El documento discute el pretratamiento con antiagregantes plaquetarios en pacientes con síndrome coronario agudo sin elevación del segmento ST (SCASEST). Indica que el pretratamiento no se recomienda de forma rutinaria, sino que depende de la evaluación del riesgo isquémico frente al hemorrágico de cada paciente y del tiempo previsto hasta la coronariografía. Si el tiempo es mayor a 24-48 horas, el pretratamiento puede considerarse en pacientes de alto riesgo isquémico y bajo riesgo hemorrágico.
Deep Sea Mining & the International Seabed Authority: The case for a moratoriumAIDA_Americas
Presentation of Matthew Gianni, Deep Sea Conservation Coalition (DSCC), during the webinar "From the seabed to the high seas: How international negotiations can save the ocean's future".
Mangroves provide important coastal protection from storms and sea level rise. They reduce wave energy and heights by 13-66% over 100m as waves pass through aerial roots and branches. Mangrove soils also actively accumulate sediments and can vertically accrete up to 10mm/year, allowing mangroves to potentially keep pace with rising seas. Studies show mangrove belts hundreds of meters wide reduced tsunami heights by 5-30% after the 2004 Indian Ocean tsunami. Mangroves protect coastlines from erosion by slowing water flow and trapping sediments.
El documento discute el pretratamiento con antiagregantes plaquetarios en pacientes con síndrome coronario agudo sin elevación del segmento ST (SCASEST). Indica que el pretratamiento no se recomienda de forma rutinaria, sino que depende de la evaluación del riesgo isquémico frente al hemorrágico de cada paciente y del tiempo previsto hasta la coronariografía. Si el tiempo es mayor a 24-48 horas, el pretratamiento puede considerarse en pacientes de alto riesgo isquémico y bajo riesgo hemorrágico.
Deep Sea Mining & the International Seabed Authority: The case for a moratoriumAIDA_Americas
Presentation of Matthew Gianni, Deep Sea Conservation Coalition (DSCC), during the webinar "From the seabed to the high seas: How international negotiations can save the ocean's future".
Mangroves provide important coastal protection from storms and sea level rise. They reduce wave energy and heights by 13-66% over 100m as waves pass through aerial roots and branches. Mangrove soils also actively accumulate sediments and can vertically accrete up to 10mm/year, allowing mangroves to potentially keep pace with rising seas. Studies show mangrove belts hundreds of meters wide reduced tsunami heights by 5-30% after the 2004 Indian Ocean tsunami. Mangroves protect coastlines from erosion by slowing water flow and trapping sediments.
2. 1. Presentació
1.1 Identificació
1.2 Elements
1.3 Tipus de mapa
1.4 Font
2. Anàlisi
2.1 Descripció
2.2 Explicació del fenòmen geogfràfic
2.3 Causes dels fets representats
2.4 Conseqüències dels fets representats
3. Intepretació i conclusions
3.1 Conclusions
3.2 Valoracions
3.3 Perspectives de futur
3.
4. Aquest mapa indica les desigualtats en la distribució dels recursos naturals.
No es coneix quan va ser elaborat però sí que podem suposar que en aquest
tipus de mapa no es canvia l’informació a curt termini, perquè l’exhauriment
d’un mineral no produeix d’un dia per l’altre, sinó durant tot un periòde.
L’escala del mapa ens indica que cada centímetre mesurat de la superfície de
cada país equival a 2.000 km de la realitat.
5. Escala No hi ha cap llegenda que ens indiqui els diferents minerals que
poseeix cada país en les seves reserves.
Creiem que el mapa pot ser qualitatiu de símbols puntuals perquè es
representen uns conceptes ( quantitat de recursos naturals
distribuïts pel territori mundial ) sense indicar-ho amb símbols.
Tipus de
mapa Però també podria ser un mapa quantitatiu de coropletes perquè ens
indica els elements anteriorment esmentats, indicant amb dos
variacions de colors, els que en tenen de recursos i els que no.
