Una exposició dels fets polítics que han somogut Islàndia en els darrers cinc anys

1. ISLÀNDIA
ÀNGELS I DIMONIS
Islàndia, sovint citada com a exemple, en la campanya de la CUP-AE de les eleccions del novembre del 2012 al
Parlament del Principat, ha desaparegut del discurs. Les raons? El capgirament electoral de les eleccions d’abril
del 2013, que mostren, més que no pas unes febleses congènites del poble islandès, les enormes limitacions de
les respostes de pseudo-esquerra a la crisi sistèmica del capitalisme

2. ISLÀNDIA – LA TERRA DE GLAÇ
Territori: 103.001 km2
Població: 321.857 habitants
PIB: 12.831 milions de $

3. ISLÀNDIA – LA TERRA DE (NO TAN)
GLAÇ
Les hores de sol anuals de Reykjavík són comparables a les de viles d’Escòcia i d’Irlanda

4. ISLÀNDIA – LA HISTÒRIA (1)
• S. IX: Islàndia és visitada per monjos irlandesos durant alguns estius
(Liber de Mensura Orbis Terrae, Dicuil)
• 860: Víkings de Fèroe i d’Àrcaibhen visiten accidentalment l’illa
• 865: Hrafna-Flóki hi realitza una expedició des de Noruega
• 874: Ingólfr Arnarson funda una població permanent
• 930: Establiment de la Comunitat Islandesa. El Parlament més antic
• S. XI: Cristianització. Luteranisme a partir del s. XVI.
• S. XIII: Reconeixement de l’autoritat del Rei de Noruega

5. ISLÀNDIA – LA HISTÒRIA (2)
• 1800: El domini absolut de Dinamarca-Noruega aboleix el Parlament
• 1843: Recuperació del Parlament.
• 1874: Constitució atorgada pel Rei de Dinamarca.
• 1880: Forta emigració
• 1918: Sobirania, amb el Rei de Dinamarca com a cap d’estat
• 1940: Ocupació britànica i, a partir del 1941, nord-americana
• 1944: República
• 1949: Entrada en l’OTAN i en l’EFTA (1970)

6. ISLÀNDIA – L’ECONOMIA “REAL”
- Economia orientada a
l’exportació (UE, EFTA,
Estats Units, Japó)
- Importació de maquinària,
equipament, derivats de
petroli, alimentació, tèxtil
(Alemanya, Estats Units,
Noruega, Dinamarca)
- La balança de pagaments, des
del 1988, s’ha tancat de
manera positiva en 1993-
1994 i 2009-2010
- El 99,9% de la producció
elèctrica i el 70% de
l’energia primària és de
renovables (hidroelèctrica,
geotèrmica)
- Perspectiva de reserves
petrolieres en la zona

7. ISLÀNDIA EN ELS ANYS DE LA FEBRE
D’OR
• Els tigres nòrdics (2000-2008)

8. L’índex borsari ICEX15 (1998-2008)
• L’índex borsari de millor comportament de la dècada
Incloïa companyies com:
- Alfesca, Bakkavör: aliments i
carns envasats
- Atlantic Airways, Icelandair
Group
- Atlantic Petroleum
- Marel Food Systems: maquinària
industrial
- Össur: equipament sanitari
- Sector financer: Eik Banki, Føroya
Banki, SPRON, Straumur-
Burđarás.

9. Els signes de la crisi
• L’ICEX-15 comença a desinflar-se a final del 2007
• Entre el gener i el setembre del 2008, la króna havia caigut un 35% de
valor en euros
• L’índex de preus al consum havia pujat un 14% (gener-setembre 08)
• Les taxes d’interès a Islàndia havien pujat un 15,5% com a mesura
contra la inflació
•

10. Els grans bancs: Glitnir
- 1990: Es crea Íslandsbanki, a través de la
fusió, promoguda per l’estat islandès de
tres bancs privats i un banc públic
- 2000: Fusió de Íslandsbanki i FBA Icelandic
Investment Bank: neix Glitnir. En la
mitologia és la sala de justícia entre els
déus i els homes
- Banc “universal” centrat a Islàndia i
Noruega, i amb inversions en
alimentació/pesqueria, energia
sostenible i construcció naviera
- Sucursals a Londres, Copenhague, Halifax
(Canadà) i Xangai (Xina)
- Dividends del 2006: 39,4% de rendibilitat
després d’impostos

