SlideShare a Scribd company logo
PROBLEMES ECONÒMICS
ACTUALS
PROBLEMES DE L'ECONOMIA
ESPANYOLA.
NOMS: Celia Gómez Climent
Rosa Albert Moscardó
CURS: 1r BAT A
ÍNDEX.
● 1. INTRODUCCIÓ.
● 2. CRISI.
2.1. CICLE ECONÒMIC.
2.2. CRISI ACTUAL.
1.INTRODUCCIÓ.
● Problemes de l'economia actual:
➔ CRISI.
➔ DESNONAMENTS.
➔ ATUR.
➔ INFLACIÓ/DEFLACIÓ.
➔ DESIGULTATS SOCIALS.
➔ TERCER MÓN.
➔ DÈFICIT PÚBLIC : Deute públic i privat.
2.CRISI
2.1. CICLE ECONÒMIC
2.2. CRISI ACTUAL:
● Descripció.
● Causes.
2.1. CICLE ECONÒMIC.
1. Recessió:
-Baixa el PIB.
-Puja l'atur.
-Baixa l'IPC i/o deflació
2. Fons del cicle:
-Mínim PIB.
-Atur elevat.
-Deflació
3.Recuperació:
-Puja el PIB.
-Baixa l'atur.
-Sol haver inflació.
4.Cim del cicle:
-Màxim del PIB.
-Atur escàs.
-Inflació.
2.2. CRISI ACTUAL.
Descripció:
-PIB: ha baixat però ara està recuperant-se.
-ATUR: taxa estimada del 26% (5.500.000 pers.)
-INFLACIÓ: No hi ha problemes d'inflació, en terme general.
Causes
1.CONSTRUCCIÓ:
Aplicació de la llei del sòl.
Intensiva en mà d'obra.
Considerat un sector locomotor: Mou molta empresa.
Característiques de l'època:
-Puja el PIB.
-Necessitat de mà d'obra.
- Escassa taxa d'atur.
2. UNIÓ MONETÀRIA.
Nova política monetària: baixar el tipus d'interés. (preu dels diners)
Aquesta política no beneficia a Espanya:
1. Bancs i caixes ham de col·locar hipoteques i préstecs per
augmentar els seus beneficis.
2. Sistema de remuneració de la banca: dependència dels
productes venuts, és a dir, tenien un sou fix el qual
augmentava en funció dels productes venuts.
Açò va donar lloc a que es feren préstecs i hipoteques a tots,
inclús a gent que no tenia els requeriments suficients.
Conclusió: Elevat nivell d'endeutament privat.
3.EL MERCAT DE LA VIVENDA.
Gran quantitat d'habitatge construït, gràcies a la nova Llei del Sòl.
Espanya > França + Itàlia + Alemanya.
Però malgrat tot, el preu de l'habitatge va seguir augmentant.
Problema: La demanda seguia augmentant.
Perquè?
1- Tipus d'interés barat – Fàcil accés al crèdit.
2- Baby boom – dècada del 70:
En la dècada dels finals del 90 principis del 2000 es va donar lloc
una forta demanda per habitatges.
3- Disposició de treball – Fàcil accés al crèdit
4- Els immigrants volien accedir a un habitatge en règim de propietat.
5- Especulació: compra d'habitatge per revendre'l.
4. ELS SALARIS.
Pujava tot menys els salaris.
La mitjana de l'augment dels salaris fou d'un 1-2%
.
L'eufòria de la família cap al consum es va desmadrar, aquest
tenien estalvis mínims o inclús no estalviaven, fins i tot,
gastaven més
del que tenien; targetes de crèdit.
5. CRISI ALS EEUU.
Estiu del 2008 esclata una crisi:
Anys enrere els bancs concedien crèdits a tots, avalat sper la
vivenda.
S'esperava també que el preu de les cases pujara, però aquest va
disminuir: pèrdua de valor.
La gent no podia tornar els crèdits – Deutes.
Els bancs es van arruïnar – No crèdits – Estancament econòmic.
La crisi es contagia ràpidament a Europa:
Motiu: Economia globalitzada.
Conseqüències: Els bancs agafen por i no donen crèdits, cosa
que ofega empreses I famílies.
6. L'ESTAT – EL GOVERN
En l'època de creixement, hi havia treball, aleshores l'Estat recaptava
ingressos en concepte d'impostos
A més la gent consumia cosa que estimulava l'economia.
Problema: L'estat va malbaratar l'elevat superàvit que tenia. No el va
destinar a inversions rendibles ni a I+D+i
Per exemple:
Construccions I obres públiques innecessàries, actualment sense ús.
“xec-bebé”, per estimular la natalitat.
7. FACTORS PSICOLÒGICS.
La situació dóna lloc a una situació de por pel futur, que és incert I amb
molts retalls de serveis públics.
Característiques:
Bancs: No concedeixen crèdits.
Família: No consumeix.
L'estat: No te ingrés públic, aleshores no pot estimular l'economia
via despesa pública.

