1. ESTATS UNITS D'AMÈRICA
NUREMBERG violacions i
ALTRES DELICTES
OBTENIR ELS ESTATS UNITS D'AMERICA FORA DE LES GUERRES INTERNACIONAL
/ ASSUMPTES
INCOMPLIMENT DELS ACORDS / contractes / TRACTATS - celebrats amb
intenció criminal / intenció fraudulenta: Per tant, pot fer qualsevol / tots els acords dels Estats
Units d'Amèrica es poden basar en Ser en les guerres internacionals i dur a terme els seus actes
criminals NULL / void --- OBTENIR ELS ESTATS UNITS OUT of Foreign Wars - què les
nacions estrangeres tenen dret a detenir I TERRORISTES jutjar?
QUÈ ELS ESTATS UNITS D'AMERICA donar a conèixer al públic / MÓN Que ell i els seus
aliats s'estaven dedicant a GUERRES PER FINS De:
Crear GRUPS TERRORISTES cel · lular com al-Qaida;
FORMACIÓ supremacistes blancs
Derrocament de governs estrangers
Tràfic de drogues, armes, Esclaves, etcètera
Perversions sexuals, violacions, tortures, etc
La següent informació ha estat tallat i enganxat dels següents:
http://en.wikipedia.org/wiki/Crimes_against_humanity/
http://www.slideshare.net/VogelDenise/nuremberg-principles-crimes-against-humanity-wikipedia-
information
http://en.wikipedia.org/wiki/Crimes_against_peace/
http://www.slideshare.net/VogelDenise/nuremberg-principles-crimes-against-peace-wikipedia-
information
No obstant això, els quadres han estat creats i inserits amb fins informatius i educatius de conformitat amb les lleis dels
Estats Units i / o les lleis internacionals que regeixen aquests assumptes en els esforços per ajudar els espectadors amb una
comprensió dels Estats Units de funcionaris corruptes del govern dels Estats Units " Delictes i encobriments. Esperem
que, amb l'ajuda internacional, els Estats Units d'Amèrica CAPS DE funcionaris del govern estatal i corruptes seran
portats davant la justícia per respondre pels seus actes criminals:

2. CRIMS CONTRA LA HUMANITAT
Els crims de lesa humanitat, tal com es defineixen en l'Estatut de Roma de la Cort Internacional Memoràndum
Explicatiu Penal, "són delictes particularment odiosos que constitueixin una greu atemptat contra la dignitat
humana o la humiliació greu o una degradació d'un o més éssers humans. Ells no són esdeveniments aïllats o
esporàdics, sinó que formen part tant d'una política de govern (encara que els autors no necessita identificar-se amb
aquesta política) o d'una pràctica gamma d'atrocitats tolerades o condonats per un govern o una autoritat
de facto . Assassinat; extermini; tortura; violació; persecució política, racial o religiosa i altres actes inhumans
assolir el llindar dels crims contra la humanitat només si formen part d'una pràctica generalitzada
o sistemàtica. aïllats actes inhumans d'aquesta naturalesa poden constituir infraccions greus dels drets humans, o
en funció de les circumstàncies, crims de guerra, però pot quedar curt de caure en la categoria de crims en discussió ".
[1] ...
DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC
El 1860 l'American National Republican Convenció que figuren en la seva plataforma electoral, en què Abraham
Lincoln estava a la presidència, la declaració: "... deixem que la recent reobertura dels esclaus africans crema vergonya
per al nostre país i l'edat". El 1890, George Washington Williams va usar la frase per descriure el tractament dels
africans a l'Estat Lliure del Congo sota el rei Leopold II de Bèlgica. [2] Un altre ús primerenc molt significativa de
l'expressió "crims contra la humanitat" va tenir lloc durant la primera guerra mundial, quan , el 24 de maig de 1915,
els Aliats de la Primera Guerra Mundial, Gran Bretanya, França i Rússia, van emetre conjuntament una declaració
anunciant explícitament, per primera vegada, la comissió d'un "crim contra la humanitat", en resposta al genocidi
armeni, i va advertir de la responsabilitat personal dels membres del Govern otomà i els seus agents. [3] A la conclusió
de la guerra, una guerra internacional comissió de delictes recomanar la creació d'un tribunal per jutjar "violacions de
les lleis de la humanitat". No obstant això, el representant dels EUA es va oposar a les referències a la "llei de la
humanitat" per ser imprecisa i desenvolupat prou en aquest moment i el concepte no va ser perseguit. [4]
NUREMBERG ASSAJOS
Veure també: Judicis de Nuremberg

3. En les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, La Carta de Londres del Tribunal Militar Internacional va ser el
decret que estableix les lleis i els procediments mitjançant els quals el món posterior a la Segona Guerra Mundial judicis
de Nuremberg havien de dur-se a terme. Els redactors d'aquest document s'han enfrontat amb el problema de com
respondre als crims de l'Holocaust i greus comeses pel règim nazi. Una comprensió tradicional dels crims
de guerra no va donar cap disposició pels delictes comesos per un poder sobre els seus propis
ciutadans. Per tant, L'article 6 de la Carta va ser redactada per incloure no només els crims de guerra
tradicionals i crims contra la pau, però en el paràgraf 6.c, Crims contra la Humanitat defineix
com "Murder, extermini, esclavitud, deportació, i altres actes inhumans comesos contra qualsevol
població civil, abans o durant la guerra, o persecucions per motius polítics, racials o religiosos en
execució de o en connexió amb qualsevol crim dins de la jurisdicció del Tribunal, sigui o no
en violació del dret intern del país on es van perpetrar ". [5] [6]
En la sentència del Tribunal Militar Internacional per al Assaig de Principals Criminals de Guerra es va declarar també:
El Tribunal per tant no pot fer una declaració general que els fets abans de 1939 eren
crims contra la humanitat en el sentit de la Carta, però des del començament de la
guerra el 1939, els crims de guerra comesos a gran escala, que eren també els crims
de lesa humanitat, i sempre que els actes inhumans imputats en l'acusació, i es va
comprometre després del començament de la guerra, no constituïen crims de guerra,
en què es van cometre tot en l'execució de, o en connexió amb, la guerra d'agressió,
de manera que constitueixen crims de lesa humanitat. [ 7]. . .
NACIONS UNIDES
Les Nacions Unides han estat els principals responsables de la persecució dels crims contra la
humanitat des que va ser fundat el 1948. [12] La Cort Penal Internacional (CPI) va ser
organitzada per l'Estatut de Roma i l'ONU té va delegar diversos crims contra la
humanitat dels casos a la Cort Penal Internacional. [13] Com que aquests casos van ser
remesos al Tribunal Penal Internacional per l'ONU, la Cort Penal Internacional té àmplia
autoritat i jurisdicció per a aquests casos. [cita requerida] L'actuació del TPI sense una remissió de l'ONU no té
l'àmplia jurisdicció per perseguir els crims contra la humanitat, i no es pot processar molts casos, especialment si es
produeixen fora d'ICC- els països membres. La més recent referència 2005 de les Nacions Unides a la CPI a Darfur va
donar lloc a una acusació del president sudanès Omar al-Bashir, per genocidi, crims contra la humanitat i crims
de guerra en 20 08. [14] La primera persona a ser lliurat al Tribunal Penal Internacional va ser Thomas Lubanga. [15] El
judici encara no s'ha completat. La CPI segueix buscant Joseph Kony. [15] Quan el President de la CPI va informar a
l'ONU pel que fa al seu progrés maneig d'aquests crims contra la humanitat cas, el jutge Phillipe Kirsch va dir que "la
Cort no té el poder per detenir aquestes persones. Aquesta és la responsabilitat dels Estats i altres actors. Sense arrestos,
no hi pot haver judicis. [16] L'ONU no ha fet cap referència més crims contra la humanitat dels casos a la CPI des de
març de 2005. [cita requerida]
Un informe sobre la guerra de Gaza 2008-9 va acusar les forces palestines i israelianes de la possibilitat de
cometre un crim contra la humanitat. [17]
CONSELL DE SEGURETAT LA RESPONSABILITAT
La Resolució 1674, adoptada pel Consell de Seguretat el 28 de 20 d'abril 06, "reafirma les
disposicions dels paràgrafs 138 i 139 del Document Final de la Cimera Mundial de 2005 sobre la responsabilitat
protegir les poblacions del genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la
humanitat ". [18] La resolució obliga el Consell a l'acció per protegir els civils en els conflictes armats.
