El discurs contra la casta irromp de ple a la política sitgetana. El discurs contra la casta, la relativament nova dialèctica entre el nosaltres –els ciutadans– i ells –els polítics de sempre–, impregna els primers passos realitzats per la Plataforma Ciutadana per uns Impostos i uns Serveis Justos amb l’objectiu de constituir-se en una agrupació d’electors que els permeti, per una única vegada, presentar-se com alternativa política a les municipals de la primavera.

1. 4 9 de gener de 2015
lecodesitges.cat
CRÒNICA LOCAL
El discurs contra la casta irromp
de ple a la política sitgetana
De moment, dotze formacions han anunciat el propòsit de concórrer a les municipals de maig
William Cameron
Encara es desconeixen els mo-
viments que els partidaris sit-
getans de Podem acabaran fent
com a col·lectiu de cara a les
eleccions municipals del 24 de
maig. Malgrat aquesta incògni-
ta, el discurs del partit estrella
del moment, el que espanta a
les grans formacions clàssiques
de dreta, centre i esquerra, ja ha
aterrat a Sitges, amb permís de la
CUP, l’única formació alternativa
que, avui per avui, forma part del
consistori.
El discurs contra la casta, la re-
lativament nova dialèctica entre el
nosaltres –els ciutadans– i ells –els
polítics de sempre–, impregna els
primerspassosrealitzatsperlaPla-
taformaCiutadanaperunsImpos-
tosiunsServeisJustosambl’objec-
tiu de constituir-se en una agrupa-
ció d’electors que els permeti, per
unaúnicavegada,presentar-secom
alternativapolíticaalesmunicipals
de la primavera.
Cristina Martínez Garcia, líder
delcol·lectiu,mantéundiscursba-
sat en el cansament envers els go-
vernants,com explicació principal
delpasquelaplataformavadecidir
fer a mitjan mes d’octubre passat,
en conèixer la intenció inicial del
govern municipal de deixar el co-
eficient de l’IBI en un 0,93 per cent.
El discurs de Cristina Martínez
i la plataforma ha seguit un argu-
mentari que parteix d’una premis-
sa: els polítics no han fet cas, du-
rant tres anys, de les propostes de
lagentquelaplataformarepresen-
ta –moderar la càrrega fiscal i mo-
dular l’augment dels impostos. Ni
elGovernnilamajoriadel’oposició
han estat sensibles a les 4.000 sig-
naturespresentadeselsetembrede
2013,en aquest sentit.
Larocambolescacuinadelspres-
supostos del 2015, que han acabat
amb una rebaixa de l’IBI per part
del Govern, que resulta superior
a la que demanava l’oposició per
De les dotze formacions que han anun-
ciat la seva intenció de presentar-se a
les municipals, la majoria tenen el can-
didat definit, de manera oficial o ofici-
osa. Miquel Forns, l'alcalde, repeteix
com a cap de llista de CiU i el mateix
faran els seus tinents d’alcalde Vinyet
Lluís (candidata de SGI) i Lluís Marcé
(Nou Horitzó). El PSC promou a l’alcal-
dia Ricard Vicente, el seu actual por-
taveu, mentre el PP aposta per Ferran
Ignasi Llombart, un home de confiança
de l'estructura popular. Entre els partits
avui al consistori, només la CUP encara
ha de decidir en assemblea si el regi-
dor Adrià Pet encapçala la candidatura.
També ERC, que no és a l’Ajuntament-
ha donat suport a la seva anterior can-
didata a l’alcaldia, Aurora Carbonell, i
MES, si es presenta en solitari, tindrà
Jordi Serra com a cap de llista. Ningú
dubta que Entesa per Sitges presentarà
Armand Paco i Sitges Benestar i Cultu-
ra, Marc Martínez. Iniciativa-Verds en-
cara no ha fet públic el cap de cartell,
com tampoc la futura agrupació d’elec-
tors que espitja la plataforma liderada
per Cristina Martínez.
Candidats a l’alcaldia

El saló de
sessions de
l'Ajuntament
variarà la se-
va compo-
sició el 24
de maig.
Podem manté un
discurs basat en el
cansament envers
els governants
aprovar-los, ha aportat la segona i
la tercera premisses per bastir l’ar-
gumentaridelaplataforma:lamo-
dulacióimpositivaerafactible(ésa
dir, teníem la raó tècnica) i els par-
tits polítics només recorden Santa
Bàrbaraquantrona:baixenunami-
ca els impostos quan toquen elec-
cions.
Al final, continua el discurs, a la
societatcivilnoliquedamésremei
que entrar en política, encara que
no en tingui ganes, perquè només
des de dins et fan cas. I si cal anar
per aquí és perquè la separació en-
tre ciutadania i política és ja insal-
vable, degut a què la principal pre-
com una subespècie de la política
institucional.
LapossiblecandidaturadelaPla-
taformaperunsImpostosiunsSer-
veis Justos a les municipals del 24
demaig –faltaqueaconsegueixiels
500avalspreceptius–laconverteix,
per ara, en l’única novetat radical
sorgida de l’alternativa rupturista
amb les fórmules polítiques esta-
blertes el 1979,donatquela CUP es
presentarà per segona vegada.
La constatació no deixa de ser
sorprenent, si tenim en compte
que de les dotze formacions que
han anunciat la seva intenció de
presentar-se, quatre –una tercera
part– són noves i ho fan per prime-
ra vegada. Dues d’elles són de ca-
ràcter clàssic i amb polítics clàs-
sics –Entesa per Sitges, que lide-
ra l’exregidor Armand Paco– i Sit-
ges Benestar i Cultura –capitane-
jat per l’actual regidor de Nou Ho-
ritzó,Marx Martínez–.Una tercera,
MES, defensa amb vehemència el
canvi de paradigma en la dinàmi-
ca dels partits polítics, però la ma-
joria dels seus caps visibles proce-
deixen d’una vella militància soci-
alista, com és el cas de l’exalcalde
Jordi Serra a Sitges.
Ladinàmicapolíticalocalestro-
ba farcida d'altres singularitats i,
també,paradoxesqueconverteixen
enunaincògnitalacapacitatdepe-
netraciód'aquestdiscursregenera-
cionista.D'una banda,l'oferta àm-
plia de partits estrictament locals
–un terç dels que,de moment,han
anunciat candidatura– i que ocu-
pen tot l'arc ideològic: dreta, cen-
tre i esquerra. D'altra banda, hi ha
elfetquebonapartdelspartitsclàs-
sicspresentacandidatsquedifícil-
ment poden ser assimilats a la no-
ciódecasta.L'alcaldeMiquelForns
(CiU)esreivindicabibliotecariiésa
l'Ajuntament des del 2007; el soci-
alista RicardVicente, educador so-
cial, es va estrenar el 2011 i Auro-
ra Carbonell, d'ERC, encara no sap
quinaésl'escalfordelescatifesque
trepitgen els electes.
ocupaciódelspolíticsnoéslasoci-
etat sinó el poder públic i la como-
ditat privada que ofereix la cadira.
Eldiscursdelaplataformaés,en
essència, el de Podemos i entron-
caambeldesencísgeneralitzatque
senten els administrats pels seus
administradors i, per tant, resulta
atractiu perquè més enllà de pro-
postesconcretes,galvanitzal’estat
d’ànimd’unasocietatdesconcerta-
daifastiguejadapelstripijocsdela
políticatradicional–elseternscan-
vis de cromos– i els cada cop més
freqüents i escandalosos casos de
corrupció que fan aflorar tota una
colla de corruptes que ja és vista
Un terç dels partits
que han anunciat
candidatura són
estrictament locals