Poster presentat al congrés nacional de medecina d'urgència i emergència el març de 2012. Recerca realitzada durant el període 2010-2011 a diferents empreses adjudicatàries del transport sanitari urgent a la província de barcelona.

1. QUALITAT DE VIDA, ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I
FACTORS DE PROTECCIÓ LABORAL DELS TREBALLADORS DE
LA URGÈNCIA MÈDICA
Piqué-Pijuan, M.1; Valls-Llagostera, C.2; Lázaro-Giménez,I3.
mail: psicotsu@gmail.com
1
Psicòleg d’emergències i TTS Grup la Pau SCCL; 2Piscòloga Clínica Resident H Vall d’Hebron; 3TTS Ambulàncies Ivemon-Egara/SEM
Des de la psicologia positiva aplicada a l’àmbit de les emergències, s'entén que els professionals de la urgència mèdica tenen una major capacitat per afrontar
situacions crítiques o estressants (Motta, 2008). Diversos factors de protecció modulen aquesta capacitat i fomenten la satisfacció i la qualitat de vida laboral en
l`entorn assistencial de les emergències, inhibint aquells aspectes que poden augmentar la vulnerabilitat i el risc a desenvolupar una fatiga de compassió
(burnout/estrès traumàtic secundari). Els estils d’afrontament i els recursos psico-laborals (expectatives, qualitat de la comunicació, dotació i condicions laborals,
treball en equip i respostes de suport abans, durant i després de l’incident), es troben en relació directa amb la positivitat i la integració de les experiències
potencialment traumàtiques que viuen els intervinents de la urgència mèdica..
Gràfic 1
Objectius de l’estudi
Estils d'afrontament dels professionals de la urgència mèdica en
situacions crítiques
- Avaluar la qualitat de vida professional dels treballadors d’ambulàncies i la seva relació amb les estratègies
Retirada social (RES) d’afrontament utilitzades en situacions no normatives (crítiques) d’assistència mèdica
Evitació de problemes (EVP)
- Analitzar la qualitat en el suport, el desenvolupament de la tasca i la comunicació en l’entorn laboral.
Reestructuració cognitiva (REC)
Suport social (SUS)
Característiques de la mostra
Pensament desideratiu (PSD)
Expressivitat emociona (EEM)l
Material i Mètode 152 treballadors d’empreses adjudicatàries del transport sanitari
de la província de Barcelona. 77% homes, 23% dones
Autoculpa (AUC) 34,8 ± 6,9 anys d’edat
Resolució de problemes (REP) Estudi correlacional a una mostra de 152 treballadors de USV de la 8,9 ± 5,2 anys d’experiència
província de Barcelona amb un mínim d’experiència de dos anys
Anàlisi narratiu CSI
Gràfic 2
en el sector.
S’administren de forma grupal i presencial tres instruments: Resultats preliminars: Temàtica i creixement personal
Protecció i risc a la qualitat de vida professional
a.- l’inventari i prova narrativa CSI (Coping Strategies Inventory). 3 7
Altres
b.- el qüestionari ProQOL –vIV (Professional Quality of Life)
sd Urgència no
c.- una versió adaptada de 19 ítems del HSPS (Hospital Survey on col·lectiva amb
altres dispositius
20 15
Amb creixement personal
Estrès traumàtic secundari
Burnout
Patients Safety). Urgència no
col·lectiva sense 8 14
Sense creixement personal
Satisfacció de compassió
Per l’anàlisi de les dades s’utilitza el programa estadístic SPSS 15. altres dispositius
Urgència 51 34
col·lectiva
0 10 20 30 40 50 Representació 1. Correlacions significatives
Satisfacció Suport social
+ Resolució de problemes
Gràfic 3 de
compassió - Expectatives / Accions de supervisió/coordinació
Treball en equip entre unitats
Pensament desideratiu Risc d’estrès
Ambient i Comunicació Laboral. Auto-culpa traumàtic
FACTORS PREDICTORS DE LA QUALITAT DE VIDA PROFESSIONAL
+ secundari
Retirada social
Dotació del personal
+ Deficient dotació del personal
Resposta no punitiva als errors Risc de
Treball en equip entre unitats
Burnout -
Expressivitat emocional
Treball en equip intra unitats Suport social
Expectatives i accions de supervisior Treball en equip intra unitats
i coordinació
Resposta no punitiva als errors
Resultats
Els resultats de l’estudi indiquen que els treballadors de la urgència mèdica obtenen un grau acceptable de satisfacció en el
desenvolupament de la seva feina (gràfic 2), sent el suport social un afrontament que actua com a factor positiu en aquesta satisfacció
(representació 1). Cal advertir que la resolució activa de problemes és l’afrontament més utilitzat i que prediu amb més força la sensació
subjectiva de superació d’un incident crític (gràfic 1). A més a més, la percepció relacionada amb el treball en equip (intra i entre unitats/
dispositius) són factors que determinen la qualitat de vida professional (gràfic 3). Aquests, juntament amb equivocades expectatives i/o
accions de supervisió i coordinació, una deficient dotació del personal (fatiga física, pressió de temps, etc.) i l’absència de respostes no
punitives, poden ser considerats com a factors de risc per la fatiga de compassió associada a l’assistència i trasllat urgent (representació
1). Pel que fa als estils d’afrontament, s’observa que la retirada social, associada al pensament desideratiu i/o a l’auto-crítica, es troba
positivament correlacionada amb el desenvolupament de la fatiga de compassió (burnout/estrès traumàtic secundari).
Conclusions
Aquests resultats poden orientar la direcció d’intervencions futures de protecció psicosocial per augmentar i mantenir la qualitat de vida
dels professionals de les urgències sanitàries, concretament en la creació de pautes preventives de suport abans, durant i després d’un
incident crític que tinguin en compte tècniques narratives, el suport social, l’entrenament en resolució de problemes, el treball en equip i
la millora de les condicions relacionades amb la dotació i/o capacitats del personal.
Cano-García, F.;Rodríguez-Franco, L. i García-Martínez,J. (2007). Spanish version of the Coping Strategies Inventory. Actas Españolas de psiquiatria; 35(1); pp. 29-39.
Cicognani, E.;Pietrantoni, L.; Palestini, L. i Prati, G. (2009). Emergency worker’s quality of life: The protective role of sense of community, efficacy beliefs and coping strategies. Social Indicators Research; 94; pp. 449-463.
Motta, R. W. (2008). Secondary trauma. International. Journal of Emergency Mental Health; 10(4); pp. 291‐298.
Stamm, B. H. (2008). The ProQOL Test Manual, 2nd Ed. Baltimore: Sidran Press and the ProQOL.org.