... Encara són més divertits els desplegaments de retòrica feixista. De totes, la meua preferida és la del tancament lapidari d’un article sobre José Tomás: “nasqué tres mesos abans de la mort del general Franco (…). No cap dubte que, amb les diferències d’aplicació històrica, nasqué per a ocupar un lloc llegendari que havia quedat buit en la superfície d’allò excepcional”[6]. Si, sembla que la plaça vitalícia del Generalíssim era en la superfície d’allò excepcional i que, quan la deixà vacant per altra sota la superfície del Valle de los Caídos, arribà Tomás i l’ocupà. Si el Zombi de Galapagar ja donava mal rotllo, només faltava que fóra la reencarnació del genocida que menjava crostons sucats en xocolata mentre ratificava sentències de mort...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
Edició especial del diari ARA, realitzada amb la col•laboració de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que inclou un monogràfic inicial amb reportatges, articles d'opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge és present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.
'El mundo entero como lugar extraño' en el Diari Ara (31/05/2015)Gedisa Editorial
Néstor García Canclini nos habla sobre la cultura, las nuevas formas de lectura, los movimientos sociales y como está cambiando el mundo cultural en la actualidad
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Jo sóc membre d’Iniciativa Animalista, que té com a principal objectiu el desenvolupament d’un programa d’acció antiespecista centrat en la realitat dels Països Catalans. Treballem per a avançar cap a l’abolició i pensem que allò que és més a prop és una gran eina de conscienciació. També, la realitat propera conforma un conjunt d’objectius sobre els que aplicar esforços i apreciar el seu resultat.
No ens sentim representats i representades per la falsa normalitat del castellà que s’imposa als actes animalistes del nostre país. Sota el pretext de la neutralitat front a falsos conflictes lingüístics, l’imperi del castellà només es trenca amb l’esporàdica presència de l’anglès en alguns cartells d’actes pensats de forma centralitzada, com agradaria a aquella dona entestada en centralitzar el RIVIA. El castellà, utilitzat d’aquesta forma, ni és neutre ni és normal. Els actes, fets d’aquesta forma, sempre són el resultat de campanyes mundials o de qüestions que preocupen a Madrid...
... Encara són més divertits els desplegaments de retòrica feixista. De totes, la meua preferida és la del tancament lapidari d’un article sobre José Tomás: “nasqué tres mesos abans de la mort del general Franco (…). No cap dubte que, amb les diferències d’aplicació històrica, nasqué per a ocupar un lloc llegendari que havia quedat buit en la superfície d’allò excepcional”[6]. Si, sembla que la plaça vitalícia del Generalíssim era en la superfície d’allò excepcional i que, quan la deixà vacant per altra sota la superfície del Valle de los Caídos, arribà Tomás i l’ocupà. Si el Zombi de Galapagar ja donava mal rotllo, només faltava que fóra la reencarnació del genocida que menjava crostons sucats en xocolata mentre ratificava sentències de mort...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
Edició especial del diari ARA, realitzada amb la col•laboració de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que inclou un monogràfic inicial amb reportatges, articles d'opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge és present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.
'El mundo entero como lugar extraño' en el Diari Ara (31/05/2015)Gedisa Editorial
Néstor García Canclini nos habla sobre la cultura, las nuevas formas de lectura, los movimientos sociales y como está cambiando el mundo cultural en la actualidad
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Jo sóc membre d’Iniciativa Animalista, que té com a principal objectiu el desenvolupament d’un programa d’acció antiespecista centrat en la realitat dels Països Catalans. Treballem per a avançar cap a l’abolició i pensem que allò que és més a prop és una gran eina de conscienciació. També, la realitat propera conforma un conjunt d’objectius sobre els que aplicar esforços i apreciar el seu resultat.
No ens sentim representats i representades per la falsa normalitat del castellà que s’imposa als actes animalistes del nostre país. Sota el pretext de la neutralitat front a falsos conflictes lingüístics, l’imperi del castellà només es trenca amb l’esporàdica presència de l’anglès en alguns cartells d’actes pensats de forma centralitzada, com agradaria a aquella dona entestada en centralitzar el RIVIA. El castellà, utilitzat d’aquesta forma, ni és neutre ni és normal. Els actes, fets d’aquesta forma, sempre són el resultat de campanyes mundials o de qüestions que preocupen a Madrid...
2. Des de l’al·legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”, passant per les faules de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees. Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència dels canvis lents, que soscaven la base de la nostra nació i de la nostra cultura. Un canvi brusc en tots els àmbits pot provocar reaccions, si els canvis es fan com deia Felip V “ que surja el efecto sin que se note el cuydado ”, el poble els va assimilant, sense quasi ni adonar-se’n.
8. Ara l‘aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta.
9. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res.
10. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement... cuita i morint.
11. Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla.
12. Això demostra que, quan un cambi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta…
13. Si mirem el què passa amb el nostre poble des de fa molts anys, veurem que estem patint una lenta deriva espanyolitzadora a la què ens hi estem habituant.
14. Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat poc a poc banalitzades, i avui quasi no preocupen, o deixen directa i completament indiferent la major part dels catalans.
15. En nom de la “sagrada unidad de España” i del centralisme espanyolitzador, es cometen veritables atacs a la dignitat i als drets del nostre poble, lentament, però també inexorable, amb la constant complicitat de molts catalans, inconscients, mal informats o simplement partidaris d’aquesta Espanya que ens està ofegant.
16. Des del nostre Govern, les negres previsions per al futur dels catalans per comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament la gent per a acceptar les condicions que Espanya ens imposa.
17. El martilleg continu d’informacions interessades per part de certs mitjans, principalment espanyols peró també de catalans, satura els cervells que no estan ja en condicions de distingir les coses.
18. Ens cal fer net, ara se’ns presenta una bona oportunitat. Aquest any 2010 tenim eleccions al Parlament de Catalunya. Ens caldrà triar entre sobiranistes (independència) i unionistes (estatut).
21. Aleshores, si no estàs com la granoteta, ja mig cuinada, fes un saludable salt FORA DE L’OLLA abans que sigui massa tard! VOTA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
22. ESTEM MIG CUINATS, O NO ? Gràcies per difondre’l al més aviat possible… Però, si us plau, utilitza CCO o BCC . No facis d’ aquest PowerPoint un recollidor d’adreces electròniques per alimentar SPAM.