Este documento analiza el concepto de exceso en la legítima defensa y justificación. Discuten si el exceso puede ser intensivo o extensivo, y si puede darse de forma inicial o solo posteriormente. También examinan si la naturaleza del acto excesivo es culposa o dolosa, y las posibles consecuencias penales de exceder los límites de la legítima defensa. Hay diferentes posturas entre los autores citados sobre estas cuestiones.
El documento describe las armas tradicionales del Aikido como la katana, bokken y jo, y cómo estas armas reflejan la filosofía del camino del guerrero samurái de paz interior y espiritualidad. También explica que aunque los samuráis parecían rudos, en realidad seguían un estricto código de honor y cultura. Hoy en día, las escuelas de Aikido mantienen vivos estos ideales a través de rituales y entrenamiento con dichas armas.
Este documento define el concepto de víctima como cualquier persona que sufre un daño causado por un delito, ya sea físico, psicológico o económico. Explica que la victimización primaria es causada directamente por la comisión del delito, mientras que la victimización secundaria es causada por las instituciones del sistema de justicia a través de la desatención o maltrato a la víctima. Finalmente, señala que el sistema de justicia a menudo se centra demasiado en la represión en lugar de apo
Este documento presenta una revisión de diferentes teorías sobre tipos de víctimas. Describe las clasificaciones de víctimas propuestas por Benjamín Mendelsohn, Hans Von Hentig, Elías Neuman y Abdel Ezzat Fattah. Mendelsohn propone 5 categorías de víctimas basadas en su nivel de culpabilidad. Von Hentig se enfoca en grupos vulnerables como jóvenes, mujeres, ancianos y enfermos mentales. Neuman distingue entre víctimas individuales inocentes, con culpa o con intención
Este documento resume los conceptos clave de la victimología, incluyendo su definición, antecedentes, clasificación de víctimas, legitima defensa, y los derechos y asistencia de las víctimas. Explica que la victimología estudia a las víctimas del delito, su personalidad y rol en el crimen. También describe las diferentes formas en que las víctimas pueden ser clasificadas dependiendo de su grado de culpabilidad o inocencia.
Este documento proporciona información sobre un curso de Victimología dictado por el Lic. José Enrique Mendoza Torres. El curso dura 45 horas repartidas en 4 semanas desde el 17 de marzo hasta el 21 de abril de 2012. Incluye visitas a centros de atención a víctimas y trabajos de investigación. La calificación se basa en asistencia, participación, trabajos y un examen final.
El documento presenta las tipologías de víctimas propuestas por Benjamin Mendelsohn y Hans Von Hentig. Mendelsohn clasifica a las víctimas en cinco grupos según su grado de culpabilidad, desde completamente inocente hasta más culpable que el agresor. Hentig propone varias clasificaciones basadas en factores como la edad, género, estado emocional y propensión a ser víctima. Ambos autores buscan estudiar el rol de la víctima más allá de un enfoque puramente legal.
Este documento analiza el concepto de exceso en la legítima defensa y justificación. Discuten si el exceso puede ser intensivo o extensivo, y si puede darse de forma inicial o solo posteriormente. También examinan si la naturaleza del acto excesivo es culposa o dolosa, y las posibles consecuencias penales de exceder los límites de la legítima defensa. Hay diferentes posturas entre los autores citados sobre estas cuestiones.
El documento describe las armas tradicionales del Aikido como la katana, bokken y jo, y cómo estas armas reflejan la filosofía del camino del guerrero samurái de paz interior y espiritualidad. También explica que aunque los samuráis parecían rudos, en realidad seguían un estricto código de honor y cultura. Hoy en día, las escuelas de Aikido mantienen vivos estos ideales a través de rituales y entrenamiento con dichas armas.