CORT PENAL INTERNACIONAL
disposa que
El 2002, la Cort Penal Internacional (CPI) va ser establerta a l'Haia (Països Baixos) i l'Estatut de Roma
el TPI té jurisdicció sobre el genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. La
definició del que és un "crim contra la humanitat" per procediments de la
CPI ha ampliat significativament des de la seva definició legal original o la utilitzada per les Nacions Unides, [19] i
l'article 7 del Tractat estableix que:

4. actes següents quan es cometi com a
Als efectes d'aquest Estatut, "crim de lesa humanitat" qualsevol dels
part d'un atac generalitzat o sistemàtic dirigit contra una població civil i amb coneixement
d'aquest atac: [20]
(A) Assassinat;
(B) Extermini;
(C) L'esclavitud;
(D) Deportació o trasllat forçós de població;
(I) Empresonament o altra privació greu de la llibertat física en violació de
normes fonamentals del dret internacional;
(F) Tortura;
(G) La violació, l'esclavitud sexual, la prostitució forçada, l'embaràs
forçat, esterilització forçada o qualsevol altra forma de violència
sexual de gravetat comparable;

5. (H) Persecució d'un grup o col · lectivitat amb identitat política,
racial, nacional, ètnic, cultural, religiosos, de gènere definit en el
paràgraf 3, o altres motius universalment reconeguts com
inacceptables d'acord amb el dret internacional, en connexió amb
qualsevol acte esmentat en aquest paràgraf o amb qualsevol crim de la
competència del Tribunal;
(I) Desaparició forçada de persones;
(J) El crim d'apartheid;
(K) Un altre actes inhumans de caràcter similar que causin
intencionadament grans sofriments o atemptin greument
contra la integritat física o la salut mental o física.
que els crims de lesa humanitat són delictes particularment
L'Estatut de Roma Exposició de motius
odiosos ja que constitueixen un greu atemptat a la dignitat humana o la humiliació greu o
una degradació d'un o més éssers humans. Ells no són esdeveniments aïllats o esporàdics, sinó que formen
part de qualsevol dels dos una política de govern (encara que els autors no necessita identificar-se amb aquesta
política) o d'una pràctica gamma d'atrocitats tolerades o condonats per un govern o una
Però l'assassinat, extermini, tortura, violació, política,
autoritat de facto.
persecució racial o religiosa i altres actes inhumans assolir el llindar dels
crims contra la humanitat només si formen part d'un atac generalitzat o

6. sistemàtic pràctica. Actes inhumans aïllats d'aquesta naturalesa poden constituir
infraccions greus dels drets humans, o en funció de les circumstàncies, crims de guerra, però
D'altra banda,
pot quedar curt de merèixer l'estigmatització de la categoria dels delictes tipificats en el debat.