11. Els grans bancs: Landsbanki
- 1886: Creació pel Parlament,
com a societat d’estalvi i
préstec
- 1961: La creació del Banc Central
d’Islàndia, fa que el
Landsbanki esdevingui
merament banca comercial
- 1986: Liberalització dels serveis
financers
- 1997: Conversió en Societat
Limitada
- 2003: Es completa la privatització
- 2006: Llença per al Regne Unit el
programa de dipòsits Icesave

12. Els grans bancs: Kaupthing
- 1982: Neix Kaupþing, com a assessoria
financera i d’assegurances
- 2003: La fusió amb el Búnaðarbanki
Íslands el converteix en el principal
banc d’Islàndia
- 2007: Els actius a tancament d’exercici
són 58.300 milions d’€, amb uns
beneficis nets de 812 milions d’€.
Els beneficis operatius procedeixen
d’Islàndia (33%), Regne Unit (31%),
Escandinàvia (26%), Luxemburg
(8%)

13. El govern (1991-2004)
Davíð Oddsson (Partit de la
Independència): primer ministre
Governs de coalició:
- Partit de la Independència + Aliança Socialdemòcrata (1991-1995)
- Partit de la Independència + Partit Progressiu (1995-2004)
-
A partir del 1995, el govern Oddsson adopta una política “neoliberal”:
- Reducció de l’impost de societats a un 18%
- Abolició de l’impost de beneficis
- Reducció de l’impost de la renda i de l’herència
Quan plega del govern, esdevé president del consell
d’administració del Banc Central d’Islàndia

14. El govern (2004-2006)
Halldór Ásgrímsson (Partit
Progressiu): primer ministre
Parlament (2003)
- Partits del govern (31
diputats): Partit de la
Independència (22), Partit
Progressiu (12).
- Partits de l’oposició (30
diputats): Aliança
Socialdemòcrata (20),
Moviment de l’Esquerra
Verda (5); Partit Liberal (4)
Geir Haarde (Partit de la
Independència): ministre d’afers
exteriors

15. El govern (2007-2009)
Geir Haarde (Partit de la
Independència): primer ministre
Ingibjörg Sólrún
Gísladóttir (Aliança
Socialdemòcrata):
ministra d‘Exteriors
Parlament (2007)
- Partits del govern (43
diputats): Partit de la
Independència (25),
Aliança Socialdemòcrata
(18).
- Partits de l’oposició:
Moviment de l’Esquerra
Verda (9); Partit Progressiu
(7); Partit Liberal (4)

16. Setembre del 2008
• El deute exterior d’Islàndia, en el segon quadrimestre del 2008 és de
50.000 milions d’€, i més d’un 80% és del sector bancari. És més de
5 vegades el PIB islandès del 2007
• S’anuncia la nacionalització de Glitnir

17. Octubre del 2008
• 6 d’octubre: Haarde alerta del risc d’una bancarrota nacional si no es
rescaten els bancs
• 7 d’octubre: El control del Landsbanki i del Glitnir recau en
responsables nomenats per l’Autoritat Supervisora Financera (FME)
• 9 d’octubre: L’FME fa el mateix amb el Kaupthing. Els actius dels tres
bancs equivalen a 11 vegades el PIB nacional.
• Un total de 500.000 dipositaris estrangers veuen congelats els
comptes (Icesave, etc.)

