SlideShare a Scribd company logo
1 of 56
Download to read offline
ID X
N E
C D N P R È U N m4
 A EA EPTA ú 3




 Pe e tc .......................... 1
  rs na i ..........................
         ó .........................
 Bc ne ai e f n è .................... 2
  i tn rd l a c s ....................
   e         r     ...................
 Hs r s e c e ..................... 4
  iòi d li ma .....................
   te       n     .....................
 Hs r s s ote ......................7
  iòi e p rv s .....................
   te        i   .....................
 C u a- h p ........................1
  h p C u s ........................ 5
              .......................
 L c ni ........................... 6
  a a t a .......................... 1
       n ..........................
 Hs r s ra e .......................2
  iòi ub n s ....................... 0
   te          ......................
 Hs r s s a ....................... 6
  iòi mu i l ...................... 2
   te      c s ......................
 Mo a............................. 3
   d ............................. 0
      .............................
 E q e ts r r....................... 2
  n u s pi .......................3
       e me ......................
 C l d rd lot...................... 4
  a n ai e ’ r....................... 2
   e        h   ......................
 L c s n a a......................... 5
  a a t y d ........................ 4
      a      ........................
 Hs r s uois .......................4
  iòi ttr l....................... 7
   te       a .......................
 R c mae t ........................5
  a ó tmài ........................ 1
            c .......................
 Hs r s moo e ...................... 5
  iòi a rs s ...................... 2
   te            ......................
Elena                Alba          Manolo 
2nB                  2nA           2nB 

                                               Sebas 
                                               2nA 



                                              Raquel 
                                              2nB 

         Cristian 
         2nB                                    Ivan 
                          Oscar     Issam 
                          2nB       2nC         2nA 

             Laia 
             2nB                               Roser 



                                               Nerea 
                                               2nA 
   Andrea 
   2nA               Cindel                  Jessica 
                     2nC                     2nC 
                      1
!                     "#

                                                            !$                                                           %
                                                                                &    %                                   '
                                                                                # ()                   *
                                                                              +   ,

                                                                                                                     '
                                                                                                   )
                                                                                    -                        -       '
                                                    - .                                                                      /

            (               #

                                            )
                                        0                                                      )
            &                                                                                      -
                        1       2                       3                 ,               !
                    -                                                                     45
    2                                                            +             #        6 -
                                        &                                               45
                            #

7   0                   -           )
                                                    %                8+       , 9
                    ,
    /           %                   #

:       )       ;                               0
                                                                                                       0         6
                                                                                                                                 #


                                                    )                                                      - # <)

                                                                                                                 =           /
                                                '
                                                                                                                         !
                                                "                     #

                                                :                         )



                                                                 2
#      $       81           ! 9                                 7                                0
      -                             ;                   >?!#!!! .                                                                             1
    - #             )                                        -
                        ;                   ;                                            0                                    -
      ;                                                                                                           0
               #

(                                                                                        )           ;                        ;                           2
                        )                                        8
                                                                                     9           1                                )       ;                                   #

                                                                             > )             ;
                                                            %                 &                                                                               2
                                                             )                                                                                                                -
                                                                                                                                                      8
                                                            <            6                               #9
                                                                                 ;                                                                            @A
                                                            7                0           1
                                                                                                                                              '               8B
                                                                     5           ,                                C9#
                                                                                                              #                                   D
                                        %                                                                                                          7                       0#
+                       >                               " %                                                                                                               #




                                            ;                                                                         !                                           !

                                                                     0
                                                                                 "                                                            1                       )
                                                             E                                                                                    #

                                                                     (                            )

                                                                                                                      0
                                                            .                                                                         )
                                                                                                                  1                                       #

                            0
                                                ;                            # 4                     =                                            0
.                                                                                            -                8                           0                               0
    #9                                  .                                                        >?                       )
         0                      8                                                1                 9#                                                              0
                                                                                                                                                                  *

                                                                             '
;                                                       0    )                                                0                   .                       )
                                    +               ,       -.                                                                                    #

           /                0                       %                                                !                    "




                                                                     3
Títol: “Superagente 86 De Película” 

                                      Titulo Or iginal: Get Smart 

                                      Gèner e: Comèdia Acció 

                                      Nacionalitat: USA 

                                      Any: 2008 

                                      Dir ector : Peter Segal 

                                      Guió: Tom J. Astle, Matt Ember 

                                      Actor s: Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne 'The 
                                      Rock' Johnson, Terence Stamp, Alan Arkin, Ken 
                                      Davitian, Masi Oka, Nate Torrence, David 
                                      Koechner, Terry Crews 

                                      Data de Estr ena:  Dimecres 23 de juliol de 2008 




Sinopsis: (Adaptació al cinema de la sèrie dels 60 “ superagent 86”). Maxwell Smart 
(Steve Carrell) és el millor analista del centre d’ espies. L’organització maligna de K.A.O.S 
vol dominar el món però el centre intentarà impedir­s’ho. K.A.O.S ha robat tots els 
documents del centre en el que s’inclouen totes les identitats dels treballadors. El director 
(Alan Arkin) decideix ascendir a Max a agent 86. Per acabar amb el pla de K.A.O.S han de 
viatjar fins a Rússia per atrapar el líder de l’organització. El agent 86 no estarà sol en la 
missió, l’acompanyarà la veterana agent 99 (Anne Hathaway) que ha hagut de sotmetre’s a 
una operació desprès de l’operació de K.A.O.S.




                                           4
El Festival de Cinema de Canes és un prestigiós 
                                                             festival de cinema internacional creat el 1939 que 
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya             es va celebrar per primera vegada del 20 de 
va ser el primer festival de cinema fantàstic a              setembre al 5 d'octubre de 1946 a la ciutat 
celebrar­se en el món i s'organitza a la vila                costanera de Canes, a la Provença. Des de llavors 
costanera de Sitges, localitat situada a 40                  s'ha celebrat cada any, llevat de per algunes 
quilòmetres al sud de Barcelona (Catalunya).                 excepcions. El Festival sol aconseguir la màxima 
Aquest festival va néixer l'any 1968, llavors                atenció per part dels mitjans de comunicació, i 
s'anomenava Setmana Internacional de Cinema                  moltes estrelles del cinema assisteixen a les 
Fantàstic i de Terror de Sitges i des de llavors s'ha        diferents projeccions de pel∙lícules que acull. A 
celebrat ininterrompudament cada any a principis             Cannes es lliura un prestigiós premi conegut com 
d'octubre. El festival ha rebut constantment                 a Palma d'Or que concedeix un prestigiós jurat 
visites d’intèrprets, directors i productors de              internacional compost per professionals del món 
renom tant nacional com internacional.                       del cinema. En ocasions, diverses pel∙lícules 
L’organització del Festival correspon a la                   comparteixen el guardó el mateix any. El festival 
Fundació privada Sitges Festival Internacional de            de Cannes és un festival de categoria "A" junt 
Cinema de Catalunya integrada per representants              amb els festivals de Berlín, Venècia, Sant 
de l’Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de              Sebastià, Mar del Plata o Karlovy Vary. 
Catalunya i d’altres institucions, empreses 
públiques i privades que col∙laboren amb el 
festival. Actualment (2007) el seu director és 
Àngel Sala, que va ser el successor de Roc Villas 
i d'Àlex Gorina. El Festival es finança, en bona 
part, amb les aportacions dels patrocinadors i de            El Festival Internacional de Cinema de Berlín (o 
les companyies i empreses col∙laboradores que                Berlinale) és un prestigiós festival de cinema 
veuen en la seva aliança amb el Festival una                 internacional que se celebra anualment durant el 
plataforma de projecció i branding. Entre els                mes de febrer al Berlinale Palast, a la ciutat 
col∙laboradors tradicionals del festival hi podem            alemanya de Berlín. Els principals premis són 
destacar Televisió de Catalunya i El Periódico.              l'Ós d'Or i els Óssos de Plata a la millor direcció 
                                                             i a la millor interpretació masculina i femenina. 
                                                             La Berlinale és un festival de categoria "A" 
                                                             segons la Federació Internacional d'Associacions 
                                                             de Productors Cinematogràfics (FIAPF), com els 
                                                             festivals de Cannes, Venècia i Sant Sebastià, 



  El Festival de Cinema de Sant Sebastià és un dels més prestigiosos de Europa, al costat del Festival de 
  Cannes, la Mostra de Venècia, la Berlinale o el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary. Per ell 
  han passat grans directors, actors i productors, tant per a rebre guardons com per a mostrar les seves 
  pel∙lícules fora de concurs. Se celebra a la fi del mes de setembre de cada any, incorporant, a més de la 
  secció Oficial (competitiva) altres seccions com Zabaltegi, seccions monogràfiques i retrospectives i al­ 
  tres activitats relacionades amb la cinematografia. A més dels premis de la secció oficial, es concedeixen 
  altres, entre els quals destaca el Premi Donostia, atorgat a les grans carreres cinematogràfiques.




                                                         5
El Diario de Noa 




Estreno: 22/10/2008 
Director: Nick Cassavetes 
Actores: Ryan Gosling, Rachel McAdams, James Garner, Gena Rowlands. 
Duración: 2 horas 4 minuts 
Especial: Estrenos del 2008, Las mejores peliculas del 2008 
País: EE.UU. 


Argument: 
Estamos en los años cuarenta. Una joven va a la ciudad costera de Seabrook (Carolina 
del Sur) para pasar el verano con su familia. Allie Hamilton (Rachel McAdams), 
todavía adolescente, conoce a un chico local, Noah Calhoun (Ryan Gosling), en la feria. 
Nada más verla, Noah sabe que él y Allie están destinados a vivir juntos. Aunque ella es 
de una familia adinerada y él es un pobre trabajador de fábrica, a lo largo de un 
apasionado verano sureño los dos se enamoran profunda­mente. Las circunstancias ­y el 
repentino estallido de la Segunda Guerra Mundial­ les separan, pero ambos conservan 
vivo el recuerdo del otro. Cuando años después Noah regresa de la guerra, Allie ha 
salido irrevocablemente de su vida pero no de su corazón. Aunque Noah lo ignora, Allie 
ha vuelto a Seabrook, el lugar donde se enamoraron. Pero está comprometida con Lon 
(James Marsden), un rico soldado que conoció mientras hacía trabajos voluntarios en un 
hospital militar. Décadas después, un hombre (James Garner) lee una vieja y 
descolorida libreta a una mujer (Gena Rowlands) en una residencia de ancianos. 
Aunque sus recuerdos se han desvanecido, le fascina la emotiva historia de Allie y Noah 
y durante unos momentos es capaz de revivir la época apasionada y turbulenta en la que 
juraron pasar el resto de su vida juntos.




                                              6
Els  Jocs  Olímpics  són  un  esdeveniment  esportiu  internacional  celebrat  durant  els 
darrers setze dies d’un període de quatre anys anomenat Olimpíada. 
Iniciats originalment a l’antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la 
fi del segle XIX. Els primers  jocs de  l’era  moderna s’organitzaren a Atenes el 1896. 
Actualment  se  celebren  els  Jocs  Olímpics  d’estiu  cada  quatre  anys  en  els  anys 
múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d’hivern també cada quatre anys, en els altres 
anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d’hivern es disputaren a 
Chamonix (França) el 1924. 
A Olímpic  s’hi  van  arribar  a  celebrar  293  Jocs  Olímpics,  fins  que  l'emperador  romà 
Tondosi els va abolir l’any 393 d.C. en considerar­los un acte religiós pagà ,és a dir, 
no cristià. 



Jocs Olímpics de l’antigor 
                                        Ruïnes  dels  camps  d'entrenament  a 
                                        Olímpia.




Els  Jocs  Olímpics  de  l’antigor,  originalment  anomenats  simplement  els  Jocs 
Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de 
competicions  atlètiques  celebrades  a  la  ciutat  d’olimpià  entre  diferents  ciutats­ 
estat de l’antiga. Varen celebrar­se a Olímpica entre els anys 776 aC  i 393 DC. 
Es tracta d’un esdeveniment festiu, on a més de celebrar­se una sèrie de proves 
esportives,  es  retien  diferents  homenatges  a  les  deïtats  més  importants  de 
l’època. 
En  les  proves  hi  competien  els  representants  de  cada  ciutat,  que  havien  de  ser 
homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de 
curses atlètiques  i curses de carros  i altres proves que  foren  introduïdes al  llarg 
dels anys: lluita lliure, pentatló, salt de llargada, llançament de javelina i de disc. 




                                                7
Jocs Olímpics de l'era moderna 

El Jocs Olímpics moderns foren creats l'any 1894 
pel  baró  Pierre  de  Coubertin  amb  la  intenció  de 
promoure  les  relacions  internacionals  a  través  de 
les  competicions  esportives.  Els  primers  jocs  es 
disputaren  a  Atenes  el  1896,  i  comptaren  amb 
245 competidors, la majoria grecs, de 14 països. 
Quatre  anys  més  tard,  el  1900  es  disputaren  a 
París  i  per  primer  cop  hi  participaren  11  dones 
que  competiren  en croquet  i tennis.  Aquests  jocs 
formaren  part  de  la  Exposició  Internacional  que 
tingué  lloc  a  la  ciutat.  El  mateix  succeí  quatre 
anys  després  a  Saint  Louis  on  la  paraula  olímpic           Cerimonia  d'obertura  als  primers  Jocs 
fou  usada  per  qualsevol  tipus  de  competició,                 Olímpics a l'estadi Panathenaic. 
incoes  competicons  escorlars  o  competicions  per 
irlandesos­americans. 
                                                                      L’any  1906  es  disputaren  uns 
                                                                      jocs  menors  a  la  ciutat 
                                                                      d'Atenes, com a celebració dels 
                                                                      deu  anys  dels  primers  jocs.  La 
                                                                      idea  era  que  Atenes  organitzés 
                                                                      uns  jocs  intercalats  entre  els 
                                                                      altres jocs disputats cada quatre 
                                                                      anys però la idea no reeixí. Tot 
                                                                      i  que  tingueren  un  èxit  major 
                                                                      que  els  disputats  el  1900  i  el 
                                                                      1904         i        contribuïren 
                                                                      positivament  a  l’enfortiment 
                                                                      olímpic,  aquests  jocs  no  són 
                                                                      oficialment  reconeguts  pel 
                                                                      COI. 



La  Bandera  Olímpica  és  la  màxima  representació  del  moviment  olímpic.  El  seu  ús  està  regulat  pel 
Comitè Olímpic Internacional i té una proporció de 2:3. 
La bandera Olímpica s'hissa en totes les cerimònies d'obertura dels Jocs Olímpics des d'Anvers 1920 i 
és baixada a la Cerimònia de clausura. Una segona bandera és utilitzada per al Jurament Olímpic dels 
atletes i jutges. 
Durant la història dels Jocs, han existit tres banderes oficials, les quals posseïxen, a més, una vora de 
serrells amb els cinc colors dels Anells Olímpics i el color blanc : 
La primera bandera va ser usada per als Jocs Olímpics d'estiu, entre Anvers 1920 i Seül 1988. 
La segment bandera ait usada per vals Jocs Olímpics d'hivern, des dels Jocs Olímpics d'Oslo 1952 fins 
     a l'actualitat. 
La tercera bandera és usada per als Jocs Olímpics d'estiu, des dels Seül 1988 fins a l'actualitat.




