1. EL COLOR DE LA IGUALTAT
Rosa Caramel
Hi havia una vegada en el país dels elefants...
una manada en què les elefantes eren suaus com
el vellut, tenien els ulls grans i brillants i la pell de
color rosa caramel. Tot això era perquè, des del
mateix dia del seu naixement, les elefantes només
menjaven anemones i peònies. I no era que els
agradessin aquestes flors: les anemones –i encara
pitjor les peònies– tenen molt mal gust. Però això
sí, fan que la pell sigui molt suau i que els ulls
siguin grans i brillants.
Les anemones i les peònies creixien en un jardinet
tancat. Les elefantes vivien allà i passaven el dia
jugant entre elles i menjant flors.
“Petites”, deien els seus pares, “heu de menjar totes
les peònies i no deixar-ne ni una, perquè si no, no
tindreu la pell tan suau com les vostres mares, ni
els ulls grans i brillants i quan sigueu grans cap
elefant guapo voldrà casar-se amb vosaltres”.
Per tornar-se més roses, les elefantetes portaven
unes sabatetes de color rosa, colls de color rosa i
grans llaços de color rosa a la punta de la cua.
Des del seu jardinet tancat, les elefantetes veien els
seus germans i els seus cosins, tots d'un color gris
bonic, que jugaven per la sabana, menjaven herba
verda, es dutxaven al riu, es rebolcaven pel fang i
feien la migdiada sota els arbres.
Només la Margarita, entre totes les petites
elefantes, no es tornava ni una miqueta rosa, per
més anemones i peònies que mengés. Això posava
molt trista a la seva mare elefanta i feia enfadar al

2. seu pare elefant.
“A veure Margarita”, li deien, “Per què segueixes amb aquest
color gris
tan horrible, que queda tan malament a una elefanteta? Que no
t'esforces? Que ets una elefanteta rebel?
Vés en compte Margarita,
perquè si segueixes així no arribaràs mai a ser
una elefanta bonica i elegant!
I la Margarita, cada vegada més grisa, mossegava unes quantes
anemones i unes quantes peònies perquè
els seus pares estiguessin
contents. Però va passar el temps, i la Margarita
no es tornava de color
rosa. El seu pare i la seva mare anaven perden
a poc a poc l'esperança
de veure-la convertida en una elefanta guapa i suau,
d'ulls grans i brillants.
I van decidir deixar-la en pau.
I un bon dia, la Margarita, feliç, va sortir del jardinet tancat.
Es va treure
les sabatetes, el coll, el llaç de color rosa
i se'n va anar a jugar sobre
l'herba, entre els arbres de fruites exquisides
i els bassals d'aigua.
Lesaltres elefantetes se la miraven des del jardí.
El primer dia, aterrades.
El segon dia, desaprovant-la. El tercer dia, perplexes.
I el quart dia,mortes d'enveja.
El cinquè dia, les elefantetes més valentes van
començar a sortir del tancat, una rere l'altra.
Les sabatetes, els colls iels llaços bonics de color rosa
van quedar entre les peònies i les anemones.

3. Després d'haver jugat a l'herba, d'haver provat aquelles
fruites tan bones i d'haver menjat sota l'ombra dels grans
arbres, ni una sola elefanteta va voler mai més portar sabatetes,
ni menjar peònies o anèmones, ni viure dins un jardí tancat.
I des de llavors, és molt difícilsaber qui del manat és un elefant
i qui és una elefanta quan juguenjunts.
S'assemblen tant!