Download to read offline
Introduccio clima
- 1. INTRODUCCIÓ SISTEMES ARTIFICIALS HABILITACIÓ ISERVEIS III SILVIA NECCHI MARTA LÓPEZ
- 2. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS ÚS DELS SISTEMES ARTIFICIALS ON NO ARRIBEN ELS NATURALS IMPORTÀNCIA DEL SEU CONEIXEMENT PER PART DE L’ARQUITECTE IMPORTÀNCIA DE LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL PROJECTE ARQUITECTÒNIC INSTAL.LACIONS INSTAL.LACIONS PROTAGONISTES OCULTES O O GENERADORES DEL PROJECTE DESAPERCEBUDES AL PROJECTE
- 3. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS WaterCube, PTW Architects Greenpix cero energy wall, S. Torre Agbar, Nouvell Giostra Museu Lentos, Weber
- 4. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS Centre Pompidou, Piano-Rogers Edifici Lloyd’s, Rogers Hospital Reus, Pich-Aguilera
- 5. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS Pearl river tower Word trade Center Estadio Solar, Toyo Ito
- 6. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS CasaMilà Habitatges a Berlin Auditori Universitat Otaniemi, Aalto Sala concerts, Nouvel Ópera Sydney Auditori Vila-Seca IRCAM, Piano
- 7. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS UN BON DISSENY DE LES INSTAL.LACIONS CONSIDERACIÓ DELS ESPAIS REQUERITS SALES DE MÀQUINES CAMINS DE LES DIFERENTS XARXES IMPULSIÓ DE L’AIRE NECESSITAT DE LA SEVA CONSIDERACIÓ INICIALMENT AL PROJECTE CONSIDERAR LA SEVA IMPORTANCIA EQUIVALENT A L’ESTRUCTURA O LA MANERA DE CONSTRUÏR L’EDIFICI
- 8. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS Las instal—lacions fa 50 anys Las instal—lacions actualment - Sanitaris sueltos a un local - Paraments plens de cables - Pica - Paquets de tubs - Punts de llum amb cables trenats - Amplis conductes - Conducte per evacuació de fums - Instal—lacions de calefacció amb tubs vistos Cost 15% pressupost Cost 30% - 60% pressupost REALMENT, AIXÒ NO ÉS ARQUITECTURA? ‘No me gustan los tubos y las cañerías. Realmente los odio por completo, pero a causa de esto, creo que se les debe dar su lugar. Si sólo los odiase y no tuviese cuidado creo que invadirían el edificio y lo destruirían totalmente.’ Louis Khan
- 9. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS ELEMENTS CLIMATITZACIÓ
- 10. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 11. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 12. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 13. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 14. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 15. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 16. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 17. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 18. INTRODUCCIÓSISTEMES ARTIFICIALS REHABILITACIÓ 987BARCELONAHOTEL
- 19. INTRODUCCIÓ CLIMATITZACIÓ HABILITACIÓ I SERVEIS III SILVIA NECCHI MARTA LÓPEZ
- 20. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ L’AIRE CONDICIONAT: Implantació ‘recent’ a Espanya: SOL, ESTIU, CALOR Destinat a locals ‘de luxe’: ‘Salón interior climatizado’ Opcional als cotxes Anys 70-80: Volem ‘fresqueta’. Apareixen petits equips en bars, restaurants, oficines... Anys 80-90: Preocupació mediambiental per l’estalvi energètic Actualment: Som ‘Sibaritas’ de la climatització = Exigim temperatura i qualitat d’aire interior EXIGIM CONFORT
- 21. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ CONFORT TÈRMIC EQUACIÓ DE CONFORT DE FANGER ‘Confort és allò que produeix benestar i comoditat (...) La millor sensació global durant l’activitat és la de no sentir res, indiferència front a l’ambient’
- 22.
