El documento describe los diferentes tipos de discapacidades, incluyendo discapacidades intelectuales (como retraso mental y trastornos del aprendizaje), discapacidades físicas (como deficiencias motóricas y viscerales), y discapacidades sensoriales y expresivas (como deficiencias visuales, auditivas, y del lenguaje). Se proporcionan ejemplos detallados de cada tipo de discapacidad.
El documento define la discapacidad como un término general que incluye deficiencias, limitaciones de actividad y restricciones de participación según la Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y la Salud. Se describe la discapacidad como un fenómeno complejo que refleja la interacción entre las características del individuo y factores contextuales como el ambiente social y físico. El modelo social de discapacidad considera que la discapacidad es un problema social creado por barreras en la sociedad más que por limitaciones individuales.
Este documento describe los diferentes tipos de discapacidad, incluyendo discapacidades sensoriales (visuales y auditivas), motrices e intelectuales. Explica las características de cada tipo de discapacidad y cómo afectan a las personas. También discute las clasificaciones y adaptaciones requeridas para apoyar a las personas con discapacidades.
Clasificación y aproximación conceptual general de los tipos de discapacidades más comunes: discapacidad sensorial (visual y auditiva), discapacidad física o motora, discapacidad intelectual.
El documento describe los diferentes tipos de discapacidades, incluyendo discapacidades intelectuales (como retraso mental y trastornos del aprendizaje), discapacidades físicas (como deficiencias motóricas y viscerales), y discapacidades sensoriales y expresivas (como deficiencias visuales, auditivas, y del lenguaje). Se proporcionan ejemplos detallados de cada tipo de discapacidad.
El documento define la discapacidad como un término general que incluye deficiencias, limitaciones de actividad y restricciones de participación según la Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y la Salud. Se describe la discapacidad como un fenómeno complejo que refleja la interacción entre las características del individuo y factores contextuales como el ambiente social y físico. El modelo social de discapacidad considera que la discapacidad es un problema social creado por barreras en la sociedad más que por limitaciones individuales.
Este documento describe los diferentes tipos de discapacidad, incluyendo discapacidades sensoriales (visuales y auditivas), motrices e intelectuales. Explica las características de cada tipo de discapacidad y cómo afectan a las personas. También discute las clasificaciones y adaptaciones requeridas para apoyar a las personas con discapacidades.
Clasificación y aproximación conceptual general de los tipos de discapacidades más comunes: discapacidad sensorial (visual y auditiva), discapacidad física o motora, discapacidad intelectual.
El butlletí de Dipsalut nº 13, Abr 2015 - Jul 2015Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
A través d’aquestes pàgines també volem fer
visible el ferm compromís de l’organització amb
l’Agenda 2030 de Nacions Unides i la nostra
contribució, des del treball que fem en els diferents
àmbits d’intervenció, al compliment dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS).
La Creu Roja ha adoptat un paper clau dins
de l’Aliança Mundial per al Desenvolupament
Sostenible. Una implicació que també queda
reflectida en les diverses iniciatives que duem a terme per conscienciar els governs, el sector
privat i la ciutadania i aconseguir que cooperin per assolir objectius com el respecte als drets
humans de totes les persones, la protecció del medi ambient o el foment de la democràcia i
la justícia social.
Aquests objectius estan en línia amb la nostra missió humanitària i amb el nostre compromís de
millorar les condicions de vida dels col·lectius més fràgils i combatre l’exclusió social. Durant
aquest any, un total de 120.105 persones en situació d’extrema vulnerabilitat han requerit l’ajut
de la Creu Roja per tirar endavant. Malauradament, de cada 10 persones que durant 2018 van
sortir de la pobresa, dues han tornat enguany a necessitar ajuda humanitària de l’organització,
fet que posa de manifest l’abast de la pobresa intermitent i la situació de fragilitat social en què
viuen els sectors més vulnerables de la població.
Al llarg d’aquests mesos, també hem continuat desenvolupant la nostra activitat en altres
àmbits no menys importants com la prevenció i la promoció de la salut, la integració de les
persones nouvingudes, l’acompanyament de la gent gran, la sensibilització a joves i infants a
través de Creu Roja Joventut, la inserció laboral de col·lectius exclosos del mercat de treball, la
cooperació internacional i la resposta immediata i eficient en socors i emergències, de la qual les
intervencions en els incendis de Ribera d’Ebre i en els aiguats provocats per la tempesta DANA
en són un bon exemple.
