Submit Search
Upload
Decret 37
•
Download as DOCX, PDF
•
1 like
•
572 views
Rocio Perez
Follow
Decreto 37 de primer ciclo de educaciĂłn infantil
Read less
Read more
Report
Share
Report
Share
1 of 32
Download now
Recommended
CurrĂculum
CurrĂculum
Viviana Vicente
Â
Dogv 1er ciclo_de_educaciĂłn_infantil
Dogv 1er ciclo_de_educaciĂłn_infantil
guest0202de5
Â
Decret PrimĂ Ria
Decret PrimĂ Ria
Nerea Casas
Â
Siglas y definiciones de conceptos clave
Definiciones educaciĂłn y proyecto educativo de centro.
Definiciones educaciĂłn y proyecto educativo de centro.
Santiago Campos zurano
Â
TEXT SENCER. LITERAL Decret 119/2015.
Decret maquetat 119
Decret maquetat 119
mbadia6
Â
Normes de convivència recollides a les NOFC de l'Escola Folch i Torres.
NOFC: Normes de Convivència
NOFC: Normes de Convivència
escolafolchitorres
Â
Document aprovat al Consell Escolar de data 29 de juny de 2021 amb els tres temes de treball inicial del Projecte de Convivència de l'escola.
Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)
escolafolchitorres
Â
ProgramaciĂł
ProgramaciĂł LOMCE
ProgramaciĂł LOMCE
susananavarrotarin
Â
Recommended
CurrĂculum
CurrĂculum
Viviana Vicente
Â
Dogv 1er ciclo_de_educaciĂłn_infantil
Dogv 1er ciclo_de_educaciĂłn_infantil
guest0202de5
Â
Decret PrimĂ Ria
Decret PrimĂ Ria
Nerea Casas
Â
Siglas y definiciones de conceptos clave
Definiciones educaciĂłn y proyecto educativo de centro.
Definiciones educaciĂłn y proyecto educativo de centro.
Santiago Campos zurano
Â
TEXT SENCER. LITERAL Decret 119/2015.
Decret maquetat 119
Decret maquetat 119
mbadia6
Â
Normes de convivència recollides a les NOFC de l'Escola Folch i Torres.
NOFC: Normes de Convivència
NOFC: Normes de Convivència
escolafolchitorres
Â
Document aprovat al Consell Escolar de data 29 de juny de 2021 amb els tres temes de treball inicial del Projecte de Convivència de l'escola.
Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)
escolafolchitorres
Â
ProgramaciĂł
ProgramaciĂł LOMCE
ProgramaciĂł LOMCE
susananavarrotarin
Â
Aquest document forma part del PEC de l'escola Folch i Torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
escolafolchitorres
Â
programacioĂł educaciĂł fĂsica
E.f. programaciĂł
E.f. programaciĂł
Jero Llorca
Â
CURRĂŤCULUM INFANTIL
Curri etapa infantil
Curri etapa infantil
Manel Collado
Â
Manifest escola inclusiva
Manifest escola inclusiva
emmsantboi
Â
ProgramaciĂł general del curs.
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
pepesolid
Â
PAT Explorador Andrés
PAT Explorador Andrés
exploradorandres
Â
Carta de compromĂs
Carta de compromĂs
Carta de compromĂs
escolafolchitorres
Â
Document del Departament d'Ensenyament que recull les orientacions generals sobre servei comunitari.
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
Rocio Avila
Â
Elaboració i implementació del Projecte de convivència de centre.
DOGC Projecte de convivència centres educatius
DOGC Projecte de convivència centres educatius
Rocio Avila
Â
Programacio Infantil
Programacio Infantil
cgalobar
Â
PLAN DE ACCIÓN TUTORIAL EXPLORADOR ANDRÉS
PAT
PAT
exploradorandres
Â
Decret baxtillerat
Decret baxtillerat
Carlos Galvez
Â
Good morning how_are_you
Good morning how_are_you
seewolf64
Â
prof.ca
prof.ca
mjvercher
Â
Pourquoi espace-numerique
Pourquoi espace-numerique
Moiraud Jean-Paul
Â
Principais Tecnologias WEB
Principais Tecnologias WEB
Softdesign AgĂŞncia Web
Â
Algo te molesta
Algo te molesta
Algo te molesta
Claudia CanĂłnico
Â
Sistemes operatius
Sistemes operatius
Nereyta
Â
LOURDES Presentacion farmaceutica
LOURDES Presentacion farmaceutica
INSTITUTO
Â
MHE booklet
Myheath essential final final
Myheath essential final final
MHE2u
Â
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
MarĂa
Â
Nuevo curriculum para la etapa de infantil
Curriculum programacio 2cicle_infantil
Curriculum programacio 2cicle_infantil
daimri2
Â
More Related Content
What's hot
Aquest document forma part del PEC de l'escola Folch i Torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
escolafolchitorres
Â
programacioĂł educaciĂł fĂsica
E.f. programaciĂł
E.f. programaciĂł
Jero Llorca
Â
CURRĂŤCULUM INFANTIL
Curri etapa infantil
Curri etapa infantil
Manel Collado
Â
Manifest escola inclusiva
Manifest escola inclusiva
emmsantboi
Â
ProgramaciĂł general del curs.
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
pepesolid
Â
PAT Explorador Andrés
PAT Explorador Andrés
exploradorandres
Â
Carta de compromĂs
Carta de compromĂs
Carta de compromĂs
escolafolchitorres
Â
Document del Departament d'Ensenyament que recull les orientacions generals sobre servei comunitari.
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
Rocio Avila
Â
Elaboració i implementació del Projecte de convivència de centre.
DOGC Projecte de convivència centres educatius
DOGC Projecte de convivència centres educatius
Rocio Avila
Â
Programacio Infantil
Programacio Infantil
cgalobar
Â
PLAN DE ACCIÓN TUTORIAL EXPLORADOR ANDRÉS
PAT
PAT
exploradorandres
Â
Decret baxtillerat
Decret baxtillerat
Carlos Galvez
Â
What's hot
(12)
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Â
E.f. programaciĂł
E.f. programaciĂł
Â
Curri etapa infantil
Curri etapa infantil
Â
Manifest escola inclusiva
Manifest escola inclusiva
Â
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
ProgramaciĂł tercer 2015_2016
Â
PAT Explorador Andrés
PAT Explorador Andrés
Â
Carta de compromĂs
Carta de compromĂs
Â
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
Â
DOGC Projecte de convivència centres educatius
DOGC Projecte de convivència centres educatius
Â
Programacio Infantil
Programacio Infantil
Â
PAT
PAT
Â
Decret baxtillerat
Decret baxtillerat
Â
Viewers also liked
Good morning how_are_you
Good morning how_are_you
seewolf64
Â
prof.ca
prof.ca
mjvercher
Â
Pourquoi espace-numerique
Pourquoi espace-numerique
Moiraud Jean-Paul
Â
Principais Tecnologias WEB
Principais Tecnologias WEB
Softdesign AgĂŞncia Web
Â
Algo te molesta
Algo te molesta
Algo te molesta
Claudia CanĂłnico
Â
Sistemes operatius
Sistemes operatius
Nereyta
Â
LOURDES Presentacion farmaceutica
LOURDES Presentacion farmaceutica
INSTITUTO
Â
MHE booklet
Myheath essential final final
Myheath essential final final
MHE2u
Â
Viewers also liked
(8)
Good morning how_are_you
Good morning how_are_you
Â
prof.ca
prof.ca
Â
Pourquoi espace-numerique
Pourquoi espace-numerique
Â
Principais Tecnologias WEB
Principais Tecnologias WEB
Â
Algo te molesta
Algo te molesta
Â
Sistemes operatius
Sistemes operatius
Â
LOURDES Presentacion farmaceutica
LOURDES Presentacion farmaceutica
Â
Myheath essential final final
Myheath essential final final
Â
Similar to Decret 37
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
MarĂa
Â
Nuevo curriculum para la etapa de infantil
Curriculum programacio 2cicle_infantil
Curriculum programacio 2cicle_infantil
daimri2
Â
Programació aula Sisé
Programació aula sisé
Programació aula sisé
susananavarrotarin
Â
ProgramaciĂł
Pd ef 2015 2016
Pd ef 2015 2016
susananavarrotarin
Â
CurrĂculum d'educaciĂł SecundĂ ria Obligatòria. Competències bĂ siques
Competencies basiques curriculum_eso
Competencies basiques curriculum_eso
ecien21
Â
Disseny d'un projecte d'intervenciĂł socioeducativa
PrĂ ctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
PrĂ ctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
RaulGomez822561
Â
Disseny projecte
PrĂ ctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
PrĂ ctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
RaulGomez822561
Â
Instrucciones inicio curso CV
Instrucciones inicio curso 1er ciclo EI 2023-24.pptx
Instrucciones inicio curso 1er ciclo EI 2023-24.pptx
Maica Romany
Â
Pd ef
Pd ef
susananavarrotarin
Â
Programacion anual E.F.
Pd ef
Pd ef
susananavarrotarin
Â
curriculum segon cicle d'infantil
Curriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantil
rosa odena capons
Â
A fi de promoure una educaciĂł inclusiva entesa com una estratègia per garantir el dret a l’educaciĂł per a tothom, s’ha encarregat a l’Institut Municipal d’EducaciĂł de Barcelona (IMEB) l’elaboraciĂł d’un informe en què es recullin lĂnies de treball de les polĂtiques educatives inclusives a la ciutat de Barcelona adreçades a infants i joves amb necessitats educatives especials.
