Nom i cognoms:__________________________________Data:___________________
L'orangutan és l’únic pòngid asiàtic, ja que tan sols habita a les jungles plujoses de les illes
de Borneo i Sumatra, a Indonèsia.
És una espècie de vida totalment arborícola, que es desplaça amb agilitat entre les
branques del arbres mitjançant la braquiació i que rarament baixa a terra. D’alimentació
quasi estrictament vegetariana, s’alimenta de tota mena de borrons, fruits, fulles i escorça,
encara que ocasionalment pot consumir insectes, ous i petits vertebrats. És una espècie
d’activitat diürna que per descansar i dormir construeix nius amb branques i fulles en les
forcadures d’arbres de considerable alçada.
A diferència de goril·les i ximpanzés no viu en grups familiars, sinó que és un animal de
comportament solitari que només es relaciona amb els seus congèneres durant l’època de
reproducció.
Els mascles, gairebé el doble de grans que les femelles, desenvolupen una gran bossa
faríngia que els serveix de caixa de ressonància quan udolen per marcar el seu territori i, a
més, tenen a les galtes uns plecs de teixit fibrilar que deformen la seva cara, el que els
confereix un aspecte peculiar. Cada un d’ells defensa un territori d’unes desenes de
quilòmetres quadrats en els quals hi poden viure diferents femelles, però del qual és
expulsat qualsevol altre mascle. Les cries són alletades i viuen amb la mare almenys fins
als tres anys d’edat, període en el qual són transportades a l’esquena, encara que no
s’independitzen del tot fins arribar a l’adolescència, entre els set i els deu anys.
Igual que els seus parents, el goril·la i el ximpanzé, es troba avui en greu perill d’extinció a
causa de la destrucció de la selva, l’excés de la caça directa i la captura de les cries per
mantenir-les com a animals de companyia.
Fins fa poc temps es creia que existia una sola espècie d’orangutan, Pongo pygmaeus, amb
dues subespècies diferents: P.p.pygmaeus, l’orangutan de Borneo, a la qual pertanyen els
exemplars que es poden veure al Zoo de Barcelona, i P.p.abelli, l’orangutan de Sumatra.
Tanmateix, però, els darrers estudis genètics semblen demostrar que aquestes dues
poblacions insulars corresponen en realitat a dues espècies diferents, la qual cosa té una
important transcendència pel que fa a la seva conservació a la natura i també en el maneig
i el manteniment de l'espècie en captivitat.
El Zoo de Barcelona participa en la EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de
l’orangutan amb un notable èxit reproductor, ja que en els darrers tretze anys han nascut
ja quatre exemplars a les seves instal·lacions.
Nom i cognoms:__________________________________Data:___________________
DESCRIPCIÓ
El guacamai de front vermell té el plomatge del cos de color verd, amb l'extrem de les ales
blaves, i la cua, més llarga que la resta del cos, també verda. Presenta nu el voltant de l'ull,
el front i les espatlles són vermelles, així com una taca rodona situada darrera de l'ull i el
seu bec és negre.
S'alimenta de llavors, nous, fruites, baies i diferents tipus de matèries vegetals. Fa el seus
nius en forats dels arbres i, més ocasionalment, en plataformes excavades a les vores
escarpades dels rius.
Viu només als boscos secs d'una limitada zona de Bolívia central, a les províncies de Santa
Cruz, Cochabamba i Chuquisaca, entre els 1.000 i els 2.500 m d'alçada.
Es mou en parelles o en petits grups familiars, a vegades formats per més d'una dezena
d'individus.
Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la
destrucció del seu l'hàbitat i a l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de
companyia. En aquest cas, la situació es veu agreujada per la restringida àrea de
distribució de l'espècie i per la limitada població original.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat
(EEP) d'aquesta espècie.