INTRODUCCIÓ:
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929- Vic 2003) és un poeta, escriptor i traductor català dels més destacats del segle XX. La seva obra és una de les més autobiogràfiques, ja que les seves obres parlen bàsicament de la seva malaltia, perquè considera que va tenir un gran impacte durant la seva vida.Actualment és un dels més llegits i reconeguts mundialment. La seva obra és una de les més extenses i al llarg de la seva vida, va guanyar molts premis literaris, com el Premi d’honor de les lletres catalanes.Un dels poemes amb més renom de Miquel Martí i Pol és Elionor. Aquest poema ha esdevingut una metàfora de la societat d’aquell moment, prenent com a protagonista la seva pròpia mare, una dona treballadora.
ESTRUCTURA:
A la primera part l’autor fa una descripció d’Elionor, una adolescent que comença a treballar amb una certa il·lusió a una fàbrica. A la segona part, Elionor ja és jove, hi té un canvi d’humor, està trista i es sent sola. A la tercera part les dones donen la solució a Elionor. Li diuen que si forma una família li passaran els mals que té. I els hi fa cas.
A la quarta part, la història es torna a repetir amb la seva filla.
MÈTRICA I RIMA:
Aquest poema és un poema de versos lliures. Miquel Martí i Pol no dóna tanta importància a la mètrica com altres poetes. Miquel Martí i Pol en aquest poema li dóna més importància al missatge que transmet el poema.
TEMA:
Explica la vida d’ una noia, des de l’adolescència fins a la maduresa, a traves dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica (escombrant-la). Així va poder reflectir el paper de les dones durant aquella època.
FIGURES RETÒRIQUES:
Durant tot el poema està parlant de l’Elionor, però en realitat el que està fent durant tot el poema és parlar de la societat de dones que treballaven a les fàbriques de Catalunya en aquella època. Per tant és una metonímia, ja que parla de l’Elionor però en realitat està parlant de tot el conjunt de dones.
Només començar hi ha un encavallament: “L’Elionor tenia // catorze anys i tres hores.
Al vers 4 i 5 es produeix un altre encavallament: “Aquestes coses queden // enregistrades a la sang per sempre.
Aquests mateixos versos alhora són una metàfora, ja que vol reflectir que la vida de la mare es representa en la de la filla.
Al vers 6 hi ha una altra metàfora: “Duia trenes encara”, ja que fa referència a l’edat infantil de la nena.
Al vers 10 hi ha un encavallament: “i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.”
Al vers 11 hi apareix una personificació: “feia córrer l’escombra”.
Al vers 14 hi ha una metàfora: “la grisor de les finestres”
Durant el poema hi ha diversos paral·lelismes: “Duia trenes encara i deia: sí,i bones>>.”
“quan va posar-se a treballar”
EXPLICACIÓ:
Al començament se’ns presenta el personatge principal: l’Elionor. Ens diu que va començar a treballar quan tenia tan sols catorze anys. Sempre feia el que li deien els seus superiors. Tothom l’estimava. Mentre escombrava sempre cantava..
Selecció de balcons representatius de la ciutat de Barcelona. En aquesta presentació apareixen imatges amb llicència per a la seva publicació i el nom de l'autor. S'han utilitzat diferents animacions: entrada, sortida, èmfasi i camins de moviment i també s'han personalitzat el temps de les animacions.
INTRODUCCIÓ:
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929- Vic 2003) és un poeta, escriptor i traductor català dels més destacats del segle XX. La seva obra és una de les més autobiogràfiques, ja que les seves obres parlen bàsicament de la seva malaltia, perquè considera que va tenir un gran impacte durant la seva vida.Actualment és un dels més llegits i reconeguts mundialment. La seva obra és una de les més extenses i al llarg de la seva vida, va guanyar molts premis literaris, com el Premi d’honor de les lletres catalanes.Un dels poemes amb més renom de Miquel Martí i Pol és Elionor. Aquest poema ha esdevingut una metàfora de la societat d’aquell moment, prenent com a protagonista la seva pròpia mare, una dona treballadora.
ESTRUCTURA:
A la primera part l’autor fa una descripció d’Elionor, una adolescent que comença a treballar amb una certa il·lusió a una fàbrica. A la segona part, Elionor ja és jove, hi té un canvi d’humor, està trista i es sent sola. A la tercera part les dones donen la solució a Elionor. Li diuen que si forma una família li passaran els mals que té. I els hi fa cas.