un individu pot ser culpable de crims contra la humanitat encara que comet un o
dos dels delictes esmentats anteriorment, o s'involucra en un d'aquests delictes en
contra de només uns pocs civils, sempre que aquests delictes són part d'un quadre
persistent de mala conducta per una sèrie de persones vinculades a aquest
delinqüent (per exemple, perquè es dediquen a l'acció armada al mateix costat o perquè són part d'un pla comú o
per qualsevol altra raó semblant.) En conseqüència, quan una o més persones no estan acusats de planejar o dur a
violents, per tal de
terme una política d'inhumanitat, sinó simplement de perpetrar atrocitats específiques o actes
determinar si el llindar necessari que es compleixi un d'utilitzar la següent prova:
un ha de mirar a aquestes atrocitats o actes en el context d'aquests i comprovar si
poden ser considerats com a part d'una política global coherent o una patró d'una
inhumanitat, o si, en canvi constitueixen actes aïllats o esporàdics de crueltat i
maldat. [1]. . .
Referències
. 1 ab Citat per Guy Horton in Dying Alive - una avaluació jurídica de Violacions Drets Humans a Birmània abril de 2005,
cofinançat per la ri meu Països Baixos per a la cooperació al desenvolupament. Consulteu la secció "12.52 Crims contra la
humanitat", pàgina 201. Ell referències RSICC / C, vol. 1 p. 360
2. Hochschild, Adam (1998). El fantasma del rei Leopoldo. London: Pa Macmillan. ISBN 0-330-49233-0.
3. 1915 declaració
 Ció Affirma del Registre dels Estats Units sobre el Genocidi Armeni Resolució 106 º Congrés,
2 ª sessió de la Cambra de Representants
 Afirmació del Registre dels Estats Units en la Resolució de Genocidi Armeni (Introduïda a la
Cambra de Representants) 109 Congres s, 1a sessió, H.RES.316, juny 14, 2005. 15 setembre 2005 a
comitè / subcomitè: Servei de Relacions Internacionals d'accions. Estat: Encarregat de comunicar
pel vots afirmatius i negatius: 40-7.
 "Crims contra la Humanitat", el 23 Anuari Britànic de Dret Internacional (19 de 46) p. 181
 Schabas Referències pp 16-17
 Font original del telegrama enviat pel Departament d'Estat, Washington conté la declaració
francesa, conjunt britànic i rus
4. Cryer, Robert; Friman Hakan, Darryl Robinson, Elizabeth Wilmshurs t (2007) Una introducció al Dret Internacional
Penal i Processal .. Cambridge University Press. 188 pp.
5. Nuremberg Trial Actes vol. 1 Carta del Tribunal Militar Internacional continguda en l'arxiu de projecte d'Avalon a l'Escola
de Dret de Yale
6. Nicolas Werth, Karel Bartosek, Panne Jean-Louis, Jean-Louis Margolin, Andrzej Paczkowski, Stéphane Courtois, El
Llibre Negre del Comunisme: Crims, terror i repressió, Harvard University Press, 858 pàgines, ISBN 0-674-07608-7, pàgina
6.
7. Dictamen: La Llei relativa als crims de guerra i dels crims de lesa humanitat continguts a l'arxiu del Projecte Avalon a
l'Escola de Dret de Yale
8. Yoshinobu Higurashi, Tòquio Saiban (Tòquio Trial), Kodansya-Gendai Shinsho, Kodansha Limited, 2008, p.26, Hayashi
pp.116-119.Hirohumi, BC kyu Senpan Saiban, Iwanami Shoten Publishers, 2005, p.33.
9. Yoshinobu Higurashi, op.cit., Pp.116-119.
10. Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d'Apartheid adoptats dels grups i es va obrir a la
signatura, de la ratificació per l'Assemblea General de la resolució 3068 (XXVIII) de 30 de novembre de 1973. Entrada en
vigor el 18 de juliol de 1976, de conformitat amb l'article X (10)
11. Carta de les Nacions Unides
12. http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/044/31/IMG/NR004431.pdf?OpenElement
13. http://www.icc-cpi.int/Menus/ICC/About+the+Court/
14. Cort Penal Internacional, el 14 de juliol de 2008. Fiscal del TPI presenta cas contra el president del Sudan, Omar Hassan
Ahmad al-Bashir, per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra a Darfur. Consultat el 14 de juliol de 2008.
