A les 20:30 h0res d’ahir, finalitzava la marxa antitaurina front a la plaça de bous de València.
Aquest monstre moribund ha tornat a matar hui, 17 de març, 8 bous a la plaça de tortures de València. Es deien Berlanguillo, Caprichoso, Pajarillo, Pejarillo, Campanito, Currillo, Embriagado i Mimoso . En total seran 13 corregudes de bous, 104 individus torturats i matats...
Ulldecona, 15 de març 2016:
Tast matinal de literatura rural entre oliveres mil·lenàries (9,30 - 12,30 h.)
Debat entre escriptors de literatura del món rural d’arreu del país.
Tast matinal de literatura rural entre oliveres mil·lenàries
Lectura de 68 fragments de textos de narrativa i poesia del món rural de diversos autors, com Josep Pla, Jesús Moncada, Joan Vinyoli, Vicent A. Estellés, Marta Rojals, Josep Vallverdú i l’ulldeconí Manel Ollé.
Lectura a l’espai natural del Pla de l’Arión, per part dels alumnes de l’escola Ramón y Cajal d'Ulldecona, rodejats de oliveres mil·lenàries, autèntiques escultures vivents de grans soques i formes recargolades, que han superat el pas del temps. Un increïble museu natural viu que hem de preservar.
“El Cant de l’Olivera”, experiència emocional del món rural
Vull sentir la teva veu, endolcida pel vent i la llum que t’acarona; vull escoltar melodies lligades a tu, i al fruit exquisit de dolç aroma; vull fer vius aquells cants que volen lliures deixant en el paisatge l’alegria la saviesa de la terra estimada. Així comença la visita guiada i cantada, entre oliveres mil·lenàries, amb el so melós de Pili Cugat.
Melodies acompanyades amb enriquidores explicacions del dia a dia dels pagesos, els costums arrelats al cultiu de l’olivera i la llarguíssima història d’aquest arbre majestuós a les Terres de l’Ebre. Tot un regal per als sentits que us convidem a viure amb un paisatge que emociona!
Un tastet de l’oli mil·lenari
Esmorzar de panoli i alguna cosa més per als xiquets i participants, amb una degustació de l’oli de les oliveres mil·lenàries, ofert per la Mancomunitat Taula del Sènia. Al costat de l’olivera on es diu que va dormir en ella el
Rei Jaume I.
17 h- 20 h. Fòrum de Literatura del Món Rural:
-Saló de plens de la Casa de la Vila d’Ulldecona
Presentació de les bases del Premi de Literatura del Món Rural Serret - Terra de Cruïlla, per part del seu promotor l’Octavi Serret.
Presentació de Col·leccionistes dels oblits. Una mirada plural al patrimoni , de Marta Farré, nou volum de la col·lecció Museu de la Via Rural, guanyador de la Beca Maria Font de Carulla de recerca etnològica.
Projecció de l’audiovisual “Absències”.
Presentació del Museu de la Vida Rural.
Trobada d’escriptors amb una taula rodona sobre la literatura del món rural. Moderada per Jordi Llavina, director de la Col·lecció Museu Vida Rural de l’Editorial Barcino. Amb la participació dels escriptors Pep Coll, Mercè Ibarz, Joan Todó i Jesús Mª Tibau.
Projecte Terra de Cruïlla
Terra de Cruïlla és un projecte que promou unir iniciatives i objectius envers la posada en valor de l’extens llegat cultural que, a traves dels seus escriptors, uneix una diversitat de territoris que comparteixen uns valors comuns, com la seva llengua, historia y cultura.El projecte neix a Vall-de-roures (comarca del Matarranya) punt de confluència entre l’Aragó, País Valencià i Catalunya, on es troba situada la llibreria Serret
A les 20:30 h0res d’ahir, finalitzava la marxa antitaurina front a la plaça de bous de València.
Aquest monstre moribund ha tornat a matar hui, 17 de març, 8 bous a la plaça de tortures de València. Es deien Berlanguillo, Caprichoso, Pajarillo, Pejarillo, Campanito, Currillo, Embriagado i Mimoso . En total seran 13 corregudes de bous, 104 individus torturats i matats...