                                                       8
L'origen dels  Anells Olímpics  ve de  l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a  la 
    Revue  Olympique  d'agost  va  informar  que  aquest  sería  el  símbol  utilitzat  pel 
    Congrés Olímpic de París. 
    Imatge:Opening Ceremony Athens 2004 Fire rings. 
    Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes, Grècia. 
    Es van buscar aquests colors perquè eren els més presents a les banderes de tots 
    el  països,  simbolitzant  la  internacionalitat  de  l'olimpisme.  La  teoria  popular, 
    però, va voler identificar cada anell amb un continent, essent:
    · Negre: Àfrica (pel color de pell de moltes ètnies)
    · Groc: Àsia (ídem)
    · Vermell: Amèrica (ídem)
    · Blau: Europa (símbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, també és el 
    fons de la seva bandera) 
    Verd: Oceania (el continent més verge i natural)




Jocs paralímpics
·    L'any  1948,  com  a  precedent  dels  jocs  paralímpics,  Sir  Ludwig  Guttmann  va  organitzar  a 
Anglaterra una competició esportiva amb ex­combatents de la Segona Guerra Mundial que havien 
patit lesions en la columna vertebral.
· El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics de Roma, ja es va organitzar oficialment i amb el 
nom de paralímpics aquesta competició esportiva.
· El 1976, a Suècia, es van fer els primers Jocs Paralímpics d'hivern.
· Actualment aquests jocs es divideixen en 6 grups segons la discapacitat que presenten els par­ 
ticipants.
· La participació, en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma 
l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004. 
El 2006 la ciutat de Torí (Torino) serà la seu del Paralímpics d'hivern 




                                                      9
Himne 
L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va 
anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez­ 
Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, 
Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el 
mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant 
La Rana Verde es van posar les primeres notes del que 
seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a 
Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del 
mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago 
Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van 
intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella 
època que eren primeres figures ja que entre ells hi havien 
catedràtics de conservatori i integrants de la Orquestra 
Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava 
Enrique García (violinista), que és el pare del director 
d'orquestra Enrique García Asensio. 
Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear 
un segon himne composat per José María Cano i cantat 
per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el 
primer, sinó que tots dos conviuen a l'actualitat com 
himnes del Real Madrid. 
A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pel∙lícula , 
José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid. 



                               Centr ocampistas 
                                       Rubén de la Red 
  Plantilla actual                     Wesley Sneijder 
                                       Arjen Robben 
                                       Mahamadou Diarra 
Por ter os                             Van der Vart 
          Iker Casillas        Delanter os
          Jerzy Dudek                  Raúl 
Defensas                               Van Nistelrooy 
           Pepe                        Gonzalo Higuaín 
           Heinze 
           Sergio Ramos 
          Cannavaro                                                   Uniforme 
          Marcelo Vieira 

                                                               L'uniforme de l'equip, a la 
                                                               temporada 2007­2008 és de 
                                                               samarreta, pantalons i 
                                                               mitjons blancs; amb les línies 
                                                               característiques de la firma 
                                                               esportiva Adidas. La gran 
                                                               novetat del nou equipament 
                                                               és la tornada del color morat 
                                                               tant als costats com al coll; i 
                                                               la aparició del nou 
                                                               patrocinador oficial, Bwin.



                                                       10
Al gener del 1904 el Madrid 
                                                                 Foot Ball Club es fusionà amb el 
                                                                 Modern, l'Amicale i el Moncloa , 
                                                                 i el fins aleshores president de la 
                                                                 Federació Madrileña de Clubs 
                                                                 de Foot­Ball, Carles Padrós 
                                                                 assoleix la presidència del club, 
                                                                 que mesos més tard, juntament 
                                                                 amb altres clubs va impulsar la 
                                                                 creació de Federació de Futbol 
                                                                 Internacional Amateur (FIFA). 
El  futbol  fou  introduït  a  Madrid  per  professors  i        El 18 d'abril del 1905, guanya la 
estudiants  de  la  Institució  Llibre  de  Enseñanza            seva primera Copa del Rei, 
entre  els  quals  hi  havia  diversos  graduats                 davant el campió de totes les 
             [7] 
d'Oxbridge.  Aquests  fundaren  el  Football  Sky  el            edicions fins aleshores, l'Athletic 
1895,  jugant  els  diumenges  al  matí  a  Moncloa.             de Bilbao, que jugava reforçat 
Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New               amb jugadors de l'Atlético de 
Foot­Ball de Madrid i el Club Español de Madrid.                 Madrid, a un partit disputat al 
El  president  d'aquest  darrer  club  era  Julián               Parque del Retiro de Madrid. Al 
Palacios.  D'una  escissió  d'aquest  darrer  club  el           23 d'octubre d'aquest any, juga el 
                               [8] 
1902 nasqué el Madrid FC.                                        seu primer partit internacional, 
El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la             davant el Gallia Sport de París, 
societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i               amb motiu de la visita del 
Carles  Padrós  i  Rubió,  uns  empresaris  catalans             president de la República 
establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers             Francesa, amb empat a 1 gol. 
presidents  de  l'entitat  blanca,  al  costat  de  Julián       Al 1907 aconsegueix la Copa 
Palacios.  Es  crea  la  primera  junta  directiva  que          d'Espanya en propietat, al 
estableix  l'uniforme  de  l'equip:  samarreta  i                guanyar­la tres vegades seguides. 
pantalons  blancs,  mitges  i  gorra  blaves.  El  primer 
partit  després  de  l'oficialització  va  ser  entre 
jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza 
de Toros, el 9 de març.                                                         Estadi 
                                                               El estadi del Real és elSantiago Bernabéu, 
El  15  d'abril  següent,  la  directiva  del  club            que és propietat del propi club. Obra dels 
s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar           arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel 
un  campionat  durant  les  celebracions  de  la               Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de 
coronació  del  Rei  Alfons  XIII.  Així  es  va  crear  la    desembre del 1947 i posseeix una capacitat 
que avui s'anomena Copa del Rei.                               de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el 
                                                               terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 
                                                               metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba 
                                                               al Passeig de la Castellana, al districte de 
                                                               Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases 
                                                               delimitada pel Passeig de la Castellana i els 
                                                               carrers de Concha Espina, Padre Damián i 
                                                               Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro 
                                                               de Madrid propi, la Estació Santiago 
                                                               Bernabéu, a la línia 10. 
                                                               L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els 
                                                               videomarcadors de l'estadi, sent el primer 
                                                               club del món en incorporar­los.




                                                    11
La NBA 
                                               La NBA o National Basketball Association és la 
                                               lliga  de  bàsquet  professional  d’  Estas  Units 
                                               d’Amèrica.  Els  millors  jugadors  del  món 
                                               juguen  en  la  NBA  i  per  això  es  considera  la 
Els millors tiradors de la NBA                 millor lliga de bàsquet del món. 
                                               La NBA es va fundar a Nova York el 6 de juny 
Son: Riggie Miller, Allan Huston, Glen Rice    de  1946  amb  el  nom  de  “Basketball 
                                               Association of America”. 
ELS MILLORS TPADORS DE LA NBA                  Va adoptar el nom actual el 1949, , després 
                                               de la unió de diversos clubs de la 
Kobe brian, lebron james.                      desapareguda National Basketball League. El 
                                               partit inaugural va ser a Nova York Knicks – 
El millor jugador de la NBA es:                “Toronto Huskies”, l’1 de nobemvre 1946 amb 
  Kobe brian                                   el Maple Leaf Gardens de Toronto com escenari. 
                                               El partit va ser vist per 7.090 espectadors. 
                                                La lliga te les seves oficines oficials situades 
                                               en l’Olympic Tower a la cinquena avinguda 
                                               645 de Nova York. Els estudis de la NBA. 
                                               El  partit  inaugural  va  ser  a  Nova  York  Knicks 
                                               –  “Toronto  Huskies”,  l’1  de  nobemvre  1946 
                                               amb  el  Maple  Leaf  Gardens  de  Toronto  com 
                                               escenari.  El  partit  va  ser  vist  per  7.090 
                                               espectadors. 




       ELS JUGADORS ESPAÑOLS A LA NBA 

       José Manuel Calderón Borrallo (nascut a Villanova de la Serena, 
       Espanya, el 28 de setembre de 1981) és un jugador espanyol de basquet, 
       que es limita amb els ‘Toronto Raptors’ de la NBA. Va forma part de la 
       selecció espanyola que va guanyar el Campionat Mundial de Basquet de 
       2006 a Japó. És el quart jugador espanyol en jugar a la NBA, desprès de 
       Fernando Martin, Pau Gassol i Raül López. El 25 d’abril de 2007 es va 
       convertí en el primer espanyol que va aconseguir el triomf en play­offs, 
                                   [‘] 
       davant los ‘New Jersey Nets  Calderón juga amb el número 8 a la seva 
       samarreta, tant amb el seu equip com a la selecció.




                                                  12
Rodolf  'Rudy'  Fernández  Ferrés,  (nascut 
                                      en el barri del Rafal de Palma a de Mallorca, el 
                                      4 de abril de 1985).El 28 de juny de 2007 va 
                                      ser escollit  en el Draft de la NBA en el lloc 24 
                                      per Phoenix Suns, equip que va traspassar els 
                                      seus  drets  immediatament  a  Portland  Trail 
                                      Blazers. Jugador de gran talent i projecció,  a 
                                      la  seva  joventut,  la  temporada  2008­09  farà 
                                      el  salt  a  la  NBA  i  veurà    així  el    seu  somni 
                                      acomplert  de  jugar  amb  els  millors  jugadors 
                                      del  món,  va  acomiadar­se  del  Joventut  el  dia 
                                      6  de  juny  de  2008  en  una  emotiva  roda  de 
                                      premsa  on  no va  poder  contenir  les  llàgrimes 
                                      quan  va  deixar  la  que  havia  estat    casa  seva 
                                      durant 10 anys.. 




Jorge Garbajosa Chaparro va néixer el 19 de 
desembre de 1977) es un jugador de basquet espanyola 
que juga al  Khimki BC de la Superlliga de basquet de 
Rússia. Nascut en Torrejón de Ardoz, Madrid, 
internacional per Espanya amb la selecció de basquetbol 
el seu lloc en la cancha, con sus 206 cm y 111 kg, es el 
de ala­Pívot 




                                 Sergio Rodríguez Gómez (nascut el12 de juny, 
                                 de 1986 en Tenerife, Espanya) es un jugador de 
                                 baloncesto que juga en los Portland Trail Blazers de 
                                 la NBA




                                             13
Marc  Gassol  saez,  (nascut  el  29  de 
                                               gener  de  1985  a  Barcelona)  es  un 
                                               jugador  de  baloncest  espanyol  que  ha 
                                               militat  en  el  Akasvayu  Girona  cedit  por 
                                               el AXA FC Barcelona fins 2008, fecha en 
                                               la  que  firma  con  los  Memphis  Grizzlies 
                                                           [1] 
                                               de la NBA.  Es el germà mediano de los 
                                               Gassol  y  està  considerat  un  dels 
                                               jugadors  amb  mes  futur  del  baloncesto 
                                               espanyol. 

                                               Pau  Gassol  Sáez (nascut el 6 de juliol 
                                               de  1980  en  San  Baudilio  de  Llobregat, 
                                               Barcelona,  Espanya)  es  un  jugador 
                                               espanyols  de  baloncesto  que  milita  en 
                                               Los  Angeles  Lakers  de  la  NBA.  Se 
                                               convertí en el segon espanyol en jugar 
                                               en  la  NBA  tras  Fernando  Martí,  siendo 
                                               el  primer  en  ser  elegit  para  jugar  un 
                                               All­Star  Game  de  la  NBA  (Houston 
                                               2006) y en superar una ronda de play­ 
                                               offs.  Fue  seleccionat  en  la  tercera 
                                               posició del Draft de la NBA de 2001 por 
                                               Atlanta Hawks, però sus derets van ser 
                                               traspassats  a  Memphis  Grizzlies  on  va 
                                               jugar  sis  temporades  y  mitja.  En  los 
                                               Grizzlies  posee  los  rècords  de 
                                               franquícia  de  mes  punts  anotats  en 
                                               total,  partits  jugador,  minuts  jugador, 
                                               trios  de  campo  anotats  e  intents,  tirós 
                                               libres  anotats  e  intentats,  rebotes 
                                               defensius,  rebotes  ofensius,  rebotes 
                                                                               [1] 
                                               totales,  tapones  y  pérdidas.  El  y  los 
                                               derechos  de  seu  germà  Marc  Gassol, 
                                               entre otros.3 de febrer de 2008, Gassol 
                                               fue  traspassat  a  Los  Angeles  Lakers 
                                               por Kwame Brown 




Fernando  Martí  Espina fue un jugador espanyol de baloncesto. Nació en Madrid el 
25 de marzo de 1962. Falsació en Madrid el 3 de desembre de 1989 en accident de 
tràfic.  Considerat  un  dels  mejores  jugadores  de  baloncesto  espanyoles  de  tots  els 
temps.  Jugo  en  el  Estudiantes,  Real  Madrid,  Portland  Trail  Blazers  y  en  la  selecció 
espanyola, con los que conquisto diferents èxits. Fue el primer espanyol en fichar por 
un  equipo  de  la  NBA.  Medià  2,05  m  de  altura  y  jugava  de  pivot,  sempre  con  la 
camiseta  número  10.  Como  jugador,  va  destacar  pel  seva  gran  fortalesa  física  no 
excel·lent  de  tècnica  y  talent.  Membre  desde  el  1  de  marzo  de  2007  del  Saló  de  la 
Fama FIBA



                                               14
Històr ia 
                                                         Enric Bernat, després de finalitzar el servei 
                                                         militar, al 1950 va inaugurar la seva 
                                                         primera empresa confitera, Productes 
                                                         Bernat. Va estar vinculat a aquesta societat, 
                                                         especialitzada en l'elaboració de confits, 
                                                         fins al 1954, que l'empresari Domingo 
                                                         Massanes li va proposar fer­se càrrec del 
                                                         grup "Granja Asturias", dedicat a la 
                                                         fabricació de productes relacionats amb la 
                                                         poma. 
                                                         El 1958, va introduir en el mercat espanyol 
                                                         el primer caramel rodó amb pal, de la 
                                                         marca Chupa Chups, que va fabricar 
                                                         Granja Asturias SA. Va néixer amb set 
                                                         sabors diferents. El pal de fusta es va 
                                                         substituir per un de plàstic. 
                                                         El 1994, es va fundar la marca subsidiària 
                                                         Smint. 
                                                         El 1995 Chupa Chups es convertia en el 
                                                         primer caramel amb pal consumit a l'espai. 
                                                         El 1997 s'havien venut 40.000 milions de 
                                                         "Chupa Chups" al món. 
 Logotip de Salvador Dalí 
 Amb la vista posada als mercats exteriors, el           El juliol de 2006, la empresa italiana 
 producte necessitava un nou disseny de                  Perfetti Van Melle arribava a un acord amb 
 l'embolcall i un nou logotip, de la realització         els hereus d'Enric Bernat (mort al desembre 
 del qual se'n va fer càrrec, per una tarifa             de 2003), per a adquirir la majoria del 
 milionària, el surrealista Salvador Dalí, i que         capital de l'empresa Chupa Chups. 
 donaria la volta al món.                                Actualment, els Chupa Chups són els 
 La primera publicitat va ser el logotip amb             segons carmels més venuts del món i té 
 l'eslògan «És rodó i dura molt, Chupa Chups»            fàbriques a Espanya, França, Rússia, Xina, 
                                                         Mèxic i a la Índia. 
                                                         Ha venut més de 13 mil milions de Chupa 
                                                         Chups en 125 països. 




                                                    15
Des del 15 de setembre del present curs ja gaudim a 
l’I ES d’un servei de cantina durant les hores del pati i 
un servei de menjador tots els migdies. 
El  servei  corre  a  càrrec  de  l’empresa  ESP I RALL  i  el 
personal  que  hi  treballa  són  la  M arta,  que  atén  la 
barra,  la  M ari  que  és  la  cuinera  i  la  Loli  q ue  és  la 
monitora.




                                16
17
Quan nosaltres vam arribar al centre IES Rovira-Forns la
cantina només s‛obria a l‛hora del pati per poder asseure‛s i
agafar menjar de les màquines. Però quan nosaltres estàvem
de vacances van fer reformes i van posar una petita botiga
on podem comprar patates, croissants, begudes i entrepans
per qui no ha portat res per esmorzar.