18. Novembre del 2008
• 17 de novembre: S’activa un paquet de rescat de 5,1 bilions de $, dels
quals l’FMI aporta un 40% i un grup de països nòrdics el 60% per fer
front al deute sobirà generat. El paquet demana una sèrie de
“mesures d’austeritat pressupostària”
• L’atur registrat arriba a les 7000 persones (un 4% de la població
activa), la qual cosa suposa un augment del 300% respecte les xifres
d’agost del 2008 (2136 desocupats)

19. La “Búsáhaldabyltingin”: la revolució dels
atuells
15 de novembre del 2008: davant del Parlament
Cronologia:
- Hörður Torfason inicia una protesta
amb un micròfon obert en
l’Austurvöllur (octubre)
- S’acorden mobilitzacions setmanals,
cada dissabte, que demanen la
dimissió del govern
- Dimarts 20 de gener: Mobilització
davant de la sessió de represa del
Parlament
- Dimecres 21 de gener: Setge a la seu
del govern
- Dijous 22 de gener: Repressió policial
contra els manifestants
- Divendres 23 de gener: S’anuncien
eleccions per al 25 d’abril. Les
protestes continuen

20. La “Búsáhaldabyltingin”: en imatges

21. El govern de febrer
• 26 de gener del 2009: Haarde dimiteix, davant la impossibilitat de mantenir la
coalició Partit de la Independència – Aliança Socialdemòcrata
• 1 de febrer: Es forma un govern amb ministres de l’Aliança Socialdemòcrata i del
Moviment d’Esquerra Verda, i amb el suport extern del Partit Progressiu i del
Partit Liberal
Jóhanna Sigurðardóttir, nascuda el 4 d’octubre del 1942
Diputada ininterrompuda des del 1978
Ministra d’Afers Socials i Seguretat Social en el govern Oddson (1987-94)
Ministra d’Afers Socials i Seguretat Social en el govern Haarde (2007-09)
Era la candidata ideal:
- Relativament popular
- Bones relacions amb el Moviment de l’Esquerra Verda
- Seria la primera ministra obertament lesbiana de la història d’Islàndia

22. Les eleccions del 25 d’abril del 2009
• Els resultats:
- L’Aliança Socialdemòcrata: 20 diputats (puja 2 representants)
- El Partit de la Independència: 16 diputats (en perd 9)
- Moviment de l’Esquerra Verda: 14 diputats (en guanya 5)
- Partit Progressiu: 9 diputats (en guanya 2)
- Moviment Ciutadà: 4 diputats (nova força)
- Partit Liberal: 0 diputats (perd els 4 representants del 2007)

23. Les forces “emergents”: els
socialdemòcrates
- Samfylkingin: Nasqué el 1999 com una coalició de quatre partits
(Alþýðuflokkurinn, socialdemòcrates; Alþýðubandalagið, populars
d’esquerres; Samtök um kvennalista, feministes; Þjóðvaki, regeneracionistes
d’esquerra). El maig del 2000 es fusionaren en una única formació
- La nova formació es reclamava explícitament en la línia del “Nou Laborisme” de
Tony Blair
- El març del 2009 integraren el moviment ecologista Íslandshreyfingin – lifandi
land.
-
-
- El terme socialdemòcrata no aparegué en el nom oficial del partit fins el febrer
del 2013: Samfylkingin – Jafnaðarmannaflokkur Íslands

24. Les forces “emergents”: l’esquerra verda
(VG)
- Vinstrihreyfingin – grænt framboð
- Nasqué el 1999, a partir de diputats de l’Aliança, que havien repudiat el gir cap
al tonyblairisme
- Aplega tradicions del socialisme democràtic, del feminisme i de l’ecologisme.
- És contrari a l’OTAN i s’oposà a les intervencions “aliades” a Irac i a Afganistan
- És contrari a la Unió Europea i se solidaritza amb el moviment palestí
- És membre de l’Aliança de l’Esquerra Verda Nòrdica
-
-

25. Les forces “emergents”: El moviment
ciutadà
• Borgarahreyfingin
Aconseguiren quatre diputats:
- Þráinn Bertelsson, realitzador cinematogràfic. Trencà posteriorment amb el Moviment
- Þór Saari, economista
- Margrét Tryggvadóttir, editora
- Birgitta Jónsdóttir, poeta, editora i artista

26. Nou govern de coalició (2009-2013)
• El 10 de maig del 2009 entrà en funcions el nou govern de coalició
entre l’Aliança Socialdemòcrata i el Moviment d’Esquerra Verda