És una mapa de procedència primària, és un document realitzat per
Font Arthur Getis en una publicació a Introduction to
Geography, analitzant uns fets actuals des de fa un temps ( recull de
dades durant un periòde per saber si es té reserva d’aquell mineral o
no )
6. La localització dels recursos
naturals no combustibles i els que
sí que ho són, i com estan repartits
els diferents minerals per la
superfície errestre
La regla que dòna el fet d’observar
que quan més gran és un país, més
Què quantitat de minerals té. Tot i que no
sempre és així, com en el cas dde la
explica Xina o el Brasil.
aquest El fet que els països més
desenvolupats poseeixen la gran
mapa? quantitat de reservas
minerals, mentre els que no tenen
estructures econòmiques
suficients poseeixen la menor
part.
La curiositat de que els països que disposen
de moltes reserves de minerals o recursos
renovables són grans potències
mundials, exceptuant algun país.
7. • Bauxita
• Mineral de ferro
• Plom
• Bauxita
• Mineral de ferro
• Manganès
• Coure
• Plom
• Urani
8. • Coure
• Mineral de ferro
• Plom
• Fosfats
• Urani
• Coure/Diamants
• Mineral de ferro/ Fosfats
• Platí/Estany
• Tungstè
• Diamants
• Manganès
• Fosfats
9. Diferents processos geològics fan que els hi hagin països que concentrin
major quantitat de minerals que d’altres indrets.
Diferents condicions biofísiques i processos provoquen la gran
desigualtat, de trobar grans països amb reserves de recursos renovables i
altres que no en tenen i que això dificulta la seva supervivència
econòmica.
Diferents climes, situacions i agressions externes presenets en indrets
afavoreixen la major qualitat i quantitat dels recursos que d’altres països
amb situacions més desfavorables.
10. La possibilitat de trobar a dia d’avui, en ple segle XXI, països que ho tenen
tot, que disposen de totes les comoditats i que no manquen de reservas
de minerals i altres que lluitan per sobreviure dia a dia, en condicions
infrahumanes.
Les declaracions de guerres cada vegada aniran en augment, degut a la
falta de respecte i de control que s’ha imposat, a l’hora de fer justícia
quan un país poderós, acaba amb els recursos d’un altre país que sí que
disposa de minerals, però no de mitjans ni estructures per defendre’s.
Que els països pobres que disposin de jaciments minerals, perdin les
seves reserves a mans de països com Canadà, Estats Units, o que s’esgotin
aquests minerals degut al mal ús i a la poca consciència ética que tenen
els grans.
11. Controlar les injustícies
Fer front als països que
No tancar els ulls quan es
s’aprofiten dels països
donen casos de desigualtats
subdesenvolupats
Fer un bon ús dels minerals
Controlar l’ús de cada mineral Emprear aquests minerals
per tal de conservar les per a causes beneficioses per
reserves naturals a tots, no per uns quants
Conservar els recursos renovables
Per tal de fer un món més Aprofitar les energies
sostenible, sense tindre que renovables per tal de crear un
arreglar tot allò que fem món interior més
malament beneficiós, sense malgastar
12. Les grans desigualtats entre
països per la possesió de
recursos renovables
Ha portat que uns països Ha portat a
s’estiguin beneficiant a costa discriminacions, injustícies i
d’altres altres fenòmens
S’ha observat que l’ús de
molts d’aquests minerals
S’han donat casos d’aliançes Que provoca que
adquirits és purament
dels més forts i poderosos per s’incrementin els
beneficiós pels interessos dels
poder desbancar els minerals enfrontaments entre
qui dominen el país (
dels països més vulnerables estructures polítiques i estats
armes, estructures, noves
tecnologies)
13. Repartiment just dels
minerals més
demandats
Igualtat i
No agressions dels
països poderosos cap
justicía Consciència a l’hora de
tractar amb els
als vulnerables
en un recursos renovables
futur
Sancionar als països
que sobrepassen els
límits d’extrecció
d’un mineral
determinat