Entrevistes als alumnes de 1r d' ESO:
1 - Com us dieu?
Maria i Ramiro
2- Que us sembla la nova cantina?
M: Està bé
R: A mi m‛agrada molt
3- La cantina us sembla gran o petita pels alumnes que tenim? Per què?
M: Gran, perquè hi caben moltes persones
R: Sí, penso lo mateix que ella
4- Quins productes dels que venen us agrada més?
M: Les patates
R: Les patates
5- Creieu que les cadires que hi ha són suficients pels alumnes? Per que?
M: Jo crec que no, perquè sempre les nenes i nens es tenen que posar a sobre de
les taules
R: Depèn, perquè com que jo sempre que vaig estic depeus




                                      18
Però han trobat un segon us per a la cantina:

A l‛hora de dinar , tan com els alumnes i els professors es poden quedar a dinar.
Tenen un menú seleccionat, però si no ets fixa pots demanar una altre cosa que
t‛agradi mes. Per exemple: plats combinats , entrepans i begudes de tot tipus.




Entrevistes al alumnat de 2n d‛ ESO:
1 - Com us diu?
Judith i Rafa
2- Que us sembla el menjar que us donen?
J: Em sembla bé
R: Esta bona
3- Us deixen parlar, o teniu que estar callats a l‛hora de dinar?
J: Asclar que ens deixen parlar
R: Si que ens deixen
4- Heu d‛ esperar molta estona fins que us portin el menjar?
J: No
R: No




Entrevista a la monitora:

1 - Como et dius?
Marta
2- Es queden molts alumnes al menjador?
Si,molts . Dilluns, Dimarts, i Dijous uns 20-23 alumnes
I Dimecres i Divendres uns 10 mes o menys
3- Per què as triat el treball de monitora?
Perquè, la empresa es de la meva mare i estic d‛ encarregada, portant la cantina
i el menjador.
4- Quina feina tens quan el alumnes van al patí?
Donant el esmorzar als nens



                                        19
Una nova tribu urbana. 
El  terme  “emo”  prové  de  “emotional”    (emocional)  i  té  l’origen  en  els 
moviments  musicals  hardcore  y  punk  de  els  anys  80,  encara  que  a  les 
cançons  actuals  els  van  afegirr  missatges  sentimentals,  normalment  les 
tendències  solen  ser  suïcides  i  de  tristesa.  Algunes  de  les  possibles 
influències  musicals  actuals  dels  emos  són  grups  com  My  Chemical 
Romance, Afi, Allison, 30 Seconds to Mars, Panic at the Disco. 
La primera banda emo que va sortir, va ser Get Up Kids 
Els  grups  emos  no  es  basen  en  si  canten  bé  o  malament  si  no  en  el 
contingut de les seves cançons. 

 Compren roba de marca encara que siguin de classe mitjana, però afirmen 
que no discriminen a qui no poden comprar­la. 
Els seus colors son el negre, el lila i el rosa 
Normalment utilitzen símbols com estrelles, cors, calaveres etc... 

 Per  als  “emos”  la  personalitat  ha  de  reflectir­s’hi  a  l’aspecte  físic.  La 
imatge ideal del “emo” és d’algú alt i prim. 
El cabell, que sempre els tapa la cara, reflexa el seu caràcter antisocial i la 
seva manera trista de viure. Els “emo” no són religiosos. 
 Normalment  els  parelles  també  són  “emo”  i  han  de  compartir  els  seus 
sentiments  en  tot  moment,  si  un  plora  l’altre  també  i  sempre  es  vestiran 
igual o fent joc. 

En aquest món matraca, molts s’autodenominen emos, i molts altres Anti­ 
Emos, sense saber, però per saber que és un emo, has de saber el que és un 
Punk i un HardCore Punk X, o abreviat HCX, ok animalet.




                                          20
Entr evista a Yaiza blanco 

Per  a tu, un emo és.. 
Una forma de vida 

Els nois amb rímel i les ungles pintades de 
negre són... 
Sexis 
Com és el teu estat d’ànim, nor malment? 
Variable                                             Entr evista a Oscar  hidalgo 
T’agr ada por tar ser rell per què...                Per  a tu, un emo és... 
És bonic 
                                                     Un estil de música 
T’agr aden Standstill o My Chemical 
Romance?                                             Els nois amb rímel i les ungles pintades de 
                                                     negre són... 
No ho sé, no he escoltat cap d’aquests grups 
                                                     Originals 
El més impor tant de les per sones és... 
                                                     Com és el teu estat d’ànim, nor malment? 
Els seus sentiments 
                                                     Alegre, fins que em toquen la moral XD 
Qui és Billy Cor gan? 
                                                     T’agr ada por tar ser rell per què... 
Un paio calb 
                                                     M’agraden algunes cançons de My Chemical 
I si el teu millor amic fos emo?                     Romance 
Em semblaria genial, però no m’influiria             T’agr aden Standstill o My Chemical 
                                                     Romance?¡ 
                                                     M’agraden algunes cançons de My Chemical 
                                                     Romance 
                                                     El més impor tant de les per sones és... 
                                                     Els seus sentiments 
                                                     Qui és Billy Cor gan? 
                                                     Un paio calb 
                                                     I si el teu millor amic fos emo? 
                                                     Em semblaria genial, però no m’influiria 




                                                21
Seguidament hi ha una classificació general. No
totes les obres segueixen les pautes establertes
del gènere en què estan classificades. Hi ha una
gran varietat de gèneres dirigits a diferents
sectors de la societat.
· Shôjo: literalment “noia”. Ens referim a
manga de temàtica romàntica dirigit a públic
femení adolescent.
· Shônen: literalment “noi”. Per a públic
adolescent masculí; es caracteritza per grans
dosis d'acció i aventura deixant bastant de
banda la part amorosa.
· Seinen Temàtica per a adults. Són històries
més madures i que tracten temes més
profunds.
· Yaoi: literalment "sense sentit"; s'anomena
així als còmics japonesos de temàtica
homosexual entre homes.
·   Shônen- ai: literalment "amor entre nois".
Estil semblant al yaoi però sense ser explícit
sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de
les subtrames del Shôjo.
· Yuri: manga de temàtica lèsbica. A
diferència del yaoi, tot i incloure sovint            Manga és el nom que s'usa per
relacions sexuals, és molt més censurat i             a situar els còmics japonesos.
d'històries habitualment ambígües a la frontera       Literalment, manga significa
amor/amistat.                                         "caricatura" o "dibuix", de fet,
· Shôjo- ai: "literalment amor entre noies". al       per als japonesos qualsevol di-
igual que el shônen- ai però entre dones. També       buix o el que nosaltres coneixem
sovint utilitzat a les subtrames tant de Shôjo        com tires còmiques, són
com de Shônen.                                        "manga", a Europa i Amèrica
Hentai: Temàtica pornogràfica en què les              vam usar aquesta paraula per a
històries tan sols tenen finalitat sexual. Dirigit    anomenar els còmics que es fan
majoritàriament a públic masculí l'estil del dibuix   i dibuixen a Japó.
és molt exagerat sobretot en personatges




                                            22
El Saló del Manga de Barcelona és una convenció sobre manga i anime
organitzada per fricomic, i se celebra anualment a l‛hospitalet del llobregat
(barcelona).
Després d'un experiment en forma de jornades de manga l'abril del 1 995,
que va ser tot un èxit, a finals d'aquell mateix any es va celebrar el
primer Saló del Manga de Barcelona a l'Estació de França d'aquesta
ciutat, on es repetiria el següent any. No obstant això, atesa la gran
afluència de públic, la tercera edició, el 1 997, es va traslladar al recinte
de la farga, a la ciutat veïna de l‛hospitalet del llobregat, on s'ha celebrat
L'des de llavors.
Aquesta tercera edició, a més a més, va ser la primera en què hi va haver
un autor convidat, que va ser masami tsuda, autora de karekano.
L‛any on mes visitan va aber va ser 2007 que i van aber mes de 67. 000
visitans.




                                      23
¿ Què és el tuning? 

La  paraula  Tuning  prové  de  l'idioma  anglosaxó  i  es  defineix  com  a 
una acció determinada d'ajust o entonació de components mecànics 
i/o  electrònics  d'ampli  espectre  en  enginyeria  motriu. 

El  Tuning  com  a  hobbie  automobilístic  és  simplement  l'"art" de  mi­ 
llorar l'estat original d'un vehicle automotor a través de l'ús de parts 
mecàniques i accessoris en general, per a així, obtenir majors pres­ 
tacions i millor rendiment que  el motor original produeix. El Tuning 
com  hobbie  no  és  una  febre  massiva,  sinó  una  tendència  popular 
que  s'ha  vingut  propagant  a  nivell  mundial  des  de  la  invenció  de 
l'automòbil, ja que en crear­se el mateix, va néixer la passió per la 
velocitat  i  l'única  manera  d'aconseguir  més  velocitat  és  modificant 
els        components               que       la      p r o d u e i x e n . 

El bressol del Tuning des de fa diverses dècades l'han liderizado els 
alemanys, francesos, italians, britànics, americans i japonesos. Tan­ 
mateix,  en  l'actualitat,  podem  palpar  a  través  de  revistes,  publica­ 
cions, pàgines web i altares mitjans de comunicació massiva, que el 
tuning  a  nivell  mundial  s'ha  desbordat  sobtadament  estenent­se  a 
l l o c s   q u e   m a i   a b a n s   n o   s ' h a v i a   s o m i a t . 

Al  llarg  d'aquesta  pàgina  podem  viatjar  per  aquest  fascinador  món 
del Tuning mitjançant Guies pràctiques que utilitzaven un vocabulari 
senzill, pràctic i lleuger. Et direm tot sobre tuning automotriu pas a 
pas  des  de  la  invenció  de  la  roda  fins  als  vehicles  més  agressius  i 
modificats.




                                      24
És el tuning una moda passatgera? 

El tuning no  és una cosa que hagi sortit del no res  i per tant, a manera 
personal  de  veure  les  coses,  no  és  una  moda  passatgera. 

Qui no ha vist la mítica pel·lícula grease de John Travolta i Olivia Newton 
John? on els nos reparaven el "trasto" del seu amic en les hores de taller 
de  l'institut,  fins  a  deixar  un preciós  cotxe blanc?  amb  uns  flamants ad­ 
hesius de llamps raigs en els laterals i amb un capot de metraquilato per­ 
què es veiés el motor. Ja que això és ni més ni menys que tuning. 




Com m’agradaria tunejar el meu cotxe: 

M’agradaria tenir el peugeot 306 GTI com el cotxe d’aquesta foto 
Blau amb els vidres negres




                                          25
¿Si el corazón siempre busca, 
                                                        alguna vez puedes encontrar una casa? 
If the heart is always searching,                      He estado buscando a alguien, 
Can you ever find a home?                               no puedo hacerlo yo solo. 
I've been looking for that someone,                    Los sueños no pueden tomar el lugar de tu cari­ 
I can't make it on my own.                             ño, 
Dreams can't take the place of loving you,             hay tienen que ser un millón de motivos 
There's gotta be a million reasons why it's true       por qué es verdadero 
When you look me in the eyes,                          Cuando me miras a los ojos, 
And tell me that you love me.                           y me dices que me amas. 
Everything's alright,                                  Todo va  bien, 
When you're right here by my side.                     Cuando tu estás aquí mismo a mi lado. 
When you look me in the eyes,                          Cuando me miras a los ojos, 
I catch a glimpse of heaven.                           cojo y  veo el cielo. 
I find my paradise,                                    Encuentro mi paraíso, 
When you look me in the eyes.                           Cuando me miras a los ojos. 
How long will I be waiting,                            ¿Cuánto tiempo esperaré, 
To become a better man?                                 hacerme un mejor hombre? 
Gonna tell you that I love you,                        Voy a decirte lo que te amo, 
In the best way that I can.                             del mejor modo que puedo. 
I can't take a day without you here,                   No puedo pasar un día sin ti, 
You're the light that makes my darkness disappear.      tú eres la luz que hace mi oscuridad desaparecer. 
When you look me in the eyes,                          Cuando me miras a los ojos, 
And tell me that you love me.[…]                       y me dices que me amas.[…] 
Every day, I start to realize,                         Cada día, comienzo a comprender, 
I can reach my tomorrow,                               que puedo alcanzar mi mañana, 
I can hold my head high,                               puedo sostener mi cabeza alta, 
And it's all because you're by my side.                 y es todo porque tu estas a mi lado. 
When you look me in the eyes,                          Cuando me miras a los ojos, 
And tell me that you love me.[…]                       y me dices que me amas.[…] 
And tell me that you love me.                          Y dime que tú me amas. 
Everything's alright,                                  Todo va bien, 
When you're right here by my side.                      Cuando tú estás aquí mismo a mi lado. 
When you look me in the eyes,                          Cuando me miras a los ojos, 
I catch a glimpse of heaven.                           cojo y veo el cielo. 
I find my paradise,                                    Encuentro mi paraíso, 
When you look me in the eyes.                          Cuando me miras a los ojos.




                                                      26
Kevin jonas:  nació el 5 de noviembre 
                              de 1987 en Teaneck, Nueva  Jersey, el 
                              mayor de los integrantes de los jonas 
                              brothers. Al Terminar la escuela se unió 
                              a sus hermanos en  2005 para la forma­ 
                              ción de la banda aportando sus acordes 
                              en la guitarra y su voz de coro. En el 
                              2007 se dieron a conocer mundialmente 
                              con el álbum Jonas brothers. 



J oe J onas: nació el 15 de agosto de 
1989 en Casa Grande, Arizona. Es 
miembro de la banda de los jonas brot­ 
hers, es el segundo hijo del matrimonio 
Jonas, después de Kevin y antes que 
Nick y Frankie. Joe toca la guitarra y la 
pandereta y es voz principal. 




                                 Nick J onas: nació el 16 de septiem­ 
                                 bre de 1992  es el tercer hermano de 
                                 los jonas brothers. comenzó como 
                                 solista a los 11 años, fue quien fundó 
                                 el grupo al unirse a sus hermanos 
                                 Kevin y Joe. S.O.S., fue escrita por él 
                                 mismo, basada en una experiencia 
                                 personal.




                                   27
Nascut entre Blanes i Cadaqués 
molt tocat per la tramuntana 
d’una sola cosa pots estar segur 
quan més vell més tocat de l’ala. 

Sempre deia que a la matinada es mataria 
però cap el migdia anava ben torrat 
somriu i diu que no té pressa 
ningú m’espera allà dalt 
i anar a l’infern no m’interessa 
és molt més bonic l’Empordà. 

Varen passar ampolles i anys 
i en Siset encara aguantava, 
dormint la mona a la vora del Ter 
però ell mai no si tirava. 

Sempre deia que a la matinada es mataria 
però cap el migdia anava ben torrat 
somriu i diu que no té pressa 
ningú m’espera allà dalt 
i anar a l’infern no m’interessa 
és molt més bonic l’Empordà. 

I quan veig la llum de l’alba 
se’m treuen les ganes de marxar 
potser que avui no em suïcidi 
potser ho deixi fins demà.




                                            28
Es va formar l'any 1986 a Girona i, després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar­se en 
la dissolució i d'una maqueta, van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Amb cançons com 
L'Empordà  van ser un dels grups revelació del moment. Poc temps després, van enregistrar el seu segon àlbum "La 
Roda" (1990) amb la producció de Marc Grau i molt més elaborat. Comencen a donar­se a conèixer a Barcelona, tot i 
que fa bastant que són força populars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del 
Rock Català, tot i que ells lluitaran sempre per negar­se a entrar dins una homogènia d'estil manipulada per la 
Generalitat. L'any 1991, va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala 
Zeleste de Barcelona (amb cinc cançons d'estudi, com Podré tornar enrera  ­un altre himne dels seus seguidors, al 
costat de L'Empordà ­ o Sota una estrella ), i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i 
Sangtraït davant més de 22.000 persones. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa. 




