INSTRUÇÃO NORMATIVA Nº 13, DE 19 DE JULHO DE 2013, que Estabelece os procedimentos para padronização metodológica dos planos de amostragem de fauna exigidos
nos estudos ambientais necessários para o licenciamento ambiental de rodovias e ferrovias
PHP Australia is aimed at proficient developers, new developers and people who care about developers. Our events are all about working together to inspire each other to greater heights in our skill and share our passion for coding.
http://www.phpconference.com.au/
INSTRUÇÃO NORMATIVA Nº 13, DE 19 DE JULHO DE 2013, que Estabelece os procedimentos para padronização metodológica dos planos de amostragem de fauna exigidos
nos estudos ambientais necessários para o licenciamento ambiental de rodovias e ferrovias
PHP Australia is aimed at proficient developers, new developers and people who care about developers. Our events are all about working together to inspire each other to greater heights in our skill and share our passion for coding.
http://www.phpconference.com.au/
Daniel Obadia, Web Developer at INM, presented on the topic of accessibility and more specifically accessibility tied to AEM. While AEM is designed to create and support accessible sites, there are several enhancements that help ensure that AEM adheres to all the requirements of a level AA accessible site. Daniel will cover the enhancements that were made to AEM to help ensure compliance at this advanced level.
The tutorial on the Web of Things discusses possible solutions to build the entire vertical system by identifying the relevant components, illustrating their functionality and integration, and showing the examples of existing tools and
systems. First, the tutorial covers architectural aspects and discusses the levels of abstraction for integrating the “things” into the Web. Next, the tutorial focuses on semantic technologies and analytic methods for leveraging services and applications on top of the “things”. State of the art technology and tools are showed through live demos. The tutorial concludes with a brief review of existing projects and an outline of research directions and challenges.
Liminar deferida pelo mininstro Lewandowski garante posse de Roberto Frank co...OAB Bahia
Liminar deferida pelo ministro Lewandowski do Supremo Tribunal Federal (STF), em resposta ao mandado de segurança impetrado pelo Conselho Federal da Ordem dos Advogados do Brasil e pela Seccional da Bahia da Ordem dos Advogados do Brasil, garante posse de Roberto Frank como desembargador.
Presentació de la PACD Barcelona en el marc de la campanya #AturemElsPressupostos
Més info
auditoriaciudadana.net/nodo/Barcelona
desobeimelspressupostos.wordpress.com/about/
Daniel Obadia, Web Developer at INM, presented on the topic of accessibility and more specifically accessibility tied to AEM. While AEM is designed to create and support accessible sites, there are several enhancements that help ensure that AEM adheres to all the requirements of a level AA accessible site. Daniel will cover the enhancements that were made to AEM to help ensure compliance at this advanced level.
The tutorial on the Web of Things discusses possible solutions to build the entire vertical system by identifying the relevant components, illustrating their functionality and integration, and showing the examples of existing tools and
systems. First, the tutorial covers architectural aspects and discusses the levels of abstraction for integrating the “things” into the Web. Next, the tutorial focuses on semantic technologies and analytic methods for leveraging services and applications on top of the “things”. State of the art technology and tools are showed through live demos. The tutorial concludes with a brief review of existing projects and an outline of research directions and challenges.
Liminar deferida pelo mininstro Lewandowski garante posse de Roberto Frank co...OAB Bahia
Liminar deferida pelo ministro Lewandowski do Supremo Tribunal Federal (STF), em resposta ao mandado de segurança impetrado pelo Conselho Federal da Ordem dos Advogados do Brasil e pela Seccional da Bahia da Ordem dos Advogados do Brasil, garante posse de Roberto Frank como desembargador.
Presentació de la PACD Barcelona en el marc de la campanya #AturemElsPressupostos
Més info
auditoriaciudadana.net/nodo/Barcelona
desobeimelspressupostos.wordpress.com/about/
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Cicle de conferències Economia per a no economistes, organitzat pel districte de l'Eixample i UPF - Barcelona School of management a Golferichs, centre cívic. Octubre 2014 - Gener 2015.