27. Davíð Oddsson, nou editor del
Morgunblaðið
• El 24 de setembre del 2009, els propietaris d’aquest diari anunciaren
el fitxatge de l’ex-primer ministre Oddson com a nou editor
• Un corrent d’indignació popular denuncià el rol d’Oddson com a
primer ministre (1991-2004) i director del Banc Central (2005-2009)
• Un terç dels subscriptors se’n donà de baixa
• El diari perdé 667 milions de krónes en el 2009, però Oddson segueix
en el càrrec fins els nostres dies
• La Comissió d’Investigació Especial del Parlament (abril del 2010): “Els
propietaris de mitjans s’estimen més protegir interessos especials
que no pas garantir un periodisme professional i just”

28. Procés polític al govern Haarde
• Un compromís electoral del 2009 era jutjar els responsables del
govern Haarde
• Fins el 28 de setembre del 2010, el Parlament no imputà el primer
ministre Haarde (33 vots a favor – 30 en contra). No imputà cap
altre ministre (recordem que era un govern de coalició amb
l’Aliança)
• Haarde fou declarat culpable de no celebrar reunions del govern en
importants qüestions d’estat. No fou sancionat més que amb una
reprimenda (23 d’abril del 2012)

29. El primer referèndum d’Icesave (6 de
març del 2010)
• El parlament aprovà un decret per rescabalar els dipositaris i
inversors d’Icesave amb diners públics islandesos
• El president Ólafur Ragnar Grímmson refusà de sancionar la llei, i el
Parlament aprovà de fer-ne un referèndum
• 134.392 vots en contra, 2.599 vots a favor, 7.240 vots en blanc o nuls,
amb una participació del 62,73% dels electors

30. El segon referèndum d’Icesave (9 d’abril
del 2011)
• Es repeteix la situació de l’any anterior, amb una nova proposta.
• Els resultats indiquen un afebliment de l’oposició popular.
• 103.207 vots en contra, 69.462 vots a favor, 2.445 vots en blanc o
nuls. Participació del 75,34%.

31. L’evolució del dèficit públic
• Entre el 2009 i el 2010 el dèficit superava el 10%
• En el 2012, havia arribat a un nivell del 3,4%

32. L’evolució del deute públic
• 2011: El deute públic equival a un 101% del PIB.
• 2012: El deute públic equival a un 97% del PIB

33. Inflació i devaluació monetària
• En el gener del 2013, la taxa d’inflació era del 6,0%.
• L’FMI recomana retirar les mesures que protegeixen la moneda
contra una devaluació més severa
• Una part notable de la població ocupada ha patit retallades en salari,
bé directes o a través d’una reducció de les hores de feina.

34. Islàndia i la Unió Europea
• El 16 de juliol del 2009, el nou
govern sol·licità l’adhesió a la
Unió Europea
• El 27 de juliol del 2010,
començaren les negociacions
formals
• Els principals esculls: lliure
circulació de capitals, agricultura i
desenvolupament rural,
pesqueries, fiscalitat, política
econòmica i monetària, control
financer
• Dels partits majoritaris, únicament
l’Aliança Socialdemòcrata
defensa activament el procés
d’integració

35. Procés constituent: Novembre del 2009
• L’Assemblea Nacional del 14 de novembre del 2009 (Þjóðfundur 2009)
• Organitzada pel Ministeri d’Idees i diverses organitzacions de base
• 1500 convidats: 1200 per insaculació i 300 com a representants de
companyies, institucions i altres grups
• 162 grups de treball de 9 persones, amb moderadors ensinistrats
• Discussió sobre “valors”
• Resultat: el valor preeminent: la integritat /honestedat
• Altres valors positius: igualtat de drets, respecte, justícia
• Temes debatuts: Educació, Família, Benestar, Economia, Ambient,
Sostenibilitat, Oportunitats, Administració Pública

36. Procés constituent: Novembre del 2010
• Llei Constitucional del 16 de juny del 2010
• Assemblea Nacional del 6 de novembre.
• 950 participants aleatoris, organitzats en subcomissions
• Supervisió a càrrec d’un Comitè Constitucional de set membres
• Resultat: document de 700 pàgines, com a base d’una futura reforma
constitucional

