Politiques d'igualtat de gènere en la gestió d'entitats públiques i institucions .Politiques a implementar per afavorir la igualtat de genere a l'àmbit public.
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
Mesura de Govern: La transversalitat de gènere a l'Ajuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern: La transversalitat de gènere a l'Ajuntament de Barcelona. En presenta a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat del 23 de desembre de 2015.
L’informe exposa la normativa sobre el dret a la igualtat i el principi de no discriminació, realitza un anàlisi quantitatiu de les dades obtingudes a través dels casos aportats per les entitats i, finalment, estableix conclusions i recomanacions.
Nou model d'atenció a dones, infants i adolescents víctimes de la violència m...Ajuntament de Barcelona
Nou model d'atenció a dones, infants i adolescents víctimes de la violència masclista. Mesura de govern presentada al Plenari del Consell Municipal el 26 d'abril de 2013.
Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere. Mesures per a la igualtat LGTBI. Mesura de Govern presentada al Consell Plenari el 28 d'octubre de 2016.
Mesura de govern - Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències ma...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern defineix el full de ruta del mandat 2019-2023 en la lluita contra les violències masclistes, establint les principals línies de treball, objectius i actuacions a desenvolupar els propers 4 anys.
Parteix de la feina feta fins al moment: actualitza, consolida i complementa els objectius i línies d’actuació plantejades en la Mesura de govern de millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona presentada el 2015; en recull les actuacions que van quedar pendents i en consolida els avanços i innovacions. Alhora, però, també marca noves prioritats: afegim un focus més específic en la implicació ciutadana per combatre aquesta problemàtica i en la lluita contra les violències sexuals i digitals.
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
Mesura de Govern: La transversalitat de gènere a l'Ajuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern: La transversalitat de gènere a l'Ajuntament de Barcelona. En presenta a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat del 23 de desembre de 2015.
L’informe exposa la normativa sobre el dret a la igualtat i el principi de no discriminació, realitza un anàlisi quantitatiu de les dades obtingudes a través dels casos aportats per les entitats i, finalment, estableix conclusions i recomanacions.
Nou model d'atenció a dones, infants i adolescents víctimes de la violència m...Ajuntament de Barcelona
Nou model d'atenció a dones, infants i adolescents víctimes de la violència masclista. Mesura de govern presentada al Plenari del Consell Municipal el 26 d'abril de 2013.
Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere. Mesures per a la igualtat LGTBI. Mesura de Govern presentada al Consell Plenari el 28 d'octubre de 2016.
Mesura de govern - Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències ma...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern defineix el full de ruta del mandat 2019-2023 en la lluita contra les violències masclistes, establint les principals línies de treball, objectius i actuacions a desenvolupar els propers 4 anys.
Parteix de la feina feta fins al moment: actualitza, consolida i complementa els objectius i línies d’actuació plantejades en la Mesura de govern de millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona presentada el 2015; en recull les actuacions que van quedar pendents i en consolida els avanços i innovacions. Alhora, però, també marca noves prioritats: afegim un focus més específic en la implicació ciutadana per combatre aquesta problemàtica i en la lluita contra les violències sexuals i digitals.
LLEI 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminacióDiarideSabadell
La Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació s’aprova amb la voluntat d’establir el marc general de regulació per a garantir el dret de totes les persones
Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció d...Ajuntament de Barcelona
Des dels anys 90, s’utilitza el concepte feminització de la pobresa per alertar de l’increment de les dones en situació de pobresa a tot el món. Però malgrat les dones pateixen la
pobresa amb major intensitat, les formes més visibles de la pobresa i de l’exclusió social a les ciutats europees estan protagonitzades per homes. Si atenem a les dades recollides
pels equips d’intervenció social en medi obert de la ciutat de Barcelona, només un 13% de les persones que dormen als carrers de la ciutat són dones.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
PRESÓ PERMANENT REVISABLE, UN EXEMPLE MES DE L`AUTORITARISME ESTATAL.isabel Martinez
Resum: Resulta difícil entendre el molt que s'allunya el Legislador nacional de la realitat. No pretenc, amb el present article, fer una anàlisi en profunditat de l'esmentada institució, però si voldria apuntar, ni que fos succintament, els elements mes rellevants, que fan que la implementació de la presó permanent revisable no estigui legitimada ni jurídica ni socialment. No crec tampoc, que haguem de minimitzar afirmacions puerils d'una part petita de la doctrina, que justifica el manteniment i implementació, en la demanda social o en què la seva aplicació serà residual i el benefici social gran. Que el Govern afirmi que és una “necessitat” social o que es justifiqui en una necessitat de política criminal derivada de l'increment de delictes, no solament és fal·laç, sinó que està mancat de fonamentació lògica i és alhora temerari, atès que una política criminal, basada en l'increment de les penes i de les tipificacions, només és, una política autoritària i ineficaç.
