LÍDERS DELS PARTITS POLÍTICS
CiU La Federació de CiU neix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.
Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003.
L'any 2003, l'històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contrapronòstic no va aconseguir governar a causa de l'anomenat pacte de govern tripartit.
SI Solidaritat Catalana va ésser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir momentàniament diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.
PP El Partit Popular de Catalunya (en castellà, Partido Popular de Cataluña) (PPC) és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya. Va ser creat el gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Alianza Popular. Amb seu central en el carrer Urgell de Barcelona, està presidit actualment per Alicia Sánchez Camacho. Anteriorment, el partit va estar presidit per Jorge Fernández, Aleix Vidal-Quadras, Alberto Fernández, Josep Piqué i Daniel Sirera.
A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 va aconseguir l'11,9 per cent dels vots, el que va significar 15 escons al Parlament de Catalunya, i a les del 2006 en va obtenir 14, essent la quarta força parlamentària, amb un 10,65 per cent, de vots a Catalunya.

Power de partits

  • 1.
  • 2.
    CiU La Federacióde CiU neix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.
  • 3.
    Ambdós partits s'hanpresentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003.
  • 4.
    L'any 2003, l'històricpresident de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contrapronòstic no va aconseguir governar a causa de l'anomenat pacte de govern tripartit.
  • 5.
    SI Solidaritat Catalanava ésser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir momentàniament diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.
  • 6.
    PP El PartitPopular de Catalunya (en castellà, Partido Popular de Cataluña) (PPC) és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya. Va ser creat el gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Alianza Popular. Amb seu central en el carrer Urgell de Barcelona, està presidit actualment per Alicia Sánchez Camacho. Anteriorment, el partit va estar presidit per Jorge Fernández, Aleix Vidal-Quadras, Alberto Fernández, Josep Piqué i Daniel Sirera.
  • 7.
    A les Eleccionsal Parlament de Catalunya de 2003 va aconseguir l'11,9 per cent dels vots, el que va significar 15 escons al Parlament de Catalunya, i a les del 2006 en va obtenir 14, essent la quarta força parlamentària, amb un 10,65 per cent, de vots a Catalunya.