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Ajuntament de Barcelona
Â
Activitat 1. marc legal
Activitat 1. marc legal
ilebet
Â
tdah
Tdah
Tdah
M T
Â
CurrĂculum EP
Curriculum ep
Curriculum ep
nmurillo
Â
DECRET CURRICULUM PRIMĂ€RIA
1928585-DECRET 175-2022.pdf
1928585-DECRET 175-2022.pdf
antonieta235
Â
Unitat didactica VersiĂł llarga
Unitat didactica VersiĂł llarga
Laia Font Fernandez
Â
El nou curriculum d'educaciĂł infantil de primer cicle, una oportunitat per reflexionar i concretar
El nou curriculum d'educaciĂł infantil de primer cicle
El nou curriculum d'educaciĂł infantil de primer cicle
Lourdes Violeta
Â
PresentaciĂł del powerpoint mostrat a la reuniĂł de pares del passat dia 29 de maig de 2012.
Petit SinguerlĂn
Petit SinguerlĂn
JesusFernandezParera
Â
Educacio_inclusiva_2
Educacio_inclusiva_2
Mari Nuñez
Â
Similar to Decret 37
(20)
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
DOGV 1er Ciclo De EducaciĂłN Infantil
Â
Curriculum programacio 2cicle_infantil
Curriculum programacio 2cicle_infantil
Â
Programació aula sisé
Programació aula sisé
Â
Pd ef 2015 2016
Pd ef 2015 2016
Â
Competencies basiques curriculum_eso
Competencies basiques curriculum_eso
Â
PrĂ ctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
PrĂ ctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Â
PrĂ ctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
PrĂ ctica - Disseny d'un projecte socio-educatiu.pdf
Â
Instrucciones inicio curso 1er ciclo EI 2023-24.pptx
Instrucciones inicio curso 1er ciclo EI 2023-24.pptx
Â
Pd ef
Pd ef
Â
Pd ef
Pd ef
Â
Curriculum segon cicle_infantil
Curriculum segon cicle_infantil
Â
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Â
Activitat 1. marc legal
Activitat 1. marc legal
Â
Tdah
Tdah
Â
Curriculum ep
Curriculum ep
Â
1928585-DECRET 175-2022.pdf
1928585-DECRET 175-2022.pdf
Â
Unitat didactica VersiĂł llarga
Unitat didactica VersiĂł llarga
Â
El nou curriculum d'educaciĂł infantil de primer cicle
El nou curriculum d'educaciĂł infantil de primer cicle
Â
Petit SinguerlĂn
Petit SinguerlĂn
Â
Educacio_inclusiva_2
Educacio_inclusiva_2
Â
Decret 37
1.
Conselleria d’Educació Conselleria
de EducaciĂł<br />DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts educatius del primer cicle de l’EducaciĂł Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]<br />DECRETO 37/2008, de 28 de marzo, del Consell, por el que se establecen los contenidos educativos del primer ciclo de la EducaciĂłn Infantil en la Comunitat Valenciana.[2008/3829]<br />La Llei OrgĂ nica 2/2006, de 3 de maig, d’EducaciĂł, en l’article 14, punt 7, establix que les administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle de l’EducaciĂł Infantil d’acord amb el capĂtol I de la mencionada llei. El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, establix les ensenyances mĂnimes del segon cicle de l’EducaciĂł Infantil, i segons l’article 5, punt 1, Ă©s procedent desenrotllar<br />els continguts educatius del primer cicle de l’EducaciĂł Infantil que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana una educaciĂł de qĂĽalitat.<br />Les necessitats de la infĂ ncia i de les famĂlies sĂłn complexes, perquè es refereixen a diversos sectors: educaciĂł, salut, ocupaciĂł i treball.<br />La diversitat d’estructures familiars origina noves necessitats en relaciĂł amb l’atenciĂł de la infĂ ncia. La Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat, de la InfĂ ncia, integra els sectors considerats bĂ sics per<br />a cobrir les seues necessitats, entre estos, el desenrotllament de l’à mbit educatiu que hui contempla la Llei OrgĂ nica 2/2006, de 3 de maig, d’EducaciĂł.<br />És procedent, en conseqüència, determinar els continguts educatius per al primer cicle, de manera que garantisca al conjunt de xiquetes i xiquets de la Comunitat Valenciana un primer cicle de l’EducaciĂł<br />Infantil de qualitat; tenint en compte que en estos primers anys de la infĂ ncia s’efectuen els aprenentatges bĂ sics i es desenrotllen les estructures inicials del coneixement que permetran i facilitaran les adquisicions d’aprenentatges posteriors. Si en algun moment del desenrotllament humĂ es pot incidir decisivament i compensatòriament, Ă©s precisament en estes fases inicials en què s’haurĂ de contemplar un nou concepte de cultura escolar adaptada al conjunt de canvis socials entre els quals adquireix especial rellevĂ ncia el carĂ cter pluricultural produĂŻt pels moviments migratoris.<br />Una EducaciĂł Infantil adequada afavoreix el desenrotllament social i emocional en oferir a la xiqueta i al xiquet l’oportunitat de trobar-se amb altres en un entorn estimulant; aspecte que ajuda a determinats<br />grups amb risc d’exclusiĂł social, per als quals l’EducaciĂł Infantil actua com a compensadora davant de dificultats en l’à mbit familiar i com a preventiva davant de la rĂ pida identificaciĂł de xiquetes i xiquets<br />en situaciĂł de risc.<br />El professional de l’EducaciĂł Infantil de primer cicle ha de conèixer Ă mpliament les tasques que li sĂłn pròpies, ha de ser sensible als canvis i a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets, i<br />ha de dinamitzar cada un dels sectors que configuren la comunitat escolar, principalment les famĂlies, entre les quals ha d’establir-se una interrelaciĂł informativa i, al mateix temps, formativa i educativa.<br />L’EducaciĂł Infantil de primer cicle ha de ser individualitzada i personalitzada dins d’un clima de seguretat, confiança i afecte, que possibilite a la xiqueta i al xiquet un desenrotllament emocional equilibrat i que, al mateix temps, garantisca la resposta a les seues necessitats fisiològiques, intel·lectuals i de socialitzaciĂł. L’adquisiciĂł de l’autonomia personal a travĂ©s d’un progressiu domini del cos, el desenrotllament sensorial i la seua capacitat de comunicaciĂł i socialitzaciĂł sĂłn les metes que han d’orientar esta etapa educativa. Al seu torn, el primer cicle haurĂ d’estar en estreta coordinaciĂł amb el segon cicle de l’EducaciĂł Infantil.<br />Per tot això, desprĂ©s del dictamen previ del Consell Escolar ValenciĂ , a proposta del conseller d’educaciĂł, conforme amb el Consell JurĂdic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaciĂł prèvia<br />del Consell, en la reuniĂł del dia 28 de març de 2008, DECRETE<br />Article 1. Ă€mbit d’aplicaciĂł<br />El present decret constituĂŻx el desenrotllament dels continguts educatius del primer cicle de l’EducaciĂł Infantil, d’acord amb el que disposen l’article 14, punt 7, de la Llei OrgĂ nica 2/2006, de 3 de maig, d’EducaciĂł, i el Reial Decret 1.630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen les ensenyances mĂnimes del segon cicle de l’EducaciĂł Infantil.<br /> Aquest decret s’aplicarĂ en l’à mbit territorial de la Comunitat Valenciana.<br />Article 2. Principis generals i fins<br /> L’EducaciĂł Infantil constituĂŻx una etapa educativa amb identitat pròpia que atĂ©n xiquetes i xiquets fins als sis anys d’edat. Esta etapa s’ordena en dos cicles.<br /> El primer, fins als tres anys, i el segon, des dels tres als sis anys d’edat.<br /> La EducaciĂł Infantil tĂ© carĂ cter voluntari. El segon cicle d’esta etapa educativa serĂ gratuĂŻt.<br /> La EducaciĂł Infantil tĂ© com a finalitat contribuir al desenrotllament fĂsic, afectiu, social i intel·lectual de les xiquetes i dels xiquets.<br />En ambdĂłs cicles caldrĂ ajustar-se al desenrotllament del moviment i dels hĂ bits de control corporal, a la comunicaciĂł i representaciĂł per mitjĂ dels diferents llenguatges, a les pautes elementals de convivència<br />i relaciĂł social, aixĂ com al descobriment de les caracterĂstiques fĂsiques i socials del medi. A mĂ©s, es facilitarĂ que les xiquetes i els xiquets elaboren una imatge positiva i equilibrada de si mateixos, adquireixen autonomia personal i incrementen les seues capacitats afectives.<br /> En aquest cicle, l’acciĂł tutorial orientarĂ el procĂ©s educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat. Per a això, cada grup-classe tindrĂ un professional que exercirĂ de tutor i col·laborarĂ , si Ă©s el cas, en la intervenciĂł educativa del personal que participe en l’atenciĂł individualitzada i amb la resta de professionals que intervinguen en el diagnòstic i rehabilitaciĂł de l’alumnat amb necessitats especĂfiques de suport educatiu i mantindran una relaciĂł permanent amb les famĂlies per a facilitar-los la informaciĂł necessĂ ria sobre el procĂ©s educatiu de cada xiquet i de cada xiqueta.<br />Article 3. Objectius de cicle<br />L’EducaciĂł Infantil de primer cicle contribuirĂ a desenrotllar en les xiquetes i els xiquets les capacitats que els permeten:<br />Conèixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acciĂł i aprendre a respectar les diferències.<br /> Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.<br /> Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.<br /> Desenrotllar les seues capacitats afectives.<br /> Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relaciĂł social, aixĂ com exercitar-se en la resoluciĂł pacĂfica de conflictes.