Ulldecona, 15 de març 2016:
Tast matinal de literatura rural entre oliveres mil·lenàries (9,30 - 12,30 h.)
Debat entre escriptors de literatura del món rural d’arreu del país.
Tast matinal de literatura rural entre oliveres mil·lenàries
Lectura de 68 fragments de textos de narrativa i poesia del món rural de diversos autors, com Josep Pla, Jesús Moncada, Joan Vinyoli, Vicent A. Estellés, Marta Rojals, Josep Vallverdú i l’ulldeconí Manel Ollé.
Lectura a l’espai natural del Pla de l’Arión, per part dels alumnes de l’escola Ramón y Cajal d'Ulldecona, rodejats de oliveres mil·lenàries, autèntiques escultures vivents de grans soques i formes recargolades, que han superat el pas del temps. Un increïble museu natural viu que hem de preservar.
“El Cant de l’Olivera”, experiència emocional del món rural
Vull sentir la teva veu, endolcida pel vent i la llum que t’acarona; vull escoltar melodies lligades a tu, i al fruit exquisit de dolç aroma; vull fer vius aquells cants que volen lliures deixant en el paisatge l’alegria la saviesa de la terra estimada. Així comença la visita guiada i cantada, entre oliveres mil·lenàries, amb el so melós de Pili Cugat.
Melodies acompanyades amb enriquidores explicacions del dia a dia dels pagesos, els costums arrelats al cultiu de l’olivera i la llarguíssima història d’aquest arbre majestuós a les Terres de l’Ebre. Tot un regal per als sentits que us convidem a viure amb un paisatge que emociona!
Un tastet de l’oli mil·lenari
Esmorzar de panoli i alguna cosa més per als xiquets i participants, amb una degustació de l’oli de les oliveres mil·lenàries, ofert per la Mancomunitat Taula del Sènia. Al costat de l’olivera on es diu que va dormir en ella el
Rei Jaume I.
17 h- 20 h. Fòrum de Literatura del Món Rural:
-Saló de plens de la Casa de la Vila d’Ulldecona
Presentació de les bases del Premi de Literatura del Món Rural Serret - Terra de Cruïlla, per part del seu promotor l’Octavi Serret.
Presentació de Col·leccionistes dels oblits. Una mirada plural al patrimoni , de Marta Farré, nou volum de la col·lecció Museu de la Via Rural, guanyador de la Beca Maria Font de Carulla de recerca etnològica.
Projecció de l’audiovisual “Absències”.
Presentació del Museu de la Vida Rural.
Trobada d’escriptors amb una taula rodona sobre la literatura del món rural. Moderada per Jordi Llavina, director de la Col·lecció Museu Vida Rural de l’Editorial Barcino. Amb la participació dels escriptors Pep Coll, Mercè Ibarz, Joan Todó i Jesús Mª Tibau.
Projecte Terra de Cruïlla
Terra de Cruïlla és un projecte que promou unir iniciatives i objectius envers la posada en valor de l’extens llegat cultural que, a traves dels seus escriptors, uneix una diversitat de territoris que comparteixen uns valors comuns, com la seva llengua, historia y cultura.El projecte neix a Vall-de-roures (comarca del Matarranya) punt de confluència entre l’Aragó, País Valencià i Catalunya, on es troba situada la llibreria Serret
A showcase of some of my photojournalism reports in Barcelona I edited together thought the neighborhood activism axis.
Una muestra de algunos de mis reportajes de fotoperiodismo en Barcelona, editados conjuntamente a través de la lucha en los barrios.
Sánchez-Costa, Fernando: "L'Onze de Setembre, mirall del futur", a J. Casassas (director): La Segona República a Catalunya. El temps de les il·lusions (1931-1933). Ara Llibres, Barcelona, 2015, pp. 264-267.
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
El documento describe la historia y características del Puerto de Barcelona a lo largo de 2000 años. El Puerto ha sabido reinventarse como un espacio emblemático de la ciudad que ofrece ocio, cultura y servicios. Actualmente recibe 13 millones de visitantes anuales y cuenta con zonas peatonales, centros comerciales, clubes náuticos y obras de arte público.
