Article relacionat a Per les escales .
Consell d’Europa. Convenció europea per a la protecció dels animals de companyia.
No ratificat per l'estat espanyol. Traducció de l'original en anglès . Sèrie de tractats europeus - N ° 125. Estrasburg, 13.XI.1987
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Article relacionat a Per les escales .
Consell d’Europa. Convenció europea per a la protecció dels animals de companyia.
No ratificat per l'estat espanyol. Traducció de l'original en anglès . Sèrie de tractats europeus - N ° 125. Estrasburg, 13.XI.1987
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
Ponència de Gemma Font del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny. Secció Humanitats, sobre les col·laboracions del centre aquests darrers anys en l'àmbit de la posada en valor de les dones del Montseny: publicacions, suport a la recerca, realització d'exposicions..., ja sigui amb perspectiva històrica o etnològica, com recentment en el grup de treball per a la l'elaboració del Pla d'Igualtat de la Reserva de la Biosfera del Montseny.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
Ponència de Gemma Font del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny. Secció Humanitats, sobre les col·laboracions del centre aquests darrers anys en l'àmbit de la posada en valor de les dones del Montseny: publicacions, suport a la recerca, realització d'exposicions..., ja sigui amb perspectiva històrica o etnològica, com recentment en el grup de treball per a la l'elaboració del Pla d'Igualtat de la Reserva de la Biosfera del Montseny.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
2. En concret, la progressió en la tinença de GPP des de l’any 2016
ha estat la següent:
Nota: Dades extretes del Registre Animals de Companyia en data
26/11/2019.
Any Numero de GPP registrats demarcació de Girona
2016 1.587
2017 2.037
2018 2.581
2019 3.093
4. D’acord amb el que disposa la Disposició Addicional 5.1 c) del
Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el
Text refós de la Llei de protecció dels animals, els gossos
considerats potencialment perillosos, es regeixen per la
normativa específica.
La normativa de gossos potencialment perillosos (en endavant
GPP) es troba recollida en:
-Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos
considerats potencialment perillosos. Va ser una llei pionera a
nivell estatal.
-Llei 50/1999, de 23 de desembre, de Règim Jurídic de Tinença
d'Animals Potencialment Perillosos.
5. -Reial Decret 287/2002, de 22 de març que desenvolupa la
Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de
Tinença d' Animals Potencialment Perillosos
-Decret 170/2002, d’ 11 de juny, sobre mesures en matèria de
gossos considerats potencialment perillosos.
- L’article 49 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures
fiscals i administratives (DOGC núm. 4179, 21/07/2004)
modifica l’article 13 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol sobre la
tinença de gossos potencialment perillosos establint que la
competència per sancionar les infraccions de la normativa
reguladora de gossos potencialment perillosos correspon als
Ajuntaments.
6. L’article 1 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença
de gossos potencialment perillosos, disposa que tenen la
consideració de GPP, i els hi és aplicable aquesta Llei, els que
presentin una o més d’ una de les circumstàncies següents:
a)Gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o
altres gossos.
A Catalunya, l’article 2.2. del Decret 170/2002, d’ 11 de juny,
sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment
perillosos, estableix que correspon als ajuntaments apreciar la
perillositat, atenent a criteris objectius, bé d’ofici o després
d’una notificació o denúncia, amb l’informe previ d’un
veterinari habilitat per aquesta tasca.
7. b) Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa
c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o a llurs
encreuaments.
L’article 2.1. del Decret 170/2002, d’ 11 de juny, sobre
mesures en matèria de gossos potencialment perillosos
estableix que es consideren GPP a més dels que preveu l’article
1 de la Llei 10/1999, de 30 juliol, els que preveu l’article 2 del
Reial Decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desenvolupa
la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la
tinença d’animals potencialment perillosos.
8. d) Els gossos inclosos en l’annex II del Reial Decret
287/2002, de 22 de març que compleixin totes o la majoria
de característiques que s’indiquen.
En aquest sentit, els ajuntaments poden incloure a les seves
ordenances les races següents perquè compleixen la majoria
d’aquestes característiques: Alà espanyol, Akita americà,
American bully, Bulldog americà, Canae Corso i Villano de Las
Encartaciones.