<br /> Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressiĂł.<br />Iniciar-se en les habilitats logicomatemĂ tiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.<br /> Descobrir l’existència de dos llengĂĽes en contacte en l’à mbit de la Comunitat Valenciana.<br /> Descobrir les tecnologies de la informaciĂł i comunicaciĂł.<br />Article 4. Ă€rees<br />Els continguts educatius de l’EducaciĂł Infantil s’organitzaran, d’acord amb el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, en Ă rees corresponents a Ă mbits propis de l’experiència i del desenrotllament infantil i s’aplicaran per mitjĂ d’unitats globalitzades que tinguen interès i significat per a les xiquetes i els xiquets, la qual cosa significa que l’organitzaciĂł de continguts ha de traduir-se en una planificaciĂł didĂ ctica de carĂ cter globalitzador.<br /> Els mètodes de treball es basaran en les activitats i el joc i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança per a potenciar l’autoestima i la integraciĂł social.<br /> Les Ă rees per a l’EducaciĂł Infantil sĂłn:<br /> El coneixement de si mateix i l’autonomia personal.<br /> El medi fĂsic, natural, social i cultural.<br />Els llenguatges: comunicaciĂł i representaciĂł.<br />Les Ă rees han d’entendre’s com a Ă mbits d’actuaciĂł i com a espais d’aprenentatges d’orde actitudinal, procedimental i conceptual, que contribuiran al desenrotllament de les xiquetes i dels xiquets i propiciaran<br />la seua aproximaciĂł a la interpretaciĂł del mĂłn, atorgant-li significat i facilitant la seua participaciĂł activa en aquest.<br />Article 5. Continguts educatius<br />Els continguts educatius comprenen el conjunt d’objectius, continguts, metodologia, Ă rees d’experiències i criteris d’avaluaciĂł que s’adjunten en el present decret.<br />Article 6. AvaluaciĂł<br /> L’avaluaciĂł serĂ global, contĂnua i formativa. L’observaciĂł directa i sistemĂ tica constituirĂ la tècnica principal del procĂ©s d’avaluaciĂł. <br /> Els professionals d’aquest cicle avaluaran el procĂ©s d’ensenyança aprenentatge i la seua pròpia prĂ ctica educativa .<br /> Els mestres, amb la col·laboraciĂł dels altres professionals tutors, elaboraran les programacions i en faran el seguiment. Les mencionades programacions seran avaluades junt amb el procĂ©s de desenrotllament de les capacitats que cada xiquet i cada xiqueta hagen superat.<br /> Almenys, una vegada al trimestre, s’informarĂ les famĂlies sobre l’evoluciĂł educativa escolar de l’alumnat.<br />Article 7. Autonomia pedagògica<br /> La conselleria competent en matèria d’educaciĂł fomentarĂ l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirĂ el treball dels equips educatius integrats pels professionals previstos en l’article 92 de la Llei OrgĂ nica 2/2006, de 3 de maig, d’EducaciĂł, i la seua activitat investigadora a partir de la prĂ ctica docent. <br /> Els centres, tenint en compte el projecte educatiu, desenrotllaran i completaran els continguts que figuren en l’annex d’aquest decret adaptant-los a les caracterĂstiques dels xiquets i de les xiquetes i a la seua realitat sociocultural i educativa. <br /> Les programacions didĂ ctiques, projectes de treball, unitats didĂ ctiques, etc. comprendran els continguts de les distintes Ă rees i es desenrotllaran a travĂ©s d’unitats globalitzades i respectant els ritmes de joc, treball i descans de les xiquetes i dels xiquets.<br /> La conselleria competent en matèria d’educaciĂł fomentarĂ que les programacions didĂ ctiques desenrotllen els continguts educatius des d’una perspectiva de tolerĂ ncia, la solidaritat, la responsabilitat (particularment en el consum i comportament vial), la pau, la salut, la sostenibilitat, i la igualtat entre els sexes, facilitant el desenrotllament intel·lectual, afectiu i social dels xiquets i de les xiquetes, ajudant-los a relacionar-se amb els altres i a aprendre les pautes elementals de convivència. <br /> AixĂ mateix, la conselleria competent en matèria d’educaciĂł promourĂ l’elaboraciĂł de projectes innovadors, materials didĂ ctics I models de programacions didĂ ctiques que faciliten la labor educativa; fomentarĂ entre els equips docents l’intercanvi d’experiències, i impulsarĂ una formaciĂł permanent que redunde en benefici de la qualitat educativa.<br />Article 8. OrganitzaciĂł<br />La conselleria competent en matèria d’educaciĂł desenrotllarĂ l’organitzaciĂł i funcionament d’estos centres pel que fa als aspectes educatius, que seran supervisats per la inspecciĂł educativa.<br />Article 9. La coordinaciĂł de l’etapa d’EducaciĂł Infantil<br />La conselleria competent en matèria d’educaciĂł elaborarĂ normes per a la coordinaciĂł pedagògica dels centres del primer cicle amb centres del segon cicle de l’EducaciĂł Infantil, pròxims entre si.<br />Article 10. El temps en el primer cicle de l’EducaciĂł Infantil<br />La intervenciĂł educativa escolar haurĂ d’orientar-se gradualment a cada xiquet i xiqueta en el començament de l’adquisiciĂł d’hĂ bits i rutines, atenent les caracterĂstiques de la infĂ ncia. El temps ha d’organitzar-se de manera que puga donar resposta a les necessitats biològiques d’alimentaciĂł, d’higiene, de descans, de seguretat, de relaciĂł i de comunicaciĂł, entre d’altres.<br />Article 11. Relacions amb les famĂlies<br />Els centres de l’EducaciĂł Infantil cooperaran amb les famĂlies i elaboraran un pla d’actuaciĂł que contemple la informaciĂł dels procesos educatius dels seus fills i de les seues filles i la col·laboraciĂł en les<br />activitats dels centres que es requerisca.<br />Article 12. AtenciĂł a la diversitat<br />La intervenciĂł educativa tindrĂ en compte l’atenciĂł a la diversitat de l’alumnat i adaptarĂ la prĂ ctica educativa a les caracterĂstiques individuals dels xiquets i de les xiquetes.<br />Els centres educatius col·laboraran amb les institucions encarregades de fer el seguiment d’aquells xiquets i xiquetes diagnosticats amb necessitats educatives especials, per mitjĂ d’una acciĂł educativa que<br />s’adapte a les caracterĂstiques individuals d’estos.<br />DISPOSICIĂ“ TRANSITĂ’RIA<br />Ăšnica. Calendari d’implantaciĂł<br />D’acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicaciĂł de la nova ordenaciĂł del sistema educatiu establida per la Llei OrgĂ nica 2/2006, de 3 de maig, d’EducaciĂł, este decret s’implantarĂ , per al primer cicle de l’EducaciĂł Infantil, el curs acadèmic 2008-2009.<br />DISPOSICIONS DEROGATĂ’RIES:<br />DEROGACIĂ“ DE NORMATIVA<br />Primera<br />En el moment en què s’implante la nova ordenaciĂł de l’EducaciĂł Infantil establida per este decret, d’acord amb el Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual s’establix el calendari d’aplicaciĂł de la nova ordenaciĂł del sistema educatiu, quedarĂ sense efecte el contingut del Decret 19/1992, de 17 de febrer, del Consell, pel qual s’establix el currĂculum de l’EducaciĂł Infantil a la Comunitat Valenciana.<br />Segona<br />Queden derogades les altres normes del mateix rang o d’un rang inferior en tot el que s’oposen al que establix este decret. <br />DISPOSICIONS FINALS<br />Primera. Desplegament normatiu<br />S’autoritza la conselleria competent en matèria d’educaciĂł per a dictar totes les disposicions que siguen necessĂ ries per a la interpretaciĂł i desenrotllament d’este decret.<br />Segona. Entrada en vigor<br />El present decret entrarĂ en vigor l’endemĂ de la publicaciĂł en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.<br />Valencia, 28 de març de 2008<br />El president de la Generalitat,<br />FRANCISCO CAMPS ORTIZ<br />El conseller d’educaciĂł,<br />ALEJANDRO FONT DE MORA TURĂ“N<br />ANNEX<br />IntroducciĂł<br />Determinar els aspectes educatius que han d’observar els centres que atenen la infĂ ncia menor de tres anys comporta un coneixement dels processos evolutius amb les experiències, el desenrotllament i els aprenentatges propis d’estes edats. La consideraciĂł de la xiqueta i del xiquet des que naixen, com a sers que interpreten i reconstruĂŻxen el seu medi, per a apropiar-se del seu coneixement, contribuĂŻx a conĂ©ixer<br />i entendre al subjecte de l’EducaciĂł Infantil amb les seues singularitats, com ara el creixement fĂsic, el desenrotllament sensorial o la forma peculiar en què es produĂŻxen els aprenentatges. Les diferències<br />individuals i el desenrotllament de l’aprenentatge infantil fins als tres anys permeten partir d’una concepciĂł de l’EducaciĂł des d’una perspectiva multidisciplinĂ ria i interdisciplinĂ ria, que es justifica pel fet que la pedagogia infantil, que estudia els primers anys de vida del ser humĂ , necessita tindre en compte una visiĂł integral de la xiqueta i del xiquet que atorgue la major coherència a l’acciĂł educativa.<br />La denominaciĂł Ă rea o Ă mbit, nomĂ©s pretĂ©n organitzar i estructurar els continguts de l’etapa per a facilitar la planificaciĂł educativa. A causa de les caracterĂstiques funcionals del pensament global infantil, Ă©s difĂcil delimitar els Ă mbits de coneixement de l’activitat educativa, dificultat que s’accentua en l’educaciĂł dels primers anys de vida del ser humĂ . AixĂ, quan s’exposen objectius de l’à mbit de coneixement de si mateix i de l’autonomia personal es referixen tambĂ© al coneixement de medi fĂsic, natural, social i cultural i a l’à mbit dels llenguatges.