pràctica d'informàtica

1. CATALANS
JÚLIA FARRERAS CATARINEU

2.  Introducció......................................................p. 3
 Característiques...............................................p. 4
 Principals cims.................................................p. 6
 Clima................................................................p. 8
 Flora.................................................................p. 9
 Fauna..............................................................p.10

3.  Els Pirineus Catalans són un conjunt de serres (és a dir, serralades)
situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l’isme que
l’uneix a Europa.
S'estén des del Mar
Mediterrani(Cap de
Creus) a l’est, fins al
mar Cantàbric(golf de
Biscaia) a l’oest; al sud
hi tenen la depressió
de l’Ebre i al nord la de
Garona.

4.  Els Pirineus formen una serralada d'aspecte rectilinear, bastant
estret, d'una llargada total de 430 quilòmetres des del Cap de
Creus, al Mediterrani, fins al Golf de Gascunva, a l’Atlàntic. La
definició geogràfica més senzilla, i la més popularment
acceptada, és la que fa referència al seu caràcter "ístmic" : una
serralada entre la Mediterrània i el Golf de Gascunya, que separa
la Península Ibèrica de la resta del continent europeu.
Els
Pirineus
Catalans a
l’agost.
(2011)

5.  Les valls pirinenques s'orienten típicament de nord a
sud, llevat dels extrems marítims i d'alguna vall notable. A
més, els cims més alts es barregen sense cap depressió
important que els separa, fet que explica perquè hi ha tan
pocs llocs de pas practicables entre els dos vessants.

6.  És al pirineu central que trobem gairebé tots els cims
superiors a 3.000 metres, a la regió francesa de Migdia-
Pirineus i a la comunitat autònoma espanyola d’Aragó: hi
ha un total de 129 muntanyes principals i 83 secundàries
per damunt del llistó mític dels tres mil metres, repartides
per onze zones.
El punt culminant dels Pirineus és el pic d’Aneto amb 3.404 metres, situat
entre la Ribagorça i la vall d’Aran.

7.  Cal esmentar que aquest
límit simbòlic que divideix
les muntanyes en grans
(més de tres mil metres) i
mitjanes (menor de tres mil)
és un invent del segle XIX
quan la Revolució Francesa
institucionalitzà el sistema
mètric (abans es comptava
en toise a França). Aquest
invent va crear una nova
meta per al muntanyisme:
escalar tots els "tres mil“.

8.  El clima dels Pirineus és de muntanya, amb unes
precipitacions més elevades i unes temperatures més
baixes que els territoris del voltant. Alhora fa de frontera
climàtica entre el clima atlàntic o oceànic predominant al
nord-oest i el clima mediterrani al sud-est (amb matisos
continentals al sud).

9.  La flora dels Pirineus es compon
de vora 4.500 espècies, de les
quals unes 160 són
endèmiques. Pel que fa als
arbres, cal esmentar el pi (pinus
uncinata) a gran altitud (nivell
subalpin), faigs (Fagus sylvatica)
i avets (Abies alba) a mitjan
muntanya (nivell
muntanyec), llavors, alzines i casta
nyers al peu de muntanya (nivell
tossalenc). L'agricultura és
limitada a les valls als cereals i
els arbres fruiters.

10.  El Pirineu és un territori gran i variat climàticament, el que fa que
la fauna siga molt variada de zona en zona. En total existeixen 42
espècies de mamífers. Al País Basc, el Potok o cavall pirinenc hi és
simbòlic. Mentrestant, a gran part del pirineu central, l’Os bru és
l'animal més associat, malgrat que en queden ben pocs. D'altres
espècies típiques, però no exclusives del Pirineu són: el xoriquer
gros, la marmota, el porc senglar, l‘isard, el llop, el cèrvol, el
linx, l‘àguila, el falcó, etc.