A showcase of some of my photojournalism reports in Barcelona I edited together thought the neighborhood activism axis.
Una muestra de algunos de mis reportajes de fotoperiodismo en Barcelona, editados conjuntamente a través de la lucha en los barrios.
Sánchez-Costa, Fernando: "L'Onze de Setembre, mirall del futur", a J. Casassas (director): La Segona República a Catalunya. El temps de les il·lusions (1931-1933). Ara Llibres, Barcelona, 2015, pp. 264-267.
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
El documento describe la historia y características del Puerto de Barcelona a lo largo de 2000 años. El Puerto ha sabido reinventarse como un espacio emblemático de la ciudad que ofrece ocio, cultura y servicios. Actualmente recibe 13 millones de visitantes anuales y cuenta con zonas peatonales, centros comerciales, clubes náuticos y obras de arte público.
El documento describe varios lugares históricos en Grecia, incluyendo el puente Río-Antirio, la ciudad de Delfos y sus ruinas arqueológicas. El puente más largo de su tipo une las ciudades de Río y Antirio. Delfos albergaba el oráculo de Apolo y fue considerado el centro del mundo por los griegos. Las ruinas en Delfos incluyen el templo de Apolo, teatro, estadio y varias esculturas.
Camprodon es un municipio de la provincia de Girona, Cataluña, España, con una población de 2.261 habitantes. Algunos de sus puntos de interés son la Casa de la Vila del siglo XVI, el puente sobre el río Ter construido en los siglos XII-XVII, y la iglesia románica de Santa María del siglo XI. La economía actual se basa principalmente en el turismo, aunque históricamente también incluía la agricultura, ganadería y textiles.
El documento describe varios edificios y lugares de interés histórico y arquitectónico en el barrio de Sant Martí de Barcelona, incluyendo la iglesia e hospital de Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalescència, el Pabellón de Santa Victoria, la Parroquia Ortodoxa rumana de San Jorge, la Masía Can Miralletes, la Fábrica Alchemika, el conjunto fabril Costa Font, la Escuela de artes y oficios Juan Manuel de Zafra, varias casas modernistas, plazas y fuentes del b
Este documento presenta una lista de edificios y lugares arquitectónicos notables en Barcelona, incluyendo casas, iglesias, hospitales, escuelas, plazas y otros. Proporciona detalles como los nombres de los arquitectos, fechas de construcción y otros datos relevantes sobre la historia y características arquitectónicas de cada lugar.
Este documento presenta una lista y breves descripciones de varios edificios históricos localizados en el Ensanche de Barcelona, muchos de ellos catalogados como Bienes Culturales de Interés Local. La mayoría de los edificios datan de finales del siglo XIX y principios del siglo XX y fueron diseñados en estilos modernistas. Se destacan varias casas notables como la Casa Sayrach, Casa Montserrat y Casa Leandre Bou i Ferrer, así como universidades e iglesias de la zona.
Este documento presenta una lista y breves descripciones de varios edificios históricos localizados en el Ensanche de Barcelona, muchos de ellos catalogados como Bienes Culturales de Interés Local. La mayoría de los edificios datan de finales del siglo XIX y principios del siglo XX y fueron diseñados en estilos modernistas. Se destacan varias casas notables como la Casa Sayrach, Casa Montserrat y Casa Leandre Bou i Ferrer, así como universidades e iglesias reconocidas.
Este documento describe la historia y características de los barrios de Sant Martí de Provençals y La Verneda i La Pau en Barcelona. Originalmente eran áreas agrícolas que atrajeron muchos inmigrantes en el siglo XX debido a las oportunidades laborales en la agricultura y la industria textil. Desde entonces, los barrios se han desarrollado y ahora cuentan con numerosos parques, instalaciones deportivas y culturales, así como mercados y otras infraestructuras para sus residentes.