Tota aquesta tasca ingent no hauria estat possible sense la implicació activa dels 16.647
voluntaris i voluntàries de l’entitat i de les 1.468 persones que formen l’equip tècnic, a més del
suport, un cop més, de persones sòcies, administracions públiques, empreses i entitats.
Gràcies novament pel vostre compromís, tan necessari per poder fer camí cap a un altre món possible.
La nostra tasca és una feina del dia a dia. Aquí t'expliquem el que vam fer al 2014 per millorar la qualitat de vida de les persones i famílies amb problemes de salut mental.
La Creu Roja ha llançat el mes de març la mobilització més gran de recursos,
capacitats i persones dels darrers temps, el Pla Creu Roja RESPON enfront de la
COVID-19, per atendre les persones més vulnerables davant el coronavirus. El
pla s’ha centrat en accions d’ajut humanitari, salut, ocupació i atenció especial als
col·lectius de gent gran, infància i joves i persones sense sostre
El Programa de Protecció Social vol promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i llurs famílies especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.
Més informació al web del COMB
El pasado 14 de julio se presentó el documento “Priorizaciones de actuaciones 2014-2016 del Plan Integral de atención a las personas con trastorno mental y adicciones”. Un documento que centra sus esfuerzos en las actuaciones más relevantes para la mejora de la atención y la calidad de vida de las personas con problemas de Salud Mental y de sus familias. En el mismo se plantea la vivienda como prioridad.
Sessions tècniques del CSC - 21 de gener de 2016
Presentació a càrrec de Montserrat Farran, directora Adjunta d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS).
[CAT] Memòria d'activitats de la Fundació Joan Salvador Gavina de l'any 2016
[ESP] Memoria de actividades de la Fundación Joan Salvador Gavina del año 2016
L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelonatribunavirtual
Este documento describe un recorrido por el casco antiguo de Barcelona que destaca la contribución de las mujeres al mercado laboral y la sociedad a lo largo del tiempo. El recorrido incluye 15 paradas que resaltan los diversos trabajos e industrias en los que participaron las mujeres, como fábricas, lavanderías, comercio y educación superior. El objetivo es reconocer y valorar la participación laboral de las mujeres en la historia de Barcelona.
More Related Content
Similar to Immigració i discapacitat intel·lectual a Catalunya. Programa Immigrants Federació APPS
El butlletí de Dipsalut nº 13, Abr 2015 - Jul 2015Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
A través d’aquestes pàgines també volem fer
visible el ferm compromís de l’organització amb
l’Agenda 2030 de Nacions Unides i la nostra
contribució, des del treball que fem en els diferents
àmbits d’intervenció, al compliment dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS).
La Creu Roja ha adoptat un paper clau dins
de l’Aliança Mundial per al Desenvolupament
Sostenible. Una implicació que també queda
reflectida en les diverses iniciatives que duem a terme per conscienciar els governs, el sector
privat i la ciutadania i aconseguir que cooperin per assolir objectius com el respecte als drets
humans de totes les persones, la protecció del medi ambient o el foment de la democràcia i
la justícia social.
Aquests objectius estan en línia amb la nostra missió humanitària i amb el nostre compromís de
millorar les condicions de vida dels col·lectius més fràgils i combatre l’exclusió social. Durant
aquest any, un total de 120.105 persones en situació d’extrema vulnerabilitat han requerit l’ajut
de la Creu Roja per tirar endavant. Malauradament, de cada 10 persones que durant 2018 van
sortir de la pobresa, dues han tornat enguany a necessitar ajuda humanitària de l’organització,
fet que posa de manifest l’abast de la pobresa intermitent i la situació de fragilitat social en què
viuen els sectors més vulnerables de la població.