37. Procés constituent: l’Assemblea
Constitucional
• L’Assemblea o Ponència Constitucional havia de ser integrada per 25
membres
• Funció de revisió de la Constitució
• Es presentaren 500 candidats
• El mecanisme d’elecció era el vot únic transferible (un únic vot per
cada votant, amb diferents opcions ordenades)
• L’elecció, feta el 27 de novembre del 2010, tingué una participació del
35%

38. Procés constituent: L’Assemblea
Constitucional●Candidat ●Professió ●Vots en primera opció
●Þorvaldur Gylfason ●Professor universitari d’Economia ●7,192
●Salvör Nordal ●Director de l’Institut d’Ètica de la Universitat d’Islàndia ●2,842
●Ómar Þorfinnur Ragnarsson ●Presentador televisiu ●2,440
●Andrés Magnússon ●Metge ●2,175
●Pétur Gunnlaugsson ●Advocat i presentador de ràdio ●1,989
●Þorkell Helgason ●Matemàtic ●1,930
●Ari Teitsson ●Pagès ●1,686
●Illugi Jökulsson ●Periodista ●1,593
●Freyja Haraldsdóttir ●Gestora ●1,089
●Silja Bára Ómarsdóttir ●Professora de Política Internacional ●1,054
●Örn Bárður Jónsson ●Pastor luterà ●806
●Eiríkur Bergmann Einarsson ●Professor de Ciència Política ●753
●Dögg Harðardóttir ●Gestor de la Divisió d’Arquitectura del Museu d’Art de Reykjavik ●674
●Vilhjálmur Þorsteinsson ●President de CCP, productora de videojocs ●672
●Þórhildur Þorleifsdóttir ●Director de teatre ●584
●Pawel Bartoszek ●Matemàtic ●584
●Arnfríður Guðmundsdóttir ●Professora universitària ●531
●Erlingur Sigurdarson ●Mestre ●526
●Inga Lind Karlsdóttir ●Presentadora televisiva ●493
●Katrín Oddsdóttir ●Advocada ●479
●Guðmundur Gunnarsson ●Sindicalista ●432
●Katrín Fjelsted ●Metge ●418
●Ástrós Gunnlaugsdóttir ●Politòloga ●396
●Gísli Tryggvason ●Portaveu d’associació de consumidors ●348
●Lýður Árnason ●Director cinematogràfic i metge ●347
Els25elegits

39. Procés constituent: L’Assemblea
Constitucional
• L’elecció fou recorreguda per irregularitats menors en el procés
• El Tribunal Suprem d’Islàndia invalidà l’elecció
• El Parlament respongué nomenant els 25 electes com a membres
d’un Consell Constitucional
• El 29 de juliol del 2011, el Consell Constitucional presentà
l’Avantprojecte de Constitució

40. Procés constituent: la reforma
constitucional
• El Parlament acordà el 24 de maig del 2012 (35 vots a favor – 15 en
contra) sotmetre a referèndum no-vinculant l’Avantprojecte del
Consell Constitucional
• El Parlament refusà el mateix dia (34 vots en contra – 25 a favor) de
sotmetre a referèndum la suspensió de les converses per a l’entrada
d’Islàndia a la Unió Europea. Aquesta moció havia estat presentada
per alguns diputats dels grups de l’Aliança i de l’Esquerra Verda

41. Procés constituent: el referèndum
• El referèndum se celebrà el 20 d’octubre del 2012
• Consistí en sis preguntes (sí/no):
- Voleu que les propostes del Consell Constitucional siguin la
base d’una nova Constitució?
- En la nova Constitució, els recursos naturals no-privats
haurien de ser declarats “propietat nacional”
- Voldríeu tractar la situació de l’església nacional a Islàndia?
- Voldríeu modificar les condicions d’elegibilitat en el
Parlament?
- Voldríeu garantir un pes igual dels vots en totes les zones
del país?
- Voldríeu establir una iniciativa ciutadana per sol·licitar
referèndums?
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
%afiliadaal’esglésiaoficial

42. Procés constituent: el referèndum
• Els resultats (participació: 48,7%):
- 1. (general)- 73.408 vots a favor i 36.252 en contra
- 2. (recursos naturals)- 84.633 vots a favor i 17.441 en contra
- 3. (església)- 58.354 vots a favor i 43.861 en contra
- 4. (parlament)- 78.356 vots a favor i 21.623 en contra
- 5. (pes circumscripcions)- 66.554 vots a favor i 33.536 en contra
- 6. (iniciativa pop. referèndum)- 72.523 vots a favor i 26.402 en contra