3. 10 metres de senyera I L'estelada, el meu balcó és el més bonic, és l'inferior (modèstia a part)
4. Sobre les 13 h. la Gran Via - Lepant, poca gent i poc trànsit
5. Aspecte del dia 11 setembre 2014 sobre les
13 ha l'Av. De la Gran Via - Lepant. Tot
tranquil a penes gent em va carrer
Com escenografia, Plaça de les Glòries ha
mostrat 947 urnes per simbolitzar la "voluntat"
de votar a la consulta, una urna per a cada un
dels de municipis de Catalunya. Després
d'aquesta actuació, es organitzat una gran
onada que ha començat a Glòries i ha arribat
fins a les dues puntes, situades a la plaça Pius
XII i la plaça Idelfons Cerdà, respectivament.
Els manifestos han tancat l'acte.
8. Un del meu clan, orgullós mostrant la seva
senyera des de les altures.
Centenars de milers de catalans formen una
senyera gegant pels carrers de l'avinguda
Diagonal i la Gran Via, en una tercera
Diada reivindicativa. Muriel Casals: "La veu
del poble està per sobre del que opini un
tribunal partidista de Madrid"
9. Mosaic amb la senyera formant la gran V que formen les dues Avingudes la Diagonal i la Gran Via, aproximadament 350
metres per ambdós costats en aquesta foto
10. A la plaça de les Glòries continuen entrant
multitud d'autobusos que transporten als
participants en la gran V. Sobre les 16 hores
ja comencen a notar-se els manifestants.
A pocs minuts d'aquest minut cim a les 17h i
14m., Les imatges aèries servides per les
diferents televisions que han cobert
l'esdeveniment ja mostraven una senyera
gairebé completa, una fotografia
impressionant i que aspira a donar la volta al
món
11. En aquesta foto ja són un quilòmetre per cada una de les dues avingudes, no oblidem que la manifestació arriba 11
quilòmetre
12. El vot en una urna d'una jove de 16 anys, símbol de la demanda catalana i punt cimera de la jornada La nena que el
dia de la suposada consulta el 9 de Novembre complirà 16 anys, just des d'aquesta edat es podrà votar si ens deixen.
14. Aquí tots són ja catalans, per suposat la gent que viu, treballa o estudia a Catalunya, no importa on hagi nascut.
Evidentment, si aquest ho desitja ser, sense imposar ni voler canviar les seves arrels.
15. Fins i tot aquest nen acompanyat de la seva mare
19. Les cafeteries i restaurants de l'entorn, van
tenir el millor dia de la caixa d'aquest any, o
sigui que van fer la seu «agost».
La gran mobilització d'aquest Onze de
Setembre i aporta dades, com que un 80%
dels catalans volen votar per decidir el seu
futur, perquè el lector comprengui el procés
sobiranista català.
20. Tot al màxim, no hi havia on menjar, cues d'espera però la gent ho suporto amb bon humor
21. ¿Algú dubte que no som una nació?, Per descomptat tots els assistents així ho creiem. El Cant dels Segadors, himne
català, ha tancat els parlaments.
22. El dia 9 de Novembre d'aquest any tant que si com no, desobediència si ens prohibeixen la consulta
24. Més de 200 periodistes enviats per diaris de tot el món s'acosten a Barcelona per explicar als seus lectors l Onze de
Setembre
25. Des de la capital dels Estats Units, 'The Washington Post' fa un ampli resum sobre l'origen del moviment nacionalista
català, sobre els seus arguments i els obstacles que fins avui ho han truncat,
26. Els catalans es manifesten pel seu dret a un referèndum ". Així encapçala el britànic 'The Guardian' el seu article
sobre el National Day of Catatonia. En ell, el diari fa un repàs a la voluntat imparable del poble català per votar
27. El francès 'Le Monde' treu a la portada de la seva edició digital: "Els independentistes catalans desafien Madrid", i
recorda que "a diferència del govern britànic, que va autoritzar el referèndum escocès en una setmana, el de Madrid
es nega a acceptar qualsevol referèndum d'autodeterminació ".
28. L'italià Corriere della Sera recorda que la d'enguany és una celebració marcada pel tricentenari de la "caiguda de
Barcelona en mans de les tropes borbòniques" i deixa en l'aire una declaració del president d'Espanya que al seu dia va
dir: "és hora d'escoltar els catalans ".