Mesura de Govern: millora del sistema per l'abordatge integral de les violènc...Ajuntament de Barcelona
Es presenta la mesura de Govern per a la millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona. El document es presenta al Consell Plenari del 27 de novembre de 2015
Extret de la intervenció de Joan Segarra, president de La Confederació, durant el debat 'La cooperació público social en la provisió de serveis a les persones'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
LLEI 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminacióDiarideSabadell
La Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació s’aprova amb la voluntat d’establir el marc general de regulació per a garantir el dret de totes les persones
Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció d...Ajuntament de Barcelona
Des dels anys 90, s’utilitza el concepte feminització de la pobresa per alertar de l’increment de les dones en situació de pobresa a tot el món. Però malgrat les dones pateixen la
pobresa amb major intensitat, les formes més visibles de la pobresa i de l’exclusió social a les ciutats europees estan protagonitzades per homes. Si atenem a les dades recollides
pels equips d’intervenció social en medi obert de la ciutat de Barcelona, només un 13% de les persones que dormen als carrers de la ciutat són dones.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
PRESÓ PERMANENT REVISABLE, UN EXEMPLE MES DE L`AUTORITARISME ESTATAL.isabel Martinez
Resum: Resulta difícil entendre el molt que s'allunya el Legislador nacional de la realitat. No pretenc, amb el present article, fer una anàlisi en profunditat de l'esmentada institució, però si voldria apuntar, ni que fos succintament, els elements mes rellevants, que fan que la implementació de la presó permanent revisable no estigui legitimada ni jurídica ni socialment. No crec tampoc, que haguem de minimitzar afirmacions puerils d'una part petita de la doctrina, que justifica el manteniment i implementació, en la demanda social o en què la seva aplicació serà residual i el benefici social gran. Que el Govern afirmi que és una “necessitat” social o que es justifiqui en una necessitat de política criminal derivada de l'increment de delictes, no solament és fal·laç, sinó que està mancat de fonamentació lògica i és alhora temerari, atès que una política criminal, basada en l'increment de les penes i de les tipificacions, només és, una política autoritària i ineficaç.
Mesura de Govern: millora del sistema per l'abordatge integral de les violènc...Ajuntament de Barcelona
Es presenta la mesura de Govern per a la millora del sistema per l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona. El document es presenta al Consell Plenari del 27 de novembre de 2015
Extret de la intervenció de Joan Segarra, president de La Confederació, durant el debat 'La cooperació público social en la provisió de serveis a les persones'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
1. Polítiques d’Igualtat de Gènere
a la Gestió Pública
XXVIII Seminari d’Estudi i Pràctica
Jurídica. 5 de juliol de 2019
Nuria Pumar Beltrán
Profesora Derecho del Trabajo y de la Seguridad
Social (Universidad de Barcelona)
2. Sistema multinivell
antidiscriminatori
Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació
contra la dona
Convenis OIT sobre igualtat de gènere (núm. 100, 111, 156, 183)
Directiva del Consell 2006/54/CE, d’igualtat d’homes i dones en el
treball
Directiva del Consell 2004/113/CE, de 13 de desembre de 2004,
que aplica el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones a
l’accés a béns i serveis i el seu subministrament
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de
dones i homes
Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes
3. Ejemplos recientes de la influencia de
Derecho Internacional
Organismos
Supervisores
2019. Comisión de
Expertos en Aplicación de
Convenios y
Recomendaciones
España: Convenio sobre
igualdad de remuneración,
1951 (núm. 100) -
España (Ratificación :
1967)
2015: Observaciones del
Comité de CEDAW
(CEDAW/C/CES/CO/7-8)
Novedades más
recientes
AGENDA ONU 2030 :
OBJETIVO DE
DESARROLLO
SOSTENIBLE.
