Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
Quins són alguns dels principals reptes de
l’educació a Catalunya? Quin rol té el professorat
en la transformació educativa actual? Quins
efectes ha tingut la reducció dels pressupostos
públics en l’educació? Com caldria aprofundir en
la personalització de l’educació i en la innovació
educativa?
El present Informe Breu resumeix les principals
idees i propostes contingudes a Reptes de l’educació
a Catalunya. Anuari 2015. Així mateix, es presenten
trenta-tres objectius per al sistema educatiu català,
a tall d’agenda transformadora, que haurien de
permetre bastir un sistema educatiu de major
qualitat, més integrador i equitatiu i adaptat
a les necessitats i demandes d’una societat
en canvi constant.
L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de reptes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.
1. FRANCIS BACON
Dublinen jaio zen, britainiar gurasoengandik.
Parisen eta Berlinen ibili zen gaztaroan, eta
1929an Londresa itzuli zen, olio-pinturari bere
kasa ekinez. 1944an suntsitu egin zituen bere
obra gehienak, arrakastarik ez zuela lortzen
ikusirik.
2. ● Urte horretan ekin zion berriro margolari-lanari, oso
bestelako oinarriekin, eta Gurutzaketa baten ondoko hiru
irudiren azterketa triptikoa izan zen aro berriaren
lehenbiziko obra. 1948an MoMAk Baconen obra bat
erosi zuen, eta hurrengo urtean hainbat erakusketa
egiten hasi zen. Haren obraren zati handi bat adiskideen
erretratuak eta bere buruarenak dira: George Dyerren
erretratua ispilu batean (1968), adibidez. Ezaguna da
Behikiz inguratutako burua (1954) koadroa ere. Amorrua
eta izua dira Baconen lanetan maiz ageri diren
sentimendu nagusiak.
4. Kuadro hau Francis Baconen irudi nagusiena da. Oleo bat da lienzo baten gainean.
Kolore ilunak erabiltzen ditu baita ere gorriak eta arroxak. Neurriak ezezgunak dira. Gaur
egun ez dago ikusgai museo baten kolekzio pribatu batean baizik. irudian gizon bat
ikusten da baina abstaraktu moduan.
5. Hauek dira beste batzuk
Francis Baconen estiloa aldakorra da batzutan klasikoa zen beste batzutan abstraktua.
6.
7. ● Hau daa gehien gustatu zaidana arraroa delako