Al llarg d’aquests mesos, també hem continuat desenvolupant la nostra activitat en altres
àmbits no menys importants com la prevenció i la promoció de la salut, la integració de les
persones nouvingudes, l’acompanyament de la gent gran, la sensibilització a joves i infants a
través de Creu Roja Joventut, la inserció laboral de col·lectius exclosos del mercat de treball, la
cooperació internacional i la resposta immediata i eficient en socors i emergències, de la qual les
intervencions en els incendis de Ribera d’Ebre i en els aiguats provocats per la tempesta DANA
en són un bon exemple.
Tota aquesta tasca ingent no hauria estat possible sense la implicació activa dels 16.647
voluntaris i voluntàries de l’entitat i de les 1.468 persones que formen l’equip tècnic, a més del
suport, un cop més, de persones sòcies, administracions públiques, empreses i entitats.
Gràcies novament pel vostre compromís, tan necessari per poder fer camí cap a un altre món possible.
La nostra tasca és una feina del dia a dia. Aquí t'expliquem el que vam fer al 2014 per millorar la qualitat de vida de les persones i famílies amb problemes de salut mental.
La Creu Roja ha llançat el mes de març la mobilització més gran de recursos,
capacitats i persones dels darrers temps, el Pla Creu Roja RESPON enfront de la
COVID-19, per atendre les persones més vulnerables davant el coronavirus. El
pla s’ha centrat en accions d’ajut humanitari, salut, ocupació i atenció especial als
col·lectius de gent gran, infància i joves i persones sense sostre
El Programa de Protecció Social vol promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i llurs famílies especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.
Més informació al web del COMB
El pasado 14 de julio se presentó el documento “Priorizaciones de actuaciones 2014-2016 del Plan Integral de atención a las personas con trastorno mental y adicciones”. Un documento que centra sus esfuerzos en las actuaciones más relevantes para la mejora de la atención y la calidad de vida de las personas con problemas de Salud Mental y de sus familias. En el mismo se plantea la vivienda como prioridad.
Sessions tècniques del CSC - 21 de gener de 2016
Presentació a càrrec de Montserrat Farran, directora Adjunta d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS).
[CAT] Memòria d'activitats de la Fundació Joan Salvador Gavina de l'any 2016
[ESP] Memoria de actividades de la Fundación Joan Salvador Gavina del año 2016
Similar to Immigració i discapacitat intel·lectual a Catalunya. Programa Immigrants Federació APPS (20)
L'empremta laboral de les dones del casc antic de Barcelonatribunavirtual
Este documento describe un recorrido por el casco antiguo de Barcelona que destaca la contribución de las mujeres al mercado laboral y la sociedad a lo largo del tiempo. El recorrido incluye 15 paradas que resaltan los diversos trabajos e industrias en los que participaron las mujeres, como fábricas, lavanderías, comercio y educación superior. El objetivo es reconocer y valorar la participación laboral de las mujeres en la historia de Barcelona.
Conclusiones de la Jornada “GESTIÓN DE LA DIVERSIDAD: ESTRATEGIA DE MEJORA DE...tribunavirtual
El documento presenta las conclusiones de una jornada sobre la gestión de la diversidad en las empresas. Se concluye que la diversidad es una realidad en las sociedades y empresas actuales y que su buena gestión puede traer beneficios como mayor competitividad e innovación. Sin embargo, las pymes andaluzas aún no gestionan bien la diversidad por falta de información y formación. Se proponen medidas como formación en interculturalidad para superar obstáculos y sacar provecho de la diversidad.
L'arrelament laboral i la col·laboració amb la inspecció de treballtribunavirtual
Este documento resume una jornada de reflexión sobre la integración laboral de los trabajadores inmigrantes y la lucha contra la economía sumergida a través del arraigo laboral y la colaboración con la Inspección de Trabajo. La jornada incluyó presentaciones sobre las experiencias sindicales en esta área, así como sobre el papel de la Inspección de Trabajo y las oficinas de extranjería en la lucha contra el trabajo irregular. El objetivo final era debatir cómo mejorar los procedimientos de arraigo laboral para facilit
Manual riesgos laborales para discapacidad intelectualtribunavirtual
El documento describe un nuevo manual en lectura fácil sobre prevención de riesgos laborales en el sector de la hostelería y la cocina dirigido a trabajadores con discapacidad intelectual. Forma parte de una colección de nueve manuales que ofrecen medidas de prevención para diferentes puestos de trabajo, con el objetivo de informar y formar a trabajadores con discapacidad intelectual y ayudar a las empresas a cumplir con sus obligaciones de formación en prevención de riesgos.