OIT: Convenio relativo a
la Violencia y el Acoso
en el Trabajo (adoptado
por Asamblea General
ONU, 20 junio 2019
4. Estrategias la consecución de la
igualdad efectiva(formal y
sustancial)
TRANSVERSALIDAD/PERSPECTIVA DE GÉNERO
INTERSECCIONALIDAD
EQUIDAD DE GÉNERO
REPRESENTACIÓN PARITARIA/EQUILIBRADA
ACCIÓN POSITIVA
IMPACTO DE GÉNERO
5. Situaciones claramente
discriminatorias……
EJEMPLO: PROTECCIÓN SOCIAL Y TRABAJADORES A TIEMPO
PARCIAL
Acceso a las pensiones: STJUE de 22 de novembre de 2012, (Asunto Elbal
Moreno)
Prestación por desempleo: STJUE, de 9 de novembre de 2017 (Asunto Espadas
Recio), art. 3.4 RD 625/1985). Sin embargo STJUE de 17 de novembre de 2015
(asunto Plaza Bravo)
Coeficiente parcialidad: STJUE de 8 de mayo de 2019 (Asunto Villar Laiz), STC
de 3 de julio de 2019.
SIN EMBARGO APLICACIÓN DE DISCRIMINACIÓN INDIRECTA DE
MANERA MUY FORMAL Y RESTRICTIVA
STJUE de 17 de novembre de 2015 (Asunto Plaza Bravo)
STJUE de 14 de abril de 2015 (Asunto Cachaldora)
6. Obligatoriedad de la transversalidad
de género en el análisis de las
políticas públicas
Tratado de la Unión Europea (art 2, art. 3,
art. 13, art. 141)
Carta de los derechos fundamentales de la
Unión Europea (arts.3 y 33)
Ley orgánica 3/2007,de 22 de marzo(art. 4 y
15)
Estatut d’Autonomia Catalunya ( art. 41)
Llei 17/2015, de 21 de juliol , d’igualtat
efectiva de dones i homes
7. Transversalitat-perspectiva de
genere
Art. 2 e). Perspectiva de gènere:
o la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit
o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de
polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions,
situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet
de visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica,
social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d'actuació per
eradicar les desigualtats.
Arts. 3. Primer. Transversalitat:
o Transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d'igualtat de
gènere: els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la
perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les
etapes, reconeixent el valor que aporten dones i homes i aplicant de manera
positiva els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre a les
realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos sexes.
8.
9.
10. Discriminació Multiple-
Interseccionalitat
Discriminació Multiple: La situació en què una dona, pel fet
de pertànyer a altres grups que també solen ésser
discriminats, pateix formes agreujades i especifiques de
discriminació (art. 2 m)
Interseccionalitat : necessitat d’adoptar polítiques
integradores que prenguin en consideracions col·lectius en
especial situació d’exclusió social: dones amb discapacitat,
dones gitanes, LGTBIQ…etc.
11. Discriminació multiple
jurisprudencia TEDH
STEDH de 8 de desembre de 2009 (Caso Muñoz Díaz vs.
España)- género y origen étnico
STEDH de 25 de julio de 2012 (Caso B.S. vs. España).
Reconocimiento explícito. Género origen racial/nacinalidad
STEDH de 25 de julio de 2017 (Caso Carvalho Pinto d
Sousa Morais vs. España). Género y edad.
12. Equidad de género
la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions,
les oportunitats i els recursos sobre la base del
reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i
homes en la societat. (art. 2 f)
13. Acción Positiva
LOIEMH: ART. 11.
