Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
4. Un dia el drac es va quedar sense menjar,
així que va anar al poble i els va dir:
Doneu-me ovelles per a menjar o destorçaré
el poble!!!
5. • El poble ho va fer, però es van acabar
les ovelles, i més tard els bous.
6. Al final sols quedaven humans. Així
que el drac va dir al poble:
Doneu-me un humà!!!
7. Al primer dia el drac es va poder menjar
dos nens molt valents
8. Al segon dia es va menjar als dos nens
més porucs de tot el poble
9. I al tercer tot el poble es va apropar i li van
dir
-Estaràs content, avui per tens a la
princesa!!!
10. El drac estava molt trist, ell no volia
menjar-se a la princesa. Li agradava
molt la princesa, i no sabia que fer
11. Quan va arribar el moment de menjar-
se a la princesa. Ella plorava i estava
molt trist.
12. El que ningú sabia, era que el drac, enlloc
de menjar-se a la princesa, el drac li volia
regalar una rosa, i no menjar cap més
humà.
13. I en l’últim moment quan el drac
s’aproximava a la princesa per fer-li el
present, un guerrer anomenat Sant Jordi,
es va apropar a ell i li va clavar la espasa.
14. I entre el cos i la sang del drac, va
quedar la rosa, de la qual, mai ningú no
va saber res.