2.
1. Història: Inventor i quan es va inventar
2. Normes del joc
3. Material
4. Exemples: vídeos del joc
3.
El ping pong es va inventar a la dècada
del 1870 a Anglaterra com una derivació
del tennis.
El qui li va donar el nom al joc va ser
James Gibb donant el nom de ping pong.
Va ser qui va introduir la pilota petita de
cel·luloide, que va donar èxit al joc.
4. -
-
La pilota ha de botar primer al camp del jugador que
fa el sac i després al del receptor, la pilota no pot tocar
la xarxa. Si és un partit de dobles, s'ha de fer un sac en
diagonal de la taula.
Un jugador guanya un punt si:
› si el seu oponent no fa un servei correcte.
› si la pilota passa per sobre el seu camp o més enllà de la
›
›
›
›
seva línia de fons sense haver tocat el seu camp
si el seu oponent toca la pilota abans que boti al seu camp.
si el seu oponent colpeja la pilota dues vegades
consecutives.
si el seu oponent toca la superfície de joc amb la mà que no
agafa la pala.
si en dobles un dels oponents colpeja la pilota fora de l'ordre
establert (a diferència del tenis, els jugadors han de tocar la
pilota una vegada cadascun).
5. Guanyarà un joc el jugador o parella
que arribi primer als 11 punts, excepte
quan ambdós jugadors o parelles
aconsegueixin 10 punts; en aquest cas,
guanyarà el joc el primer jugador o
parella que posteriorment obtingui 2
punts de diferència.
Un partit es disputarà al millor de
qualsevol nombre imparell de jocs.
6.
Taula i red: La taula ha de tenir una altura de
76 cm, una llargada de 274 cm, una amplada
de 152.5 cm i la xarxa ha de tenir 15.25 cm.
Pilotes: La pilota de ping pong té 40 mm de
diàmetre, és lleugera (està buida), feta de
cel·luloide i pot ser blanca o taronja
Pales: Es venen per separat les gomes i les
fustes, que després s'encolen amb cola ràpida
o fixa, depenent del jugador. Les gomes són
de diversos materials i les fustes poden ser
rígides, semirígides, elàstiques, semielàstiques o
mitjanes.