Treuen la notícia que pensen fer un disc en castellà per a intentar donar­se a conèixer a l'altra 
part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. La majoria de seguidors no veuen això 
amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen 
pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita 
part del públic català. Però no sols del public català, sinó també en certs concerts fets a 
Madrid, on reben agressions i insults per cantar en català. 
L'any 1992 editen "Girona 83­87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues cançons, un any 
abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un 
gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques 
vendes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport 
que els havia donat en firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística, 
tornen a editar un disc íntegrament en català "Al∙lucinosi". Però no recuperen el seu antic 
públic tant a causa del càstig que els han imposat aquests com al poc finançament pel disc 
d'Ariola i l'inici de la recessió del Rock Català. Cremats de difamacions i mals moments, els 
Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts. 
Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana (Els miralls de Dylan) i d'en Ninyin (Gran 
Cirrousis). L'any 1996, publiquen el seu setè disc "Sss...". Tot i que no té el ressò d'altres 
discos, presenta una gran qualitat musical. 



 Hi va haver poca participació de la discogràfica una altra vegada, així que decideixen canviar un altre cop i signen 
amb Música Global per a treure, l'any 1997, el seu segon disc en directe «La nit dels anys», un acústic gravat a la sala 
l'Espai. En aquest disc, hi col∙laboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantautores Lídia Pujol i Sílvia 
Comes, i fan tant versions de les seves cançons mítiques com algun que altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob 
Dylan. És amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del públic català degut al suport de Gossos i a les gires de 
promoció del disc. 
L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la ràdio, i reben crítiques positives d'arreu. 
Destaquen com a cançons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. 
Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del 
grup. L'any 2000, reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans 
Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, també molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per 
Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. 
L'any 2002, treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la 
sala Razzmatazz. 
És al 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001. 
Coincidint amb el 5è aniversari de la seva dissolució, el 2006 surt publicat el disc "Podré Tornar Enrere. El Tribut a 
Sopa de Cabra", que consta de 15 versions de cançons del grup fetes expressament per a l'ocasió per formacions 
d'àmbit català i estatal com Amaral, Gossos, Lax'n'Busto, Bunbury i Pereza, entre d'altres. A més, el disc inclou el tema 
"Seguirem somniant", amb música de Thió i lletra de Quintana, una cançó en homenatge al desaparegut Joan "Ninyín" 
Cardona.




                                                            29
Vogue  es  una  revista  nord 
americana  de  moda  i  estil  de  vida 
que  s’edita  en  nombrosos  països. 
Es tracta de una publicació mensual 
orientada  al  públic  femení,  es           La revista VOGUE ha escollit a les 4 pitjor 
considerada    la  mes  influent  a          vestides del 2008. 
nivell  mundial.  La  edita  Conde 
Nast  Publications,  Inc.,  editorial 
creada  en  1908  la  que  esta  a  la 
ciutat  nord  americana  de  Nova 
York.  La  primera  revista  va 
aparèixer  al  setembre  de  1916. 
Ofereix  reportatges  de  les  marques 
mes  populars  de  la  moda  més 
importants  com  Dior,  Prada, 
Chanel,  Gucci  o  D&G  sobre  les 
ultimes  tendències  o  els  joves 
dissenyadors de moda, i també amb 
models  famoses  com  Gisele 
Bündchen  i  Kate  Moss.  Vogue 
gaudeix  del  treball  dels  més                  Victoria Beckham 
reconeguts         i       reanomenats 
escriptors, fotògrafs, dissenyadors e 
il∙lustradors  internacionals,  entre 
ells  Jordi  Labanda.  Es  publiquen 
moltes edicions de Vogue al voltant 
del  món,  les  més  significatives  les 
de  Itàlia,  França,  Estats  Units  i 
Anglaterra. A l’actualitat la dirigeix 
Anna  Wintour .  Vogue  es  coneguda 
com la  Bíblia  de  la  moda ,  gaudint 
de  gran  prestigi  al  sector.  L’edició 
espanyola de  la revista ha  complit 
20  anys,  i  des  de  2001  esta 
disponible en la seva versió online, 
                                                      Lindsay Lohan 




      Amy Winehouse                               Bessones Olsen


                                                 30
La revista VOGUE ha escollit a les 4 millors vestides del 2008.




                               31
RESULTATS ENQUESTES FETES A  L’A LUMN AT I  A LS P A RES/ MA RES DE 
                         P RI M ER D’ESO 

Com  cada  any,  a  finals  del  primer  trimestre  l’institut  passa  una  enquesta  a 
l’alumnat  de  primer  d’ESO  i  una  altra  a  les  seves  famílies.  El  resultat  d’aquesta 
enquesta serveix com a control de qualitat del servei que l’IES Rovira­Forns ofereix. 
Per tant, a partir d’elles, es poden prendre mesures que millorin el servei. 
Vet  aquí  el resultats  en  forma  de gràfics  (que cadascú  en tregui  les  seves  pròpies 
conclusions): 

ENQUESTA  A  L’A LUMN AT DE P RI M ER D’ESO 


                  Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes? 




                   NO % 
                    46,7 
                                                                    SI % 
                                                                    53,3 




                   Vas venir a visitar l'institut amb la teva escola de 
                                         primària? 

                                  NO % 
                                   5,0




                                                   SI % 
                                                   95,0 




                                              32
Volies venir a aquest centre? 

                                   NO % 
                                    1,7 




                                                  SI % 
                                                  98,3 




                           Va ser decisió dels teus pares? 



                                                             SI % 
                                                             13,3 




                              NO % 
                               86,7




                               Com et vas sentir atès ... 

                     Malament        Regular         Bé    Molt bé    NS/NC 


 60,0 

 50,0 

 40,0 

% 
 30,0 

 20,0 

 10,0 

  0,0 
         durant la jornada de portes  a la reunió inicial de curs     durant les primeres 
                    obertes                 amb els tutors                  tutories 

                                                33
Com va ser la informació que et van donar sobre ... 

                        Poca        Insuficient       Suficient       Molta       NS/NC 

  70,0 
  60,0 
  50,0 
 40,0 
% 
 30,0 
  20,0 
  10,0 
   0,0 
          el que hi ha a  l’horari i el  les normes de  el control  els materials  l’estudi i els  el que havies 
           cada edifici  calendari  funcionament d’assistències  que has de           deures       de fer en cas 
                            escolar        de l’Institut                portar                     de problema o 
                                                                                                     necessitat 




                                         Et va ser difícil ... 

                          Gens         Poc         Bastant         Molt        NS/NC 

 50,0 
 45,0 
 40,0 
 35,0 
 30,0 
 25,0 
 20,0 
 15,0 
 10,0 
  5,0 
  0,0 
          saber on són les  relacionar­te amb                 tenir un major         entendre l’horari 
               aules       els nous companys                    nombre de 
                                                              professors/es 



                                     Com et sents ara amb ... 

                         Malament          Regular         Bé      Molt bé      NS/NC


 70,0 
 60,0 
 50,0 
 40,0 
% 
 30,0 
 20,0 
 10,0 
  0,0 
             el centre i el seu                  els companys                       el professorat 
              funcionament 




                                                      34
Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien 
comentat, ... com creies que era el centre abans 
                   de venir? 

                            Dolent 
                            7,5%          Regular 
                                          15,1% 
         Molt Bo 
         20,8% 



                                              Bo 
                                            56,6% 




         La imatge que tens ara del centre és... 



                             Pitjor 
                                                      Igual 
                             3,8% 
   Molt millor                                       22,6% 
    30,2 % 




                                Millor 
                                43,4% 




             T'agrada com et sents tractat? 


                                            Poc 
          Molt                             9,4% 
         43,4%




                                           Bastant 
                                           47,2% 




                           35
En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats: 


                   Escriu dues coses que t'agraden del centre 
                                                                              Vots 
              Cantina i/o el servei de menjador                                37 
              El pati                                                          19 
              Tenir festa algunes tardes                                       13 
              El professorat (i/o alguns professors)                           10 
              El gimnàs                                                        7 
              Els companys                                                     6 


                 Escriu dues coses que no t'agraden del centre 
                                                                                    Vots 
          Començar a les 8 h i/o sortir a les 13:30h                                 38 
          Els fulls d'incidència (Partes, “minipartes”,notes agenda...))             9 
          Alguns professors/es                                                       7 
          Massa deures i exàmens                                                     6 
          La forma d'anar al lavabo                                                  4 
          El timbre de canvi de classe                                               3 


                      Fes­nos un suggeriment per millorar 
                                                                                       Vots 
Entrar més tard i/o sortir abans                                                        12 
Anar de colònies                                                                        7 
Més estona de pati                                                                      5 
Posar paper de WC als lavabos                                                           4 
Posar menys deures                                                                      3 

  Per acabar direm que l’alumnat, en promig, atorga a l’institut una 
                            nota de 8,18 

ENQUESTA  A  LES FAM Í LI ES DE P RI M ER D’ESO 

                   Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes 


                                        BLANC 
                       NO                8,9 %
                     24,4 % 




                                                                      SI 
                                                                    66,7 % 




                                               36
Vaig assistir a la reunió informativa que es va fer 
                      a l'escola 

                           BLANC 
                           11,1 % 
   NO 
 17,8 % 




                                             SI 
                                           71,1 % 




           Vaig rebre els tríptics informatius 

                            BLANC 
             NO             17,8 % 
           11,1 % 




                                        SI 
                                      71,1 % 




Conec altres pares que hi porten els seus fills/es 


                            BLANC 
                             8,9 %
      NO 
    13,3 % 




                                          SI 
                                        77,8 % 




                           37
Vaig triar l'IES Rovira­Forns per al meu fill/a perquè ...

        80,0 

        70,0 

        60,0 

        50,0 
     %  40,0 




38
        30,0 

        20,0 

        10,0 

         0,0 
                Hi he tingut altres  N’havia sentit parlar    La Jornada de      Per la informació  És el centre que tinc    No el vaig triar    Altres 
                 fills o familiars            bé            Portes Obertes em  que em van donar a       més a prop 
                                                              va fer decidir   l’escola de primària 
La meva valoració dels següents aspectes és ... 

                                                     Dolenta                Regular                 Bona               Molt bona                  NS/NC

       90,0 
       80,0 
       70,0 
       60,0 




39
       50,0 
     % 
       40,0 
       30,0 
       20,0 
       10,0 
        0,0  De l’acollida que De l’acollida que  Del control de  Del tracte rebut        De la meva  De la relació del  Del tracte rebut  Del tracte rebut  Del nivell            De la    De l’agenda com 
                    he rebut com a  ha rebut el meu  l’assistència del  en el procés de  relació amb el  meu fill/a amb el  pel professorat  per la direcció  d’exigència pel  convivència      a mitjà de 
                      pare/mare          fill/a          meu fill/a  preinscripció i  tutor/a del meu  seu tutor/a  del meu fill/a             del centre        que fa als     entre els     comunicació 
                                                                         matriculació         fill/a                                                              estudis i      alumnes      amb l’institut 
                                                                                                                                                              coneixements 
La meva imatge del centre i el seu funcionament 

                Abans de matricular­hi el meu fill/a era       Actualment és 


      80,0 

      70,0 

      60,0 

      50,0 

    % 
     40,0 

      30,0 

      20,0 

      10,0 

       0,0 
              Dolenta        Regular           Bona         Molt bona       NS/NC 


En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats: 


                    Aspectes que m'agraden de l'institut 
                                                                                 Vots 
       Les instal∙lacions (classes, laboratoris, pati, neteja 
                                                                                 24 
       il∙luminació, espai, distribució, cantina, Situació) 
       Professorat (Tracte professorat/alumnat/pares, 
                                                                                 15 
       tracte amb l'EAP, bona predisposició, preocpació per l'alumnat) 
       Funcionament general (control assistència, organització 
                                                                                 13 
       seguiment alumnat, control de deures, Horari, disciplina...) 
       Acollida (acollida alumnat, integració i adaptació 
                                                                                  8 
       de l'alumnat, ambient, ...) 
       Estudis (nivell d'exigència, nivell d'estudis, Línia                       7 
       educativa, ritme de treball) 


                      Aspectes que es podrien millorar 
                                                                         Vots 
              Socialitzar llibres, venda de llibres                       6 
              Comunicació pares/professorat                               4 
              Més guixetes                                                3 
              El pati (bancs, enjardinament,pilootes ...)                 3 
              Vigilància entre petits i grans                             2




                                              40
Suggeriments 
                                                                     Vots 
         Disminuir pes motxilles                                      8 
         Entrar més tard                                              5 
         Millorarar  les entrades/sortides (control i espai)          5 
         Fer colònies, setmana de la neu, ...                         4 
         Posar menys deures o deixar­los fer a classe                 2 


               Suggerimentsper millorar el Servei de menjador 
                                                                      Vots 
      Estan molt satisfets                                             3 
      Millorar la vigilància i control de l'alumnat                    2 
      Disminuir els fregits a la dieta                                 2 
      Usar oli d'oliva                                                 1 
      Ampliar els vegetals a la dieta                                  1 
      Ampliar l'oferta de plats combinats                              1 

Per acabar dir­vos que les famílies, en promig, creuen que l’institut es 
                           mereix un: 7,70 

I al servei de menjador un: 8,70 


                                                                Josep Maria Guiu




                                                41
Lenteja: Se cosecha 

Alcachofa: Se planta el alcarchoferal      Melón: Se cosecha 
de primavera se cosechan las alcarcho­ 
fas de otoño.                              Nabo: Se cosecha 

Ajo: Se siembra las variedades de con­     Pepino: Se cosecha 
sumo fresco, se cosechan los ajos de 
guardar; se doblan y atan para la cose­    Pimiento: Se cosecha 
cha de octubre se blanquean  y se cose­ 
chan  los sembrados en febrero­marzo 
                                           Puerro:  Se  cosecha  el  producto 
                                           sembrado  en  marzo;  se  trans­ 
Cebolla: Se siembra las variedades de      plantan  las  plantitas  sembradas 
consumo fresco; se cosechan las cebo­      en junio 
llas de guardar 
                                           Rabanito: Se siembra y se cose­ 
Col repollo: se siembra y se cosecha       cha 

Col rizada:se siembra y se cosecha         Valeriana de huerta: Se cose­ 
                                           cha  las  sembradas  en  abril  y  se 
Espárrago: Cuidados en el semillero y      siembra 
en el esparragal 
                                           Remolacha de mesa: se siem­ 
Garbanzo: Se cosecha                       bra 

Hinojo: Se cosecha                         Sandia: Se cosecha 

Judía: Se cosecha                          Zanahoria: se cosecha

Lechuga: Se siembra 




                                      42
Fresa: Creación fresal 

                                                   Puerros: Se cosechan los sembrados en 
                                                   marzo 
Achircoria: se blanquea 
                                                   Rabanito: Se siembra y se cosecha 
Alcarchofas: Se recogen las plantas en 
primavera, se plantan las de cosechar en           Remolacha de mesa: Se cosecha 
otoño 
                                                   Tomate: Se cosecha 
Ajo: Se siembra para el consumo en 
fresco; se cosecha el ajo de guardar; se 
doblan y atan los tallos para la cosecha 
de noviembre 

Apio: Se blanquea y cosecha el producto 
de la siembra marzo­abril 

Calabaza: Se cosecha 
                                                   Tupinambo: Se cosecha 

                                                   Valeriana de huerta: Se cosecha el pro­ 
                                                   ducto en julio 




Cardo: Se blanquea                                 Acelga: Se cosecha 

C ebolla: Se cosechan las variedades y             Achicoria: Se blanquea 
guardar 
                                                   Ajo: Se siembran los ajos de consumo en 
Col repollo: Se siembra y se cosecha 
                                                   fresco y se cosechan los de guardad 
Col rizada : Se siembra y se cosecha 
                                                   Alcarchofa: Se recoge la plantación pri­ 
                                                   maveral 
Escarola: Se cosecha 
                                                   Nabo: se cosecha 
Escorzanera: Se cosecha 
                                                   Calabaza: Se cosechan 
Espárrago: Se separan las protecciones 
para el semillero cubierto y para el espa­         Cardo: Se cosechan 
rragal
                                                   Col repollo: Se siembra y se cosecha 



                                              43
Fresa: Se preparan 

Coliflor: se cosecha 




                                                Nabo: Se cosecha 

                                                Puerro: Se cosecha el producto de 
                                                la siembra de mayo 
Escarola: Se cosechan 
                                                Rabanito: Se siembra y se cose­ 
Escorzonera:  Se  siembra  y  se  cose­         cha
cha 




Ajo: Se escarda y rastrilla para cose­ 
cha primaveral 

Apio: Se blanquea y recoge el pro­              Valeriana de huerto: Se cosecha 
ducto sembrado en abril­mayo                    el producto de la siembra de sep­ 
                                                tiembre
Berenjena: Se siembra en cama ca­ 
liente en las regiones meridionales             Pimiento: Se siembra en cama ca­ 
                                                liente en las regiones meridionales
Cardo: Se cosecha 

Col repollo: Se siembra y se cosecha 




Col rizada: Se siembra y se cosecha 

Coliflor: Se cosecha 

Escarola: Se cosecha 

Espinaca: Se cosecha el producto de 
la siembra de marzo 




                                           44
Que es la castanyada? La castanyada és una festa popu­ 
lar de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i 
que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília 
d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween 
dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual fu­ 
nerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, 
panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de 
la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebra­ 
ció, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i ca­ 
lentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts 
llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes 
de panellets i fruita confitada. 
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges ­altament 
energètiques­ prové del fet que durant la nit de Tots Sants, 
vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit 
fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners 
a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests 
aliments per no defallir. 
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona 
vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, 
davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. 
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalun­ 
ya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guar­ 
nia amb una espelma encesa en el seu interior. Es 
col∙locaven llocs no gaire il∙luminats on se sabia que hi 
passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir­los, es­ 
pecialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut.




