2. Unir el centre d'Europa amb Escandinàvia per via terrestre
Entre el centre del continent europeu i la península
escandinava, hi trobem Dinamarca. Aquest país està composat
per una península i 79 illes habitades.
Aquestes illes conformen l'estret que separa el Mar del Nord del
Mar Bàltic.
Les principals illes es troben molt properes entre sí i s'han
pogut anar connectant mitjançant ponts. Finalment, entre
Dinamarca i Suècia, també separades per una estreta franja de
mar, s'hi ha construït el pont-túnel d'Oresund, fet que finalment
ha permès completar la connexió via terrestre entre la
península escandinava i el centre del continent europeu.
3. Uneix la península de Jutlàndia amb l'illa de Fiònia
El pont antic té una llargada de 1.100 metres i serveix per al trànsit
ferroviari. Va ser construït el 1935.
El pont nou té una llargada de 1.700 metres i serveix per al trànsit
de carretera. Va ser construït el 1970
Little Belt
Great Belt
Uneix les illes de Fiònia i Sjaelland.
Té una llargària de 16 quilòmetres.
Va entrar en servei el 1998.
Pont-túnel d'Oresund
4. El pont-túnel d'Oresund uneix Dinamarca i
Suècia a través de l'estret d'Oresund. La
infraestructura parteix de Copenhaguen, la
capital de Dinamarca, cap a dins un túnel
que travessa el mar per sota.
Aquest túnel emergeix a l'illa artificial de
Peberholm, que serveix de plataforma per a
iniciar l'ascens al pont.
El pont uneix l'illa artificial de Peberholm
amb la ciutat de Malmö, a la costa sueca.
El pont-túnel dóna servei tant al transport
rodat com al transport ferroviari. Així,
combina una autovia i una línia de tren.
6. Per a la construcció de túnels submarins, hi ha dues
possibilitats:
-Túnel immergit: es disposa l'estructura tubular
preconstruïda sobre el llit marí i es recobreix amb una
capa protectora de roca. El túnel d'Oresund és d'aquestes
característiques.
Esquema del túnel
-Túnel perforat: s'excava igual que un túnel d'una
muntanya, però en aquest cas atravessa enmig de la
terra que hi ha sota el mar. El túnel sota el canal de la
Mànega, entre França i Gran Bretanya, és d'aquestes
característiques.
7. Un pont-túnel necessita d'una plataforma
terrestre per a fer la transició entre el túnel i el
pont. En moltes ocasions s'utilitza alguna illa.
En el cas del pont-túnel d'Oresund, hi havia
l'opció d'usar l'illa de Saltholm (illa de la sal, en
danès). Aquesta opció, però, hagués suposat un
impacte ecològic molt gran a l'illa.
Es va optar per la construcció d'una illa artificial.
La van anomenar Peberholm (illa del pebre, en
danès), per oposició a la veïna Saltholm. L'illa es
va construir amb els materials que es van
extreure del fons marí per a construir el túnel.
L'illa de Peberholm
8. Tauler: és la part transitable del pont, l'estructura horitzontal per on
circulen cotxes, trens, peatons, etc.
Piló: és l'estructura vertical que serveix per a fixar els elements que
serviran per a subjectar el tauler.
Estrep: és l'estructura que a cada extrem del pont serveix de transició
entre el terreny ferm i la part volada del pont.
Llum: la mesura principal en la construcció d'un pont és la distància
que hi ha d'haver entre piló i piló. Aquesta distància s'anomena llum.
Les parts bàsiques d'un pont
9. Pont de tram recte
El tauler és sostingut per pilons i bigues.
Pont d'arcs
El tauler és sostingut damunt d'arcs.
Pont penjant
El tauler és sostingut per cables d'acer verticals, que pengen
d'una catenària que se sosté suspesa entre els dos pilons
Pont atirantat de vano
El tauler és sostingut per tirants d'acer (obencs) subjectats
directament a la part superior del piló.
Pont atirantat d'arpa
El tauler és sostingut per tirants d'acer (obencs) subjectats al llarg del piló.
La clau d'un pont és la forma en què es distribueix la força necessària per a subjectar el tauler. Depenent d'aspectes com
l'amplitud de la llum, l'alçada del pont, la llargada necessària, el tipus de corrent d'aigua que hi passi per sota o el cost es pot
optar per un tipus diferent de pont.
Principals tipus de ponts
11. Per què un pont-túnel?
L'opció de creuar l'estret d'Oresund mitjançant un túnel que travessés per sota del mar, com al canal de la Mànega, va ser descartada pel seu
elevat cost econòmic. L'opció de fer un pont que creués de punta a punta, com el del Gran Belt, va ser descartada pels següents motius:
Es va descartar el pont de punta a punta perquè podia
dificultar enormement el trànsit de vaixells entre el mar
Bàltic i el mar del Nord. Amb el pont-túnel, els vaixells
podrien passar per la part on hi ha el túnel.
Es va descartar el pont de punta a punta perquè a
la banda danesa hi ha l'aeroport de Copenhaguen
i una estructura alçada com un pont era un risc
molt alt per al trànsit aeri.
