Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Presumptes dislèxies
1. 2 Diari de l’Escola Diario de Mallorca DIMECRES
15 DE FEBRER DE 2012
2
TRASTORNS D’APRENENTATGE EXPERIÈNCIA DE PROFESSIONALS
Les presumptes dislèxies: conseqüències
cultat considerada crònica, com-
porta una responsabilitat deonto-
lògica, no només en el sentit de de-
negatives dels falsos positius
tectar-la correctament i no caure
en els falsos positius, sinó també en
el fet de no sobretractar-la ni eter-
nitzar-ne la intervenció. Desafor-
tunadament, el negoci deslleial
L’ús excessiu d’etiquetes diagnòstiques pot fer arribar a conclusions errònies sobre una malaltia amb aquest tipus de dificultats
està força estès i es fa evident en ca-
professionals que les diagnosti- ball d'orientació escolar, que arreu sos on l'interès divulgatiu està es-
DAVID RIERA/ANNA SALA
PSICÒLEGS DE L'EQUIP ES CALIDOSCOPI quen argumenten que l'afectació hi ha centres educatius especial- pecialment centrat en eines per a
pot acabar aflorant en un futur o ment sensibilitzats amb la detec- la detecció i no pas per a la inter-
Des de la nostra experiència en que hi és però no interfereix (fet ció d'aquestes dificultats i que, venció.
la pràctica clínica i educativa en que, com s'evidencia en els crite- malauradament, aquesta atenció També és habitual observar que,
psicologia infantil, fa temps que ris, no té cabuda en el diagnòstic) especial sovint comporta unes el fet concret de que uns pares em-
ens desperta neguit l'ús excessiu i, sovint, s'explica aquesta no in- prevalences excessivament eleva- prenguin la recerca d'un diagnòs-
d'etiquetes diagnòstiques i les terferència amb un efecte de com- des i absolutament desproporcio- tic que expliqui el baix rendiment
conseqüències negatives que pensació de les dificultats d'apre- nades d'aquestes necessitats edu- escolar d'un nin/a, moltes vegades
aquesta tendència comporta. Ac- nentatge gràcies a altres aptituds catives dins les aules. es converteix en una autèntica ca-
tualment, el camp de les dificul- com ara una elevada intel·ligència Per altra banda, trobam que un cera de justificacions. Donar una
tats d'aprenentatge també pateix o una capacitat d'esforç i motiva- altre punt de la definició de trastorn explicació que no ajuda a fomen-
i, segurament de forma especial, ció alta, entre d'altres. Des del d'aprenentatge que també con- tar la responsabilitat del nin (per la
un augment considerable d'a- nostre punt de vista, si un al·lot/a dueix a innumerables confusions presència d'un trastorn) i comen-
quest excés. pot compensar per ell mateix les és el que fa referència al "rendi- çar un conflicte família-escola,
En medicina, es fa referència al possibles dificultats que es trobi en ment substancialment inferior a solen ser fets habituals que a més
terme falsos positius quan s'arriba el transcurs de l'adquisició d'a- l'esperat per l'edat, el quocient in- de no afavorir gens la tasca de
a la conclusió errònia de la pre- prenentatges, diagnosticar-li un tel·lectual i l'escolaritat pròpia de l'Escola i desconcertar/desbordar
sència d'una malaltia que el pa- trastorn comporta una greu con- l'edat". Entenem per tant que, un la família, s'allunyen de represen-
cient en realitat no pateix. No cal tradicció, a més de dur conse- "i" (i no un "o") representa inclou- tar una ajuda pel nin/a per acabar
dir que diagnosticar i tractar una qüències nefastes en les seves ex- re les tres condicions i no única- perpetuant o empitjorant la seva si-
afecció inexistent pot arribar a ser pectatives cap a l'aprenentatge. ment una de les tres. Nins diag- tuació. Aquesta actitud que no-
fatal. En el camp psicopedagògic, Tornant al camp mèdic, evi- nosticats de dislèxia a edats molt saltres consideram errònia per
una de les definicions més accep- dentment, detectar una malaltia primerenques (sense la possibili- part dels professionals, habitual-
tades de Trastorn d'Aprenentatge que encara no es manifesta a tra- tat d'avaluar el nivell lector, senzi- ment porta a alimentar la falsa
ens l'ofereix el Manual Diagnòstic vés de cap símptoma, pot ser d'u- llament perquè encara no han co- creença que si un nin no té èxit es-
i Estadístic dels Trastorns Mentals: na importància preventiva molt va- Si no té èxit escolar, sempre hi ha mençat dit procés d'aprenentatge), colar és perquè, de forma inequí-
DSM-IV-R que els considera “una luosa. Però, malauradament, en un trastorn de l’aprenentatge? amb nivells intel·lectuals clara- voca: presenta un trastorn de l'a-
alteració reflectida en un nivell psicologia, detectar quelcom que ment acords amb els de lectura o prenentatge.