Este documento define el concepto de víctima como cualquier persona que sufre un daño causado por un delito, ya sea físico, psicológico o económico. Explica que la victimización primaria es causada directamente por la comisión del delito, mientras que la victimización secundaria es causada por las instituciones del sistema de justicia a través de la desatención o maltrato a la víctima. Finalmente, señala que el sistema de justicia a menudo se centra demasiado en la represión en lugar de apo
Este documento presenta una revisión de diferentes teorías sobre tipos de víctimas. Describe las clasificaciones de víctimas propuestas por Benjamín Mendelsohn, Hans Von Hentig, Elías Neuman y Abdel Ezzat Fattah. Mendelsohn propone 5 categorías de víctimas basadas en su nivel de culpabilidad. Von Hentig se enfoca en grupos vulnerables como jóvenes, mujeres, ancianos y enfermos mentales. Neuman distingue entre víctimas individuales inocentes, con culpa o con intención
Este documento resume los conceptos clave de la victimología, incluyendo su definición, antecedentes, clasificación de víctimas, legitima defensa, y los derechos y asistencia de las víctimas. Explica que la victimología estudia a las víctimas del delito, su personalidad y rol en el crimen. También describe las diferentes formas en que las víctimas pueden ser clasificadas dependiendo de su grado de culpabilidad o inocencia.
Este documento proporciona información sobre un curso de Victimología dictado por el Lic. José Enrique Mendoza Torres. El curso dura 45 horas repartidas en 4 semanas desde el 17 de marzo hasta el 21 de abril de 2012. Incluye visitas a centros de atención a víctimas y trabajos de investigación. La calificación se basa en asistencia, participación, trabajos y un examen final.
El documento presenta las tipologías de víctimas propuestas por Benjamin Mendelsohn y Hans Von Hentig. Mendelsohn clasifica a las víctimas en cinco grupos según su grado de culpabilidad, desde completamente inocente hasta más culpable que el agresor. Hentig propone varias clasificaciones basadas en factores como la edad, género, estado emocional y propensión a ser víctima. Ambos autores buscan estudiar el rol de la víctima más allá de un enfoque puramente legal.
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Este documento resume la situación actual del terrorismo yihadista en Europa y España. Explica que desde 2012 ha habido una movilización yihadista sin precedentes en respuesta a los fracasos de los procesos de cambio político en el mundo árabe. Analiza el perfil sociodemográfico de los yihadistas en España, señalando que la mayoría son hombres jóvenes de entre 20 y 39 años. Finalmente, destaca la importancia de los agentes de radicalización y las relaciones sociales previas en los procesos de radicalización violenta en España.
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Presentació dels primers resultats de la recerca sobre "Cercles". A càrrec de Thuy Nguyen Vo (Universitat de Barcelona), Isabel Berdeal Blasco (DG Serveis Penitenciaris), Patricia Bosch García (Fundació Salut i Comunitat) i Manel Capdevila (CEJFE)
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
Aplicació pilot del Pla d'Intervenció Motivacional (PIM)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Aquesta recerca se centra en l’àmbit de la justícia juvenil, i s'hi analitzen els perfils dels infractors i el de les víctimes de delictes d’odi i discriminació. S’estudien els fets denunciats entre l’any 2014 i 2017 en els quals estaven implicats menors d’edat. S'hi fa un retrat tant de les característiques de l’infractor com les de la víctima.
Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes".
S'hi presenta un recull exhaustiu d’agrupacions que tenen l’ús de la violència com un dels trets propis que els identifica. L’estudi recull moltes dades externes i internes de cada grup violent, des de la ideologia que les impregna fins a les formes de vestir, les simbologies, els llenguatges, la música, etc. Recerca presentada en el marc de la sessió d'investigació titulada "Delictes d'odi i discriminació: agressors i víctimes". S'hi presenta un recull exhaustiu d'agrupacions que es caracteritzen per usar la violència i es donen dades externes i internes per reconèixer-les i entendre'n el funcionament.
Sessió d'investigació "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18). Presentació de la recerca a càrrec dels autors i membres de l'Equip d'Avaluació de la Violència (Quim López, Miguel Marrugfo, Laura Salvanyà, Carmen Macarrón, Neus Cortès) i de Manel Capdevila, del CEJFE.