The Global Gender Gap Report 2009 is published by the World Economic Forum. It introduces the Global Gender Gap Index, which benchmarks gender-based gaps in countries across economic, political, education, and health criteria. The Index focuses on measuring gaps rather than levels, and gaps in outcomes rather than means or inputs. It ranks countries based on gender equality rather than women's empowerment alone. The Index covers four pillars: economic participation, educational attainment, political empowerment, and health and survival.
Informe Anual 2010 sobre el racismo en el Estado españoltribunavirtual
Este documento resume el Informe Anual 2010 sobre el racismo en el Estado español publicado por la Federación de Asociaciones de SOS Racismo. El informe analiza el racismo y la xenofobia en España y la Unión Europea en 2010, incluyendo casos de discriminación, políticas migratorias restrictivas, y el aumento de actitudes racistas debido a la crisis económica. El informe consta de 242 páginas y ocho capítulos que examinan diferentes temas como la situación de los gitanos, menores no acompañados, y abus
Adaptación puestos de trabajo. Guía de referenciatribunavirtual
Este documento presenta un procedimiento para la adaptación de puestos de trabajo para personas con discapacidad. Consiste en 8 pasos: 1) enumerar las tareas laborales, 2) especificar el equipo de trabajo, 3) identificar las demandas de las tareas, 4) analizar el entorno de trabajo, 5) evaluar la accesibilidad, 6) realizar una valoración funcional del trabajador, 7) comparar las demandas de las tareas con las capacidades del trabajador, y 8) realizar las adaptaciones necesarias. El objetivo es identificar y corregir
Discursos de la poblacion migrante entrono a su instalacion en españatribunavirtual
Este documento resume los resultados de un estudio cualitativo que explora los discursos de la población migrante en España sobre su instalación en el país. Los investigadores realizaron 22 grupos de discusión con inmigrantes de diferentes orígenes para identificar los principales enfoques. Identificaron cuatro discursos básicos: repliegue defensivo, inserción subalterna, integración igualitaria y crítica instituyente. El estudio ofrece una modelización de estos discursos y analiza sus fracciones discursivas para proporcionar un panorama interpret
Motivos de discriminacion en españa. estudio exploratoriotribunavirtual
El documento presenta los resultados de varias encuestas sobre discriminación en España. Resumiendo:
1) Entre el 13-29% de las personas encuestadas dicen haber experimentado discriminación en el último año, dependiendo de cómo se formule la pregunta.
2) La comunidad gitana es el grupo más vulnerable a la discriminación, enfrentando dificultades desproporcionadas en el empleo, salud, educación y vivienda. Más de la mitad de los gitanos trabajan en la economía familiar y el 71% tienen contratos temporales, versus sólo el 30
Cooperatives, instrument per a la igualtattribunavirtual
Este documento discute cómo las cooperativas promueven la igualdad, especialmente para las mujeres. Las cooperativas ofrecen una forma de propiedad compartida y toma de decisiones que empodera a grupos marginados. A nivel mundial, aproximadamente el 17% de la población participa en cooperativas. En España, las cooperativas emplean a más de 280,000 personas. Las mujeres representan una participación creciente en las cooperativas españolas, alcanzando el 60.93% de participación y el 48% de los empleos. Las cooperativas parecen
BOE - Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunyatribunavirtual
La ley establece un servicio de acogida para personas inmigradas y regresadas a Cataluña con el objetivo de proporcionarles una primera oportunidad para adquirir habilidades básicas y lograr la autonomía personal. El servicio de primera acogida se garantiza a personas extranjeras empadronadas o con solicitud de residencia superior a 90 días. La ley también permite que los municipios ofrezcan el servicio. Se inspira en las buenas prácticas europeas para la integración de inmigrantes.
2. Fa més de quatre anys, al febrer de 2005, la Federació catalana pro persones
amb discapacitat intel·lectual va detectar la necessitat d’abordar el tema de la
discapacitat intel·lectual des de la perspectiva de les persones immigrants.