                                  45
Per que es celebr a la castanyada? Perque es 
celebra la castanyada? Tots sants és una          Quin dia és la castan­ 
festa que es celebra el dia 1 de novembre.        yada?  31/10/08 
Aquesta festivitat és una de les més antigues 
en el món cristià. El seu origen es troba a 
primeries del segle VII, quan el papa 
Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el 
Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de        Que es menja? Castan­ 
tots els déus), que Marc Agrippa havia fet       yes,panellets i moniatos.
construir a honor de Júpiter, en memòria 
d'haver l'emperador August guanyat la 
batalla contra Marc Antoni i Cleòpatra, el 
purificà i consagrà a honor de la Verge i de 
tots els màrtirs i disposà que cada any fos 
celebrada una festa en la diada de la seva 
dedicació. En aquest dia es sol fer una missa 
en honor als morts i després, anar al 
cementiri a dur flors als difunts. El costum 
de visitar als difunts és d'origen romà i per 
això és un tret comú a les cultures influïdes 




                                     46
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43
Perpetua 43

More Related Content

Featured

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by HubspotMarius Sescu
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTExpeed Software
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsPixeldarts
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthThinkNow
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfmarketingartwork
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024Neil Kimberley
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)contently
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024Albert Qian
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsKurio // The Social Media Age(ncy)
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Search Engine Journal
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summarySpeakerHub
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Tessa Mero
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentLily Ray
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best PracticesVit Horky
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementMindGenius
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...RachelPearson36
 

Featured (20)

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
 
Skeleton Culture Code
Skeleton Culture CodeSkeleton Culture Code
Skeleton Culture Code
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
 
How to have difficult conversations
How to have difficult conversations How to have difficult conversations
How to have difficult conversations
 
Introduction to Data Science
Introduction to Data ScienceIntroduction to Data Science
Introduction to Data Science
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best Practices
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project management
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
 

