DE CATALUNYA

1. LÍDERS DELS PARTITS POLÍTICS

3. Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003.

4. L'any 2003, l'històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contrapronòstic no va aconseguir governar a causa de l'anomenat pacte de govern tripartit.

7. A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 va aconseguir l'11,9 per cent dels vots, el que va significar 15 escons al Parlament de Catalunya, i a les del 2006 en va obtenir 14, essent la quarta força parlamentària, amb un 10,65 per cent, de vots a Catalunya.

8. Es va posicionar en contra de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, fent campanya pel "No" en el referèndum estatutari que es va celebrar el 18 de juny de 2006 tot seguint les consignes de la seva central, que considerà que aquest Estatut era una reforma encoberta de la Constitució Espanyola.

11. Creada sota l'impuls del PSUC, el partit fundador més important, IC no només pretén recomposar l'espai comunista català, greument afectat per la crisi interna i electoral de principis dels vuitanta, sinó que busca construir una a·liança programàtica de les esquerres i obrir-se cap als nous moviments socials.

12. Al igual que sempre havia fet el PSUC amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), IC manté l'obediència catalana i la seva sobirania respecte d'Esquerra Unida (IU en les seves sigles en castellà, una formació bastida a l'Estat Espanyol pel PCE i altres partits en un procés similar al que havia iniciat IC) i es limita a establir acords electorals i parlamentaris amb IU.

14. Paral·lelament, la Renaixença cultural i literària del principi del segle XIX, contemporània en el temps a moviments com el Rissorgimento italià, el naixement de la Grècia moderna i la independència de Bèlgica, endega el procés de desvetllament nacional, que culmina políticament amb el Congrés dels republicans federals, el 1883, i amb la redacció de les Bases de Manresa, el 1892, els dos primers moviments polítics amb postulats nacionals.