15. Ab Major. Q & A: la Cort Penal Internacional BBC 20 març 2006
16. Jutge Philippe Kirsch (President de la Cort Penal Internacional) Discurs a l'Assemblea General de Nacions Unides (PDF)
Pàgina web de l'ICC, 9 d'octubre de 2006. P. 3
17. "L'ONU condemna" crims de guerra "a Gaza". BBC News. 16 setembre 2009. Consultat el 30 d'abril de 2010.
18. Resolució 1674 (2006)
19. Cherif Bassiouni. "Crims contra la Humanitat". Consultat el 2006-07-23.
20. Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional Article 7: Crims de lesa humanitat.
21. Comitè de Ministres del Consell d'Europa: Recomanació (2002) 5 El paràgraf 69
22. Comitè de Ministres del Consell d'Europa: Recomanació (2002) 5 L'article 100
23. Luis Moreno Ocampo OTP carta als remitents re Iraq 9 febrer 2006. Page 4
24. "Els diputats reconeixen la fam d'Ucraïna com a crim contra la humanitat". Notícies i Agència d'Informació de Rússia.
2008.10.23. Consultat el 10/23/2008.

7. CRIMS CONTRA LA PAU
Un crim contra la pau, el dret internacional, es refereix a "la planificació, preparació, iniciació
o execució de guerres d'agressió, o una guerra en violació de tractats, acords o garanties
internacionals, o la participació en un pla comú o conspiració per a la perpetració de
qualsevol dels anteriors ". [1] Aquesta definició de crims contra la pau era incorporar per primera vegada en els
Principis de Nuremberg i posteriorment inclòs a la Carta de les Nacions Unides. Aquesta definició tenen un paper en la
definició de l'agressió com un crim contra la pau.
Una important excepció a això són les accions militars defensives adoptades en virtut de l'article 51 de la Carta de
l'ONU. Aquestes accions defensives estan subjectes a revisió immediata del Consell de Seguretat, però no
requereixen permís de l'ONU per ser legal en el dret internacional. "Cap disposició
d'aquesta Carta menyscabarà el dret immanent de legítima defensa col · lectiva en cas d'atac armat contra
un membre de les Nacions Unides." (Carta de l'ONU, article 51) El Consell de Seguretat determinarà si l'acció és
legalment el "dret individual o col · lectiu de defensa pròpia", o pot designar un altre òrgan de l'ONU per fer això.
DEFINICIÓ
Cap autoritat jurídica per a la definició dels termes " integritat territorial "," independència política "i la"
sobirania ". No obstant això, el seu valor nominal sembla revelar el següent:
 La "integritat territorial" regla vol dir que es tracta d'un delicte d'agressió a emprar la força
armada amb la intenció de privar permanentment l'estat de qualsevol part o parts del seu territori,
sense excloure territoris les relacions exteriors de les quals és responsable;
 La "independència política" regla vol dir que es tracta d'un crim d'agressió a emprar la
força armada amb la intenció de privar a un Estat de la totalitat d'un o més dels requisits de la
condició d'Estat, a saber: un territori definit, la població permanent, el govern constitucionalment
independent i els mitjans de portar a terme les relacions amb altres estats;
 La "sobirania" regla vol dir que es tracta d'un delicte d'agressió a emprar la força armada amb
la intenció d'enderrocar el govern d'un Estat o impedir seva llibertat per actuar sense traves, com ho
consideri convenient, al llarg de la seva jurisdicció.