El nou Govern municipal ha presentat els seu primer projecte de pressupost, que puja a 2.708,6 milions d’euros, amb la voluntat d’augmentar la inversió en serveis socials i la promoció social, que ascendeix a 287,8 milions d’euros, 32,9 milions més dels previstos en els comptes del 2015. El projecte haurà de rebre el vistiplau de la Comissió d’Economia la setmana que ve per poder començar a tramitar-lo.
Elementos básicos de un presupuesto municipal y aspectos concretos de la contratación municipal, por Sonsoles Almagro.
Elements bàsics d’un pressupost municipal i aspectes concrets de la contractació municipal.
Encuentro Ciudadano "Auditando nuestro municipios"
Trobada ciutadana “Auditant els nostres municipis”
Para escuchar el audio
https://soundcloud.com/auditoria-ciudadana-vlc/i-trobada-auditant-els-nostres-municipis-sonsoles
La financiación municipal, por Ángeles Pla.
Encuentro ciudadano, Auditando nuestros municipios
El finançament dels municipis,
Trobada ciutadana “Auditant els nostres municipis”
Lista de edificios en Valencia, con su usoAuditoriaVLC
El Ayuntamiento de Valencia proporcionó en 2012, como contestación a una pregunta realizada en sede institucional
municipal, el LISTADO DE INMUEBLES EXENTOS DE IBI pertenecientes a Órdenes y Congregaciones, y a Fundaciones.
Valencia Laica ha realizado con sus propios medios un estudio de estos inmuebles para identificar los pertenecientes
a la Iglesia Católica (IC) y su adecuación a la exención del IBI según la legislación vigente, con el siguiente resultado:
NÚMERO DE INMUEBLES EXENTOS DE IBI:
Órdenes y Congregaciones 440 s/listado del Ayuntamiento
Fundaciones 1040 s/listado del Ayuntamiento
Subtotal 1480 inmuebles con IBI exento s/listado
(-) Fundaciones no religiosas 266 identificados por VL s/listado, no son parte del objeto de este estudio
Subtotal 1214
(+) Otros inmuebles a considerar 39 inmuebles de carácter religioso de la IC identificados por VL durante el
estudio aunque no figuran en el listado del Ayuntamiento (!!!)
TOTAL INMUEBLES DE LA IC 1253 exentos de IBI, son el objeto del estudio realizado
Según los datos catastrales, el USO oficial de estos inmuebles objeto es el siguiente:
- Existen 225 con uso declarado como “Religioso”, pero el trabajo de campo realizado identifica que sólo 155
tienen ese uso, y los 70 restantes con un uso total o parcial diferente al “Religioso” (!!!)
- Existen otros 1028 inmuebles cuyo uso declarado es diferente al de “Religioso”
Así, el RESULTADO del estudio ofrece las siguientes cifras respecto al USO de los inmuebles de la IC exentos de IBI:
Uso RELIGIOSO …………………………. 155 12% (exentos de IBI por ley, s/Acuerdos con Santa Sede de 1979)
Uso NO RELIGIOSO ……(70+1028) 1098 88% DEBERÍAN PAGAR IBI Y NO LO HACEN (!!!)