de rendiment lector, escriptor o del no es manifesta, sovint represen- escriptura o amb alteracions prou Òbviament, no pretenem, amb
càlcul substancialment inferior a ta el risc d'identificar alguna cosa Hem vist innombrables casos significatives en el desenvolupa- aquestes consideracions, posar en
l'esperat per a la edat del subjecte, que senzillament no existeix, amb de presumpta dislèxia amb un ment de l'escolarització, són alguns dubte el fet que les dificultats d'a-
el seu nivell intel·lectual i l'escola- la imprudència afegida de la pos- èxit escolar evident i sense cap dels errors diagnòstics típics cau- prenentatge poden representar
ritat pròpia de la seva edat” A més,
. sibilitat de fer-ho aparèixer. Po- alteració en altres àrees sats per no tenir en compte de for- un obstacle a tenir en compte en
segons aquesta definició, “l'alte- dríem dir que, en aquest camp, de- ma correcta aquest criteri. Però la l'adaptació al currículum escolar,
ració ha d'interferir significativa- terminats tipus de prevenció tenen Si es poden compensar possibles llista de paranys en la detecció però si, i com a síntesi de la nostra
ment en el rendiment escolar o al- un risc considerable de crear pro- dificultats d’aprenentatge, encara és més extensa: dèficits reflexió, direm que, en aquest
tres activitats quotidianes que re- blemes enlloc d'evitar-los. diagnosticar un trastorn sensorials, problemes de relació, camp, veiem tant poc prudent la
quereixen lectura o escriptura” . Segons el nostre punt de vista, comporta una greu contradicció d'actitud cap a l'aprenentatge o di- manca de detecció com l'excessi-
En la nostra experiència hem els protocols de detecció són eines ficultats emocionals són altres d'a- va tendència al diagnòstic i l'ús
vist innombrables casos de pre- que poden representar certa utili- questes freqüents falsos positius. d'intervencions massa extenses o
sumpta dislèxia amb un èxit esco- tat en el procés d'identificació, pèrdua d'objectivitat en la detec- En un panorama tant propens innecessàries. És a dir, les conse-
lar evident i sense cap alteració en però que també amaguen la tram- ció. Aquest fet es veu reflectit, es- als problemes d'objectivitat diag- qüències negatives dels falsos posi-
altres àrees. És a dir, un oblit fla- pa perceptiva de trobar el que es- pecialment, en l'ús de protocols es- nòstica, prenen especial impor- tius.
grant del criteri "ha d'interferir tam cercant precisament perquè pecífics per a una sola problemà- tància els aspectes relacionats amb
significativament en el rendiment ho estam cercant i hi prestam es- tica com pot ser la de l'aprenen- l'ètica professional dels especia- Més informació sobre el
escolar o altres activitats quoti- pecial atenció. Dita "profecia au- tatge. És una obvietat per als que listes encarregats d'atendre-la. La projecte dels autors:
dianes" d'aquesta definició. Els tocomplida" sovint afavoreix la estam familiaritzats amb el tre- detecció i tractament d'una difi- www.escalidoscopi.net
PASSATEMPS MOTS ENCREUATS PER GUILLEM MONSERRAT LLIBRE PER BARTOMEU FONT
Tirant lo Blanc
JOANOT MARTORELL
Clàssic universal de la literatura catalana.
Aquesta edició s’adreça a alumnes de batxi-
llerat. Inclou un estudi preliminar, propostes
de treball, resums de l’argument i detallats
comentaris per a l’estudi específic de cadas-
cun dels textos seleccionats, a càrrec de Jordi
Galves, professor de literatura a la Universi-
tat Pompeu Fabra.
Editorial: Educaula / Preu: 10,95 € / Pàg.: 448
AGENDA
Flora balear i massatges per a infants
Jardí Botànic de Sóller. ‘Dels Massatge infantil. Margalida
Briòfits a les Angiospermes’ és un Noguera, pedagoga i especialista
itinerari per a 50-60 alumnes per en Atenció Primerenca i educado-
conèixer la flora baleàrica. L’activi- ra de massatge infantil, ofereix un
tat s’adreça a ESO, batxillerat i ci- taller de massatge a Palma i a Inca
cles formatius i dura 1 hora i mitja. per a infants de 1 a 3 anys i per a
Totes les visites escolars s’han de nadons de 0 a 12 mesos.Demanau
concertar prèviament a horaris i preu al tel. 636 442 094 o
educacio@jardibotanicdesoller.org al c/e. pasapas@juanedainca.es.