8. Estats Units d'Amèrica 's Ku Klux Klan Run
http://www.slideshare.net/VogelDenise/072712-usa-ku-klux-klan-runned-
government-catalan
Estats Units d'Amèrica Utilitza Wars entrenar blanques Supr del grup Membres: emacist
http://www.slideshare.net/VogelDenise/obama-us-wars-used-to-train-white-
supremacist-catalan
Aquesta definició del crim d'agressió pertany al jus cogens , que és suprem en la jerarquia del dret internacional i,
per tant, no pot ser modificat per, o cedir el pas a qualsevol norma de dret internacional, sinó una del mateix rang.
Un exemple és discutible qualsevol norma que imposa una obligació conflictiva per prevenir, interceptar o
reivindicar els crims que també pertanyen al ius cogens, és a dir, l'agressió en si, els crims de lesa humanitat ,
genocidi , crims de guerra , esclavitud , la tortura i la pirateria ,
de manera que una guerra lliurada
d'acord amb l'objectiu de reprimir qualsevol d'aquests delictes no pot ser il · legal si el
delicte està comprès en el límit de proporcionalitat en relació amb la guerra i els seus efectes
característics .. .
PRINCIPIS DE NUREMBERG
El 1945, la Carta de Londres del Tribunal Militar Internacional va definir tres categories de crims, inclosos els
crims contra la pau. Aquesta definició va ser utilitzada per primera vegada en Finlàndia per jutjar els
dirigents polítics dels judicis de responsabilitat per la guerra a Finlàndia . Els principis van ser coneguts més
tard com els principis de Nuremberg .
El 1950, el Tribunal de Nuremberg va definir els crims contra la pau (en principi VI.A, presentat a la Assemblea
General de Nacions Unides ) com

9. (I) La planificació, preparació, iniciar o fer una guerra
d'agressió o una guerra en violació de tractats, acords o
garanties internacionals, (ii) La participació en un pla
comú o conspiració per a la realització de qualsevol dels
actes esmentats en (i).
Estats Units d'Amèrica han creat grups terroristes com cel · lulars L'
http://www.slideshare.net/VogelDenise/catalan-hillary-clinton-stingers
Wikipedia (Judicis de Nuremberg) "El fonament jurídic de la jurisdicció de la cort es va definir que l'Instrument de
Rendició d'Alemanya, l'autoritat política d'Alemanya havia estat transferit al Consell de Control Aliat, que té poder
sobirà sobre Alemanya podria optar per castigar violacions del dret internacional i les lleis de la guerra. Com que
el tribunal es va limitar a violacions de les lleis de la guerra, no tenia jurisdicció sobre els crims que van tenir lloc
abans de l'esclat de la guerra l'1 de setembre de 1939 "
Per la comissió d'aquest delicte, el Tribunal de Nuremberg va condemnar a un
nombre de persones responsables d'iniciar La Segona Guerra Mundial . Una conseqüència d'això
és que els països que estan iniciant un conflicte armat han ara argumenten que ells estan exercint el dret de legítima
defensa, el dret a la defensa col · lectiva, o - pel que sembla - l'aplicació de la llei penal de jus cogens . S'ha
formalitzat la declaració de guerra poc comú després de 1945.
Durant el judici, el fiscal general nord-americà, Robert H. Jackson , va dir:
Iniciar una guerra d'agressió, per tant, no és només una organització internacional delicte,
sinó que és el crim internacional suprem, que només difereix d'altres crims de guerra en què
conté en si el mal acumulat del conjunt.