con las siguientes tipologías de uso:
Residencial, Vivienda ……………………………………………………. 513 47%
Almacén, Estacionamiento, Aparcamiento ………………….. 150 14%
Comercio, Ocio, Hostelería ……………………………………………. 112 10%
Cultural, Enseñanza ………………………………………………………. 92 8%
Oficinas, Industrial ………………………………………………………… 73 7%
Solares …………………………………………………………………………… 52 5%
Sanidad ………………………………………………………………………….. 21 2%
Otros (Recreativo, Deportivo, Edificio singular,…)…………. 15 1%
Otros que figuran como uso Religioso, pero no son tal … 70 6%
1098 100%
NOTA 1: las cifras que se presentan pueden resultar estimadas por causa de la opacidad en muchos inmuebles en
cuanto a su titularidad, ubicación y/o uso, además de por las omisiones y errores detectados, siendo razonable
suponer que la corporación Iglesia Católica posee una cantidad de inmuebles exentos de IBI superior a los 1253, y
que el total de inmuebles, de carácter religi
by
Eduardo Levy-Yeyati*
Ugo Panizza**
Inter-American Development Bank
Banco Interamericano de Desarrollo (BID)
Research Department
Departamento de Investigación
Working Paper #581
Que faire de la dette ? Un audit de la dette publique de la FranceAuditoriaVLC
Cette étude a été réalisée par un groupe de travail du Collectif pour un Audit citoyen de la dette publique. Elle se veut une contribution au nécessaire débat public sur des questions cruciales : d’où vient la dette ? A-t-elle été contractée dans l’intérêt général, ou bien au bénéfice de minorités déjà privilégiées ? Qui détient ses titres ? Peut-on alléger son fardeau autrement qu’en appauvrissant les populations ? Les réponses apportées à ces questions détermineront notre avenir.
https://france.attac.org/nos-publications/notes-et-rapports-37/article/que-faire-de-la-dette-un-audit-de
Presentamos el informe “liquidación del Gasto del Ministerio de Defensa 2012″ elaborado por el Colectivo Utopía Contagiosa con la colaboración de los colectivos antimilitaristas Tortuga y Espazo Aberto Antimilitar, así como por la organización ecologista-antimilitarista Ecologistas en Acción.
Presentación del libro "Por qué no debemos pagar la deuda" en ValenciaAuditoriaVLC
Sergi Cutillas, miembro de la PACD y ODG, coautor del libro “Por qué no debemos pagar la Deuda”, analiza los orígenes de la deuda pública, cuestiona su legitimidad y propone ideas para decidir entre todas sobre nuestra soberanía económica.
1. ¿Están en peligro las pensiones
públicas?
José Vte. Soler Gironés. Economista.
Auditoria Ciutadana del Deute
València.
2. 1. Algunes dades del Sistema Públic de
Pensions ( i altres)
2. Visions convencionals i alternatives del
Sistema Públic de Pensions
3. Les solucions per garantir la Sostenibilitat
3. Situació social i econòmica actual
1. Increment de la pobresa: 12 milions de persones
2. Relacions laborals precaritzades, i creixent
3. Desmontatge de l’Estat Social de dret (s)
4. Pèrdua de legitimitat política de les institucions (UEFMI-BCE……)
5. Priorització del pagament del deute (i el seu cost) en
contra dels drets socials i econòmics