Perpetua 43

  • 1.
  • 2. ID X N E C D N P R È U N m4 A EA EPTA ú 3 Pe e tc .......................... 1 rs na i .......................... ó ......................... Bc ne ai e f n è .................... 2 i tn rd l a c s .................... e r ................... Hs r s e c e ..................... 4 iòi d li ma ..................... te n ..................... Hs r s s ote ......................7 iòi e p rv s ..................... te i ..................... C u a- h p ........................1 h p C u s ........................ 5 ....................... L c ni ........................... 6 a a t a .......................... 1 n .......................... Hs r s ra e .......................2 iòi ub n s ....................... 0 te ...................... Hs r s s a ....................... 6 iòi mu i l ...................... 2 te c s ...................... Mo a............................. 3 d ............................. 0 ............................. E q e ts r r....................... 2 n u s pi .......................3 e me ...................... C l d rd lot...................... 4 a n ai e ’ r....................... 2 e h ...................... L c s n a a......................... 5 a a t y d ........................ 4 a ........................ Hs r s uois .......................4 iòi ttr l....................... 7 te a ....................... R c mae t ........................5 a ó tmài ........................ 1 c ....................... Hs r s moo e ...................... 5 iòi a rs s ...................... 2 te ......................
  • 3. Elena  Alba  Manolo  2nB  2nA  2nB  Sebas  2nA  Raquel  2nB  Cristian  2nB  Ivan  Oscar  Issam  2nB  2nC  2nA  Laia  2nB  Roser  Nerea  2nA  Andrea  2nA  Cindel  Jessica  2nC 2nC  1
  • 4. ! "# !$ % & % ' # () * + , ' ) - - ' - . / ( # ) 0 ) & - 1 2 3 , ! - 45 2 + # 6 - & 45 # 7 0 - ) % 8+ , 9 , / % # : ) ; 0 0 6 # ) - # <) = / ' ! " # : ) 2
  • 5. # $ 81 ! 9 7 0 - ; >?!#!!! . 1 - # ) - ; ; 0 - ; 0 # ( ) ; ; 2 ) 8 9 1 ) ; # > ) ; % & 2 ) - 8 < 6 #9 ; @A 7 0 1 ' 8B 5 , C9# # D % 7 0# + > " % # ; ! ! 0 " 1 ) E # ( ) 0 . ) 1 # 0 ; # 4 = 0 . - 8 0 0 #9 . >? ) 0 8 1 9# 0 * ' ; 0 ) 0 . ) + , -. # / 0 % ! " 3
  • 6. Títol: “Superagente 86 De Película”  Titulo Or iginal: Get Smart  Gèner e: Comèdia Acció  Nacionalitat: USA  Any: 2008  Dir ector : Peter Segal  Guió: Tom J. Astle, Matt Ember  Actor s: Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne 'The  Rock' Johnson, Terence Stamp, Alan Arkin, Ken  Davitian, Masi Oka, Nate Torrence, David  Koechner, Terry Crews  Data de Estr ena:  Dimecres 23 de juliol de 2008  Sinopsis: (Adaptació al cinema de la sèrie dels 60 “ superagent 86”). Maxwell Smart  (Steve Carrell) és el millor analista del centre d’ espies. L’organització maligna de K.A.O.S  vol dominar el món però el centre intentarà impedir­s’ho. K.A.O.S ha robat tots els  documents del centre en el que s’inclouen totes les identitats dels treballadors. El director  (Alan Arkin) decideix ascendir a Max a agent 86. Per acabar amb el pla de K.A.O.S han de  viatjar fins a Rússia per atrapar el líder de l’organització. El agent 86 no estarà sol en la  missió, l’acompanyarà la veterana agent 99 (Anne Hathaway) que ha hagut de sotmetre’s a  una operació desprès de l’operació de K.A.O.S. 4
  • 7. El Festival de Cinema de Canes és un prestigiós  festival de cinema internacional creat el 1939 que  El Festival Internacional de Cinema de Catalunya  es va celebrar per primera vegada del 20 de  va ser el primer festival de cinema fantàstic a  setembre al 5 d'octubre de 1946 a la ciutat  celebrar­se en el món i s'organitza a la vila  costanera de Canes, a la Provença. Des de llavors  costanera de Sitges, localitat situada a 40  s'ha celebrat cada any, llevat de per algunes  quilòmetres al sud de Barcelona (Catalunya).  excepcions. El Festival sol aconseguir la màxima  Aquest festival va néixer l'any 1968, llavors  atenció per part dels mitjans de comunicació, i  s'anomenava Setmana Internacional de Cinema  moltes estrelles del cinema assisteixen a les  Fantàstic i de Terror de Sitges i des de llavors s'ha  diferents projeccions de pel∙lícules que acull. A  celebrat ininterrompudament cada any a principis  Cannes es lliura un prestigiós premi conegut com  d'octubre. El festival ha rebut constantment  a Palma d'Or que concedeix un prestigiós jurat  visites d’intèrprets, directors i productors de  internacional compost per professionals del món  renom tant nacional com internacional.  del cinema. En ocasions, diverses pel∙lícules  L’organització del Festival correspon a la  comparteixen el guardó el mateix any. El festival  Fundació privada Sitges Festival Internacional de  de Cannes és un festival de categoria "A" junt  Cinema de Catalunya integrada per representants  amb els festivals de Berlín, Venècia, Sant  de l’Ajuntament de Sitges, de la Generalitat de  Sebastià, Mar del Plata o Karlovy Vary.  Catalunya i d’altres institucions, empreses  públiques i privades que col∙laboren amb el  festival. Actualment (2007) el seu director és  Àngel Sala, que va ser el successor de Roc Villas  i d'Àlex Gorina. El Festival es finança, en bona  part, amb les aportacions dels patrocinadors i de  El Festival Internacional de Cinema de Berlín (o  les companyies i empreses col∙laboradores que  Berlinale) és un prestigiós festival de cinema  veuen en la seva aliança amb el Festival una  internacional que se celebra anualment durant el  plataforma de projecció i branding. Entre els  mes de febrer al Berlinale Palast, a la ciutat  col∙laboradors tradicionals del festival hi podem  alemanya de Berlín. Els principals premis són  destacar Televisió de Catalunya i El Periódico.  l'Ós d'Or i els Óssos de Plata a la millor direcció  i a la millor interpretació masculina i femenina.  La Berlinale és un festival de categoria "A"  segons la Federació Internacional d'Associacions  de Productors Cinematogràfics (FIAPF), com els  festivals de Cannes, Venècia i Sant Sebastià,  El Festival de Cinema de Sant Sebastià és un dels més prestigiosos de Europa, al costat del Festival de  Cannes, la Mostra de Venècia, la Berlinale o el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary. Per ell  han passat grans directors, actors i productors, tant per a rebre guardons com per a mostrar les seves  pel∙lícules fora de concurs. Se celebra a la fi del mes de setembre de cada any, incorporant, a més de la  secció Oficial (competitiva) altres seccions com Zabaltegi, seccions monogràfiques i retrospectives i al­  tres activitats relacionades amb la cinematografia. A més dels premis de la secció oficial, es concedeixen  altres, entre els quals destaca el Premi Donostia, atorgat a les grans carreres cinematogràfiques. 5
  • 8. El Diario de Noa  Estreno: 22/10/2008  Director: Nick Cassavetes  Actores: Ryan Gosling, Rachel McAdams, James Garner, Gena Rowlands.  Duración: 2 horas 4 minuts  Especial: Estrenos del 2008, Las mejores peliculas del 2008  País: EE.UU.  Argument:  Estamos en los años cuarenta. Una joven va a la ciudad costera de Seabrook (Carolina  del Sur) para pasar el verano con su familia. Allie Hamilton (Rachel McAdams),  todavía adolescente, conoce a un chico local, Noah Calhoun (Ryan Gosling), en la feria.  Nada más verla, Noah sabe que él y Allie están destinados a vivir juntos. Aunque ella es  de una familia adinerada y él es un pobre trabajador de fábrica, a lo largo de un  apasionado verano sureño los dos se enamoran profunda­mente. Las circunstancias ­y el  repentino estallido de la Segunda Guerra Mundial­ les separan, pero ambos conservan  vivo el recuerdo del otro. Cuando años después Noah regresa de la guerra, Allie ha  salido irrevocablemente de su vida pero no de su corazón. Aunque Noah lo ignora, Allie  ha vuelto a Seabrook, el lugar donde se enamoraron. Pero está comprometida con Lon  (James Marsden), un rico soldado que conoció mientras hacía trabajos voluntarios en un  hospital militar. Décadas después, un hombre (James Garner) lee una vieja y  descolorida libreta a una mujer (Gena Rowlands) en una residencia de ancianos.  Aunque sus recuerdos se han desvanecido, le fascina la emotiva historia de Allie y Noah  y durante unos momentos es capaz de revivir la época apasionada y turbulenta en la que  juraron pasar el resto de su vida juntos. 6
  • 9. Els  Jocs  Olímpics  són  un  esdeveniment  esportiu  internacional  celebrat  durant  els  darrers setze dies d’un període de quatre anys anomenat Olimpíada.  Iniciats originalment a l’antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la  fi del segle XIX. Els primers  jocs de  l’era  moderna s’organitzaren a Atenes el 1896.  Actualment  se  celebren  els  Jocs  Olímpics  d’estiu  cada  quatre  anys  en  els  anys  múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d’hivern també cada quatre anys, en els altres  anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d’hivern es disputaren a  Chamonix (França) el 1924.  A Olímpic  s’hi  van  arribar  a  celebrar  293  Jocs  Olímpics,  fins  que  l'emperador  romà  Tondosi els va abolir l’any 393 d.C. en considerar­los un acte religiós pagà ,és a dir,  no cristià.  Jocs Olímpics de l’antigor  Ruïnes  dels  camps  d'entrenament  a  Olímpia. Els  Jocs  Olímpics  de  l’antigor,  originalment  anomenats  simplement  els  Jocs  Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de  competicions  atlètiques  celebrades  a  la  ciutat  d’olimpià  entre  diferents  ciutats­  estat de l’antiga. Varen celebrar­se a Olímpica entre els anys 776 aC  i 393 DC.  Es tracta d’un esdeveniment festiu, on a més de celebrar­se una sèrie de proves  esportives,  es  retien  diferents  homenatges  a  les  deïtats  més  importants  de  l’època.  En  les  proves  hi  competien  els  representants  de  cada  ciutat,  que  havien  de  ser  homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de  curses atlètiques  i curses de carros  i altres proves que  foren  introduïdes al  llarg  dels anys: lluita lliure, pentatló, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.  7
  • 10. Jocs Olímpics de l'era moderna  El Jocs Olímpics moderns foren creats l'any 1894  pel  baró  Pierre  de  Coubertin  amb  la  intenció  de  promoure  les  relacions  internacionals  a  través  de  les  competicions  esportives.  Els  primers  jocs  es  disputaren  a  Atenes  el  1896,  i  comptaren  amb  245 competidors, la majoria grecs, de 14 països.  Quatre  anys  més  tard,  el  1900  es  disputaren  a  París  i  per  primer  cop  hi  participaren  11  dones  que  competiren  en croquet  i tennis.  Aquests  jocs  formaren  part  de  la  Exposició  Internacional  que  tingué  lloc  a  la  ciutat.  El  mateix  succeí  quatre  anys  després  a  Saint  Louis  on  la  paraula  olímpic  Cerimonia  d'obertura  als  primers  Jocs  fou  usada  per  qualsevol  tipus  de  competició,  Olímpics a l'estadi Panathenaic.  incoes  competicons  escorlars  o  competicions  per  irlandesos­americans.  L’any  1906  es  disputaren  uns  jocs  menors  a  la  ciutat  d'Atenes, com a celebració dels  deu  anys  dels  primers  jocs.  La  idea  era  que  Atenes  organitzés  uns  jocs  intercalats  entre  els  altres jocs disputats cada quatre  anys però la idea no reeixí. Tot  i  que  tingueren  un  èxit  major  que  els  disputats  el  1900  i  el  1904  i  contribuïren  positivament  a  l’enfortiment  olímpic,  aquests  jocs  no  són  oficialment  reconeguts  pel  COI.  La  Bandera  Olímpica  és  la  màxima  representació  del  moviment  olímpic.  El  seu  ús  està  regulat  pel  Comitè Olímpic Internacional i té una proporció de 2:3.  La bandera Olímpica s'hissa en totes les cerimònies d'obertura dels Jocs Olímpics des d'Anvers 1920 i  és baixada a la Cerimònia de clausura. Una segona bandera és utilitzada per al Jurament Olímpic dels  atletes i jutges.  Durant la història dels Jocs, han existit tres banderes oficials, les quals posseïxen, a més, una vora de  serrells amb els cinc colors dels Anells Olímpics i el color blanc :  La primera bandera va ser usada per als Jocs Olímpics d'estiu, entre Anvers 1920 i Seül 1988.  La segment bandera ait usada per vals Jocs Olímpics d'hivern, des dels Jocs Olímpics d'Oslo 1952 fins  a l'actualitat.  La tercera bandera és usada per als Jocs Olímpics d'estiu, des dels Seül 1988 fins a l'actualitat. 8
  • 11. L'origen dels  Anells Olímpics  ve de  l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a  la  Revue  Olympique  d'agost  va  informar  que  aquest  sería  el  símbol  utilitzat  pel  Congrés Olímpic de París.  Imatge:Opening Ceremony Athens 2004 Fire rings.  Jocs Olímpics d'estiu 2004 a Atenes, Grècia.  Es van buscar aquests colors perquè eren els més presents a les banderes de tots  el  països,  simbolitzant  la  internacionalitat  de  l'olimpisme.  La  teoria  popular,  però, va voler identificar cada anell amb un continent, essent: · Negre: Àfrica (pel color de pell de moltes ètnies) · Groc: Àsia (ídem) · Vermell: Amèrica (ídem) · Blau: Europa (símbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, també és el  fons de la seva bandera)  Verd: Oceania (el continent més verge i natural) Jocs paralímpics · L'any  1948,  com  a  precedent  dels  jocs  paralímpics,  Sir  Ludwig  Guttmann  va  organitzar  a  Anglaterra una competició esportiva amb ex­combatents de la Segona Guerra Mundial que havien  patit lesions en la columna vertebral. · El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics de Roma, ja es va organitzar oficialment i amb el  nom de paralímpics aquesta competició esportiva. · El 1976, a Suècia, es van fer els primers Jocs Paralímpics d'hivern. · Actualment aquests jocs es divideixen en 6 grups segons la discapacitat que presenten els par­  ticipants. · La participació, en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma  l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.  El 2006 la ciutat de Torí (Torino) serà la seu del Paralímpics d'hivern  9
  • 12. Himne  L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va  anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez­  Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora,  Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el  mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant  La Rana Verde es van posar les primeres notes del que  seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a  Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del  mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago  Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van  intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella  època que eren primeres figures ja que entre ells hi havien  catedràtics de conservatori i integrants de la Orquestra  Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava  Enrique García (violinista), que és el pare del director  d'orquestra Enrique García Asensio.  Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear  un segon himne composat per José María Cano i cantat  per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el  primer, sinó que tots dos conviuen a l'actualitat com  himnes del Real Madrid.  A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pel∙lícula ,  José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.  Centr ocampistas  Rubén de la Red  Plantilla actual  Wesley Sneijder  Arjen Robben  Mahamadou Diarra  Por ter os  Van der Vart  Iker Casillas  Delanter os Jerzy Dudek  Raúl  Defensas  Van Nistelrooy  Pepe  Gonzalo Higuaín  Heinze  Sergio Ramos  Cannavaro  Uniforme  Marcelo Vieira  L'uniforme de l'equip, a la  temporada 2007­2008 és de  samarreta, pantalons i  mitjons blancs; amb les línies  característiques de la firma  esportiva Adidas. La gran  novetat del nou equipament  és la tornada del color morat  tant als costats com al coll; i  la aparició del nou  patrocinador oficial, Bwin. 10
  • 13. Al gener del 1904 el Madrid  Foot Ball Club es fusionà amb el  Modern, l'Amicale i el Moncloa ,  i el fins aleshores president de la  Federació Madrileña de Clubs  de Foot­Ball, Carles Padrós  assoleix la presidència del club,  que mesos més tard, juntament  amb altres clubs va impulsar la  creació de Federació de Futbol  Internacional Amateur (FIFA).  El  futbol  fou  introduït  a  Madrid  per  professors  i  El 18 d'abril del 1905, guanya la  estudiants  de  la  Institució  Llibre  de  Enseñanza   seva primera Copa del Rei,  entre  els  quals  hi  havia  diversos  graduats  davant el campió de totes les  [7]  d'Oxbridge.  Aquests  fundaren  el  Football  Sky  el  edicions fins aleshores, l'Athletic  1895,  jugant  els  diumenges  al  matí  a  Moncloa.  de Bilbao, que jugava reforçat  Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New  amb jugadors de l'Atlético de  Foot­Ball de Madrid i el Club Español de Madrid.  Madrid, a un partit disputat al  El  president  d'aquest  darrer  club  era  Julián  Parque del Retiro de Madrid. Al  Palacios.  D'una  escissió  d'aquest  darrer  club  el  23 d'octubre d'aquest any, juga el  [8]  1902 nasqué el Madrid FC.  seu primer partit internacional,  El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la  davant el Gallia Sport de París,  societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i  amb motiu de la visita del  Carles  Padrós  i  Rubió,  uns  empresaris  catalans  president de la República  establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers  Francesa, amb empat a 1 gol.  presidents  de  l'entitat  blanca,  al  costat  de  Julián  Al 1907 aconsegueix la Copa  Palacios.  Es  crea  la  primera  junta  directiva  que  d'Espanya en propietat, al  estableix  l'uniforme  de  l'equip:  samarreta  i  guanyar­la tres vegades seguides.  pantalons  blancs,  mitges  i  gorra  blaves.  El  primer  partit  després  de  l'oficialització  va  ser  entre  jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza  de Toros, el 9 de març.  Estadi  El estadi del Real és elSantiago Bernabéu,  El  15  d'abril  següent,  la  directiva  del  club  que és propietat del propi club. Obra dels  s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar  arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel  un  campionat  durant  les  celebracions  de  la  Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de  coronació  del  Rei  Alfons  XIII.  Així  es  va  crear  la  desembre del 1947 i posseeix una capacitat  que avui s'anomena Copa del Rei.  de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el  terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72  metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba  al Passeig de la Castellana, al districte de  Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases  delimitada pel Passeig de la Castellana i els  carrers de Concha Espina, Padre Damián i  Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro  de Madrid propi, la Estació Santiago  Bernabéu, a la línia 10.  L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els  videomarcadors de l'estadi, sent el primer  club del món en incorporar­los. 11
