha patit amb el
curs de les dècades diverses influències que l’ha fet evolucionar fins i tot si la primera versió del gènere
sempre ha estat interpretada fins els nostres dies.
Així, s’han vist incorporar successivament sobre el Rock Simfònic les influències de la música electrònica, les
caixes de ritmes, nous instruments com l’Stick o les guitarres sintetitzades o fins i tot elements del Free Jazz
del Heavy Metal, de la World Music, etc.
La llista, si és cronològica, ha de tenir en compte aquesta evolució traduint-se en el fet que és preferible un
disc menys conegut però més representatiu de l’època (i per tant més indispensable des d’un punt de vista
històric) que un altre sortit en el mateix moment per un grup ja citat.

Dulieu creu que és millor limitar-se als àlbums originals enregistrats en estudi, tan si han estat objecte o no
d’una reedició amb temes complementaris provinents de les mateixes sessions d’enregistrament.
Un disc d’estudi no està interpretat pels mateixos criteris que un disc en directe, on es buscaran altres
qualitats com l’energia, les improvisacions, els nous arranjaments etc.
Finalment, cal evitar d’entrada les recopilacions per causa del fet que un disc constitueix sovint una obra
global, concebuda pel seu autor com un tot indivisible però també perquè les recopilacions son la major
part de vegades (però no sempre) compilades per editors buscant sobretot guanyar uns beneficis
econòmics sense gaire despesa, no proporcionant normalment més que els fragments que han obtingut un
èxit públic immediat en detriment de títols més complexes i més personals.

Indispensable, obligatori, important, necessari, un disc no esdevé finalment essencial més que quan és
apropiat després de moltes audicions i quan el plaer assolit no disminueix amb el pas del temps. Això
explica també el perquè catalogar un disc com essencial just després de la seva sortida no té massa sentit:
més val esperar una certa perspectiva respecte a l’actualitat.

Quan un fa una tria ha de respondre a criteris tècnics i artístics complementats amb una petita part de
subjectivitat que no és fàcil ni necessari eliminar en quant reflexa també la personalitat del qui la fa.
És, finalment, molt important el compartir obertament els propis criteris amb altres companys de
professió per tal de contribuir a l’enriquiment mutu.

..............................................

23

24

Selecció de música a la biblioteca

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Selecció de música a la biblioteca

Similar to Selecció de música a la biblioteca (7)

Selecció de música a la biblioteca