6. etc
5. Ita
l
Au y
st
ri
Fr a
an
Po ce
rtu
g
G al
re
EU ece
R
O
15
EU
15
EU
N
et
he 27
rla
G nds
er
m
an
Fi y
nl
D and
U
e
ni
te nm
d
Ki ark
ng
do
Be m
lg
iu
Sw m
ed
e
Po n
la
Sl nd
ov
e
H nia
un
ga
ry
Sp
a
C in
ro
at
ia
La
tv
ia
M
al
R
om t a
Lu
a
C xem nia
ze
ch bou
r
R
ep g
ub
Bu lic
lg
ar
Es ia
to
Li nia
th
ua
Sl nia
ov
ak
i
C a
yp
ru
Ire s
la
nd
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions % PIB. 2010
18
16
16,0
14
12
10
8
15,0
14,4 14,2
13,9
13,4 13,2
13,0 12,9 12,8 12,7
12,3 12,2 12,1 12,1
11,9
11,2 11,0
10,8 10,6
10,0 10,0
9,5 9,2 9,2 9,2
9,0
8,6 8,4
7,8
7,2
6
4
2
0
6. Ki
Ita
l
ng y
do
Po m
rtu
ga
EU l
15
EU
25
EU
N
et
he 27
rla
G nds
er
m
a
Sw ny
ed
e
Fi n
nl
D and
en
m
ar
k
La
tv
Be ia
lg
iu
G m
re
ec
e
M
al
R
om ta
an
i
C
ze Po a
ch
la
R nd
ep
ub
li
H
un c
ga
Bu ry
lg
ar
Es ia
to
Li nia
th
ua
ni
a
Sp
ai
C n
yp
Sl rus
ov
e
Sl nia
ov
ak
i
Ire a
la
n
C d
Lu ro
xe ati
m a
bo
ur
g
d
12
U
ni
te
nc
Au e
st
ria
Fr
a
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions de jubilació % PIB. 2010
14
11,9
10,5 10,3
10
8
6
10,1 10,0
9,5 9,4 9,3
9,1 9,1 9,0
8,7 8,7 8,6
8,1 8,0
7,7 7,5
7,1 7,0 7,0 7,0
6,7 6,6 6,5
6,2 6,2
5,8
4,9 4,8
4,3
4
2
0
7. em
bo
D urg
en
m
ar
Au k
st
Sw ria
N
et ede
he
n
rla
nd
Fr s
an
c
Fi e
nl
G and
er
m
an
EU y
15
It
Be aly
lg
EU ium
R
O
15
EU
U
25
ni
te
EU
d
K i 27
ng
do
m
Ire
la
n
G d
re
ec
e
Sp
Po ain
rtu
Sl gal
ov
en
C ia
yp
ru
C
s
ze
ch Ma
R lta
ep
ub
l
Po ic
la
n
C d
ro
a
Sl tia
ov
ak
Es ia
to
H nia
un
g
Li ary
th
ua
ni
a
La
tv
Bu ia
lg
R aria
om
an
ia
Lu
x
1.086,1
1.196,4
1.252,0
179,3
289,1
465,4
540,0
637,9
643,6
705,0
797,1
2.118,2
3.631,6
3.658,0
3.131,3
3.256,0
3.294,7
2.715,4
4.297,2
3.794,6
3.322,9
2.768,9
2.189,0
1.853,4
1.320,3
858,0
1.000
1.862,4
2.000
2.918,5
3.000
3.839,6
4.000
3.421,3
5.000
4.387,0
6.000
5.941,7
Quina és la despesa en comparació UE?
Despesa en pensions. € per habitant. 2010
7.000
0
9. Hi ha molts pensionistes?
Número de pensionistas
10.000.000
8.614.876
8.749.054
8.871.435
9.008.348
9.000.000
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
Favor de familiares
Orfandad
Viudedad
Jubilación
Incapacidad permanente
2009
37.810
266.436
2.282.687
5.097.112
930.831
2010
37.628
270.488
2.302.060
5.203.364
935.514
2011
38.121
275.077
2.319.896
5.296.851
941.490
2012
37.609
295.221
2.331.812
5.402.863
940.843
10. er
o
Se M a 2 0 0
pt y o 1
ie
m 20
br 01
e
En 20
er 01
o
Se Ma 200
pt yo 2
ie
m 20
br 02
e
En 20
er 02
o
Se Ma 200
pt yo 3
ie
m 20
br 03
e
En 20
er 03
o
Se M a 2 0 0
pt y o 4
ie
m 20
br 04
e
En 20
er 04
o
Se Ma 200
pt yo 5
ie
m 20
br 05
e
En 20
er 05
o
Se Ma 200
pt y o 6
ie
m 20
br 06
e
En 20
er 06
o
Se Ma 200
pt yo 7
ie
m 20
br 07
e
En 20
er 07
o
Se Ma 200
pt yo 8
ie
m 20
br 08
e
En 20
er 08
o
Se Ma 200
pt y o 9
ie
m 20
br 09
e
En 20
er 09
o
Se Ma 201
pt yo 0
ie
m 20
br 10
e
En 20
er 10
o
Se Ma 201
pt yo 1
ie
m 20
br 11
e
En 20
er 11
o
Se M a 2 0 1
pt y o 2
ie
m 20
br 12
e
En 20
er 12
o
Se Ma 201
pt yo 3
ie
m 20
br 13
e
20
13
En
I quin és el volum d’ocupació?