Conscients que la població immigrant s’ha vist incrementada notablement els
darrers anys i que serà una realitat que ens continuarà acompanyant en el
futur, es va considerar necessari esbrinar si els membres d’aquest col·lectiu
estaven accedint als recursos adients en igualtat de condicions a la població
autòctona amb la mateixa discapacitat.
Amb l’objectiu principal d’oferir una orientació especialitzada a les persones
immigrants o fills d’immigrants amb discapacitat intel·lectual a Catalunya es va
posar en marxa aquest programa, fruit del qual és l’informe que teniu a les
mans.
Aquest document ofereix una acurada radiografia de la situació actual
d’aquestes persones a Catalunya: principals motius de migració, situació
administrativa en què es troben quan arriben o motius pels quals no poden
accedir als recursos adients a la seva condició, entre altres. Així mateix, ofereix
una descripció del perfil dels usuaris del programa i fa un breu recorregut per
les principals actuacions dutes a terme fins ara.
3. 3 APPS - Programa Immigrants
1. La Federació APPS i el Programa d’Immigrants
La Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual (APPS) és
una federació sense ànim de lucre que agrupa entitats d’iniciativa social que
treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat
intel·lectual i de les seves famílies a Catalunya. La seva missió és vetllar per la
defensa i l’exercici ple dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual
de Catalunya i les seves famílies, principalment per mitjà de la promoció,
l’enfortiment i l’atenció de les entitats que hi treballen.
La Federació APPS està organitzada en àrees, departaments i programes que
corresponen a les diferents etapes de la vida de les persones d’aquestes
persones i a les seves necessitats no cobertes. Aquestes etapes van des de
l'
atenció precoç fins l'
atenció residencial, passant per l'
escola, el treball i el
lleure, entre d'
altres En aquest sentit, té en marxa nombrosos programes amb
l'
objectiu de millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies.
Els principis de solidaritat, transparència, agilitat, dinamització, eficàcia i
participació són presents en el dia a dia de les seves actuacions.
El Programa Immigrants
L’any 2005 l’APPS va detectar la necessitat de treballar amb un grup de
població que era pràcticament desconegut fins aquell moment: les persones
immigrants o fills d'
immigrants amb discapacitat intel·lectual que viuen a
Catalunya.
Al mateix temps, durant aquesta primera etapa, el programa es va centrar en
difondre l'
existència d'
aquesta situació i conscienciar les entitats que la doble
problemàtica d'
aquestes persones (el fet migratori i la discapacitat intel·lectual)
exigia un ajut especialitzat.
Malgrat els nombrosos contactes realitzats, no es va descobrir cap altre recurs
o servei que s'
ocupés d’aquest col·lectiu.
4. 4 APPS - Programa Immigrants
Aquesta realitat exigia, doncs, un intens estudi de detecció de casos, que es va
dur a terme de manera exhaustiva en una segona fase del programa. Així, fins
al gener de 2009, s’han localitzat 486 persones afectades per aquestes dues
situacions al mateix temps, xifra prou representativa per a poder establir unes
característiques generals d’aquestes persones i plantejar nous reptes a partir
de la feina feta.
Actuació amb usuaris
Paral·lelament a la realització d’aquesta radiografia es va iniciar l’actuació
directa amb els usuaris i la seva orientació, activitat que s’està duent a terme
actualment. Fins a aquests moments, el Programa d’Immigrants ha treballat
amb 75 persones i les seves famílies que s’han posat en contacte amb el
programa gràcies a eines de difusió com ara el portal web, els articles publicats
en premsa escrita o programes de televisió, entre altres.
Es realitza una tasca d’orientació especialitzada als usuaris posant-los en
contacte amb els serveis adequats a les seves necessitats, tot afavorint la
integració social i laboral del col·lectiu. En aquesta mateixa línia, el programa
contempla l'
assessorament a professionals i intenta resoldre els dubtes sobre
temes d'
estrangeria o de discapacitat intel·lectual a totes aquelles persones
que ho sol·licitin.
5. 5 APPS - Programa Immigrants
2. Detecció de casos
Per determinar oficialment que una persona presenta una discapacitat i per tant
té dret als serveis i prestacions que li corresponen, és necessari que hagi estat
valorada per l’organisme competent, que, en el cas de Catalunya, és l’Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) a través dels Centres d’Atenció
al Disminuït (CAD).