<br />És, per tant, impossible diferenciar nĂtidament cada Ă mbit de desenrotllament i la seua evoluciĂł de manera independent.<br />La globalitat de les situacions educatives exigix organitzar l’acciĂł didĂ ctica atenent tots els Ă mbits, presentant propostes que permeten fer confluir els continguts d’estos.<br />El model de desenrotllament d’à rees o Ă mbits del currĂculum s’organitza a partir d’una introducciĂł que exposa de manera concisa l’objecte de coneixement de cada Ă mbit, la manera en què la xiqueta i el<br />xiquet se n’apropien, els aspectes bĂ sics de la intervenciĂł educativa, els objectius i continguts, i finalment els criteris d’avaluaciĂł.<br />L’EducaciĂł Infantil, etapa amb identitat pròpia, tĂ© tambĂ© com a finalitat donar resposta a les necessitats educatives de les xiquetes i dels xiquets i de les seues famĂlies a fi d’ajudar a conciliar la vida laboral i familiar. Això suposa atendre de forma adequada totes les dimensions del ser humĂ : afectives, motrius, cognitives i aquelles que emanen de les necessitats de les famĂlies.<br />El centre d’EducaciĂł Infantil ha de dissenyar tasques d’acord amb els objectius de l’etapa; seleccionar i construir climes educatius en ambients adequats, donar models d’actuaciĂł adults que es comporten d’acord amb el model d’educaciĂł desitjat; facilitar activitats que generen hĂ bits de col·laboraciĂł, respecte i solidaritat; proposar activitats d’acord amb el moment evolutiu de la xiqueta i del xiquet, i oferir valors d’acord amb el context cultural en què s’han de desenrotllar les seues vides.<br />La proposta pedagògica ha de considerar que l’etapa de l’EducaciĂł Infantil Ă©s el nivell adequat per a iniciar els aprenentatges bĂ sics, no precisament els tĂpics escolars, sinĂł aquells que possibilitaran la<br />consecuciĂł d’estos junt amb els aprenentatges per a la vida. SĂłn les estructures bĂ siques dels afectes, de la motricitat, de la comunicaciĂł, de les relacions personals, de la creativitat, etc.<br />El centre d’EducaciĂł Infantil Ă©s heterogeni, ja que les xiquetes i els xiquets diferixen per sexe, edat, perfil fĂsic, psĂquic, sociocultural.<br />SĂłn diferències que es manifesten en la conducta i desenrotllament de la infĂ ncia repercutint en els seus interessos, ritmes d’aprenentatge, etc. El centre ha d’assumir el seu carĂ cter compensatori i integrador,<br />ha de respectar les individualitats i admetre la diversitat.<br />És en esta edat, a causa de la capacitat que posseĂŻx la infĂ ncia per a l’adquisiciĂł lingĂĽĂstica, quan el centre ha de fixar les bases d’esta competència plurilingĂĽe. Ara bĂ©, crear contextos en què el desenrotllament de la competència comunicativa en les dos llengĂĽes es realitze de manera adequada, exigix dels centres una actuaciĂł coordinada que tinga en compte diversos aspectes diferenciats, però complementaris: la decisiĂł sobre la llengua vehicular del centre i el tractament que es farĂ de l’altra llengua cooficial comporta una intervenciĂł educativa que promoga la competència bilingĂĽe en la primera i en la segona llengĂĽes, junt amb una coordinaciĂł total amb les famĂlies que permeta el desenrotllament harmònic de les dos llengĂĽes.<br />L’entorn familiar Ă©s el primer escenari on la infĂ ncia inicia la construcciĂł de la seua competència comunicativa en una o mĂ©s llengĂĽes.<br />La interacciĂł en l’entorn immediat i la influència dels mitjans de comunicaciĂł indubtablement desenrotllaran, concretaran i perfilaran el domini de les diferents varietats que constituiran el repertori lingĂĽĂstic personal de cada xiqueta o xiquet.<br />La famĂlia ha constituĂŻt la base per a l’organitzaciĂł social i encara que en l’actualitat hi ha diferències importants en la seua composiciĂł: arrels culturals, creences i prĂ ctiques, entre altres, la famĂlia continua<br />sent el nucli o element bĂ sic de la societat. Els pares i les mares tenen el paper mĂ©s important de l’educaciĂł de les seues filles i dels seus fills.<br />El centre d’EducaciĂł Infantil ha de tindre en compte que la famĂlia Ă©s la primera estructura social en què els pares i les mares exercixen les primeres habilitats educatives amb les seues filles i els seus fills. <br />AmbdĂłs institucions: famĂlia i centre, pel fet d’incidir en la formaciĂł de la xiqueta i del xiquet, configuren la comunitat educativa que assumix el deure de treballar conjuntament en la consecuciĂł d’uns objectius que<br />cada instituciĂł ha de treballar des del seu Ă mbit.<br />Una bona relaciĂł entre la famĂlia i l’escola comença amb una collaboraciĂł informativa entre ambdĂłs parts; informaciĂł que adquirix un gran valor per a l’EducaciĂł Infantil. La conversaciĂł informal dels professionals<br />d’EducaciĂł Infantil amb els pares i mares, les entrevistes o omplir qĂĽestionaris i formularis, sĂłn elements tècnics d’interrelaciĂł que afavorixen el coneixement de la xiqueta i del xiquet i el seu desenrotllament educatiu. Activitats conjuntes, com ara trobades, xarrades informatives i formatives sobre temes educatius, escola de pares i mares, excursions, colònies, etc., sĂłn moments on es produĂŻxen comunicacions bidireccionals riques en contingut per al coneixement de les famĂlies i de la infĂ ncia.<br />Els professionals d’EducaciĂł Infantil sĂłn educadors en el sentit ampli de la paraula. Han de conĂ©ixer les estructures mentals amb què les xiquetes i els xiquets van apropiant-se del coneixement i com van progressant cap a nivells cognitius cada vegada mĂ©s avançats.<br />Quan les activitats sĂłn guiades per l’adult amb una intencionalitat educativa es genera un context compartit en què la xiqueta i el xiquet poden aconseguir mĂ©s que quan actuen de forma independent. Els professionals d’EducaciĂł Infantil sĂłn les persones que aporten situacions didĂ ctiques estimulants per a cada xiqueta o xiquet.<br />Les actuacions educatives han d’anar dirigides al foment d’hĂ bits i actituds de la xiqueta i del xiquet en els aspectes que faciliten un futur èxit en la interacciĂł social, com ara demanar les coses, compartir, somriure, etc., i desenrotllen habilitats cognitives dirigides a futures interaccions socials positives, com per exemple descobrir l’estat emocional de l’altre.<br />Els professionals d’EducaciĂł Infantil han de saber organitzar els espais i el material didĂ ctic, incloent-hi el material per a iniciaciĂł de noves tecnologies de la informaciĂł i comunicaciĂł. AixĂ mateix, han de facilitar que les xiquetes i els xiquets realitzen treballs individuals, col·lectius, en xicotets grups, activitats d’expressiĂł, experimentaciĂł, observaciĂł, comunicaciĂł, etc. Esta organitzaciĂł possibilita l’adquisiciĂł<br />d’hĂ bits d’orde, de treball i de neteja.<br />Els professionals d’EducaciĂł Infantil constituĂŻxen l’equip educatiu del centre, que suposa un enriquiment educatiu de cada membre a travĂ©s del contrast i l’evoluciĂł d’experiències que cada un desenrotlla en la seua prĂ ctica docent. El treball de l’equip educatiu es concep com una acciĂł sustentada i enriquida per les aportacions de cada membre del grup.<br />L’EducaciĂł Infantil ha de preveure que l’avaluaciĂł ha de ser coherent amb el plantejament dels objectius generals, les teories de l’aprenentatge per les quals s’opten i la metodologia que s’utilitza. La tècnica a utilitzar principalment Ă©s l’observaciĂł en totes les variables: informal, formal, indirecta, etc. És un procĂ©s dinĂ mic, continu, sistemĂ tic i permanent. Esta tècnica la realitza l’equip educatiu i complix la funciĂł d’ajustar la programaciĂł a les caracterĂstiques de les xiquetes i dels xiquets amb què es treballa i observar si es complixen els objectius.<br />En l’EducaciĂł Infantil parlar d’avaluaciĂł Ă©s reflexionar sobre la intervenciĂł educativa (actituds, models, interacciĂł, espais, etc.), les actituds del personal no docent davant dels xiquets i de les xiquetes, la col·laboraciĂł educativa de les famĂlies. És avaluar la distribuciĂł de l’espai, els temps, els ritmes; Ă©s avaluar tots els elements personals i materials que envolten el procĂ©s educatiu de la xiqueta i del xiquet, Ă©s, en definitiva, reflexionar sobre la pròpia avaluaciĂł.<br />En l’EducaciĂł Infantil s’ha d’iniciar la història educativa de cada xiqueta i de cada xiquet; s’hi ha de figurar el procĂ©s educatiu de cada un d’ells: consecuciĂł d’objectius, anecdotari dels èxits aconseguits per cada xiqueta o per cada xiquet, resum d’entrevistes, formularis realitzats als pares i mares, etc.<br />I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL<br />En l’etapa d’EducaciĂł Infantil el reconeixement del propi cos Ă©s una base per a l’assentament de la pròpia imatge personal. És un lent procĂ©s que s’inicia amb el naixement; encara que abans de nĂ ixer la xiqueta i el xiquet experimenten sensacions, especialment tĂ ctils i gustatives, que perduren desprĂ©s del naixement amb un coneixement fraccionat de si mateix que mĂ©s tard assolix un carĂ cter global.