Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
2. La Diada de Sant Jordi
commemora la mort
d'aquest sant, el 23
d'abril de l'any 303. És un
dia en què
tradicionalment a
Catalunya les parelles es
regalen una rosa i un
llibre.
3. Sant Jordi coincideix
amb el dia del llibre
llavors la gent surt al
carrer a mirar i a comprar
llibres i això li dona
alegria al dia.
4. Sant Jordi és el patró de
diverses territoris, entre els
quals hi ha Catalunya,
Aragó, Portugal,
Anglaterra, etc. Així mateix
el sant és protector de les
ciutats d'Alcoi, Càceres,
Gènova, Venècia, Ferrara,
Nàpols, Hannover,
Amersfoort, Istanbul,
Beirut, etc.
Creu de sant Jordi.
5.
6. Conta la veu popular que
la llegenda de Sant Jordi,
el Drac i la Princesa a
Catalunya s'esdevingué a
la vila de Montblanc.
7. El Drac era el més poderós
dels Dracs ja que podia
moure's pel cel, per la terra
i per l'aigua. I la Princesa
era la era la mateixa filla
del Rei. El terror que el
Drac imposava era terrible.
Cada dia devorava un parell
de bens. Quan li donaren
bous i cavalls tampoc en
tingué prou. Fins que
calgué sortejar persones
per a la fam de la Bèstia.
8. I el Rei que vivia a la vila,
va posar-hi la seva
família en el sorteig, i de
l'olla va sortir el nom de
la princesa. El Rei va
acceptar el destí i no va
voler cap canvi per cap
altre Montblanquí dels
qui s'oferien.
9. Vestida de blanc la
Princesa va anar al sacrifici.
I va sorgir un jove cavaller,
armat de cap a peus,
cavalcant un destrer blanc
per tal de deslliurar-la. Era
bell com el sol i era foraster
i es deia Jordi. I envestí
amb la fúria el Drac que
venia per la Princesa que el
va deixar estamordit,
confós de tot i rebatut.
10. Després amb un cop de
llança rematà el Drac, i
en morir va néixer un
roser de roses vermelles
com la sang, Sant Jordi
en cull la més formosa i
l'ofereix a la Princesa.