Datos totales de afiliados Seg. Social
20.000.000
19.000.000
18.000.000
17.000.000
16.000.000
15.000.000
14.000.000
13.000.000
12.000.000
11.000.000
10.000.000
16. Hi ha distribució equitativa entre les rendes?
S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la
renda, i el 20% de renda més baixa. 2011
6,8
6,6 6,5
6,2
6,0
5,8 5,7
5,6
5,3 5,3
5,1 5,1 5,0 5,0 5,0
4,1 4,0
3,9 3,9 3,8 3,8 3,8
3,7 3,6
3,5 3,5
Sp
ai
n
La
tv
Bu ia
lga
Ro ria
m
an
ia
Gr
ee
Lit ce
hu
an
Po ia
rtu
ga
l
Un
ite
Ita
d
ly
Ki
ng
do
m
Es
to
ni
a
EU
27
EU
15
NM
E
Po
la
Eu nd
ro
ar
ea
Ire
la
nd
Fr
an
Ge ce
rm
a
De ny
nm
ar
k
Cy
pr
us
M
Lu
xe alta
m
bo
ur
Be g
lg
iu
Hu m
ng
a
Slo ry
Ne vak
i
th
er a
la
nd
Au s
st
ri
Fin a
la
n
Sw d
Cz
ed
ec
h
Re en
pu
b
Slo lic
ve
ni
a
4,6 4,6 4,5
4,4 4,3
17. Hi ha distribució equitativa entre les rendes?
S80/20: Relació entre el 20% de renda més alta, en la distribució de la
renda, i el 20% de renda més baixa. 2011. Població menys 65 anys
7,5 7,4
6,7 6,6 6,6
6,4
6,0 5,9
5,8
5,5 5,4
5,3 5,3 5,3 5,3 5,2
4,7 4,6 4,6 4,6
3,8 3,8 3,7 3,7
3,6
3,4
Ita
l
Es y
to
n
Po ia
rtu
ga
Un
l
ite Cro
a
d
Ki tia
ng
do
m
EU
27
EU
15
EU NM
RO E
AR
EA
Po
lan
d
Ire
la
De nd
nm
Ge ark
rm
an
y
Fr
an
ce
C
Lu yp
xe rus
m
bo
u
Hu rg
ng
ar
y
M
al
Be ta
lg
iu
Slo m
Ne va
th kia
er
lan
d
Cz
A s
ec ust
h
Re ria
pu
bl
i
Fin c
lan
Sw d
ed
e
Slo n
ve
ni
a
Sp
ai
n
La
tv
Bu ia
lga
Lit ria
hu
an
Ro ia
m
an
ia
Gr
ee
ce
4,2 4,1 4,1 4,1
4,0 4,0
18. En comparació, què ha representat el “rescat” del
sistema financer?
IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESPAÑA
Instrumento
Importe (millones euros)
Participaciones Preferentes Convertibles
Capital
Esquema Protección Activos
Adquisición activos
Avales
TOTAL
2
1
0
1
#¡REF!
1
#¡REF!
1
%
6.329
20.345
24.301
21.041
136.900
208.917
3,03%
9,74%
11,63%
10,07%
65,53%
100,00%
19. En comparació, què ha representat el “rescat” del
sistema financer?
IMPORTE AYUDAS AL SISTEMA FINANCIERO. Julio 2012. ESP + UE
Instrumento
Importe (millones euros)
Capital
Esquema Protección Activos
Subtotal medidas de capitalización
Avales
Adquisición activos
Participaciones Preferentes Convertibles
Línea de financiacion europea
Préstamos del Banco Central Europeo
Subtotal medidas de financiación
TOTAL AYUDAS PÚBLICAS
2
1
0
1
#¡REF!
1
#¡REF!