9. L’article 49 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures
fiscals i administratives (DOGC núm. 4179, 21/07/2004)
modifica l’article 13 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol sobre la
tinença de gossos potencialment perillosos establint que la
competència per sancionar les infraccions de la normativa
reguladora de gossos potencialment perillosos:
La competència per a imposar les sancions establertes per al
comissió de les infraccions tipificades per aquesta Llei
correspon als òrgans següents:
a) Als alcaldes, per la comissió d’infraccions de caràcter lleu
b) Al ple de l’ajuntament, per la comissió d’infraccions de
caràcter de greu i molt greu.
10. En concret, la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de
GPP determina que :
Són infraccions lleus:
a) No inscriure el gos al registre específic del municipi
corresponent
b) No senyalitzar les instal·lacions que alberguin gossos
potencialment perillosos.
Són infraccions greus:
a) No complir les mesures de seguretat establertes per a les
instal·lacions que alberguin gossos potencialment perillosos
b) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil
c) Fer activitats d’ensinistrament sense acreditació oficial
11. d) No dur a terme els tests de comportament dels gossos
progenitors en centres de cria
e) Portar els gossos deslligats i sense morrió a les vies
públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i
als llocs i als espais públics en general.
f) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors
d’edat o privades judicialment a tenir-ne dret
I, finalment es consideren infraccions molt greus :
a) Fer activitats d’ensinistrament d’atac no autoritzades
b) Participar en la realització de combats de gossos, en els
termes que s’estableixen legalment.
12. Sancions:
Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 60,10€
a 150,25€, les greus amb una multa de 150,26 € a 1.502,53€, i
les molts greus, amb una multa de 1.502,54€ a 30.050,61€.
Al seu torn, la Llei de l’Estat 50/1999, de 23 desembre, sobre el
règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos i
el Reial decret 287/2002, de 22 de març, que la desenvolupa
també són d’aplicació a Catalunya i l’exercici de la potestat
sancionadora de les infraccions a les seves previsions correspon
als Ajuntaments.
13. a.Castració o el sacrifici animal: en els casos concrets de
gossos que presentin comportaments patològics no
solucionats amb tècniques d’ensinistrament i terapèutiques
existents, es pot considerar, sota criteri facultatiu, l’adopció
de mesures consistents en la castració o el sacrifici animal.
b. Comís: l’Administració pot comissar els animals objecte de
protecció en el mateix moment en què hi hagi indicis
racionals de comissió d’unes de les infraccions tipificades
tant en la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de
gossos considerats potencialment perillosos com també
aquells supòsits que d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008,
de 15 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
Protecció dels Animals es posi en perill el benestar dels
animals.
14. c. Suspensió temporal o definitiva de la llicència per a la
tinença d’animals potencialment perillosos o del certificat de
capacitat d’ensinistrador.
d. La reeducació
15. “La grandesa d'una nació i el
seu progrés moral poden ser
jutjats per la manera en què es
tracta als seus animals
"(Mahatma Gandhi)
16. L’article 1 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual
s’aprova el text refós en matèria de protecció dels animals té per
objecte:
“ Establir les normes generals per a la protecció i benestar dels
animals que es troben de manera permanent o temporal a
Catalunya, amb independència del lloc de residència de les
persones que en són propietàries o posseïdores”.
-Ordre de 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de
nuclis zoològics de Catalunya
-Decret 6/1999, de 26 de gener, pel qual s’estableixen les
condicions de manteniment dels animals de companyia.
17. “Animal de companyia”: animal domèstic que les persones
mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne
companyia. Gats, gossos (amb independència que siguin GGP o
no), fures.
“Animal abandonat”: animal de companyia que no va acompanyat
de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la
persona que n’ és propietària o posseïdora.
“Animal perdut”: animal de companyia que duu identificació del
seu origen o de la persona que n’ és la propietària i que no va
acompanyat de cap persona”.
18. “Nucli zoològic”: les agrupacions zoològiques per a l'exhibició d'animals, les
instal·lacions per al manteniment d'animals de companyia (escoles
d’ensinistrament i centres d’importació), els establiments de venda i els
centres de cria d'animals, els centres de recollida d'animals, el domicili dels
particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de
característiques similars que es determinin per via reglamentària. En queden
excloses les instal·lacions que allotgen animals que es crien per a la
producció de carn, de pell o d'algun altre producte útil per a l'ésser humà, els
animals de càrrega i els que treballen en l'agricultura.
Centre de cria d’animals: instal·lació que destina les cries a la venda o cessió
posterior amb independència del nombre, ja sigui directament al públic en
general, a establiments de venda o d’altres. Al seu torn, l’article 5.2. de l’
Ordre de NZ estableix que seran criadors: “ els particulars que realitzin
periòdicament la venda de les seves cries”.
