1. LA TELEVISIÓ La televisió, abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l’emissió i per a la recepció de sons i d’imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de vídeo, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna. L’aparell usat per rebre la televisió és la televisió. Internament te múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiqui el senyal. A l’aparell mancat d’aquests circuits es l’anomenat monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, uns quants televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d’alta definició (HDTV). Durant aquest període i 1985 es van començar a perfeccionar i adaptar les característiques d’aquest nou sistema revolucionari ja que permetia comunicar-se a distància.

2. TELEVISIÓ EN 3D La televisió 3D ( o 3D TV ) es aquella pantalla LCD o plasma que permet a l'espectador percebre la sensació de profunditat sense la necessitat d'utilitzar ulleres especials. Aquest efecte s'aconsegueix gràcies a unes microlents o miralls col·locades a cada píxel que permeten enviar una imatge lleugerament diferent a cada ull (el mateix principi que la holografia) , d'aquesta manera el nostre cervell utilitza la diferència entre imatges per composar l'espai, ja que és la informació més rellevant. Alguns aspectes d'aquesta nova tendència encara es troben en desenvolupament.

3. TELEVISIÓ LED La il luminació LED substitueix les làmpades fluorescents en la nova generació de televisors d’alta definició. Els monitors de televisió LCD amb tecnologia LED suposen un veritable salt qualitatiu en el sector audiovisual, en il·luminar per darrere les pantalles dels televisors amb la llum blanca i neutra de gran intensitat que ofereixen els LED. D’aquesta manera, la visió de l’espectador de la imatge es converteix en més clara, nítida i natural. Fins ara, el tipus d’il·luminació utilitzada dels panells del televisor LCD es realitzava a partir de les làmpades fluorescents de càtodes freds (CCFL). Aquestes comptaven amb un gran inconvenient, els colors de la pantalla es reflectien a l’ull humà com artificials i els tons negres es tornaven grisencs causa de la falta de precisió que aquesta tecnologia obté a l’hora de enfosquir le diferents zones de visionat. En canvi, les pantalles LCD retroiluminadaamb LEDs s’apaguen els díodes en les zones on no siguin necessaris i així es produeixen en el monitor veritables zones negres i igual que aconsegueixen perfilar amb més precisió els colors a la pantalla. A causa d’això,aquest tipus d’il· luminacióens ofereix un millor contrast de les imatges que es mostren a la televisió, amb especial millora en com es mostren de profunds dels negres, així com uns gruixos de pantalla més reduïts, suprimint l’espai necessari per a les llums fluorescents que solien produir un gruix voluminós a la part posterior dels televisors. El que deixa al fabricant més marge de joc amb el disseny de l’equip. En resum, ocupen menys espai, ofereixen una resolució i colors més nítids al poder controlar la lluminositat de la pantalla per zones. A més aconsegueixen reduir la despesa energètica al voltant d’un 40%, però sobre aquesta qüestió ja en parlarem més endavant.