<br />Durant l’etapa infantil les xiquetes i els xiquets comencen a conĂ©ixer el seu cos segmentĂ riament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius; a acceptar les seues caracterĂstiques individuals, trets fĂsics, sexe, entre altres, a prendre consciència de la seua autoestima, que es veu reforçada si Ă©s acceptat pels altres: tant adults com iguals. <br />El coneixement cognoscitiu de l’esquema corporal, la xiqueta i el xiquet han de viure-ho d’una manera afectiva i positiva. Este s’estructura d’acord amb les lleis de maduraciĂł neurològica (cefalocaudal i proximodistal). El xiquet i la xiqueta dominen primer el seu cap; desprĂ©s, el tronc, i desprĂ©s, les extremitats inferiors. La representaciĂł mental del propi cos ajuda indubtablement a establir una bona relaciĂł entre el jo i el mĂłn exterior.<br />La manipulaciĂł no sols fa possible que la xiqueta i el xiquet desplacen els objectes en l’espai, sinĂł que a travĂ©s d’esta comencen a elaborar una representaciĂł mental d’ells i a activar les bases de l’estructura<br />cognitiva. Les accions de desplaçament i manipulaciĂł que es realitzen s’adapten als objectes i als espais concrets, la qual cosa comporta el moviment de les diferents parts del cos en l’espai i en l’apropiaciĂł de l’objecte d’aprenentatge L’acciĂł-interacciĂł de la xiqueta i del xiquet amb l’adult, amb altres xiquetes i altres xiquets, l’espai i el temps, i les potencials experiències que se li presenten, fa possible un coneixement del cos, de les formes de conĂ©ixer-lo i de relacionar-se amb el medi, i permet un bon procĂ©s de desenrotllament i aprenentatge.<br />A travĂ©s dels sentits s’inicia la vida de relaciĂł del ser humĂ amb el mĂłn, ja que a partir de les sensacions comença la ment a construir els seus propis marcs interpretatius de la realitat. La xiqueta i el xiquet,<br />des de molt xicotets, senten atracciĂł per tot el que els envolta i posseĂŻxen un potencial sensorial suficient per a construir i elaborar aquells marcs, per exemple amb els objectes: volen agafar-los, posar-se’ls a la<br />boca, colpejar-los, examinar-los, deixar-los caure...<br />És important tindre en compte que quan es parla d’educaciĂł sensorial es pensa a dotar el xiquet i la xiqueta d’estĂmuls multisensorials: visuals, auditius, olfactius i tĂ ctils parells al procĂ©s evolutiu integral.<br />La xiqueta i el xiquet, al nĂ ixer, necessiten d’una persona (mare, pare o d’un adult pertanyent o no a la famĂlia), amb capacitat per a cuidar-los i satisfer les seues necessitats, i d’una sensibilitat especial<br />que li permeta interactuar amb la xiqueta i amb el xiquet una manera molt singular, per mitjĂ del contacte corporal, la mirada, l’oĂŻda, els gestos, la paraula, tot això carregat d’afecte.<br />En un principi, la xiqueta i el xiquet no establixen diferències clares entre les persones que els cuiden. MĂ©s avant, discriminen entre els professionals de l’educaciĂł, persones pròximes i estranys, i, posteriorment, sĂłn capaços de rebutjar els desconeguts. És a partir del primer any quan la xiqueta i el xiquet han adquirit un cert grau de vinculaciĂł afectiva i poden iniciar una certa independència cap a les persones estretament relacionades amb ell o amb ella. Per esta causa, els centres d’EducaciĂł Infantil han de preveure un perĂode d’adaptaciĂł perquè l’accĂ©s s’hi faça en les millors condicions possibles per a la xiqueta, el xiquet i les seues famĂlies.<br />Les emocions en la xiqueta i en el xiquet es van canalitzant a travĂ©s de les activitats psĂquiques, perceptives i intel·lectuals. La frustraespacio ciĂł ocasionada, entre altres causes, per la inseguretat, el rebuig afectiu, la sobreprotecciĂł, la sensaciĂł de fracĂ s, etc., provoquen certes manifestacions emocionals socialment no correctes, aspecte que els professionals de la seua educaciĂł han de conĂ©ixer per a poder afrontar-les i reconduir-les, Ă©s a dir, per a educar-les.<br />El desenrotllament moral va sorgint de forma progressiva en el xiquet i en la xiqueta al compĂ s de la seua evoluciĂł i com un aspecto propi d’esta evoluciĂł, relacionat amb l’apariciĂł d’altres capacitats: sentiments, llenguatge, etc.<br />El joc Ă©s la manera amb què la xiqueta i el xiquet establixen una relaciĂł amb el seu entorn, per a conĂ©ixer-lo, per a acceptar-lo i, inclĂşs, modificar-lo i construir-lo. A travĂ©s d’este exploren el seu entorn, les persones i els objectes que els envolten.<br />És un mitjĂ que permet assolir unes finalitats educatives determinades i, al mateix temps, Ă©s un estĂmul Ăştil i necessari per al desenrotllament afectiu, fĂsic, intel·lectual i social de les xiquetes i dels xiquets.<br />La xiqueta i el xiquet, des que naixen, necessiten tota una sèrie d’atencions centrades en les necessitats vitals de descans, alimentaciĂł i higiene per a mantindre el seu benestar.<br />La instituciĂł escolar haurĂ d’erigir-se en un agent important per a generar hĂ bits i costums sans que faciliten l’adquisiciĂł de formes de vida saludables i de pautes de comportament promotores de benestar<br />i de salut.<br />Els hĂ bits que la xiqueta i el xiquet adquirixen en la seua primera infĂ ncia els seran Ăştils en el millor desenrotllament de les seues possibilitats, per a l’adquisiciĂł dels aprenentatges, per a ajudar-los en<br />l’adaptaciĂł social i per a aconseguir mĂ©s autonomia.<br />El control d’esfĂnters Ă©s una altra de les grans conquistes que la xiqueta i el xiquet faran al llarg dels primers anys de vida, i que les institucions i els professionals tindran en compte per a incorporar-lo<br />a les situacions o moments educatius. El canvi de bolquer o el procĂ©s d’adquisiciĂł de control d’esfĂnters hauran de proporcionar una Font d’experiències i de vivències naturals que contribuĂŻsquen essencialment<br />al benestar de les xiquetes i dels xiquets.<br />L’atenciĂł fĂsica brinda les millors oportunitats tant per a la comunicaciĂłn personal com per al joc espontani entre la xiqueta i el xiquet i l’adult, en definitiva, per al desenrotllament de totes les capacitats.<br />AixĂ, doncs, els processos educatius troben un eix privilegiat sobretot en les activitats relacionades amb l’atenciĂł de les xiquetes i dels xiquets; al voltant d’estes es donen els processos interactius professionals (xiqueta i xiquet). A partir d’esta interacciĂł positiva, la xiqueta i el xiquet aniran adquirint progressivament autonomia en els diferents hĂ bits de vida saludable, (alimentaciĂł, atenciĂł del propi cos, higiene i orde, el descans...).<br />La intervenciĂł educativa que es du a terme en EducaciĂł Infantil ha de tindre en compte que al mateix temps que es treballa l’aspecte fĂsic corporal, es treballa tambĂ© el desenrotllament psicològic i lingĂĽĂstic,<br />sabent que la influència del medi i les diferències individuals están presents en el procĂ©s de desenrotllament-aprenentatge.<br />En este sentit, els professionals han de saber observar el moviment de la xiqueta i del xiquet estimular-lo i posar les condicions perquè es desenrotlle, ja que els coneixements i aprenentatges sorgixen a partir de l’acciĂł i interacciĂł en contextos comunicatius i afectius. <br />L’à mbit sensorial sobre el qual l’educaciĂł ha d’intervindre estĂ compost per diferents sectors i dĂłna lloc a propostes d’accions diverses d’observaciĂł, d’exploraciĂł, d’experimentaciĂł i d’investigaciĂł, de manera que la xiqueta i el xiquet s’apropien des de molt prompte de tota la informaciĂł que els sentits els puguen proporcionar.<br />En esta etapa la interacciĂł de la xiqueta i del xiquet amb l’adult s’inicia amb la comunicaciĂł, l’intercanvi relacional i el contacte corporal; a travĂ©s d’estos s’establix un vincle afectiu, i Ă©s l’adult el que actua de mediador entre la xiqueta, el xiquet i el medi.<br />El desenrotllament afectiu Ă©s l’acompanyant dels altres procesos de desenrotllament de la xiqueta i del xiquet. El professional d’EducaciĂł Infantil haurĂ de plantejar-se l’actitud que ha de tindre en la comunicaciĂłn afectiva amb cada un d’ells. L’observaciĂł en la relaciĂł amb les altres xiquetes i els altres xiquets, amb els adults, amb si mateix i amb els objectes, donarĂ dades molt rellevants, des del vessant afectiu, per a ser tingudes en compte en els processos educatius.<br />El joc Ă©s una de les primeres necessitats vitals de la xiqueta i del xiquet, al qual recorrem per a garantir un correcte desenrotllament tant fĂsic com mental. És un element educatiu imprescindible en la metodologia<br />de l’EducaciĂł Infantil. L’activitat lĂşdica s’ha de desenrotllar en un clima agradable i iniciar la xiqueta i el xiquet en les responsabilitats de cuidar l’entorn i els materials quant a neteja i orde, i posar en marxa, per mitjĂ del joc, una educaciĂł integral.