Este documento resume la situación actual del terrorismo yihadista en Europa y España. Explica que desde 2012 ha habido una movilización yihadista sin precedentes en respuesta a los fracasos de los procesos de cambio político en el mundo árabe. Analiza el perfil sociodemográfico de los yihadistas en España, señalando que la mayoría son hombres jóvenes de entre 20 y 39 años. Finalmente, destaca la importancia de los agentes de radicalización y las relaciones sociales previas en los procesos de radicalización violenta en España.
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Presentació dels primers resultats de la recerca sobre "Cercles". A càrrec de Thuy Nguyen Vo (Universitat de Barcelona), Isabel Berdeal Blasco (DG Serveis Penitenciaris), Patricia Bosch García (Fundació Salut i Comunitat) i Manel Capdevila (CEJFE)
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció".
Recerca: Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. 21 de novembre de 2017.
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
Aplicació pilot del Pla d'Intervenció Motivacional (PIM)
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Sessió d'investigació "Agressors de parella: intervenció i prevenció de la reincidència".
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i línies futures de recerca.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
26 de setembre de 2017
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. DEFINICIÓ
DE DESVICTIMITZACIÓ
Procés de reparació, entesa no únicament com a
indemnització de perjudicis, sinó com un
reconeixement social, assistència i reintegració
social.
Tracta de conjurar riscos com l’estigmatització de
la víctima, la instal·lació crònica en la
victimització, així com la construcció d’una
“societat de víctimes”.
3. SERVEIS
DE LA FUNDACIÓ VICKI BERNADET
Servei d’Informació i Orientació.
Servei d’Acollida.
Servei d’Atenció Psicològica individual/familiar.
Servei d’Atenció Psicològica Grupal.
Servei d’Orientació Psicològica
Servei d’Atenció Jurídica.
Servei d’Assessorament i Supervisió a professionals.
Grups d’Ajuda Mútua i Espai de “Dansa-teràpia” .
4. ESTADÍSTIQUES DE L’ANY 2010 (1)
73% Qui fa el primer contacte segons adults/menors
54%
28%
11%
8%
6% 5%
4% 4%
2% 2% 2% 1%
0% 0% 0%
Afectat/da Mare Pare Parella Familiars Conegut/da Professional ns/nc
5. ESTADÍSTIQUES DE L’ANY 2010 (2)
Tipus de serveis que deriven
33%
24%
19%
12%
4% 3% 5%
Se DG S Se En
rv . AIA erv . rv . Edu c Inform t ita
soc Sa Jur ac ac ts
ial s ni t ídi ió ió
ari cs /
s po
li ci
als
6. ESTADÍSTIQUES DE L’ANY 2010 (3)
Relació entre afectat/da i abusador/a
28%
26%
15% 17%
12%
1% 1%
Pa Fi g Ge Fa Co De f ig
re ur a rm mí ne sc ura
pa à lia gu on ma
ter ex t eg ter
na ten ut na
sa
7. ESTADÍSTIQUES DE L’ANY 2010 (4)
Tipus d'Abús
57%
22%
17%
4%
Sense
Tocaments Masturbació Penetració
contacte
Serie1 4% 57% 17% 22%
8. TREBALL EN XARXA
Importància de la coordinació, per evitar la
duplicació d’accions
Cada professional es responsabilitza d’una part
de la intervenció, evitant la parcialització i
caminant cap a treballar per a una globalitat.
La víctima no és nostra, treballem per a ella.
9. EFECTE EMMASCARADOR DE
L’ABÚS SEXUAL INFANTIL
Parlar d’abús sexual infantil a vegades
ens fa oblidar altres situacions que té la
persona que l’ha patit.
S’ha de respectar el “tempo” de cada
usuari a l’hora de començar la intervenció.
10. La memòria és més que la
presó d’un passat infeliç
ANDREAS HUYSSEN
“LA CULTURA DE LA MEMÒRIA” 1999
www.fbernadet.org