  • 14. La NBA  La NBA o National Basketball Association és la  lliga  de  bàsquet  professional  d’  Estas  Units  d’Amèrica.  Els  millors  jugadors  del  món  juguen  en  la  NBA  i  per  això  es  considera  la  Els millors tiradors de la NBA  millor lliga de bàsquet del món.  La NBA es va fundar a Nova York el 6 de juny  Son: Riggie Miller, Allan Huston, Glen Rice  de  1946  amb  el  nom  de  “Basketball  Association of America”.  ELS MILLORS TPADORS DE LA NBA  Va adoptar el nom actual el 1949, , després  de la unió de diversos clubs de la  Kobe brian, lebron james.  desapareguda National Basketball League. El  partit inaugural va ser a Nova York Knicks –  El millor jugador de la NBA es:  “Toronto Huskies”, l’1 de nobemvre 1946 amb  Kobe brian  el Maple Leaf Gardens de Toronto com escenari.  El partit va ser vist per 7.090 espectadors.  La lliga te les seves oficines oficials situades  en l’Olympic Tower a la cinquena avinguda  645 de Nova York. Els estudis de la NBA.  El  partit  inaugural  va  ser  a  Nova  York  Knicks  –  “Toronto  Huskies”,  l’1  de  nobemvre  1946  amb  el  Maple  Leaf  Gardens  de  Toronto  com  escenari.  El  partit  va  ser  vist  per  7.090  espectadors.  ELS JUGADORS ESPAÑOLS A LA NBA  José Manuel Calderón Borrallo (nascut a Villanova de la Serena,  Espanya, el 28 de setembre de 1981) és un jugador espanyol de basquet,  que es limita amb els ‘Toronto Raptors’ de la NBA. Va forma part de la  selecció espanyola que va guanyar el Campionat Mundial de Basquet de  2006 a Japó. És el quart jugador espanyol en jugar a la NBA, desprès de  Fernando Martin, Pau Gassol i Raül López. El 25 d’abril de 2007 es va  convertí en el primer espanyol que va aconseguir el triomf en play­offs,  [‘]  davant los ‘New Jersey Nets  Calderón juga amb el número 8 a la seva  samarreta, tant amb el seu equip com a la selecció. 12
  • 15. Rodolf  'Rudy'  Fernández  Ferrés,  (nascut  en el barri del Rafal de Palma a de Mallorca, el  4 de abril de 1985).El 28 de juny de 2007 va  ser escollit  en el Draft de la NBA en el lloc 24  per Phoenix Suns, equip que va traspassar els  seus  drets  immediatament  a  Portland  Trail  Blazers. Jugador de gran talent i projecció,  a  la  seva  joventut,  la  temporada  2008­09  farà  el  salt  a  la  NBA  i  veurà    així  el    seu  somni  acomplert  de  jugar  amb  els  millors  jugadors  del  món,  va  acomiadar­se  del  Joventut  el  dia  6  de  juny  de  2008  en  una  emotiva  roda  de  premsa  on  no va  poder  contenir  les  llàgrimes  quan  va  deixar  la  que  havia  estat    casa  seva  durant 10 anys..  Jorge Garbajosa Chaparro va néixer el 19 de  desembre de 1977) es un jugador de basquet espanyola  que juga al  Khimki BC de la Superlliga de basquet de  Rússia. Nascut en Torrejón de Ardoz, Madrid,  internacional per Espanya amb la selecció de basquetbol  el seu lloc en la cancha, con sus 206 cm y 111 kg, es el  de ala­Pívot  Sergio Rodríguez Gómez (nascut el12 de juny,  de 1986 en Tenerife, Espanya) es un jugador de  baloncesto que juga en los Portland Trail Blazers de  la NBA 13
  • 16. Marc  Gassol  saez,  (nascut  el  29  de  gener  de  1985  a  Barcelona)  es  un  jugador  de  baloncest  espanyol  que  ha  militat  en  el  Akasvayu  Girona  cedit  por  el AXA FC Barcelona fins 2008, fecha en  la  que  firma  con  los  Memphis  Grizzlies  [1]  de la NBA.  Es el germà mediano de los  Gassol  y  està  considerat  un  dels  jugadors  amb  mes  futur  del  baloncesto  espanyol.  Pau  Gassol  Sáez (nascut el 6 de juliol  de  1980  en  San  Baudilio  de  Llobregat,  Barcelona,  Espanya)  es  un  jugador  espanyols  de  baloncesto  que  milita  en  Los  Angeles  Lakers  de  la  NBA.  Se  convertí en el segon espanyol en jugar  en  la  NBA  tras  Fernando  Martí,  siendo  el  primer  en  ser  elegit  para  jugar  un  All­Star  Game  de  la  NBA  (Houston  2006) y en superar una ronda de play­  offs.  Fue  seleccionat  en  la  tercera  posició del Draft de la NBA de 2001 por  Atlanta Hawks, però sus derets van ser  traspassats  a  Memphis  Grizzlies  on  va  jugar  sis  temporades  y  mitja.  En  los  Grizzlies  posee  los  rècords  de  franquícia  de  mes  punts  anotats  en  total,  partits  jugador,  minuts  jugador,  trios  de  campo  anotats  e  intents,  tirós  libres  anotats  e  intentats,  rebotes  defensius,  rebotes  ofensius,  rebotes  [1]  totales,  tapones  y  pérdidas.  El  y  los  derechos  de  seu  germà  Marc  Gassol,  entre otros.3 de febrer de 2008, Gassol  fue  traspassat  a  Los  Angeles  Lakers  por Kwame Brown  Fernando  Martí  Espina fue un jugador espanyol de baloncesto. Nació en Madrid el  25 de marzo de 1962. Falsació en Madrid el 3 de desembre de 1989 en accident de  tràfic.  Considerat  un  dels  mejores  jugadores  de  baloncesto  espanyoles  de  tots  els  temps.  Jugo  en  el  Estudiantes,  Real  Madrid,  Portland  Trail  Blazers  y  en  la  selecció  espanyola, con los que conquisto diferents èxits. Fue el primer espanyol en fichar por  un  equipo  de  la  NBA.  Medià  2,05  m  de  altura  y  jugava  de  pivot,  sempre  con  la  camiseta  número  10.  Como  jugador,  va  destacar  pel  seva  gran  fortalesa  física  no  excel·lent  de  tècnica  y  talent.  Membre  desde  el  1  de  marzo  de  2007  del  Saló  de  la  Fama FIBA 14
  • 17. Històr ia  Enric Bernat, després de finalitzar el servei  militar, al 1950 va inaugurar la seva  primera empresa confitera, Productes  Bernat. Va estar vinculat a aquesta societat,  especialitzada en l'elaboració de confits,  fins al 1954, que l'empresari Domingo  Massanes li va proposar fer­se càrrec del  grup "Granja Asturias", dedicat a la  fabricació de productes relacionats amb la  poma.  El 1958, va introduir en el mercat espanyol  el primer caramel rodó amb pal, de la  marca Chupa Chups, que va fabricar  Granja Asturias SA. Va néixer amb set  sabors diferents. El pal de fusta es va  substituir per un de plàstic.  El 1994, es va fundar la marca subsidiària  Smint.  El 1995 Chupa Chups es convertia en el  primer caramel amb pal consumit a l'espai.  El 1997 s'havien venut 40.000 milions de  "Chupa Chups" al món.  Logotip de Salvador Dalí  Amb la vista posada als mercats exteriors, el  El juliol de 2006, la empresa italiana  producte necessitava un nou disseny de  Perfetti Van Melle arribava a un acord amb  l'embolcall i un nou logotip, de la realització  els hereus d'Enric Bernat (mort al desembre  del qual se'n va fer càrrec, per una tarifa  de 2003), per a adquirir la majoria del  milionària, el surrealista Salvador Dalí, i que  capital de l'empresa Chupa Chups.  donaria la volta al món.  Actualment, els Chupa Chups són els  La primera publicitat va ser el logotip amb  segons carmels més venuts del món i té  l'eslògan «És rodó i dura molt, Chupa Chups» fàbriques a Espanya, França, Rússia, Xina,  Mèxic i a la Índia.  Ha venut més de 13 mil milions de Chupa  Chups en 125 països.  15
  • 18. Des del 15 de setembre del present curs ja gaudim a  l’I ES d’un servei de cantina durant les hores del pati i  un servei de menjador tots els migdies.  El  servei  corre  a  càrrec  de  l’empresa  ESP I RALL  i  el  personal  que  hi  treballa  són  la  M arta,  que  atén  la  barra,  la  M ari  que  és  la  cuinera  i  la  Loli  q ue  és  la  monitora. 16
  • 19. 17
  • 20. Quan nosaltres vam arribar al centre IES Rovira-Forns la cantina només s‛obria a l‛hora del pati per poder asseure‛s i agafar menjar de les màquines. Però quan nosaltres estàvem de vacances van fer reformes i van posar una petita botiga on podem comprar patates, croissants, begudes i entrepans per qui no ha portat res per esmorzar. Entrevistes als alumnes de 1r d' ESO: 1 - Com us dieu? Maria i Ramiro 2- Que us sembla la nova cantina? M: Està bé R: A mi m‛agrada molt 3- La cantina us sembla gran o petita pels alumnes que tenim? Per què? M: Gran, perquè hi caben moltes persones R: Sí, penso lo mateix que ella 4- Quins productes dels que venen us agrada més? M: Les patates R: Les patates 5- Creieu que les cadires que hi ha són suficients pels alumnes? Per que? M: Jo crec que no, perquè sempre les nenes i nens es tenen que posar a sobre de les taules R: Depèn, perquè com que jo sempre que vaig estic depeus 18
  • 21. Però han trobat un segon us per a la cantina: A l‛hora de dinar , tan com els alumnes i els professors es poden quedar a dinar. Tenen un menú seleccionat, però si no ets fixa pots demanar una altre cosa que t‛agradi mes. Per exemple: plats combinats , entrepans i begudes de tot tipus. Entrevistes al alumnat de 2n d‛ ESO: 1 - Com us diu? Judith i Rafa 2- Que us sembla el menjar que us donen? J: Em sembla bé R: Esta bona 3- Us deixen parlar, o teniu que estar callats a l‛hora de dinar? J: Asclar que ens deixen parlar R: Si que ens deixen 4- Heu d‛ esperar molta estona fins que us portin el menjar? J: No R: No Entrevista a la monitora: 1 - Como et dius? Marta 2- Es queden molts alumnes al menjador? Si,molts . Dilluns, Dimarts, i Dijous uns 20-23 alumnes I Dimecres i Divendres uns 10 mes o menys 3- Per què as triat el treball de monitora? Perquè, la empresa es de la meva mare i estic d‛ encarregada, portant la cantina i el menjador. 4- Quina feina tens quan el alumnes van al patí? Donant el esmorzar als nens 19
  • 22. Una nova tribu urbana.  El  terme  “emo”  prové  de  “emotional”    (emocional)  i  té  l’origen  en  els  moviments  musicals  hardcore  y  punk  de  els  anys  80,  encara  que  a  les  cançons  actuals  els  van  afegirr  missatges  sentimentals,  normalment  les  tendències  solen  ser  suïcides  i  de  tristesa.  Algunes  de  les  possibles  influències  musicals  actuals  dels  emos  són  grups  com  My  Chemical  Romance, Afi, Allison, 30 Seconds to Mars, Panic at the Disco.  La primera banda emo que va sortir, va ser Get Up Kids  Els  grups  emos  no  es  basen  en  si  canten  bé  o  malament  si  no  en  el  contingut de les seves cançons.  Compren roba de marca encara que siguin de classe mitjana, però afirmen  que no discriminen a qui no poden comprar­la.  Els seus colors son el negre, el lila i el rosa  Normalment utilitzen símbols com estrelles, cors, calaveres etc...  Per  als  “emos”  la  personalitat  ha  de  reflectir­s’hi  a  l’aspecte  físic.  La  imatge ideal del “emo” és d’algú alt i prim.  El cabell, que sempre els tapa la cara, reflexa el seu caràcter antisocial i la  seva manera trista de viure. Els “emo” no són religiosos.  Normalment  els  parelles  també  són  “emo”  i  han  de  compartir  els  seus  sentiments  en  tot  moment,  si  un  plora  l’altre  també  i  sempre  es  vestiran  igual o fent joc.  En aquest món matraca, molts s’autodenominen emos, i molts altres Anti­  Emos, sense saber, però per saber que és un emo, has de saber el que és un  Punk i un HardCore Punk X, o abreviat HCX, ok animalet. 20
  • 23. Entr evista a Yaiza blanco  Per  a tu, un emo és..  Una forma de vida  Els nois amb rímel i les ungles pintades de  negre són...  Sexis  Com és el teu estat d’ànim, nor malment?  Variable  Entr evista a Oscar  hidalgo  T’agr ada por tar ser rell per què...  Per  a tu, un emo és...  És bonic  Un estil de música  T’agr aden Standstill o My Chemical  Romance?  Els nois amb rímel i les ungles pintades de  negre són...  No ho sé, no he escoltat cap d’aquests grups  Originals  El més impor tant de les per sones és...  Com és el teu estat d’ànim, nor malment?  Els seus sentiments  Alegre, fins que em toquen la moral XD  Qui és Billy Cor gan?  T’agr ada por tar ser rell per què...  Un paio calb  M’agraden algunes cançons de My Chemical  I si el teu millor amic fos emo?  Romance  Em semblaria genial, però no m’influiria T’agr aden Standstill o My Chemical  Romance?¡  M’agraden algunes cançons de My Chemical  Romance  El més impor tant de les per sones és...  Els seus sentiments  Qui és Billy Cor gan?  Un paio calb  I si el teu millor amic fos emo?  Em semblaria genial, però no m’influiria  21
  • 24. Seguidament hi ha una classificació general. No totes les obres segueixen les pautes establertes del gènere en què estan classificades. Hi ha una gran varietat de gèneres dirigits a diferents sectors de la societat. · Shôjo: literalment “noia”. Ens referim a manga de temàtica romàntica dirigit a públic femení adolescent. · Shônen: literalment “noi”. Per a públic adolescent masculí; es caracteritza per grans dosis d'acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa. · Seinen Temàtica per a adults. Són històries més madures i que tracten temes més profunds. · Yaoi: literalment "sense sentit"; s'anomena així als còmics japonesos de temàtica homosexual entre homes. · Shônen- ai: literalment "amor entre nois". Estil semblant al yaoi però sense ser explícit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de les subtrames del Shôjo. · Yuri: manga de temàtica lèsbica. A diferència del yaoi, tot i incloure sovint Manga és el nom que s'usa per relacions sexuals, és molt més censurat i a situar els còmics japonesos. d'històries habitualment ambígües a la frontera Literalment, manga significa amor/amistat. "caricatura" o "dibuix", de fet, · Shôjo- ai: "literalment amor entre noies". al per als japonesos qualsevol di- igual que el shônen- ai però entre dones. També buix o el que nosaltres coneixem sovint utilitzat a les subtrames tant de Shôjo com tires còmiques, són com de Shônen. "manga", a Europa i Amèrica Hentai: Temàtica pornogràfica en què les vam usar aquesta paraula per a històries tan sols tenen finalitat sexual. Dirigit anomenar els còmics que es fan majoritàriament a públic masculí l'estil del dibuix i dibuixen a Japó. és molt exagerat sobretot en personatges 22
  • 25. El Saló del Manga de Barcelona és una convenció sobre manga i anime organitzada per fricomic, i se celebra anualment a l‛hospitalet del llobregat (barcelona). Després d'un experiment en forma de jornades de manga l'abril del 1 995, que va ser tot un èxit, a finals d'aquell mateix any es va celebrar el primer Saló del Manga de Barcelona a l'Estació de França d'aquesta ciutat, on es repetiria el següent any. No obstant això, atesa la gran afluència de públic, la tercera edició, el 1 997, es va traslladar al recinte de la farga, a la ciutat veïna de l‛hospitalet del llobregat, on s'ha celebrat L'des de llavors. Aquesta tercera edició, a més a més, va ser la primera en què hi va haver un autor convidat, que va ser masami tsuda, autora de karekano. L‛any on mes visitan va aber va ser 2007 que i van aber mes de 67. 000 visitans. 23
  • 26. ¿ Què és el tuning?  La  paraula  Tuning  prové  de  l'idioma  anglosaxó  i  es  defineix  com  a  una acció determinada d'ajust o entonació de components mecànics  i/o  electrònics  d'ampli  espectre  en  enginyeria  motriu.  El  Tuning  com  a  hobbie  automobilístic  és  simplement  l'"art" de  mi­  llorar l'estat original d'un vehicle automotor a través de l'ús de parts  mecàniques i accessoris en general, per a així, obtenir majors pres­  tacions i millor rendiment que  el motor original produeix. El Tuning  com  hobbie  no  és  una  febre  massiva,  sinó  una  tendència  popular  que  s'ha  vingut  propagant  a  nivell  mundial  des  de  la  invenció  de  l'automòbil, ja que en crear­se el mateix, va néixer la passió per la  velocitat  i  l'única  manera  d'aconseguir  més  velocitat  és  modificant  els  components  que  la  p r o d u e i x e n .  El bressol del Tuning des de fa diverses dècades l'han liderizado els  alemanys, francesos, italians, britànics, americans i japonesos. Tan­  mateix,  en  l'actualitat,  podem  palpar  a  través  de  revistes,  publica­  cions, pàgines web i altares mitjans de comunicació massiva, que el  tuning  a  nivell  mundial  s'ha  desbordat  sobtadament  estenent­se  a  l l o c s   q u e   m a i   a b a n s   n o   s ' h a v i a   s o m i a t .  Al  llarg  d'aquesta  pàgina  podem  viatjar  per  aquest  fascinador  món  del Tuning mitjançant Guies pràctiques que utilitzaven un vocabulari  senzill, pràctic i lleuger. Et direm tot sobre tuning automotriu pas a  pas  des  de  la  invenció  de  la  roda  fins  als  vehicles  més  agressius  i  modificats. 24
  • 27. És el tuning una moda passatgera?  El tuning no  és una cosa que hagi sortit del no res  i per tant, a manera  personal  de  veure  les  coses,  no  és  una  moda  passatgera.  Qui no ha vist la mítica pel·lícula grease de John Travolta i Olivia Newton  John? on els nos reparaven el "trasto" del seu amic en les hores de taller  de  l'institut,  fins  a  deixar  un preciós  cotxe blanc?  amb  uns  flamants ad­  hesius de llamps raigs en els laterals i amb un capot de metraquilato per­  què es veiés el motor. Ja que això és ni més ni menys que tuning.  Com m’agradaria tunejar el meu cotxe:  M’agradaria tenir el peugeot 306 GTI com el cotxe d’aquesta foto  Blau amb els vidres negres 25
  • 28. ¿Si el corazón siempre busca,  alguna vez puedes encontrar una casa?  If the heart is always searching,  He estado buscando a alguien,  Can you ever find a home?  no puedo hacerlo yo solo.  I've been looking for that someone,  Los sueños no pueden tomar el lugar de tu cari­  I can't make it on my own.  ño,  Dreams can't take the place of loving you,  hay tienen que ser un millón de motivos  There's gotta be a million reasons why it's true  por qué es verdadero  When you look me in the eyes,  Cuando me miras a los ojos,  And tell me that you love me.  y me dices que me amas.  Everything's alright,  Todo va  bien,  When you're right here by my side.  Cuando tu estás aquí mismo a mi lado.  When you look me in the eyes,  Cuando me miras a los ojos,  I catch a glimpse of heaven.  cojo y  veo el cielo.  I find my paradise,  Encuentro mi paraíso,  When you look me in the eyes.  Cuando me miras a los ojos.  How long will I be waiting,  ¿Cuánto tiempo esperaré,  To become a better man?  hacerme un mejor hombre?  Gonna tell you that I love you,  Voy a decirte lo que te amo,  In the best way that I can.  del mejor modo que puedo.  I can't take a day without you here,  No puedo pasar un día sin ti,  You're the light that makes my darkness disappear.  tú eres la luz que hace mi oscuridad desaparecer.  When you look me in the eyes,  Cuando me miras a los ojos,  And tell me that you love me.[…]  y me dices que me amas.[…]  Every day, I start to realize,  Cada día, comienzo a comprender,  I can reach my tomorrow,  que puedo alcanzar mi mañana,  I can hold my head high,  puedo sostener mi cabeza alta,  And it's all because you're by my side.  y es todo porque tu estas a mi lado.  When you look me in the eyes,  Cuando me miras a los ojos,  And tell me that you love me.[…]  y me dices que me amas.[…]  And tell me that you love me.  Y dime que tú me amas.  Everything's alright,  Todo va bien,  When you're right here by my side.  Cuando tú estás aquí mismo a mi lado.  When you look me in the eyes,  Cuando me miras a los ojos,  I catch a glimpse of heaven.  cojo y veo el cielo.  I find my paradise,  Encuentro mi paraíso,  When you look me in the eyes.  Cuando me miras a los ojos. 26