<br />En l’adquisiciĂł d’hĂ bits i actituds de salut i benestar, la intervenciĂł educativa ha d’anar encaminada al fet que la xiqueta i el xiquet aconseguisquen una independència progressiva quant a la nutriciĂł, la neteja<br />personal i la higiene i l’orde.<br />Els professionals d’EducaciĂł Infantil, plenament convençuts del valor educatiu que tĂ© el desenrotllament d’estes tasques, faran progresar la xiqueta i el xiquet en estes actituds.<br />Objectius<br /> ConĂ©ixer el seu cos segmentĂ riament i globalment, les seues possibilitats i limitacions motrius.<br />Descobrir el propi cos com a mitjĂ de comunicaciĂł amb el mĂłn.<br />ConĂ©ixer les caracterĂstiques externes del propi cos i descubrir les possibilitats d’acciĂł.<br />Desenrotllar les sensacions i percepcions: visuals, auditives, gustatives, olfactives i tĂ ctils com a canals privilegiats en el procĂ©s evolutiu heurĂstic. <br />Desenrotllar, a travĂ©s dels distints tipus de joc, els aspectes cognitiu, sensorimotriu, lingĂĽĂstic i afectiu.<br />Continguts<br />Els continguts de l’à rea s’agrupen al voltant dels blocs segĂĽents:<br />Bloc 1. El cos i la pròpia imatge<br />– Les parts del cos.<br />– La relaxaciĂł global i segmentĂ ria.<br />– El control i l’autonomia del cos.<br />– El contacte corporal de la xiqueta i del xiquet amb els altres.<br />– De l’agarrar inicial a l’agarrar voluntari.<br />– Les situacions posturals.<br />– El coneixement i el desenrotllament dels sentits : vista, oĂŻda, olfacte, gust, tacte.<br />– L’estimulaciĂł dels distints sentits.<br />– El reconeixement i identificaciĂł de persones i objectes pròxims al seu entorn.<br />– El reconeixement dels propis lĂmits i possibilitats de percepciĂł en situacions reals.<br />– L’à mbit afectiu en l’EducaciĂł Infantil: la interacciĂł amb els adults, el contacte corporal, les emocions positives i negatives, les necessitats biològiques, la veu, la carĂcia, el balanceig, els gestos, etc.<br />– El coneixement de si mateix i dels altres i l’inici en l’aplicaciĂł de valors i normes elementals: la comunicaciĂł amb el gest, amb la mirada, amb el cos, amb la paraula, la imitaciĂł, etc.<br />– El perĂode d’adaptaciĂł. Condicions per a l’adaptaciĂł: l’entrevista amb els pares i mares, l’acceptaciĂł del fet que els seus fills i filles se separen d’ells, l’ingrĂ©s escalonat al centre, l’organitzaciĂł de l’espai, etc.<br />– Adquirir coneixements, hĂ bits i actituds que afavorisquen el creixement i desenrotllament personals.<br />– Promoure experiències per a l’adquisiciĂł d’hĂ bits de vida saludable establint relacions entre la famĂlia, la instituciĂł i la comunitat.<br />– Crear un ambient que afavorisca l’adquisiciĂł d’hĂ bits d’higiene, alimentaciĂł i orde.<br />Bloc 2. Joc i moviment<br />– El joc motor<br />– El joc simbòlic<br />– El joc social/individual<br />– El joc espontani/dirigit<br />– Els jocs amb el cos<br />– Els jocs amb material<br />Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana<br />– Les activitats en la vida quotidiana: evoluciĂł progressiva de l’autonomia.<br />– L’adquisiciĂł progressiva de les normes bĂ siques que regulen la vida quotidiana.<br />– La interacciĂł i col·laboraciĂł a partir d’actituds positives per a establir relacions afectives amb els altres.<br />Bloc 4. L’atenciĂł personal i la salut<br />– La instituciĂł escolar, la famĂlia i la comunitat com a model per a l’adquisiciĂł d’hĂ bits de vida saludable.<br />– Els hĂ bits d’alimentaciĂł.<br />– Els hĂ bits d’higiene.<br />– Els hĂ bits d’orde.<br />Criteris d’avaluaciĂł<br />– Mostrar un coneixement progressiu i un control del cos de manera global i segmentĂ ria, reconeixent i identificant-ne les parts i expressant sensacions corporals<br />– Aplicar una progressiva coordinaciĂł aparença-manual, mostrar i regular l’expressiĂł dels sentiments i emocions a travĂ©s del joc individual i col·lectiu.<br />– Cuidar el cos i aplicar la higiene corporal fomentant hĂ bits que ajuden a mantindre una adequada salut fĂsica i mental.<br />II. CONEIXEMENT DEL MEDI FĂŤSIC, NATURAL, SOCIAL I<br />CULTURAL<br />Amb l’inici de la vida, el ser humĂ Ă©s curiĂłs, mira els objectes de distintes maneres, tĂ© interĂ©s i va prenent consciència directa de les coses que li succeĂŻxen d’una manera molt limitada. Junt amb la manipulaciĂł i l’experimentaciĂł, este inici de l’observaciĂł permet que comprove per si mateix el que ocorre amb els objectes quan s’acciona sobre ells o com evolucionen quan es tracta dels sers vius. Des del naixement,<br />la xiqueta i el xiquet, a travĂ©s dels diferents contextos educatius de criança, posa en joc una dinĂ mica que interrelaciona l’aspecte fĂsic, cognitiu i emocional a fi d’elaborar la seua pròpia identitat personal.<br />Per mitjĂ d’esta Ă rea, es pretĂ©n que la xiqueta i el xiquet descobrisquen el context en què viuen i s’inicien en la presa de consciencia de pertinença a este. És precisament esta Ă rea la que brinda la majoria dels objectes d’aprenentatge que seran coneguts i compresos a travĂ©s dels diferents llenguatges i de propostes didĂ ctiques amb un enfocament globalitzador.<br />Les primeres experiències grupals es donen en l’entorn familiar i s’inicien en una relaciĂł diĂ dica sincronitzada, atenciĂł mare-filla o fill, o persona especifica. Posteriorment s’amplia el mĂłn d’interacciĂł<br />i relaciĂł, que, al començament, el xiquet i la xiqueta orienten cap als moviments o els sons; desprĂ©s establixen unes relacions limitades o apropiacions del material de l’altre i, posteriorment, inicien l’interĂ©s<br />per l’altre, que pot derivar en contactes mĂ©s llargs, fins a finalitzar amb una integraciĂł social. Les interaccions amb els altres sĂłn la base del coneixement social en què es poden analitzar els processos de comunicaciĂł, les caracterĂstiques de les relacions i les seues particularitats.<br />Cada xiqueta i cada xiquet busquen la seua pròpia identitat personal interactuant amb el grup social a què pertanyen. Este facilita el seu desenrotllament social en el seu concepte moral, en la seua comunicaciĂł,<br />en la seua personalitat i en el desenrotllament del seu procĂ©s cognitiu. Des de xicotets inicien una conducta de grup i, progressivament, va augmentant la quantitat i la qualitat de la seua participaciĂł social.<br />AixĂ, doncs, de jocs en solitari passen a jocs cooperatius, s’atrauen els uns als altres o se’n separen. Els uns manifesten tendència al lideratge; els altres, al seguiment, i altres, a l’aĂŻllament, etc.<br />Les relacions de la xiqueta i del xiquet amb altres persones es regulen per mitjĂ d’acords mutus que s’establixen, s’adquirixen i s’apliquen en la realitat social. En aquelles relacions on la interacciĂł<br />no Ă©s cooperativa serĂ el professional qui, per mitjĂ de diferents estratègies, faça evolucionar esta conducta.<br />La xiqueta i el xiquet adquirixen una autoconsciència dels seus pensaments i sentiments per mitjĂ de l’activitat social. En este sentit, evolucionen des de la mentalitat egocèntrica fins a una altra en què puguen situar-se des de la seua perspectiva a la de l’altre; d’acĂ, la necessitat que realitzen activitats amb els altres en què aprenguen sobre si mateixos i dels altres. La imitaciĂł tĂ© gran importĂ ncia en este procĂ©s d’autoconsciència. Els models dels adults que els envolten i els de les altres xiquetes i dels altres xiquets, juntament amb les valoracions que l’adult que els tĂ© a cĂ rrec seu realitze sobre les seues conductes,<br />ajudaran a reforçar-la o a inhibir-la.<br />TambĂ© en esta etapa educativa la xiqueta i el xiquet descobrixen la seua pertinença al medi social; la famĂlia, la casa, l’escola... Les festes sĂłn uns elements importants per al coneixement cultural en què s’han de distingir les festes d’esdeveniments de la vida quotidiana (aniversaris, naixements, etc.) i les festes populars amb tradiciĂł en la cultura del poble i integrades en la vida escolar.<br />Cada festa comporta uns ritus amb elements naturals i culturals, com ara les cançons, danses o refranys, que la xiqueta i el xiquet viuen i experimenten. En la prĂ ctica escolar, organitzar activitats fora del recinte escolar facilita tambĂ© el coneixement del medi. El centre d’EducaciĂł Infantil haurĂ de ser integrador, acceptar les diferències i constituir-se en un marc natural per al desenrotllament i l’educaciĂł de xiquetes i xiquets diferents. Esta diversitat facilitarĂ que, des de molt xicotets, aprenguen a viure acceptant, respectant i defenent les singularitats dels altres: minusvalideses, deficiències i especificitats socials, culturals, etc.<br />En la intervenciĂł educativa, conĂ©ixer l’entorn suposa conĂ©ixer el medi fĂsic, natural, social i cultural; Ă©s a dir, un conjunt de factors amb què la xiqueta i el xiquet estan en contacte des del naixement; es tracta de conĂ©ixer el nucli familiar i el medi en què eixe context de criança estĂ immers. El centre d’EducaciĂł Infantil adquirix gran importancia quan facilita a la xiqueta i al xiquet marcs interpretatius per a adequarse a eixa realitat i a eixe coneixement.