Aquesta és la versió definitiva del guió del nostre curtmetratge.

1. Versió​ ​definitiva
GUIÓ:
PECCATA​ ​MINUTA
Irina​ ​Garín
Osman​ ​Gené
Alba​ ​Campo

2. Versió​ ​definitiva
ESCENA​ ​1
(Observador es disposa a entrar a l'ascensor, entra i les
portes es tanquen a la seva esquena. Crèdits inicials durant
el​ ​trajecte​ ​de​ ​l’observador​ ​des​ ​del​ ​pis​ ​de​ ​baix​ ​fins​ ​al​ ​nº1).
ESCENA​ ​2
(L’observador surt de l’ascensor, comença ​El Tango de
Roxanne​).
(Comença l’escena on apareixen dos ballarins i comencen la
coreografía).
ESCENA​ ​3
(Música de fons. La noia està davant del mirall maquillant-se
i posant-se una perruca. Es dirigeix a la cuina i agafa una
safata on hi ha menjar, la porta a una habitació completament
fosca. La noia puja la persiana i deixa que la llum del sol
il·lumini el centre de l’habitació. Allà hi ha una altra noia
segrestada.​ ​La​ ​noia​ ​li​ ​deixa​ ​la​ ​safata​ ​al​ ​terra​ ​i​ ​marxa.
Mentre camina pel passadís es pot veure la porta entre oberta
de l’habitació que hi ha al costat. Es mostra l’interior
d’aquesta on es troba una paret plena de fotografies de la
noia​ ​que​ ​està​ ​segrestada.
L’observador està allà dins mirant una per una les fotografies
de​ ​la​ ​model.​ ​Es​ ​posa​ ​el​ ​barret​ ​i​ ​surt​ ​d’aquesta​ ​habitació.)
ESCENA​ ​4
(Soroll de missatge al telèfon mòbil. Aquest soroll es
repeteix​ ​varies​ ​vegades).
(Jove estirat al seu sofà mirant el mòbil connectat al
Whatsapp o Instagram. De cop i volta el senyal del Wifi marxa
i​ ​el​ ​missatge​ ​no​ ​es​ ​pot​ ​enviar.)
JOVE:​ ​(Crida​ ​els​ ​seus​ ​pares​ ​o​ ​algún​ ​nom)
(El jove s’aixeca del sofà, cansat, i es dirigeix cap
menjador, segueix buscant si hi ha algú a casa, veu que no, es
dirigeix al lloc on es troba el ​mòdem​. El mira per veure si
tot està correcte i així és. Decideix esperar a veure si torna
a sortir el dibuix del Wifi a la pantalla del mòbil. Prova amb
el mòbil i pulsa repetidament el botó del wifi. Res. Comença a

3. Versió​ ​definitiva
desesperar-se i a fer gestos nerviosos. Aquests gestos es van
accelerant perquè el senyal no torna. S’estressa i de cop i
volta es torna boig i de desesperació llença el mòbil contra
la paret. Aquest atac d’ira va augmentant i acaba destrossant
els mobles de la casa i tirant coses pel terra. Sona el soroll
del wifi, ha tornat. L’observador el mira de lluny sense
moure’s i veu com ha quedat la casa, dóna mitja volta i surt
per​ ​la​ ​porta.)
ESCENA​ ​5
(S’escolta el so de l’ascensor, comença el pla seqüència per
mostrar el lloc on es desenvolupa l’escena. El recorregut
comença a la porta, on està situada una pila de cartes, i va
avançant fins a la butaca on es troba el mandrós, mostrant
tots​ ​els​ ​detalls​ ​de​ ​brutícia​ ​que​ ​hi​ ​ha​ ​pel​ ​terra.
A la butaca, assegut, es troba el nostre personatge i davant
seu a la taula hi ha el comandament a distància. Ell el mira
perquè​ ​vol​ ​canviar​ ​el​ ​canal​ ​però​ ​no​ ​s’aixeca​ ​per​ ​mandra.
L’observador​ ​el​ ​mira​ ​immòbil​ ​sense​ ​fer​ ​res.)
(Des de un inici s’escolta el so del cor del personatge que va
disminuint​ ​fins​ ​que​ ​es​ ​queda​ ​en​ ​silenci).
ESCENA​ ​6
(L’observador baixa per l’ascensor un pis. Simplement es veu
com​ ​canvia​ ​el​ ​número​ ​digital.​ ​Soroll​ ​d’arribada).
(Menjador d’una llar. Taula allargada plena de menjar. Tota la
família asseguda al voltant preparada per començar a sopar. En
un​ ​extrem​ ​de​ ​la​ ​taula​ ​la​ ​nena,​ ​a​ ​l’altre​ ​la​ ​poma.
La nena observa la poma amb desig, de sobte desapareix tot el
món exterior i queda la nena, la poma i la taula. Aquesta
s’enfila a la taula i comença a avançar en direcció a la poma
(soroll de serp i observador de fons). Arriba a la poma i
destapa la safata on es troba, no hi ha poma. Tot ha estat
imaginació seva. En aquest moment la família torna a aparèixer
i​ ​l’observen​ ​sense​ ​saber​ ​què​ ​està​ ​passant.
L’observador​ ​es​ ​veu​ ​de​ ​fons,​ ​dóna​ ​mitja​ ​volta​ ​i​ ​marxa).

4. Versió​ ​definitiva
ESCENA​ ​7
(Es veu un llit amb dues persones/nens dormint, tapats amb un
edredó.)
OBSERVADOR:(entra per la porta de la habitació, i s’asseu en
una​ ​butaca​ ​petita)
PERSONATGE 1: (Tot i que ja esta tapat, li roba part de
l’edredó​ ​a​ ​l’altre​ ​personatge)
PERSONATGE 2: (El personatge adormiscat li treu tota la manta
a​ ​l’altre​ ​i​ ​abraça​ ​la​ ​manta).
(Comencen a barallar-se per la manta fent una coreografia al
llit i poc a poc la possessió de la manta es converteix en un
tema​ ​primordial​ ​per​ ​a​ ​ells​ ​portant-los​ ​a​ ​una​ ​baralla).
OBSERVADOR:​ ​(Agafa​ ​la​ ​maleta​ ​i​ ​surt.)
ESCENA​ ​8
(L’observador va caminant pel passadís i es van veient els
finals​ ​de​ ​les​ ​escenes​ ​anteriors.
- Escena​ ​2(luxúria):​​ ​cau​ ​la​ ​roba.
- Escena​ ​3​ ​(enveja):​​ ​la​ ​noia​ ​està​ ​prenent​ ​un​ ​cafè.
- Escena​ ​4​ ​(peresa):​​ ​home​ ​mort​ ​a​ ​la​ ​butaca.
- Escena​ ​5​ ​(ira):​​ ​la​ ​protagonista​ ​se​ ​n’adona​ ​del​ ​que​ ​ha​ ​fet
- Escena 6 (golafreria): està a sobre de la taula i la seva
família​ ​la​ ​mira.
- Escena​ ​7​ ​(avarícia):​​ ​els​ ​dos​ ​acaben​ ​al​ ​terra.
Entra a l’ascensor i es tanquen les portes. Quan arriba abaix
surt decidit a abandonar aquest edifici. Arriba a la porta, es
gira i mira altre cop a l’interior de l’edifici. (Supèrbia)
Marxa.)
(Entra​ ​música​ ​final​ ​i​ ​crèdits​ ​finals.)