29. 'Russia Today' titula "V per votar: els catalans es concentren en el seu dia nacional a favor del referèndum per la
independència". El rotatiu posa èmfasi en el cara a cara que han mantingut els governs de Rajoy i el president Mas des
del 2012
30. Gran Vía - Marina al costat de la Plaça de la
Monumental
`The New York Times ‘ destaca l'auge
independentista que ha patit Catalunya en
l'última dècada i, en major mesura, des de la
crisi econòmica mundial. "El suport a la causa
s'ha triplicat, amb un 45,2% registrat el
2013, enfront del 13,9% del 2006". En una
peça més recent, el 'The New York Times' es
fa ressò de la participació de la «V« a
Barcelona, 1,8 milions de persones,
31. El diari econòmic 'The Wall Street Journal' titula: "Els activistes catalans per la independència repten al Govern per
votar". En les seves línies es fa referència al procés nacionalista escocès amb el qual, diu, els catalans se senten
"animats". "El Govern espanyol s'acosta a una crisi constitucional"
32. Milers de catalans surten als carrers per reclamar la seva independència 'titula' El Clarín 'd'Argentina, subratllant que
"ara és l'hora". El diari acaba amb una pregunta oberta que Artur Mas va llançar en una entrevista: "Si una nació com
Escòcia pot votar, ¿per què no Catalunya?".
36. Ja estem sobre les 16,30 hores i la gent ja va formant per situar-se en el seu espai assignat, per realitzar la gran
senyera humana.
37. Mentre els «castellers» comencen a animar l'ambient, 54 colles en tot el recorregut dels 11 km.
38. Un dels nostres símbols d'identitat dels «castells» que formem les persones, representa la unió per arribar alts
39.
40. A la V s'han intercalat castellers i enormes lones horitzontals que des de l'aire deixen veure les cares de líders
mundials als quals es demana donar suport a la consulta.
41. Diagonal més enllà de la plaça Francesc Macià fins aproximadament al carrer Numància un primer pla de la Merkel
42. Ja comença a notar-se la gran «senyera transversal» ni més ni menys de 11 km «
43. "Tres-cents anys després del 1714, hem deixat de celebrar derrotes militars per ser un país que construeix una
victòria pacífica", ha proclamat Casals, que ha advertit a la classe política que "la veu del poble està per sobre del
que opini un tribunal partidista de Madrid "
44. Un 1,8000,000 persones segons estimació de la Guàrdia Urbana, mai s'ha conegut una manifestació d'aquestes
proporcions, el mes significatiu i bonic és que no va haver ni un insult a Espanya.
45. «Si ara és l'hora» de poder fer la consulta però ningú aquesta segur que es pugui fer? La democràcia al nostre país és
diferent, segurament s'imposaran per qüestions polítiques no legals d'un Tribunal Suprem de jutges imposats pels
governants dominants espanyolistes
46. La Plaça de les Glòries, on conflueixen la Gran Via i la Diagonal, en aquest escenari, s'han reunit més de mil cantaires
de la mateixa edat. El cantautor Lluís Llach els ha acompanyat al piano i han interpretat el Cant de la Senyera i una
peça composta per a l'ocasió que adapta un poema de Miquel Martí i Pol.
47. Ja ens situem en l'hora de la celebració les 17 h. 14 m. sigui el 1714 any que vam perdre el nostre govern i drets
com a nació, i que ara confiem i desitgem recuperar
48. En primer pla la plaça de toros de la Monumental, actualment inhàbil per a les curses de braus que estan prohibides a
Catalunya
51. Al passeig de Gràcia encreuament amb l'Av. De la Diagonal
52. Aspecte de la Diagonal, més enllà del carrer Muntaner
53. Diagonal entre Aribau i Passeig de Gràcia i al fons la torre Agbar on finalitza la manifestació de la part de la V
54. L'ofrena de flors dels representants del FC Barcelona al Monument de Rafel de Casanovas
FIN - FI
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com