L'
ICASS realitza una avaluació multidisciplinària de la persona i, si considera
que presenta un o diversos factors de discapacitat, assigna una puntuació a
cada factor i un tant per cent final de discapacitat.
Sense aquesta valoració oficial cap persona pot optar als serveis especialitzats
com a persona amb discapacitat, encara que disposi d'
informes mèdics,
psiquiàtrics o psicològics que ho confirmin.
En el cas de les persones immigrants existeix l’inconvenient que només poden
ser avaluades si són menors de 18 anys o disposen de la documentació en
regla. Això deixa sense opció de reconeixement la seva discapacitat, i per tant
sense drets, a bona part del col·lectiu amb el qual es treballa al Programa
d’Immigrants.
6. 6 APPS - Programa Immigrants
4. Conclusions de l’estudi
Hem pogut constatar que la població que més acudeix al nostre Programa és
d’origen marroquina i equatoriana, tot i que donem atenció a persones de 19
nacionalitats diferents. També es fa pales que la majoria d’usuaris del
programa són menors de 30 anys.
Les persones usuàries del programa acumulen a les seves necessitats com a
persones amb discapacitat intel·lectual (diagnòstic oficial, recursos
específics,etc.) les que tenen com a immigrants (regulació administrativa,
orientació al nou país, etc.).
Constatem la necessitat de donar un suport ferm al familiar que acudeix al
programa per demanar ajut per la persona amb discapacitat. Majoritàriament
son les mares les persones que més sovint consulten al programa per rebre la
nostra atenció. En aquests casos, la mare necessita una orientació i un suport
psicològic per tal de fer front a la nova situació a la s’enfronta.
En relació al permís de residència, el Programa ha intervingut activament en la
obtenció d’aquest permís en 49 persones de les 75 que han entrat al programa
fins al gener de 2009. Aquest elevat nombre de persones que han necessitat
del nostre suport en aquesta qüestió dona raó de la complexitat d’aquest
procés. L’endarreriment en obtenir el permís de residència fa que no es puguin
beneficiar dels recursos que els qui correspondrien com a persones amb
discapacitat.
El fet de donar un suport integral i continu als casos, fa que la intervenció no
s’acabi en la demanda inicial, sinó que es s’hagi ajudar la persona i la seva
família en tot el seu procés d’adaptació. Això pot implicar cercar diferents
recursos o prestacions a mesura que va evolucionant aquest procés. Per
exemple, després d’haver trobat una feina, la persona pot necessitar un recurs
d’oci.
7. 7 APPS - Programa Immigrants
En relació al permís de treball, les persones que obtenen el permís de
residència per circumstàncies excepcionals degut a la seva discapacitat no
tenen dret a aquest permís.. Aquestes persones es troben en una situació que
fomenta la dependència dels seus familiars i dels recursos socials existents, ja
que no poden ser contractades si no reben l'
oferta laboral d' empresari.
un
Cal tenir en compte que el fet de tenir discapacitat intel·lectual no implica que la
persona no hagi de treballar.
En ocasions, el període de temps de residència legal a Catalunya o Espanya
exigit per poder sol·licitar algunes de les prestacions dependents de
l’Administració Pública és excessiu, i això fa que les persones amb discapacitat
intel·lectual no puguin accedir a pensions o altres tipus de suports durant llargs
períodes de temps,la qual cosa cronifica la situació de dependència.
Constatem que les persones immigrants amb discapacitat intel·lectual no estan
prou representades a la xarxa de suports: existeixen recursos específics per a
dones immigrants, nacionalitats concretes, treballadors immigrants, persones
reagrupades, etc., però no per a immigrants amb discapacitat intel·lectual. Això
va motivar l’inici d’aquest programa.
Les conclusions d’aquest estudi corroboren la necessitat que va motivar el
naixement del programa, donar una atenció especialitzada i integral a aquest
grup humà.
8. 8 APPS - Programa Immigrants
APPS (FEDERACIÓ CATALANA PRO PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL)
Trav. de Sant Antoni, 13. immigrants@federacioapps.cat 93 292 04 00
www.federacioapps.com