1. El Farell actualment és una muntanya que es troba entre
Sentmenat i Caldes de Montbui. Allà a prop de
la font dels enamorats.
Fa molts i molts anys, hi havia una masia
anomenada el Farell, on vivia un gegant molt
alt i molt gran. Tenia tanta força que tots el
coneixien pel nom de "Farellàs" i ningú dels
voltants el podia vèncer.
Era modest i senzill i duia una vida tranquil·la
dedicada a la pagesia. Però... un dia, mentre llaurava un bancal,
el va veure un gegant foraster que va quedar bocabadat davant la
seva força!
Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro
tenia segrestada a una bella dama anomenada Gisla.
El gegant foraster li va costar una mica convèncer al Farellàs, però
al final després d’insistir va decidir anar a rescatar a la dama
Gisla.

2. De camí a Barcelona, va passar per un bosc frondós, on va agafar
un pi perquè li servís de bastó per a saltar la muralla que
envoltava Barcelona per aquell temps.
Els nens li seguien i li rondaven cantant-li aquesta cançó:
“El Gegant del Pi llaura balla llaura balla; El Gegant del Pi
llaura balla pel camí.”
El gegant Moro, per rebre al Farellàs li va preparar un bon
menjar, sempre i quan acceptés el seu repte. Mentre el gegant
anava menjant, el gegant moro, amb ulls rabiosos li deia:
- Menja, menja, Farellàs, que ben poc menjaràs...
El lloc on es celebrava el rescat era a la plaça dels peixos.
De sobte, el gegant es va quedar plantat enmig de la plaça com si
fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava de
pegar-lo.
I... QUI CREIEU QUE VA GUANYAR?
El gegant Moro o El Farellàs?

3. El Farellàs va agafar el gegant amb força, i com qui llença palla,
el va enviar per les teulades de les cases i va anar a parar a les
afores de la ciutat.
El poble, tot content, que la princesa Gisla fos alliberada, van
cantar:
“El Gegant de la ciutat llaura balla llaura balla; El Gegant de la
ciutat llaura balla pel terrat.”
Al tornar cap a casa, però... de camí li va entrar son i es va estirar
sota un arbre per a descansar una mica.
Mentre el Farellàs dormia, va començar a ploure i a caure
calamarsa, de tal manera que aquelles pedretes van cobrir el cos
del gegant pagès.
Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar
la muntanya que avui es coneix com el Farell.
...I vet aquí un gos, i vet aquí un gat,
aquesta llegenda s’ha acabat...
Font documental:
http://caldesdemontbui.eresmas.com/leyendaselgegant.htm