  • 29. Kevin jonas:  nació el 5 de noviembre  de 1987 en Teaneck, Nueva  Jersey, el  mayor de los integrantes de los jonas  brothers. Al Terminar la escuela se unió  a sus hermanos en  2005 para la forma­  ción de la banda aportando sus acordes  en la guitarra y su voz de coro. En el  2007 se dieron a conocer mundialmente  con el álbum Jonas brothers.  J oe J onas: nació el 15 de agosto de  1989 en Casa Grande, Arizona. Es  miembro de la banda de los jonas brot­  hers, es el segundo hijo del matrimonio  Jonas, después de Kevin y antes que  Nick y Frankie. Joe toca la guitarra y la  pandereta y es voz principal.  Nick J onas: nació el 16 de septiem­  bre de 1992  es el tercer hermano de  los jonas brothers. comenzó como  solista a los 11 años, fue quien fundó  el grupo al unirse a sus hermanos  Kevin y Joe. S.O.S., fue escrita por él  mismo, basada en una experiencia  personal. 27
  • 30. Nascut entre Blanes i Cadaqués  molt tocat per la tramuntana  d’una sola cosa pots estar segur  quan més vell més tocat de l’ala.  Sempre deia que a la matinada es mataria  però cap el migdia anava ben torrat  somriu i diu que no té pressa  ningú m’espera allà dalt  i anar a l’infern no m’interessa  és molt més bonic l’Empordà.  Varen passar ampolles i anys  i en Siset encara aguantava,  dormint la mona a la vora del Ter  però ell mai no si tirava.  Sempre deia que a la matinada es mataria  però cap el migdia anava ben torrat  somriu i diu que no té pressa  ningú m’espera allà dalt  i anar a l’infern no m’interessa  és molt més bonic l’Empordà.  I quan veig la llum de l’alba  se’m treuen les ganes de marxar  potser que avui no em suïcidi  potser ho deixi fins demà. 28
  • 31. Es va formar l'any 1986 a Girona i, després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar­se en  la dissolució i d'una maqueta, van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Amb cançons com  L'Empordà  van ser un dels grups revelació del moment. Poc temps després, van enregistrar el seu segon àlbum "La  Roda" (1990) amb la producció de Marc Grau i molt més elaborat. Comencen a donar­se a conèixer a Barcelona, tot i  que fa bastant que són força populars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del  Rock Català, tot i que ells lluitaran sempre per negar­se a entrar dins una homogènia d'estil manipulada per la  Generalitat. L'any 1991, va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala  Zeleste de Barcelona (amb cinc cançons d'estudi, com Podré tornar enrera  ­un altre himne dels seus seguidors, al  costat de L'Empordà ­ o Sota una estrella ), i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i  Sangtraït davant més de 22.000 persones. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa.  Treuen la notícia que pensen fer un disc en castellà per a intentar donar­se a conèixer a l'altra  part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. La majoria de seguidors no veuen això  amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen  pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita  part del públic català. Però no sols del public català, sinó també en certs concerts fets a  Madrid, on reben agressions i insults per cantar en català.  L'any 1992 editen "Girona 83­87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues cançons, un any  abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un  gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques  vendes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport  que els havia donat en firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística,  tornen a editar un disc íntegrament en català "Al∙lucinosi". Però no recuperen el seu antic  públic tant a causa del càstig que els han imposat aquests com al poc finançament pel disc  d'Ariola i l'inici de la recessió del Rock Català. Cremats de difamacions i mals moments, els  Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts.  Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana (Els miralls de Dylan) i d'en Ninyin (Gran  Cirrousis). L'any 1996, publiquen el seu setè disc "Sss...". Tot i que no té el ressò d'altres  discos, presenta una gran qualitat musical.  Hi va haver poca participació de la discogràfica una altra vegada, així que decideixen canviar un altre cop i signen  amb Música Global per a treure, l'any 1997, el seu segon disc en directe «La nit dels anys», un acústic gravat a la sala  l'Espai. En aquest disc, hi col∙laboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantautores Lídia Pujol i Sílvia  Comes, i fan tant versions de les seves cançons mítiques com algun que altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob  Dylan. És amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del públic català degut al suport de Gossos i a les gires de  promoció del disc.  L'any 1998, treuen el disc "Nou". Sopa de Cabra torna al carrer i a la ràdio, i reben crítiques positives d'arreu.  Destaquen com a cançons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents.  Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del  grup. L'any 2000, reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans  Al 2001, publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, també molt complet, i fan una reeixida gira de comiat per  Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.  L'any 2002, treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la  sala Razzmatazz.  És al 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001.  Coincidint amb el 5è aniversari de la seva dissolució, el 2006 surt publicat el disc "Podré Tornar Enrere. El Tribut a  Sopa de Cabra", que consta de 15 versions de cançons del grup fetes expressament per a l'ocasió per formacions  d'àmbit català i estatal com Amaral, Gossos, Lax'n'Busto, Bunbury i Pereza, entre d'altres. A més, el disc inclou el tema  "Seguirem somniant", amb música de Thió i lletra de Quintana, una cançó en homenatge al desaparegut Joan "Ninyín"  Cardona. 29
  • 32. Vogue  es  una  revista  nord  americana  de  moda  i  estil  de  vida  que  s’edita  en  nombrosos  països.  Es tracta de una publicació mensual  orientada  al  públic  femení,  es  La revista VOGUE ha escollit a les 4 pitjor  considerada    la  mes  influent  a  vestides del 2008.  nivell  mundial.  La  edita  Conde  Nast  Publications,  Inc.,  editorial  creada  en  1908  la  que  esta  a  la  ciutat  nord  americana  de  Nova  York.  La  primera  revista  va  aparèixer  al  setembre  de  1916.  Ofereix  reportatges  de  les  marques  mes  populars  de  la  moda  més  importants  com  Dior,  Prada,  Chanel,  Gucci  o  D&G  sobre  les  ultimes  tendències  o  els  joves  dissenyadors de moda, i també amb  models  famoses  com  Gisele  Bündchen  i  Kate  Moss.  Vogue  gaudeix  del  treball  dels  més  Victoria Beckham  reconeguts  i  reanomenats  escriptors, fotògrafs, dissenyadors e  il∙lustradors  internacionals,  entre  ells  Jordi  Labanda.  Es  publiquen  moltes edicions de Vogue al voltant  del  món,  les  més  significatives  les  de  Itàlia,  França,  Estats  Units  i  Anglaterra. A l’actualitat la dirigeix  Anna  Wintour .  Vogue  es  coneguda  com la  Bíblia  de  la  moda ,  gaudint  de  gran  prestigi  al  sector.  L’edició  espanyola de  la revista ha  complit  20  anys,  i  des  de  2001  esta  disponible en la seva versió online,  Lindsay Lohan  Amy Winehouse  Bessones Olsen 30
  • 34. RESULTATS ENQUESTES FETES A  L’A LUMN AT I  A LS P A RES/ MA RES DE  P RI M ER D’ESO  Com  cada  any,  a  finals  del  primer  trimestre  l’institut  passa  una  enquesta  a  l’alumnat  de  primer  d’ESO  i  una  altra  a  les  seves  famílies.  El  resultat  d’aquesta  enquesta serveix com a control de qualitat del servei que l’IES Rovira­Forns ofereix.  Per tant, a partir d’elles, es poden prendre mesures que millorin el servei.  Vet  aquí  el resultats  en  forma  de gràfics  (que cadascú  en tregui  les  seves  pròpies  conclusions):  ENQUESTA  A  L’A LUMN AT DE P RI M ER D’ESO  Vas assistir a la Jornada de Portes Obertes?  NO %  46,7  SI %  53,3  Vas venir a visitar l'institut amb la teva escola de  primària?  NO %  5,0 SI %  95,0  32
  • 35. Volies venir a aquest centre?  NO %  1,7  SI %  98,3  Va ser decisió dels teus pares?  SI %  13,3  NO %  86,7 Com et vas sentir atès ...  Malament  Regular  Bé  Molt bé  NS/NC  60,0  50,0  40,0  %  30,0  20,0  10,0  0,0  durant la jornada de portes  a la reunió inicial de curs  durant les primeres  obertes  amb els tutors  tutories  33
  • 36. Com va ser la informació que et van donar sobre ...  Poca  Insuficient  Suficient  Molta  NS/NC  70,0  60,0  50,0  40,0  %  30,0  20,0  10,0  0,0  el que hi ha a  l’horari i el  les normes de  el control  els materials  l’estudi i els  el que havies  cada edifici  calendari  funcionament d’assistències  que has de  deures  de fer en cas  escolar  de l’Institut  portar  de problema o  necessitat  Et va ser difícil ...  Gens  Poc  Bastant  Molt  NS/NC  50,0  45,0  40,0  35,0  30,0  25,0  20,0  15,0  10,0  5,0  0,0  saber on són les  relacionar­te amb  tenir un major  entendre l’horari  aules  els nous companys  nombre de  professors/es  Com et sents ara amb ...  Malament  Regular  Bé  Molt bé  NS/NC 70,0  60,0  50,0  40,0  %  30,0  20,0  10,0  0,0  el centre i el seu  els companys  el professorat  funcionament  34
  • 37. Per allò que havies vist, havies sentit i t'havien  comentat, ... com creies que era el centre abans  de venir?  Dolent  7,5%  Regular  15,1%  Molt Bo  20,8%  Bo  56,6%  La imatge que tens ara del centre és...  Pitjor  Igual  3,8%  Molt millor  22,6%  30,2 %  Millor  43,4%  T'agrada com et sents tractat?  Poc  Molt  9,4%  43,4% Bastant  47,2%  35
  • 38. En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats:  Escriu dues coses que t'agraden del centre  Vots  Cantina i/o el servei de menjador  37  El pati  19  Tenir festa algunes tardes  13  El professorat (i/o alguns professors)  10  El gimnàs  7  Els companys  6  Escriu dues coses que no t'agraden del centre  Vots  Començar a les 8 h i/o sortir a les 13:30h  38  Els fulls d'incidència (Partes, “minipartes”,notes agenda...))  9  Alguns professors/es  7  Massa deures i exàmens  6  La forma d'anar al lavabo  4  El timbre de canvi de classe  3  Fes­nos un suggeriment per millorar  Vots  Entrar més tard i/o sortir abans  12  Anar de colònies  7  Més estona de pati  5  Posar paper de WC als lavabos  4  Posar menys deures  3  Per acabar direm que l’alumnat, en promig, atorga a l’institut una  nota de 8,18  ENQUESTA  A  LES FAM Í LI ES DE P RI M ER D’ESO  Vaig assistir a la Jornada de Portes Obertes  BLANC  NO  8,9 % 24,4 %  SI  66,7 %  36
  • 39. Vaig assistir a la reunió informativa que es va fer  a l'escola  BLANC  11,1 %  NO  17,8 %  SI  71,1 %  Vaig rebre els tríptics informatius  BLANC  NO  17,8 %  11,1 %  SI  71,1 %  Conec altres pares que hi porten els seus fills/es  BLANC  8,9 % NO  13,3 %  SI  77,8 %  37
  • 40. Vaig triar l'IES Rovira­Forns per al meu fill/a perquè ... 80,0  70,0  60,0  50,0  %  40,0  38 30,0  20,0  10,0  0,0  Hi he tingut altres  N’havia sentit parlar  La Jornada de  Per la informació  És el centre que tinc  No el vaig triar  Altres  fills o familiars  bé  Portes Obertes em  que em van donar a  més a prop  va fer decidir  l’escola de primària 
  • 41. La meva valoració dels següents aspectes és ...  Dolenta  Regular  Bona  Molt bona  NS/NC 90,0  80,0  70,0  60,0  39 50,0  %  40,0  30,0  20,0  10,0  0,0  De l’acollida que De l’acollida que  Del control de  Del tracte rebut  De la meva  De la relació del  Del tracte rebut  Del tracte rebut  Del nivell  De la  De l’agenda com  he rebut com a  ha rebut el meu  l’assistència del  en el procés de  relació amb el  meu fill/a amb el  pel professorat  per la direcció  d’exigència pel  convivència  a mitjà de  pare/mare  fill/a  meu fill/a  preinscripció i  tutor/a del meu  seu tutor/a  del meu fill/a  del centre  que fa als  entre els  comunicació  matriculació  fill/a  estudis i  alumnes  amb l’institut  coneixements 
  • 42. La meva imatge del centre i el seu funcionament  Abans de matricular­hi el meu fill/a era  Actualment és  80,0  70,0  60,0  50,0  %  40,0  30,0  20,0  10,0  0,0  Dolenta  Regular  Bona  Molt bona  NS/NC  En les taules que segueixen només hi hem posat els 5 o 6 aspectes més votats:  Aspectes que m'agraden de l'institut  Vots  Les instal∙lacions (classes, laboratoris, pati, neteja  24  il∙luminació, espai, distribució, cantina, Situació)  Professorat (Tracte professorat/alumnat/pares,  15  tracte amb l'EAP, bona predisposició, preocpació per l'alumnat)  Funcionament general (control assistència, organització  13  seguiment alumnat, control de deures, Horari, disciplina...)  Acollida (acollida alumnat, integració i adaptació  8  de l'alumnat, ambient, ...)  Estudis (nivell d'exigència, nivell d'estudis, Línia  7  educativa, ritme de treball)  Aspectes que es podrien millorar  Vots  Socialitzar llibres, venda de llibres  6  Comunicació pares/professorat  4  Més guixetes  3  El pati (bancs, enjardinament,pilootes ...)  3  Vigilància entre petits i grans  2 40
  • 43. Suggeriments  Vots  Disminuir pes motxilles  8  Entrar més tard  5  Millorarar  les entrades/sortides (control i espai)  5  Fer colònies, setmana de la neu, ...  4  Posar menys deures o deixar­los fer a classe  2  Suggerimentsper millorar el Servei de menjador  Vots  Estan molt satisfets  3  Millorar la vigilància i control de l'alumnat  2  Disminuir els fregits a la dieta  2  Usar oli d'oliva  1  Ampliar els vegetals a la dieta  1  Ampliar l'oferta de plats combinats  1  Per acabar dir­vos que les famílies, en promig, creuen que l’institut es  mereix un: 7,70  I al servei de menjador un: 8,70  Josep Maria Guiu 41
  • 44. Lenteja: Se cosecha  Alcachofa: Se planta el alcarchoferal  Melón: Se cosecha  de primavera se cosechan las alcarcho­  fas de otoño.  Nabo: Se cosecha  Ajo: Se siembra las variedades de con­  Pepino: Se cosecha  sumo fresco, se cosechan los ajos de  guardar; se doblan y atan para la cose­  Pimiento: Se cosecha  cha de octubre se blanquean  y se cose­  chan  los sembrados en febrero­marzo  Puerro:  Se  cosecha  el  producto  sembrado  en  marzo;  se  trans­  Cebolla: Se siembra las variedades de  plantan  las  plantitas  sembradas  consumo fresco; se cosechan las cebo­  en junio  llas de guardar  Rabanito: Se siembra y se cose­  Col repollo: se siembra y se cosecha  cha  Col rizada:se siembra y se cosecha  Valeriana de huerta: Se cose­  cha  las  sembradas  en  abril  y  se  Espárrago: Cuidados en el semillero y  siembra  en el esparragal  Remolacha de mesa: se siem­  Garbanzo: Se cosecha  bra  Hinojo: Se cosecha  Sandia: Se cosecha  Judía: Se cosecha  Zanahoria: se cosecha Lechuga: Se siembra  42
  • 45. Fresa: Creación fresal  Puerros: Se cosechan los sembrados en  marzo  Achircoria: se blanquea  Rabanito: Se siembra y se cosecha  Alcarchofas: Se recogen las plantas en  primavera, se plantan las de cosechar en  Remolacha de mesa: Se cosecha  otoño  Tomate: Se cosecha  Ajo: Se siembra para el consumo en  fresco; se cosecha el ajo de guardar; se  doblan y atan los tallos para la cosecha  de noviembre  Apio: Se blanquea y cosecha el producto  de la siembra marzo­abril  Calabaza: Se cosecha  Tupinambo: Se cosecha  Valeriana de huerta: Se cosecha el pro­  ducto en julio  Cardo: Se blanquea  Acelga: Se cosecha  C ebolla: Se cosechan las variedades y  Achicoria: Se blanquea  guardar  Ajo: Se siembran los ajos de consumo en  Col repollo: Se siembra y se cosecha  fresco y se cosechan los de guardad  Col rizada : Se siembra y se cosecha  Alcarchofa: Se recoge la plantación pri­  maveral  Escarola: Se cosecha  Nabo: se cosecha  Escorzanera: Se cosecha  Calabaza: Se cosechan  Espárrago: Se separan las protecciones  para el semillero cubierto y para el espa­  Cardo: Se cosechan  rragal Col repollo: Se siembra y se cosecha  43
  • 46. Fresa: Se preparan  Coliflor: se cosecha  Nabo: Se cosecha  Puerro: Se cosecha el producto de  la siembra de mayo  Escarola: Se cosechan  Rabanito: Se siembra y se cose­  Escorzonera:  Se  siembra  y  se  cose­  cha cha  Ajo: Se escarda y rastrilla para cose­  cha primaveral  Apio: Se blanquea y recoge el pro­  Valeriana de huerto: Se cosecha  ducto sembrado en abril­mayo  el producto de la siembra de sep­  tiembre Berenjena: Se siembra en cama ca­  liente en las regiones meridionales  Pimiento: Se siembra en cama ca­  liente en las regiones meridionales Cardo: Se cosecha  Col repollo: Se siembra y se cosecha  Col rizada: Se siembra y se cosecha  Coliflor: Se cosecha  Escarola: Se cosecha  Espinaca: Se cosecha el producto de  la siembra de marzo  44
  • 47. Que es la castanyada? La castanyada és una festa popu­  lar de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i  que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília  d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween  dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual fu­  nerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes,  panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de  la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebra­  ció, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i ca­  lentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts  llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes  de panellets i fruita confitada.  Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges ­altament  energètiques­ prové del fet que durant la nit de Tots Sants,  vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit  fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners  a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests  aliments per no defallir.  Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona  vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap,  davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.  Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalun­  ya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guar­  nia amb una espelma encesa en el seu interior. Es  col∙locaven llocs no gaire il∙luminats on se sabia que hi  passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir­los, es­  pecialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut. 45
  • 48. Per que es celebr a la castanyada? Perque es  celebra la castanyada? Tots sants és una  Quin dia és la castan­  festa que es celebra el dia 1 de novembre.  yada?  31/10/08  Aquesta festivitat és una de les més antigues  en el món cristià. El seu origen es troba a  primeries del segle VII, quan el papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el  Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de  Que es menja? Castan­  tots els déus), que Marc Agrippa havia fet  yes,panellets i moniatos. construir a honor de Júpiter, en memòria  d'haver l'emperador August guanyat la  batalla contra Marc Antoni i Cleòpatra, el  purificà i consagrà a honor de la Verge i de  tots els màrtirs i disposà que cada any fos  celebrada una festa en la diada de la seva  dedicació. En aquest dia es sol fer una missa  en honor als morts i després, anar al  cementiri a dur flors als difunts. El costum  de visitar als difunts és d'origen romà i per  això és un tret comú a les cultures influïdes  46