- 23. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ PARÀMETRES DE CONFORT:BALANÇ ENERGÈTIC D’UN EDIFICI (INTERIOR-EXTERIOR)
- 24. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ PER A MANTENIRLES CONDICIONS DE TEMPERATURA I HUMITAT (CONFORT) A L’EDIFICI: ENERGIA ENTRANT = ENERGIA SORTINT TREURE ENERGIA TÈRMICA (Q) INTRODUIR ENERGIA TÈRMICA (Q) INTRODUIR AIRE FRED INTRODUIR AIRE CALENT
- 25. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ PARÀMETRES DE CONFORT CONTAMINACIÓ DE L’AIRE OLORS TEMPERATURA NIVELL DE VENTILACIÓ REGULACIÓ INDIVIDUAL HUMITAT VELOCITAT MITJA DE L’AIRE GRADIENT DE TEMPERATURA TURBULÈNCIES ASSIMETRIA DE SOROLLS I VIBRACIONS TEMPERATURA RADIANT
- 26. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ CONFORT TÈRMIC= NECESSITATS REALS? AUGMENT DE LA RENTA = AUGMENT EXIGÈNCIES SATISFACCIÓ DE CONFORT ALS EDIFICIS SISTEMAS PASIUS SISTEMAS ACTIUS DISENY SENSAT EDIFICI ENERGÍA DEPENDÈNCIA ENERGÍA FÓSIL AUGMENT EMISIONS CO2 ‘El uso de la energía en la arquitectura dejó de ser racional porque se disponía de una producción que parecía ilimitada. Ahora un nuevo modelo se impone ante el deterioro del medioambiente: Volver a los fundamentos y lograr una arquitectura capaz de satisfacer nuestras necesidades usando racionalmente los recursos.’ Ramón Araujo Armero
- 27. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAST4, MADRID R. ROGERS
- 28. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS - Aeroport més gran t’Espanya (40.000.000 passatgers/any) - Exigeix sistema de climatització molt estudiat - Instal—lacions de climatització = Elements definitoris espai - 3 sistemes: - Difusors per desplaçament (portes embarcament) - Tòtems estacions (APM) - Dragons climatització (check-in i recollida equipatges)
- 29. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT - Situació: Portes d’embarcament - Descripció: - Elements difusors inox - Ús principal impulsió aire fred - També ús calent - Sistema ideal espais de gran h - Funcionament: - Climatitzar h habitable = estalvi energètic Aire fred impulsat (baixa velocitat) per sota i quan es troba amb càrrega tèrmica es calenta i puja (extracció) = ‘peus freds, cap calent’
- 30. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT A més s’utilitza el ‘refredament gratuït’ (l’ús d’aire fred exterior per climatitzar), això suposa un major estalvi energètic
- 31. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS DIFUSORS PER DESPLAÇAMENT És molt important un correcte dimensionat
- 32. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS DRAGONS DE CLIMATITZACIÓ - Situació: Zona recollida equipatges / check-in - Descripció: - Instal—lacions: Escultures evidents i expressives - Elements d’impulsió d’aire - Sistema ideal espais gran h (No h normal) - Funcionament: - Difusors per barreja d’aire (sistema contrari a difusió per desplaçament) - Barreja el més homogènia possible: aire local + aire impulsat (combat càrregues tèrmiques) - Impulsió d’aire = toveres llarga arribada = Forta inducció (facilitar barreja ràpida)
- 33. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS DRAGONS DE CLIMATITZACIÓ És molt important el correcte dimensionat = Un error pot suposar el fracàs del projecte
- 34. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ AEROPORT DE BARAJAS T4, MADRID R. ROGERS TÒTEMS IMPULSORS D’AIRE - Situació: Estacions de transport - Descripció: - Elements per impulsió d’aire Integració arquitectònica total = protagonistes de l’espai
- 35.
- 36. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ TORRES BESSONES, VIENAM. FUKSAS Façana mur cortina: - Nucli central tancat (serveis i instal—lacions) + Espai perimetral amb tancaments vidre - Construcció indiferent al clima / orientació - Càrregues (guanys/pèrdues Q): - Exteriors: Radiació solar = Efecte hivernacle - Interiors (oficines): Ocupants, equips, enllumenat artificial,... - Solucions possibles: - Sistemes naturals: Bri-soleils, teles exteriors, para-sols, vidres reflectants, cambres d’aire… - Sistemes artificials: Aire condicionat (Problema afegit: situació equip)
- 37. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ TORRES BESSONES, VIENAM. FUKSAS Sistema climatització: - Planta: Terra tècnic: Convector fred/calor perimetral: Impulsió per reixetes Situat en façana on hi han guanys i pèrdues més importants Impulsió:Inferior i a baixa velocitat. La T d’impulsió és inferior a l’ambient (20) Extracció: Aire fred puja al escalfar-se (convecció). És forçada (lluminàries) pel cer ras (plènum)
- 38. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ TORRES BESSONES, VIENAM. FUKSAS Sistema climatització: - Cel ras de zones amb altes càrregues: ‘Sostre fred’ - Recolzament sistema principal (moviment/renovació aire) - Circuit amb forma de serpentí de tubs de Cu, fixat a les safates d’alumini, transportant aigua freda Espai entre safates facilita circulació aire = Refredament
- 39.
- 40. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ ESTADI SOLAR AKAOHSIUNG. JOCS MUNDIALS DE TAIWAN 2009, TOYO ITO
- 41. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ ESTADI SOLAR AKAOHSIUNG. JOCS MUNDIALS DE TAIWAN 2009, TOYO ITO - Cobert completament amb panells fotovoltaics - Autosuficiència energètica (75% necessitats estadi) - 9.000 panells solars en 14.000 m2 de la seva superfície - Els dies sense ús, es transfereix l’energia produïda als edificis veïns
- 42. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ ESTADI SOLAR AKAOHSIUNG. JOCS MUNDIALS DE TAIWAN 2009, TOYO ITO
- 43. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ ESTADI SOLAR AKAOHSIUNG. JOCS MUNDIALS DE TAIWAN 2009, TOYO ITO Efectes arquitectònics o generació real d’energia? - Pot proporcionar un milió de kilowatts d’electricitat a l’any - És bonic i impressionant - L’orientació i l’angle dels panells, són els adequats? - Els panells es troben en totes les orientacions i angles possibles Quanta energia es produeix i quins costos implica?
- 44. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ INTEGRACIÓ DE LESINSTAL—LACIONS DE CLIMATITZACIÓ FINS AL FINAL LA DIFUSIÓ DE L’AIRE
- 45. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ CENTRE NATIONAL SPORTIFET CULTUREL LUXEMBURGO ROGER TAILIBERT
- 46.
- 47. INTRODUCCIÓCLIMATITZACIÓ GREAT LONDON AUTHORITYBUILDING LONDON N. FOSTER
- 48.
- 49.
- 50.
- 51.
- 52.
- 53.
- 54.
- 55.
- 56.