El passat troba continuïtat amb el present fora del museu. A tocar dels espais amb cultius, trobem un xicotet zoo amb una sèrie de gàbies, la majoria obertes i buides. Al centre hi ha una gàbia amb un xicotet estany i plena d’ànecs de diverses espècies, a prop d’altre rodona amb coloms i al davant d’un ample espai amb gallines. Els animals tornen a ser objectes amb un ús: que els xiquets i xiquetes els vegen, sovint per primera vegada en sa vida, i sàpiguen el que és estar a prop seu.
La cultura de l’especisme és ancestral. La seua normalització s’adaptat als temps des de la domesticació del primer animal, i les persones adultes sempre l’ha reproduït a través de l’educació dels xiquets i xiquetes. El somni de la gent animalista és que cada vegada més persones aprenguen a veure tot el que ensenya el museu per a que, un dia, l’especisme s’acabe en la història que mostra els objectes antics, sense que quede cap rastre d’ell a fora.
Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
El passat troba continuïtat amb el present fora del museu. A tocar dels espais amb cultius, trobem un xicotet zoo amb una sèrie de gàbies, la majoria obertes i buides. Al centre hi ha una gàbia amb un xicotet estany i plena d’ànecs de diverses espècies, a prop d’altre rodona amb coloms i al davant d’un ample espai amb gallines. Els animals tornen a ser objectes amb un ús: que els xiquets i xiquetes els vegen, sovint per primera vegada en sa vida, i sàpiguen el que és estar a prop seu.
La cultura de l’especisme és ancestral. La seua normalització s’adaptat als temps des de la domesticació del primer animal, i les persones adultes sempre l’ha reproduït a través de l’educació dels xiquets i xiquetes. El somni de la gent animalista és que cada vegada més persones aprenguen a veure tot el que ensenya el museu per a que, un dia, l’especisme s’acabe en la història que mostra els objectes antics, sense que quede cap rastre d’ell a fora.
Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc.
Devorà els animals de pastura fins al punt d'amenaçar la integritat dels pobladors de la vila.
Per tal d'evitar l'atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei.
Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi.
On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d'aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.
Glenda Tur Berbel ens va explicar aquest conte el dia 2 d'abril per commemorar el Dia del Llibre Infantil i Juvenil.
Sant Jordi 2012
Versió elaborada pels alumnes de 5è del CEIP Can Cantó d'Eivissa
El documento describe las actividades de una persona en el pasado, presente y futuro relacionadas con la alimentación. Ayer comió una manzana y compró judías. Hoy comerá una manzana y comprará judías. Mañana comerá cerezas, melón y comprará pan.
Glenda Tur Berbel ens va explicar aquest conte el dia 2 d'abril per commemorar el Dia del Llibre Infantil i Juvenil.
Sant Jordi 2012
Versió elaborada pels alumnes de 5è del CEIP Can Cantó d'Eivissa
El documento describe las actividades de una persona en el pasado, presente y futuro relacionadas con la alimentación. Ayer comió una manzana y compró judías. Hoy comerá una manzana y comprará judías. Mañana comerá cerezas, melón y comprará pan.
La casa descrita tiene un tejado rojo. La luz del sol entra por las ventanas. Tiene un jardín con muchas flores. Para entrar a la casa hay que subir una escalera. Se entra y sale de la casa por la puerta. Se guarda el coche en el garaje.
This Spanish text lists classroom objects like table, chair, map, door, blackboard, cabinet, poster and window. It then prompts the reader to complete listing these objects by writing table at the end, closing the list.
1. Ordena aquests paràgrafs: Quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va aparèixer Sant Jordi cavalcant dalt d’un cavall blanc. Va arribar el dia que el poble es va quedar sense bestiar. Els estables i les granges s’havien quedat ben buits. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls... Quan el drac va veure la princesa es va posar d’allò més content. Els habitants de la vila, per evitar que el drac se’ls mengés a tots, van arribar a un acord.
2. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls...
3. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls... Va arribar el dia que el poble es va quedar sense bestiar. Els estables i les granges s’havien quedat ben buits.
4. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls... Va arribar el dia que el poble es va quedar sense bestiar. Els estables i les granges s’havien quedat ben buits. Els habitants de la vila, per evitar que el drac se’ls mengés a tots, van arribar a un acord.
5. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls... Va arribar el dia que el poble es va quedar sense bestiar. Els estables i les granges s’havien quedat ben buits. Els habitants de la vila, per evitar que el drac se’ls mengés a tots, van arribar a un acord. Quan el drac va veure la princesa es va posar d’allò més content.
6. El drac, que tenia molta fam, matava i s’empassava tot el que trobava davant seu. La gent del poble, per tal que els deixés tranquils, cada dia li portava un parell d’animals. Primer va menjar-se els bens, després els porcs, més endavant les vaques, els bous, els cavalls... Va arribar el dia que el poble es va quedar sense bestiar. Els estables i les granges s’havien quedat ben buits. Els habitants de la vila, per evitar que el drac se’ls mengés a tots, van arribar a un acord. Quan el drac va veure la princesa es va posar d’allò més content. Quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va aparèixer Sant Jordi cavalcant dalt d’un cavall blanc.