El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu.
Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria.
Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau.
Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals.
Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu.
Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria.
Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau.
Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals.
Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
3. CIUTAT
Girona és la comarca del Gironès i de la província
de Girona, és una ciutat i un municipi del nord-est
de Catalunya.
Girona és un punt de gran interès a nivell cultural.
Cada any s’hi fan molts mercats i fires.
El municipi té pel voltant de 98.300 habitants.
4. Època antiga: ibers i romans:
Els primers pobladors van ser els Ibers de la tribu dels indigents, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen
el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Júlia de Ramis, que era el més important.
Així, doncs, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre
important de la regió
HISTÒRIA
5. LA CATEDRAL DE GIRONA
L’església cristiana catòlica de santa Maria de
Girona és la seu catedràtica del Bisbat de Girona i el
major temple cristià del bisbat i de la província
homònima.
Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats
genèricament l'any 516. Segons alguns documents
del segle VII el seu culte era equiparable a les
diòcesis de Toledo i Sevilla.
Durant l’ocupació musulmana entre els
anys 7715 i 785 va ser transformada en mesquita.
La seva major particularitat és que té la nau
gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és
alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de
la de basílica de sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-
cinc metres. Situada estratègicament al nucli central
de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella,
coincideix amb el traçat urbà de Gerunda,
assentament d'època romana del qual encara en
romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la
catedral.
6. EL BARRI JUEU I EL
CALL JUEUEl Call de Girona va ser, des del punt de vista
cultural, una de les més importants
comunitats jueves d'occident. Actualment és
el call millor conservat d'Europa.
Call, és la paraula utilitzada per a anomenar
els diversos barris jueus en català.
Un document de l’any 888 ja esmenta la
presència d'unes 25 famílies de religió
mosaica.
El Call de Girona es va començar a formar a
partir del segle XII, al Carrer de la Força, quan
s'hi instal·laren famílies jueves que abans
vivien en els voltants de la catedral.
Hi arribaren a viure una mitjana de 800
persones.
7. EL MUSEU DEL CINEMA
El Museu del cinema és un museu dedicat al món del cinema i
de la imatge. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de
Catalunya-Girona.
L'origen del Museu del Cinema cal buscar-lo en la persona
de Tomàs Mallol, i la seva passió per l'art i, sobretot, la tècnica
cinematogràfica, que ja se li desvetllà de ben jove amb les
projeccions de cinema a l'aire lliure a la plaça del seu
poble. Cineasta amateur, entre 1956 i 1977 Tomàs Mallol
realitzà 31 curtmetratge, alguns dels quals obtingueren diversos
premis nacionals i internacionals. A mitjans dels anys 60,
començà a aplegar diversos aparells de cinema que serien el
nucli de la seva col·lecció i, a partir d'aquí, inicià una intensa
activitat d'estudi i recerca d'objectes que el portaren, al llarg de
30 anys, a formar la col·lecció de precinema i cinema dels
primers temps reconeguda com la més important d'Espanya i
una de les destacades a nivell europeu. El gener de 1994,
l'Ajuntament de Girona va adquirir aquesta col·lecció amb
l'objectiu que fos la base del Museu del Cinema-Col·lecció
Tomàs Mallol.
8. EL RIU ONYAR
L'Onyar és un riu de Catalunya, afluent del Ter per la dreta. La
seva conca comprèn els municipis de Brunyola, Vilobí
d’Onyar, san Andreu Salou, Campllong, Fornells de la
Selva, Quart i Girona, per tant abraça la meitat nord del ola de la
Selva, a l'extrem nord de la depressió prelitoral. Neix als estreps
nord-orientals de les Guilleries.
El riu Onyar és un riu de Catalunya concretament pertanyent a
l’àmbit gironí. Aquest, neix al Massís de les Guilleries a una
altura de 220 metres aproximadament concretament al municipi
de Brunyola situat a la serralada prelitoral. L’Onyar, és un afluent
del riu Ter i travessa Girona de nord a sud fragmenta-la en dues
parts. Aquest, ha provocat destrosses amb les grans riuades
patides fa segles ençà deixant un gran nombre de ferits. Té una
longitud de 34 km i un cabal mitjà d'1,82 m³/s i desemboca a una
altitud de 76 metres aproximadament. Concretament,
desemboca al riu Ter. Els territoris que travessa la conca de
l’Onyar són La Selva i El Gironès. La superfície de la conca és de
340,7 km². Aquest riu en època d’escasses pluges s’alimenta
d’una séquia provinent del riu Ter, la sèquia Monar.