1
%
20.345
24.301
44.646
136.900
21.041
6.329
100.000
411.654
675.925
720.571
2,82%
3,37%
6,20%
19,00%
2,92%
0,88%
13,88%
57,13%
93,80%
100,00%
21. Bu
lg
ar
i
C a
yp
ru
s
Sp
a
Sw in
ed
e
Ire n
la
n
Po d
la
n
R
om d
a
Li nia
th
ua
ni
a
La
D tvia
en
m
a
C
Po rk
ze
rtu
ch
R gal
ep
ub
lic
M
a
Sl lta
ov
ak
ia
U
E2
5
U
E
H 27
EU un
R gar
O
y
N AR
et
he EA
rla
nd
s
U
E
15
G
U
e
ni
te rm
d
a
Ki ny
ng
do
m
Au
st
r
Fi ia
nl
an
d
Ita
ly
Lu Fra
xe nc
m e
bo
u
Be rg
lg
i
Sl um
ov
en
Es ia
to
n
G ia
re
ec
e
I si les pensions provingueren d’altres recursos?
Pèrdua contribució fiscal. % PIB. 2007-2012
6,0
4,0
-6,0 -5,5
4,0
2,8 2,8 2,9
2,0
0,8 0,8
0,6 0,7
0,0
-0,4 -0,3
-0,8
-2,0
-2,2
-3,0
-4,0
-4,0
-4,8
-1,9 -1,8
-0,1
1,2
1,0 1,0 1,0 1,0 1,1
1,5
1,7 1,7
1,9
2,2
0,0
22. Quines són els plantejaments generals de les
diferents visions?
Quina consideració té l'economia
neoliberal sobre SPP?
1. Com un sistema de capitalització
Quina consideració té l'economia
heterodoxa sobre SPP?
1. Com un sistema de repartiment; de
justícia social, d'equitat
2. La sostenibilitat econòmica
l'entén com una mera
situació contable equilibrada
2. El dèficit no pot considerar-se en
com la variable clau per
contrareformar el sistema
3. És una "qüestió" tècnica,
d'experts en el tema
3. Les decisions polítiques són les que
determinen el disseny
tècnic del Sistema Públic de
Pensions
4. “És urgent fer reformes”, per
“eixir de la crisi econòmica”
4. Les reformes han i poden garantir
pensions públiques suficients
5. La gestió privada és més eficient;
gestiona millor
5. Els costos de la gestió privada i les
necessitats de remuneració fan
insostenible la gestió privada de les
pensions
23. Quines són variables que cal tenir en compte?
Economia neoliberal
Economia heterodoxa
1.La demografia
1.La fiscalitat global en una economia
2.L'envelliment de la població
2.La productivitat
3.La necessitat d'evitar el dèficit
3.Els nivell salaris
4.Les polítiques d'ocupació i els
sistemes productius
4.Les previsions demogràfiques a imperants en una determinada
molt llarg termini
economia
5.La ratio població ocupada /
població pensionista
5.El nivell d'economia submergida
6.El grau d'ocupabilitat de la població
7.La pertinença a diferents classes
socials
24. Economia neoliberal
Quines són les recomanacions?
1. Allargament de l'edat permesa per
jubilar-se en funció de
l’esperança de vida
2. Estimular fiscalment els plans de
pensions privats de
pensions
3. Considerar tota la vida laboral pel
càlcul de la pensió
4. En general, enduriment en l’accés
a la pensió
Quines són les veritables conseqüències
d'aquesta visió?
1. Pèrdua del poder adquisitiu de les
pensions públiques
2. Residualització de les pensions
públiques
3. Transferència massiva de recursos
cap al sistema financer
i de les grans asseguradores
4. Empobriment classes populars,
compatibilitzant ocupació
precària amb pensions precàries
25. Economia heterodoxa
Quines són les recomanacions?
1. Incrementar els nivells salarial de la població
2. Incrementar els nivells contributius
3. Considerar el finançament mitjançant els pressupostos
generals de l'Estat de les pensions
4. Incrementar el volum d'ocupació de qualitat, i de
determinats
col.lectius