19. L’article 4 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la
tinença de GPP, en relació al control dels centres de cria,
estableix: “Només s’autoritza la cria de gossos inclosos en
l’article 1 en els centres de cria autoritzats i inscrits en el
Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya”.
L’article 5 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la
tinença de GPP, en relació a la regulació de l’ensinistrament,
estableix el següent:
“Les activitats relacionades amb l’ensinistrament de gossos
només poden ésser realitzades en els centres o les
instal·lacions legalment autoritzats i per professionals que
tinguin la formació i els coneixements avalats per la titulació
reconeguda oficialment”.
20. L’ ordre de 28 de novembre de 1988, estableix la creació
de Registre de nuclis zoològics de Catalunya.
Els titulars dels centres i/o establiments tipificats en
l’article 3 de l’ Ordre hauran de sol·licitar la corresponent
inscripció al Registre prèviament a l’ inici de les seves
activitats.
Requisits per la tramitació NZ: Oficina de Gestió
Empresarial
21. Els serveis territorials de TES si es compleixen els requisits que estableix la
normativa procediran a l’autorització, la classificació de l’activitat i la
inscripció al Registre i en lliuraran a l’interessat document acreditatiu.
Tipologia de NZ en els quals es realitza una activitat amb GPP: centres de cria
/ escoles d’ensinistrament.
Escoles d’ensinistrament: En concret, l’article 7.3.c) de la Llei 10/1999
estableix que és una infracció greu fer activitats d’ensinistrament sense
l’acreditació oficial.
L’article 5.1 de l’esmentada llei estableix que: “L’ensinistrament d’atac i
defensa només es pot autoritzar en les activitats de vigilància i de guarda
d’empreses de seguretat i de diferents cossos de seguretat”.
Termini per resoldre: 3 mesos data de presentació. Silenci positiu.
22. Inspecció de nuclis zoològics inscrits per part
de DTES
D’acord amb els articles 41 i 42 del Text refós de la
Llei de protecció dels animals correspon:
-municipis (o als consells comarcals o entitats locals
supramunicipals, quan els municipis haguessin cedir
les seves competències) la inspecció de nuclis
zoològics amb animals de companyia
-TES: la inspecció dels NZ amb espècies de
fauna salvatge .
23. L’article 44.3. del Decret legislatiu disposa que
és una infracció greu:
d) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de
les condicions i els requisits establerts en el
títol IV”.
s) No estar inscrits en el Registre de nuclis
zoològics”.
24. El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril,
estableix una sèrie de prohibicions respecte
dels animals entre les quals es troben el no
donar-los l’alimentació necessària,
mantenir-los en locals públics o privats en
condicions de qualitat ambiental,
lluminositat, soroll, fums i similars que els
puguin afectar tant físicament com
psicològicament, entre d’altres.
25. El Decret 6/1999, de 26 de gener, estableix les
condicions de manteniment dels animals de
companyia i determina els requisits
d’allotjament, d’alimentació i de mitjans de
subjecció.
Per la seva part, ens els seus articles 44.2.p),
44.3.a) i 44.4 h) tipifica com a infracció mantenir
els animals en instal·lacions inadequades des del
punt de vista higiènic-sanitari, de benestar i de
seguretat i mantenir els animals sense donar-los
l’alimentació necessària.
26. La competència per sancionar els possibles incompliments
en matèria de NZ i obligacions en matèria de benestar
animal correspondrà als ajuntaments o als òrgans de
l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el previst a
l’article 51 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril.
L’última modificació normativa del Decret-legislatiu
s'efectuà per la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures
fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de
creació i regulació dels impostos sobre grans establiments
comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre
elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades
envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
27. En concret, l’article 51.1. del Decret–legislatiu
estableix que:
En tots aquells supòsits que no siguin fauna
salvatge autòctona seran competents per
possibles incompliments en matèria de
protecció dels animals:
-Municipis de +5.000 habitants: competència
municipal per infraccions lleus
-Municipis de +10.000 habitants:
competència municipal per infraccions lleus i
greus.
28. -Conseller/a del Departament de Territori i
Sostenibilitat: infraccions molt greus
La infracció establerta a l’article 44.4.c) del
Decret consistent en : “ Abandonar animals, si
s’ ha fet en circumstàncies que els pugui
comportar danys greus” el conseller/a la pot
delegar als municipis, consells comarcals o
entitats supramunicipals que ho sol·licitin.