Associat de la Cort Suprema William Douglas va denunciar que els aliats eren culpables de "poder en substitució
de principi" de Nuremberg. "Vaig pensar en aquest llavors i segueixo pensant que els judicis de Nuremberg van ser
sense principis.", Escriure. "La llei va ser creada ex post facto per adaptar-se a la passió i el clam de l'època. "
['Dönitz a Nuremberg: una reavaluació ", HK Thompson, Jr i Henry Strutz, (Torrance, CA: 1983)]
CARTA DE LES NACIONS UNIDES
El primer article de la Carta de les Nacions Unides diu:
Els Propòsits de les Nacions Unides són:

10. 1. Per mantenir internacional la pau i la seguretat, i amb aquesta finalitat: prendre
mesures col · lectives eficaces per prevenir i eliminar amenaces a la pau , i per suprimir
actes d'agressió o altres trencaments de la pau, i aconseguir per mitjans pacífics, i de conformitat
amb els principis de la justícia i el dret internacional , l'ajust o arranjament de controvèrsies o situacions
internacionals susceptibles de conduir a trencaments de la pau ;
2. Per desenvolupar les relacions amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de igualtat de
drets i la lliure determinació de les pobles , i prendre altres mesures adequades per
enfortir la pau universal;
La interdicció de la guerra d'agressió va ser confirmada i ampliada per la Carta de les Nacions Unides, que en el
seu article 2, apartat 4, que
Tots els membres hauran d'abstenir en les seves relacions internacionals de l'amenaça o
l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat, o
en qualsevol altra forma incompatible amb els Propòsits de les Nacions Unides.
Article 33
Les parts en una controvèrsia la continuació sigui susceptible de posar en perill el manteniment de la pau i
la seguretat internacionals, ha, en primer lloc, buscar una solució mitjançant la negociació, la investigació, la
mediació, la conciliació, l'arbitratge, l'arranjament judicial, el recurs a organismes regionals o acords o altres
mitjans pacífics de la seva pròpia elecció.
El Consell de Seguretat podrà, si ho considera necessari, instarà les parts que arreglin les seves controvèrsies per
aquests mitjans.
Article 39
El Consell de Seguretat determinarà l'existència de tota amenaça a la pau, trencament de la
pau o acte d'agressió i farà recomanacions o decidirà quines mesures s'han de prendre de conformitat amb els
articles 41 i 42 per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals.
Article 51
Cap disposició d'aquesta Carta menyscabarà el dret immanent de legítima defensa col · lectiva en cas d'atac armat
contra un membre de les Nacions Unides , fins que el Consell de Seguretat hagi pres les mesures necessàries per
mantenir la pau i la seguretat internacionals. Les mesures preses pels membres en exercici del dret de legítima
defensa seran comunicades immediatament al Consell de Seguretat i no afecta de cap manera a l'autoritat i
responsabilitat del Consell de Seguretat en virtut d'aquesta Carta per exercir en qualsevol moment l'acció que
consideri necessària per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals .. . .
LES LLEIS DE LA GUERRA
El Exèrcit dels EUA 's Law of Land Warfare (Manual de Camp 27-10) estableix el següent:
498. crims de dret internacional Qualsevol persona, si un membre de les forces
armades o un civil, que cometi un acte que constitueixi delicte de dret internacional és
responsable, doncs, i castigats en aquests delictes en relació amb la guerra comprenen.:
uns crims contra la pau ..
b. Els crims de lesa humanitat.
c. Els crims de guerra.

11. Encara que aquest manual reconeix la responsabilitat penal de les persones pels delictes que poden
comprendre qualsevol dels anteriors tipus de delictes, els membres de les forces armades normalment es refereix,
només amb aquells delictes que constitueixen "crims de guerra". [2] (el subratllat és nostre)
Vegeu també
 Comando responsabilitat
 Cort Penal Internacional
 Segona Guerra Mundial
 La guerra d'agressió
REFERÈNCIES
1. ^ a b c d Nicolas Werth, Karel Bartosek, Panne Jean-Louis, Jean-Louis Margolin, Andrzej Paczkowski,
Stéphane Courtois , El Llibre Negre del Comunisme : Crims, terror i repressió, Harvard University Press
, 1999, tapa dura, 858 pàgines, ISBN 0-674 - 07608-7 , pàgina 5.
2. ^ FM 27-10 CHPTR 8 remeis per Violació del Dret Internacional per crims de guerra;