<br />Els professionals d’EducaciĂł Infantil hauran de conĂ©ixer els llaços que unixen les xiquetes i els xiquets amb els adults del seu entorn i compensar les seues atencions a fi de donar seguretat a aquells que no<br />troben prou atenciĂł en les seues famĂlies.<br />La intervenciĂł educativa s’haurĂ d’estendre a l’orientaciĂł educativa de les famĂlies, a causa de la seua diversitat cultural i social, o per problemĂ tiques especĂfiques d’integraciĂł per discapacitat, a fi d’implicar-<br />les en aquells projectes educatius que vagen dirigits a integrar-los en l’à mbit escolar.<br />Objectius<br />– Descobrir les persones amb què interactua i establir-hi relacions socials i afectives.<br />– Aprendre a relacionar-se amb les persones que els envolten acceptant les diferents emocions i sentiments amb què sĂłn obsequiats, expressant els propis sentiments i desenrotllant actituds d’interĂ©s i ajuda.<br />– Aprendre a observar i explorar activament en el seu entorn immediat i, amb ajuda de l’adult, anar elaborant la seua percepciĂł d’eixe entorn i atribuir-li significat<br />Continguts<br />Els continguts de l’à rea s’agrupen al voltant dels blocs segĂĽents:<br />Bloc 1. Medi fĂsic: Elements, relacions i measures<br />– Les propietats elementals dels objectes: color, forma, textura, entre altres.<br />– Les agrupacions dels objectes.<br />– Les exploracions dels objectes a travĂ©s dels objectes i accions sobre estos: estrĂ©nyer, colpejar, refredar, calfar, etc.<br />– Experimentar amb els objectes a travĂ©s dels sentits: assaborir, oldre, sentir...<br />– El descobriment de l’objecte en l’espai i la situaciĂł de si mateix respecte a este.<br />– Els temps bĂ sics de la vida quotidiana: alçar-se, menjar, dormir la sesta.<br />Bloc 2. Acostament a la naturalesa<br />– Les caracterĂstiques generals dels sers vius i de la matèria inerta.<br />– La identificaciĂł d’animals i plantes del propi entorn: atenciĂł i respecte.<br />– L’observaciĂł del temps atmosfèric: pluja, calor, fred.<br />– Gaudi i gust per les activitats a l’aire lliure en contacte amb la naturalesa.<br />Bloc 3. La cultura i vida en societat<br />– La identificaciĂł dels primers grups socials amb els quals viu i es relaciona.<br />– Les normes bĂ siques de convivència amb els grups socials: compartir, escoltar, ajudar, esperar, atendre...<br />– Les primeres organitzacions socials: la famĂlia, l’escola, la casa.<br />– La no-discriminaciĂł per raons de sexe en els aspectes segĂĽents: treball de les persones, tasques de la llar...<br />– Participar en les festes, les celebracions i les activitats culturals. ConĂ©ixer-les i disfrutar-les.<br />Criteris d’avaluaciĂł<br />– Actuar sobre els objectes del seu entorn descobrint les seues qualitats fĂsiques (color, forma, grandĂ ria...), identificant-los per mitjĂ de les sensacions (sons, olors, sabors, tacte i vista) i establint-hi relacions bĂ siques (agrupar, comparar, identificar...).<br />– Utilitzar el coneixement i respecte cap al medi natural com a marc on estan situats els objectes d’aprenentatge, identificant els fenòmens atmosfèrics i cuidant els animals i les plantes del seu entorn.<br />– Identificar grups socials pròxims, adquirint pautes de convivència i disfrutant de les festes culturals i socials.<br />III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIĂ“ I REPRESENTACIĂ“<br />El llenguatge Ă©s un instrument bĂ sic en el desenrotllament de la xiqueta i del xiquet des del punt de vista de la comunicaciĂł, de l’expressiĂł, de l’estructuraciĂł de coneixements sobre el mĂłn i de la regulaciĂł de la conducta. És l’instrument bĂ sic en la formaciĂł del pensament. Des del naixement, la xiqueta i el xiquet inicien un comportament social que dependrĂ dels patrons d’interacciĂł amb els adults. Les necessitats de comunicaciĂł mĂ©s complexes els porten a descobrir progressivament les funcions del llenguatge i la comunicaciĂł verbal. Desenrotllar el llenguatge a partir de les interaccions comunicatives Ă©s una tasca dels adults que estan amb la xiqueta i amb el xiquet.<br />En l’EducaciĂł Infantil el llenguatge Ă©s el mediador entre el pensament i l’acciĂł. Per això, els centres han de convertir-se en contextos de desenrotllament, Ă©s a dir, en escenaris que faciliten l’apropiaciĂł lingĂĽĂstica. En estos contextos d’aprenentatge, cada xiqueta i cada xiquet Ă©s una individualitat Ăşnica quant a herència genètica, procedència geogrĂ fica i social, capacitats, experiències familiars, competències lingĂĽĂstiques i ritme d’adquisiciĂł. És necessari que tota la comunitat educativa i, especialment, els professionals prenguen consciència d’esta diversitat i planifiquen la seua intervenciĂł a partir d’esta.<br />En una societat bilingĂĽe com la nostra, el fet mĂ©s usual Ă©s que les dos llengĂĽes oficials s’aprenguen de forma mĂ©s o menys equilibrada depenent de diversos factors com ara la llengua familiar, l’input lingĂĽĂstic<br />de la llengua minoritzada i la forma en què s’aprĂ©n: simultĂ nia (quan les dos llengĂĽes s’adquirixen al mateix temps en l’entorn familiar i escolar) o consecutiva (quan la primera llengua s’adquirix dins de la famĂlia i, posteriorment, la segona llengua s’adquirix en l’entorn social o al centre educatiu).<br />Per tant, una de les primeres decisions que s’han d’adoptar ha de ser quina ha de ser la llengua o les llengĂĽes vehiculars en què s’han d’impartir els elements educatius bĂ sics. Siga quina siga la decisiĂł, cal<br />tindre en compte i planificar amb gran sensibilitat el tractament lingĂĽĂstic d’aquells alumnes que tenen com a llengua familiar una llengua diferent de la vehicular, especialment, quan provenen d’altres cultures. El perĂode d’adaptaciĂł en el primer cicle d’EducaciĂł Infantil Ă©s bĂ sic. L’ús del llenguatge verbal oral per part del professional d’este cicle facilita el desenrotllament de les capacitats afectives i socials de la xiqueta i del xiquet.<br />Hi ha molts aspectes de la intervenciĂł que poden ajudar a enriquir els contextos d’aprenentatge. Al centre d’EducaciĂł Infantil, la intensitat i la qualitat de la interacciĂł que es produĂŻx en les prĂ ctiques educatives<br />respecte al llenguatge, nomĂ©s Ă©s efectiva quan els contextos, la disposiciĂł de l’espai i la distribuciĂł del temps creen un ambient cĂ lid i afectuĂłs basat en el joc i la comunicaciĂł, que proporcione seguretat i confiança, que desenrotlle l’autoestima, l’atenciĂł a la diversitat i l’assumpciĂł de normes i valors en situacions comunicatives generades tant espontĂ niament en la vida quotidiana de l’aula com proposades pels professionals que atenen este cicle educatiu. Tot açò ha de promoure una intervenciĂł lingĂĽĂstica, que no sols ha de preveure i utilitzar l’expressiĂł aĂŻllada, sinĂł tambĂ© combinada amb les altres formes d’expressiĂł: cançons amb resposta fĂsica, dramatitzacions, jocs de falda, textos escrits, històries amb imatges...<br />El primer context bĂ sic d’adquisiciĂł lingĂĽĂstica Ă©s la famĂlia. Les prĂ ctiques orals i les prĂ ctiques lletrades en l’entorn familiar constituĂŻxen les primeres i les millors experiències lingĂĽĂstiques, ja que es desenrotllen<br />en un ambient de dedicaciĂł exclusiva i carregat d’afectivitat. Els estils comunicatius de les famĂlies i les interaccions dels pares i mares amb la xiqueta i amb el xiquet, seguixen pautes molt diverses. La xiqueta i el xiquet s’impregnen d’este estil d’interacciĂł i l’interioritzen. Hem de ser conscients que el bagatge familiar pot evidenciar situacions de partida diverses, a mĂ©s dels diferents ritmes individuals d’adquisiciĂł del llenguatge. Estos fets fan necessĂ ria l’observaciĂł sistemática i l’atenciĂł constant al procĂ©s de desenrotllament lingĂĽĂstic de cada alumne.<br />És necessari, per tant, un diĂ leg fluid i continuat entre el centre i les famĂlies; considerar el seu punt de vista i les seues observacions; coordinar el desenrotllament del llenguatge per mitjĂ de practiques educatives comunes; facilitar la participaciĂł dels familiars en determinades activitats del centre; orientar-los en matèria lingĂĽĂstica i d’alfabetitzaciĂł, i implicar-los en la valoraciĂł lingĂĽĂstica de les seues filles i dels seus fills i en la intervenciĂł de possibles dificultats. L’expressiĂł artĂstica Ă©s un dels mitjans de comunicaciĂł de què disposa la xiqueta i el xiquet per a expressar les seues vivències i fantasies. Al mateix temps, la creativitat i, amb aquesta, la invenciĂł sĂłn capacitats que potencialment estos posseĂŻxen i que cal desvelar i desenrotllar en la mesura que ho permeta cada nivell evolutiu i les possibilitats de cadascĂş. Una adequada intervenciĂł educativa ajudarĂ a potenciar estes capacitats.<br />La necessitat d’expressar-se i de crear la manifesten en la seua vida diĂ ria; Ă©s aixĂ com la xiqueta i el xiquet imaginen i troben elements de comprensiĂł del mĂłn que els envolta (la famĂlia, la societat, l’entorn), i els transmeten a travĂ©s del dibuix, la paraula, la mĂşsica, etc. Estes formes d’expressiĂł sĂłn el resultat de la creativitat, que estĂ Ăntimament relacionada amb la sensibilitat i l’emotivitat de la xiqueta i del xiquet. És necessari oferir des de l’escola els mitjans i materials apropiats per a poder manifestar-se.