Cada vegadaque comencem un temps litúrgic correm
el perill de caure en una actitud de rutina, d’un tornar
a començar, una mica com ens passa els dilluns i fa
que aquests quaranta dies els visquem com un any
més.
La primera lectura ens mostra com l'home, en els
moments difícils, sempre busca Déu. I és un testimoni
clar per dir-nos que Déu sempre ens ha estimat, i que
està al nostre costat.
Sant Pau, ens recorda que la fe és essencial en les
nostres vides. Però com podem viure aquesta Fe?
La resposta és ben clara: “Deixant la hipocresia i les
rivalitats dins de l’Església” i acceptant al Senyor com
l’únic, on hem de tenir-hi la nostra confiança i
esperança.
3.
En l’evangeliescoltarem com Jesús és temptat tres
vegades pel mal al desert, però no es deixa seduir
per ell. Més aviat surt enfortit d'aquesta
experiència i pren el camí de compartir i de la
solidaritat en comptes de convertir les pedres en
pans només per a ell, el camí del servei i no el de
ser servit pels altres, el camí de la compassió
davant del sofriment i no el camí de ser admirat i
glorificat.
Iniciem aquest temps de preparació i conversió
per mirar amb un esperit obert i nou que ens
ajudi a avançar i a créixer i no a tornar enrere.
Davant nostre tenim quaranta dies que poden ser
un temps favorable, un moment oportú. Tot
depèn de nosaltres.
1.- Déu ténom: Ell és sempre amb el seu poble
solidari dels pobres i oprimits,
consciència i clam en els profetes
fent memòria contra tants oblits.
2.- Quaranta anys pel desert, l'Egipte enrera,
fent camí, l'horitzó verge al davant:
llibertat que és tot festa en l'assemblea,
terra nova que el poble va creant.
3.- Som temptats de tornar al vell esclavatge:
els vells ídols són dolços d'enyorar...
Car seguir l'Esperit vol dir tothora
inventar de bell nou, recomençar.
9.
NO EM DEIXEUCAURE EN LA TEMPTACIÓ
Que no abandoni ni oblidi a Déu, i sigui la meva força
Que no oblidi la pregària, i que sigui escoltada
Que no sigui més important el material que l'espiritual
Que no doni importància a les coses més que a Déu
Que el soroll no sigui més fort que el silenci
Que les dificultats no siguin més grans que la meva fe
Que la caritat surti sempre per les meves mans
Que els meus llavis lloïn i beneeixin al Senyor.