A la quarta part, la història es torna a repetir amb la seva filla.
MÈTRICA I RIMA:
Aquest poema és un poema de versos lliures. Miquel Martí i Pol no dóna tanta importància a la mètrica com altres poetes. Miquel Martí i Pol en aquest poema li dóna més importància al missatge que transmet el poema.
TEMA:
Explica la vida d’ una noia, des de l’adolescència fins a la maduresa, a traves dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica (escombrant-la). Així va poder reflectir el paper de les dones durant aquella època.
FIGURES RETÒRIQUES:
Durant tot el poema està parlant de l’Elionor, però en realitat el que està fent durant tot el poema és parlar de la societat de dones que treballaven a les fàbriques de Catalunya en aquella època. Per tant és una metonímia, ja que parla de l’Elionor però en realitat està parlant de tot el conjunt de dones.
Només començar hi ha un encavallament: “L’Elionor tenia // catorze anys i tres hores.
Al vers 4 i 5 es produeix un altre encavallament: “Aquestes coses queden // enregistrades a la sang per sempre.
Aquests mateixos versos alhora són una metàfora, ja que vol reflectir que la vida de la mare es representa en la de la filla.
Al vers 6 hi ha una altra metàfora: “Duia trenes encara”, ja que fa referència a l’edat infantil de la nena.
Al vers 10 hi ha un encavallament: “i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.”
Al vers 11 hi apareix una personificació: “feia córrer l’escombra”.
Al vers 14 hi ha una metàfora: “la grisor de les finestres”
Durant el poema hi ha diversos paral·lelismes: “Duia trenes encara i deia: sí,i bones>>.”
“quan va posar-se a treballar”
EXPLICACIÓ:
Al començament se’ns presenta el personatge principal: l’Elionor. Ens diu que va començar a treballar quan tenia tan sols catorze anys. Sempre feia el que li deien els seus superiors. Tothom l’estimava. Mentre escombrava sempre cantava..
Selecció de balcons representatius de la ciutat de Barcelona. En aquesta presentació apareixen imatges amb llicència per a la seva publicació i el nom de l'autor. S'han utilitzat diferents animacions: entrada, sortida, èmfasi i camins de moviment i també s'han personalitzat el temps de les animacions.
2. Barcelona, 1854. La ciutat enderroca les
seves muralles, pateix una cruel
epidèmia de còlera i es transforma al
ritme de la primera revolució industrial.
3.
4. Va néixer a Barcelona l'abril de
1939. L'any 1965 comença la seva
carrera docent. Dos anys més tard
inicia l'aventura editorial. To hi que
una època difícil vam aconseguir
de publicar una Història dels Països
Catalans.
5.
6. "Abajo las murallas" és el nom d'un
projecte de 1841, obra del metge i
higienista Pere Felip Monlau, que va
guanyar el concurs de l'Ajuntament de
Barcelona per a analitzar els avantatges
d'enderrocar les muralles medievals.
7. Va escriure la Teoria general de la
urbanització. El seu projecte més
important va ser la reforma
urbanística de Barcelona del segle
XIX mitjançant el Pla Cerdà , amb
el que va crear l'actual barri del
Ensanche.
8. van ser brots de còlera morbo que van
ocórrer des del primer terç del segle XIX fins
a finals del mateix segle a les grans ciutats
d'Espanya. No va estar exempta de
polèmiques tant per ocupació de les
vacunes creades per Jaume Ferran.
9.
10. El Pla Cerdà fou un pla de reforma i
eixample de la ciutat de Barcelona de
1860 que seguia criteris del pla
hipodàmic, amb una estructura en
quadrícula, oberta i igualitària.
11.
12. L'Eixample és un dels deu districtes de la
ciutat de Barcelona. Inclou els barris de
la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de
l'Eixample, Sant Antoni, la Sagrada
Família i el Fort Pienc.
13.
14.
15. És el protagonista de la història. És
un noi responsable, i de bona fe. Té
dos germans més petits que cuida,
ja que el seu pare es va morir i
també li va deixar una masia i
terres per conrear.
16. És la germana d'en Pere Vidal, té
quinze anys i ajuda el seu germà a
portar les verdures a vendre. Té uns
llargs cabells esbullats.
17. És el germà de la Maria i d'en Pere
Vidal. Té tretze anys. En Joan no
treballa, sinó que estudia. També
és una mica tafaner.