<br />La plĂ stica Ă©s una forma de representaciĂł a travĂ©s de la qual la xiqueta i el xiquet poden expressar el que van coneixent del seu entorn i allò que sorgix en el seu mĂłn interior. AixĂ, doncs, les diferents realitzacions<br />plĂ stiques seran el resultat d’un ampli desenrotllament que integra factors biofĂsics i socials i que permet que l’experiència social de les xiquetes i els xiquets prenguen forma a travĂ©s dels signes simbòlics.<br />Les primeres activitats plĂ stiques de la xiqueta i del xiquet obeĂŻxen mĂ©s al plaer i a la recreaciĂł que suscita la seua experimentaciĂł i execuciĂł que a la intencionalitat representativa. La seua activitat es<br />fa cada vegada mĂ©s intencionada fins a arribar al final de l’etapa en què les seues produccions s’acosten a una representaciĂł objectiva de la realitat. Respectar i valorar les seues produccions sĂłn part important<br />i necessĂ ria del procĂ©s.<br />L’educaciĂł musical en l’etapa infantil s’entĂ©n com un mitjĂ d’expressiĂł i com a sistema de representaciĂł, on podrĂ desenrotllar les seues capacitats expressives, creatives, la seua oĂŻda musical, la seua sensibilitat cap a la mĂşsica, la seua capacitat per a escoltar-la, entendre-la i per a practicar-la com a instrument de comunicaciĂł de seneste timents i idees a travĂ©s del cant, del moviment rĂtmic expressiu i de<br />l’expressiĂł instrumental.<br />La xiqueta i el xiquet van observant, explorant, experimentant els objectes sonors en cada una de les seues qualitats: timbre, duraciĂł, intensitat i altura, que, combinant-les entre si van acumulant un patrimoni<br />d’imatges sonores que, organitzades en estructures, sĂłn el suport material de les idees musicals.<br />La projecciĂł educativa i formativa es realitza quan respon a la curiositat i interĂ©s de la xiqueta i del xiquet per conĂ©ixer, quan propicia contextos i repertoris de cançons interessants, psicològica i musicalment, quan tĂ© cabuda l’entusiasme que la xiqueta i el xiquet tenen per l’ús d’instruments, quan respecta i potencia la seua vitalitat a travĂ©s del moviment corporal projectat amb llibertat.<br />L’expressiĂł corporal Ă©s el mitjĂ pel qual el ser humĂ expressa sensacions, emocions, sentiments i pensaments amb el seu cos. Els seus gestos, les seues actituds i els seus moviments tenen una intenciĂł<br />comunicativa i representativa. La primera comunicaciĂł de la xiqueta i el xiquet amb l’adult que l’atĂ©n la realitza amb el seu cos; Ă©s a travĂ©s dels gestos i dels moviments que l’adult pot percebre i interpretar les<br />sensacions i desitjos de la xiqueta i el xiquet, i donar resposta a les seues demandes. S’inicia, d’esta manera, una relaciĂł corporal i afectiva que serĂ la base de tota relaciĂł i comunicaciĂł posterior. MĂ©s avant,<br />destaquen els jocs simbòlics en què la xiqueta i el xiquet es comporten “com si” fĂłra una persona distinta, un animal o un objecte, o actua “com si” estiguera fera coses que nomĂ©s simula que fa; es tracta d’un camp obert a la imaginaciĂł, a la creativitat i a l’espontaneĂŻtat de cada u.<br />L’EducaciĂł Infantil, a partir d’esta educaciĂł natural del joc simbòlic, inicia les xiquetes i els xiquets en les tècniques de l’expressiĂł dramĂ tica i corporal. La utilitzaciĂł del cos, dels gestos, de les actituds i dels moviments, amb una actitud comunicativa, permetrĂ , al seu torn, la relaciĂł i l’intercanvi amb els altres, la qual cosa serĂ un component important per a la seua socialitzaciĂł.<br />Els professionals d’este cicle educatiu hauran de tindre en compte l’adequaciĂł de la intervenciĂł educativa a les possibilitats comunicatives, lingĂĽĂstiques i cognitives creixents de les xiquetes i dels xiquets, que evolucionen de manera molt rĂ pida en este tram d’edat; hauran de proporcionar-los un model de llenguatge acurat, i combinar la intervenciĂł conjuntural, lligada a qualsevol situaciĂł quotidiana que permeta la interacciĂł, amb la intervenciĂł puntual i planificada en moments i espais especĂficament preparats.<br />A travĂ©s de la intervenciĂł educativa, les xiquetes i els xiquets desenrotllen les seues capacitats expressives i creatives. Les relacions que els professionals establixen amb la xiqueta i amb el xiquet han de potenciar un carĂ cter comunicatiu i lĂşdic en què es posarĂ atenciĂł al procĂ©s creatiu de les xiquetes i els xiquets intentant que una activitat amb inici lĂşdic i de descobriment continga una part emotiva i possibilite la creaciĂł. Tot açò constituĂŻx l’inici de l’apropiaciĂł de les convencions socials que permeten la comunicaciĂł i representaciĂł en la nostra cultura.<br />Objectius<br />– Descobrir la llengua com a mitjĂ de comunicaciĂł.<br />– Desenrotllar progressivament les capacitats en l’ús de les llengĂĽes oficials com a instruments de comunicaciĂł, d’aprenentatge i d’organitzaciĂł de la conducta.<br />– ConĂ©ixer i experimentar les formes culturals i lingĂĽĂstiques heretades en la construcciĂł de la pròpia identitat, i al mateix temps, aprendre a viure en una societat plural, en continu canvi i evoluciĂł.<br />– Comunicar-se amb els altres utilitzant el llenguatge gestual i senzilles dramatitzacions.<br />– Descobrir ritmes senzills amb el cos, amb objectes i amb instruments senzills.<br />– Descobrir obres artĂstiques senzilles com a mitjĂ per a desenrotllar les capacitats creatives i interpretatives.<br />– ConĂ©ixer alguna obra d’art significativa.<br />Continguts<br />El contingut d’esta Ă rea es desenrotllarĂ al voltant dels segĂĽents blocs de contingut:<br />Bloc 1. Les llengĂĽes i els parlants<br />– L’ús de la llengua oral per a comunicar-se, expressar desitjos i necessitats, i aprendre a actuar en col·laboraciĂł amb els altres.<br />– El desenrotllament progressiu de conceptes i vocabulari lligats a l’adquisiciĂł dels coneixements.<br />– L’aplicaciĂł i l’ús adequat de normes bĂ siques de convivència.<br />– La participaciĂł en activitats de grups en què interactua.<br />Bloc 2. AproximaciĂł a la llengua escrita<br />– L’escolta de narracions i lectures de contes i històries escrites.<br />– L’observaciĂł i manipulaciĂł de documents impresos i presa de consciència del llenguatge escrit.<br />Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge<br />– La comprensiĂł i escolta de textos senzills (contes, narracions curtes...) com a font de plaer i d’aprenentatge.<br />– El recitat de textos literaris molt senzills de carĂ cter popular o folklòric (cançons de bressol, retafiles) que el faça gaudir de les sensacions de ritme, rima...<br />– L’ús del llenguatge lligat a altres sistemes de representaciĂł (moviment, mĂşsica, imatges...), com ara la cançó o les dramatitzacions.<br />– El descobriment de la diversitat lingĂĽĂstica i cultural de l’entorn, i l’adquisiciĂł i reforç de les realitzacions, valors i normes de la propia cultura.<br />Bloc 4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informaciĂł i de la comunicaciĂł.<br />– La iniciaciĂł en l’ús d’instruments TIC.<br />– L’acostament a produccions infantils senzilles i breus per mitjĂ de les TIC.<br />Bloc 5. El llenguatge plĂ stic<br />– El descobriment del llenguatge plĂ stic com a mitjĂ de comunicaciĂłn i representaciĂł.<br />– L’experimentaciĂł i descobriment dels elements del llenguatge plĂ stic (color, forma, textura...).<br />– La comunicaciĂł de fets, sentiments, emocions i vivències a travĂ©s de produccions plĂ stiques realitzades amb tècniques senzilles.<br />– El descobriment d’obres plĂ stiques de l’entorn.<br />Bloc 6. El llenguatge musical<br />– Descobrir les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, d’objectes quotidians i d’instruments musicals.<br />– El soroll, el silenci i la mĂşsica.<br />– Les qualitats del so: el ritme i la intensitat.<br />– Les cançons populars, danses, cançons de folklore, contemporĂ nies, de ball i les audicions musicals.<br />– L’interĂ©s i la iniciativa per a participar en representacions musicals.<br />Bloc 7. El llenguatge corporal<br />– El descobriment de les possibilitats del cos per a expressar i comunicar sentiments i emocions.<br />– La representaciĂł espontĂ nia i induĂŻda de personatges, fets i situacions senzilles de forma individual i grupal, de la vida quotidiana.<br />– El descobriment de l’espai a partir dels desplaçaments amb moviments diversos.<br />Criteris d’avaluaciĂł<br />– Utilitzar la llengua oral per a establir una interacciĂł positiva amb els seus iguals i amb els adults, manifestar una actitud d’escolta, atenta i de respecte cap als altres.<br />– Mostrar interĂ©s pels textos literaris i conĂ©ixer-ne alguna caracterĂstica: conte, revista, periòdic.<br />– Expressar-se i comunicar-se utilitzant tècniques senzilles i materials propis dels diferents llenguatges audiovisuals i artĂstics. Disfrutar de les produccions pròpies i alienes dels diferents llenguatges i desenrotllar actituds de gust i gaudi cap a les produccions artĂstiques.<br />
Download now