El Jaume Casadesús em va demanar que si podia parlar d’alguna cosa relacionada amb e la història de la vinya i del vi, elements que havien tingut una gran importància en el creixement i desenvolupament del poble de Castellolí. Intentaré fer un repàs, encara que sigui una mica superficial a la història de la vinya i del vi a Catalunya, fent referència en cada un dels moments històrics al cas concret del vostre poble Castellolí.
La vinculació de Catalunya als circuits del comerç atlàntic a partir de finals del segle XVII va fer possible exportar quanitats creixents de vi, prèviament transformat en aiguardent. Aquesta era una beguda de consum popular en bona part de l’Europa nordatlèntica: des del nord de França, fins a Rússia, passant pels Països Baixos o Alemanya. El vi que es produia a Catalunya era de poca qualitat i sotmetent-lo al pas previ de la destil·lació podia ser comercialitzat amb èxit en aquests mercats. Els aiguardents que s’obtenien eren de baixa graduació (aiguardent prova d’Holanda). L’aparició de sortides comercials remuneradores per al vi va estimular la plantació de vinyes primer en les comarques litorals i després en les del prelitoral.
Els problemes amb les fonts. No es disposa de dades seriades de superfícies dedicades a cada conreu. Només en moments puntuals es pot reconstruir i encara de manera aproximada l’estructura de conreus de cada un dels llocs. Es per aquest motiu que cal cercar fonts alternatives.
L’augment de la població va portar a un canvi molt significatiu en la distribució del poblament dins el terme municipal. Fins aleshores havia estat repartit en una colla de masies i al llarg del segle XVIII i XIX va anar configurant-se un nucli de població proper a l’església parroquial al peu de la carretera.
- La que hauria pogut ésser una crisi irreversible, va poder superar-se amb certa rapidesa gràcies a l’augment sostingut de les exportacions de vi com a tal (sense destil·lar) cap a Amèrica: Cuba sobretot, però també Les repúbliques de la zona del Rio de la Plata (Argentina i Uruguay). - A aquesta demanda a partir de mitjan segle XIX en dos moments puntuals va sumar-s’hi la derivada del país veí. - Els ceps del nord dels Pirineus van veure’s afectats per la plaga de l’oïdium primer (durant els anys de 1850) i la de la fil·loxera després. En totes dues circunstàncies els productors catalans van poder beneficiar-se de la conjuntura excepcional de preus que provocava el desabastiment del mercat internacional per la caiguda de la producció francesa
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()