2. Objectiu de la memòria
● Conseguir que varis processos puguin executar-se de
forma concurrent,
– evitan els conflictes d'us
– protegir al sistema operatiu
– aprofitant eficasment l'espai disponible:
● Minimitzar la memoria desaprofitada
– Evitar la fragmentació
– Memoria ocupada per varies copies d'un mateix objecte
– Memoria ocupada per las estructures de dades necesaries per l'operació del
gestor de memoria
– Carga parcial de programes sense perjudicar el rendimient:
● Complejidad temporal
● Tiempo de acceso a memoria
3. Un gestó de memòria tindria que:
● minimitzar la memoria desaprofitada
● tenir una complejidad temporal mínima i presentar
un recàrreg per acces a la memoria mínim, ademes
de proporcionar una bona protecció i una
compartició flexible
5. Conversió de direccions
● El compilador tradueix direccions de memoria
simbòliques a direcciones binaries.
● Si les direccions binaries son absolutes, el programa
sol espot executar en una zona fixa de la memòria:
NO ES REUBICABLE.
Ej.: Els programes son formats .COM de MSDOS
6. Direccions lògiques i fisiques
● Direcció física: la que arriva al chip de memoria
● Direcció lógica o virtual: la generada per la CPU
● El dispositiu que tradueix direccions virtuals a
físicas es diu unitat de maneig de memoria (MMU,
en inglés)
● L'espacio de direccions lògicas i l'espai de reaccions
físicas no tenen perque coincidir
Exemple: registre base
7.
8. Carga dinàmica
● El procès s'execute
● Codig + Dades a Memòria física
● Consequència:
– Tamany d'un proceso limitat al tamany de la memoria
física
– Carga dinámica postergar la carga en memoria d' un
mòdul fins que el programa cridi a alguna rutina del
mateix