43. Procés electoral: el retorn a la ‘normalitat’
• Les eleccions municipals del 29 de maig del 2010:
- El “Besti flokkurinn” (el Partit Millor) guanya a Reykjavík (6
de 15 regidors) i s’alia amb l’Aliança (3 regidors), deixant
el Partit de la Independència en l’oposició (5 regidors
- El Besti flokkurinn havia estat fundat per Jón Gnarr (16 de
novembre del 2009). És membre del Partit Pirata
Internacional, si bé no manté vincles amb el Partit Pirata
d’Islàndia
- Punts del Besti f.: ajut a les famílies, ajut als menys
afortunats, lluita contra la corrupció, igualtat,
transparència, cancel·lació de tots els deutes

44. Procés electoral: les eleccions presidencials
(2012)
Grímmson, a Davos (2011)
- Ólafur Ragnar Grímsson anuncià que no es presentaria a un cinquè mandat.
- Canvià d’opinió en rebre una petició de 30.000 ciutadans
-
Resultats (30 de juny del 2012, participació: 69,32%):
- Ólafur Ragnar Grímsson: 84.036 vots
- Thóra Arnósdóttir: 52.795 vots
- Ari Trausti Gudmundsson: 13.762 vots
- Herdís Thorgeirsdóttir: 4.189 vots
- Andrea Ólafsdóttir: 2.867 vots
- Hannes Bjarnason: 1.556 vots
- En blanc/nuls: 4.046 vots

45. Procés electoral: les eleccions
parlamentàries
Resultats del 27 d’abril del 2013:
- Partit de la Independència: 50.454 vots - 19 escons (puja 3)
- Partit Progressiu: 46.173 vots – 19 escons (puja 10)
- Aliança Socialdemòcrata: 24.292 vots – 9 escons (baixa 10)
- Moviment Esquerra Verda: 20.546 vots – 7 escons (baixa 4)
- Futur Brillant: 15.583 vots – 6 escons (nova força, pro-UE)
- Partit Pirata: 9.647 vots – 3 escons (nova força)

46. El govern del 2013
Sigmundur Davíð
Gunnlaugsson (Partit de la
Independència): primer ministre
El govern de coalició és integrat per 5 ministres del Partit de la
Independència i 4 ministres del Partit Progressiu
Punts candents:
- Reforma de la Constitució (o no-Reforma)
- Continuar el procés de converses de la UE (o no-continuar-lo)

47. La reforma de la constitució
• El document del Consell Constitucional:
- Podria suposar un pas enrere en la garantia constitucional de drets
socials (Comissió de Venècia – Consell d’Europa)
- Oblidà aspectes com la iniciativa popular per a ulteriors reformes
constitucionals

48. Unes conclusions (provisionals)
• El govern “d’esquerres” sempre s’esforça per fer carregar la crisi financera a l’esquena de les masses
populars islandeses
• Una manera de fer-ho ha estat amb la devaluació de la króna, que ha suposat un augment indirecte del
deute familiar
• Una altra manera ho foren les retallades i l’augment de la pressió fiscal
• Un islandès: “És com si hi hagués hagut un accident de cotxe, i vingués el govern a rematar els supervivents”
• En les eleccions del 2009 el 4 partits majoritaris aconseguiren el 90% dels vots, i en les eleccions del 2013, el
74% (el vot més repartit des del 1987). Però els “wiki-partits” Futur Brillant i Partit Pirata suposen més una
oposició estètica, i des del govern municipal de Reykjavík també apliquen restriccions pressupostàries
• La força del Partit Progressiu rau en l’oposició a la Unió Europea
• Entre les mesures del nou govern hi ha la retirada dels controls al moviment de capitals, que segurament
conduiran a una nova fuga i a un agreujament de la situació econòmica
• La crisi de les classes populars islandeses és la crisi mundial de les classes populars: la manca d’una direcció
revolucionària