1. RIVAL
Ha entrat per la finestra
d'un salt
i s'ha passejat
pel pis de dalt.
Vestit de negre
du sabates i bigotis blancs
i té un posat desafiant.
En el replà de l'escala
dubte si seguir endavant.
Mira a dreta i esquerra
i es queda atura't,
al veure'm esquerpa
ell fuig pel terrat.
Volta pel carrer,
pel barri, pel portal,
s'amaga entre els cotxes
fins l'oportunitat,
el moment propici,
per tornar-s'hi a ficar.
A l'alba veu l'ocasió
i s'enfila pel balcó.
Torna a entrar, però...
Ai! Queda arraconat
entre la persiana i la porta
i no es pot escapar.
El gat de la casa
ja l'ha ensumat
i no permetrà
que li prengui el seu jaç.
S'eriça, miola,
sembla que es digui:
Què hi fa aquest aquí?
Ja està marxant fora!
Però el rival no s'atura

2. l'hauran de fer fora
amb la sepultura,
i li planta la fatxa
el molt caradura!
Comencen un duel
de brams i gemecs.
Urpes esmolades,
les dents afilades,
i és clar, com no,
esgarrapades.
I el gat de la casa
desterra el rival
que marxa de sobte
marcant-se un bon salt.
I quan és allà,
lluny,
a dalt d'un terrat,
es gira i em diu
que això no s'ha acabat.
Que busca la gata
de casa ma mare.
I si molt convé,
si s'ha de barallar
durant tota la nit
i quedar ferit
pel gat del costat,
no té cap problema,
això és el que hi ha.
Ja no li preocupa.
A la seva edat
encara té vides
per ressucitar!