Con el fin de hac efectivo el derecho constitucional de la
igualdad, los Poderes Públicos adoptarán medidas
específicas en favor de las mujeres para corregir
situaciones patentes de desigualdad de hecho respecto de
los hombres. Tales medidas, que serán aplicables en tanto
subsistan dichas situaciones, habrán de ser razonables y
proporcionadas en relación con el objetivo perseguido en
cada caso
14. No toda medida destinada a las
mujeres es una acción positiva
STSJUE de 30 de septiembre de
2010 (Asunto Roca Alvárez)
15. Una acción positiva claramente
compensatoria….pero no
transformadora
Complemento por maternidad en las pensiones
contributivas (art. 60 LGSS)
2 hijos (5%), 3 hijos (10%), 4 hijos o mas (15%)
(CUESTIÓN PREJUDICIAL : AUTO TSJ/CANARIAS, DE 7 DE
DICIEMBRE DE 2018)
16. Impacto de género
Consiste en identificar y valorar loa diferentes resultados y
efectos de una norma o una política pública en uno y otro
sexo, con objeto de neutralizar los mismos para evitar sus
posibles efectos discriminatorios.
(Comisión Europea (1996): Guía para la Evaluación del
Impacto de Género
17. Llei 17/2015: Principis rectors de
les polítiques publiques (art. 3)
Transversalitat de les polítiques de gènere i de les polítiques
d’igualtat
Equilibri entre el treball de mercat i Treballs domèstic i
coresponsabilitat
Erradicació de la violencia masclista
Apoderament de les dones
Democràcia paritaria /Participació de grups i associacions de
dones.
Transversalitat de la perspectiva de les dones
Redistribució de la riqueza i lluita contra la feminització de la
pobresa i l’exclusió social
Ús no sexista i estereotipat del llenguatge
18. Mesures que garanteixen el principi de
transversalitat i l’avaluació de l’impacte en les
polítiques públiques
Clàusules socials en la contractació, a les bases de les subvencions, beques
i qualsevol ajut públic.
Plans estratègics d’igualtat
Plans d’igualtat aplicable a l’organització de les Administracions
Informes d’impacte de gènere
Seguiment i avaluació de les polítiques d’igualtat.
Principi de representació paritaria en el òrgans col·legiats
Consecució de la igualtat en els pressupostos de la Generalitat
Recollida d’informació segregada per sexe
Capacitar i formar el personal
Instruments de sensibilització i difusió de la igualtat
Estudis i informes sobre la situación de las dones
Infraccions i Sancions
19. Informes impacte de gènere
Aplicable a totes les normatives i actes de la generalitat.
Es una avaluació ex ante d’adoptar la mesura, preceptiva
però no vinculant
Contingut essencial:
Diagnosi de la situación de partida de dones i homes
Revisió del compliment de la normativa i programes d’igualtat.
Formulació de propostes.
20. Llei 17/2015: Clàusules socials a la
contractació, subvencions i ajuts
públics
Article 10. Contractació del sector públic 1. Els poders adjudicadors de
Catalunya que als efectes de la legislació de contractes del sector públic
tenen la consideració d’Administració pública, per mitjà de llurs òrgans de
contractació, han de procurar d'incloure clàusules socials en les bases de la
contractació amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i d'oportunitats
de dones i homes en el mercat laboral. Amb aquesta finalitat, d'acord amb la
normativa vigent en matèria de contractació pública, han de: a) Incorporar la
perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública.
b) Incloure condicions d'execució dels treballs objecte del contracte, per raó
de les quals l'adjudicatari adopti mesures tendents a promoure la igualtat de
dones i homes.
c) Indicar en els plecs de clàusules administratives particulars els barems
de puntuació addicional per a les empreses que disposin de plans d’igualtat,
en el cas que no hi estiguin obligades per llei, i les que disposin del distintiu
català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat a què fa referència
l’article 35 o adoptin mesures destinades a assolir la igualtat d’oportunitats
que perdurin en el temps i mantinguin l’efectivitat, segons el que s'estableixi
per reglament..