More Related Content

Similar to Crisi econòmica. Célia Gómez i Rosa Albert

L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
jestiarte
 
8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres
mnavarr8
 
10 Desenv Econ Joan B
10 Desenv Econ Joan B10 Desenv Econ Joan B
10 Desenv Econ Joan B
rafelsegui
 
Economia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerresEconomia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerres
Eduard Costa
 
Economia espanyola; apunts definitius
Economia espanyola; apunts definitiusEconomia espanyola; apunts definitius
Economia espanyola; apunts definitius
Melanie Nogué
 

Similar to Crisi econòmica. Célia Gómez i Rosa Albert (20)

Prosperitat, crisi i depressió.ppt
Prosperitat, crisi i depressió.pptProsperitat, crisi i depressió.ppt
Prosperitat, crisi i depressió.ppt
 
La crisi econòmica a Espanya. Elisa Boscà
La crisi econòmica a Espanya. Elisa BoscàLa crisi econòmica a Espanya. Elisa Boscà
La crisi econòmica a Espanya. Elisa Boscà
 
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)L'economia d'entreguerres (1919-1939)
L'economia d'entreguerres (1919-1939)
 
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
08. L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES IPB
 
Crac 29
Crac 29Crac 29
Crac 29
 
8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres8 economia d'entreguerres
8 economia d'entreguerres
 
Problemes econòmics actuals manuel i ángela-
Problemes econòmics actuals  manuel i ángela-Problemes econòmics actuals  manuel i ángela-
Problemes econòmics actuals manuel i ángela-
 
Unitat 5
Unitat 5 Unitat 5
Unitat 5
 
05 - Conseqüències de la crisi
05 - Conseqüències de la crisi05 - Conseqüències de la crisi
05 - Conseqüències de la crisi
 
Prosperitat, crisi i depressió
Prosperitat, crisi i depressióProsperitat, crisi i depressió
Prosperitat, crisi i depressió
 
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
Tema 7 el crac de 1929 i la gran depressió dels anys 30
 
Notícia crisis
Notícia crisisNotícia crisis
Notícia crisis
 
Resum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressióResum crack del 29 i la gran depressió
Resum crack del 29 i la gran depressió
 
10 Desenv Econ Joan B
10 Desenv Econ Joan B10 Desenv Econ Joan B
10 Desenv Econ Joan B
 
Economia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerresEconomia del periode d'enteguerres
Economia del periode d'enteguerres
 
Deute extern
Deute externDeute extern
Deute extern
 
Economia espanyola; apunts definitius
Economia espanyola; apunts definitiusEconomia espanyola; apunts definitius
Economia espanyola; apunts definitius
 
el crash de 29
el crash de 29el crash de 29
el crash de 29
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Crisi econòmica. Célia Gómez i Rosa Albert

  • 1. PROBLEMES ECONÒMICS ACTUALS PROBLEMES DE L'ECONOMIA ESPANYOLA. NOMS: Celia Gómez Climent Rosa Albert Moscardó CURS: 1r BAT A
  • 2. ÍNDEX. ● 1. INTRODUCCIÓ. ● 2. CRISI. 2.1. CICLE ECONÒMIC. 2.2. CRISI ACTUAL.
  • 3. 1.INTRODUCCIÓ. ● Problemes de l'economia actual: ➔ CRISI. ➔ DESNONAMENTS. ➔ ATUR. ➔ INFLACIÓ/DEFLACIÓ. ➔ DESIGULTATS SOCIALS. ➔ TERCER MÓN. ➔ DÈFICIT PÚBLIC : Deute públic i privat.
  • 4. 2.CRISI 2.1. CICLE ECONÒMIC 2.2. CRISI ACTUAL: ● Descripció. ● Causes.
  • 5. 2.1. CICLE ECONÒMIC. 1. Recessió: -Baixa el PIB. -Puja l'atur. -Baixa l'IPC i/o deflació 2. Fons del cicle: -Mínim PIB. -Atur elevat. -Deflació 3.Recuperació: -Puja el PIB. -Baixa l'atur. -Sol haver inflació. 4.Cim del cicle: -Màxim del PIB. -Atur escàs. -Inflació.
  • 6. 2.2. CRISI ACTUAL. Descripció: -PIB: ha baixat però ara està recuperant-se. -ATUR: taxa estimada del 26% (5.500.000 pers.) -INFLACIÓ: No hi ha problemes d'inflació, en terme general.
  • 7. Causes 1.CONSTRUCCIÓ: Aplicació de la llei del sòl. Intensiva en mà d'obra. Considerat un sector locomotor: Mou molta empresa. Característiques de l'època: -Puja el PIB. -Necessitat de mà d'obra. - Escassa taxa d'atur.
  • 8. 2. UNIÓ MONETÀRIA. Nova política monetària: baixar el tipus d'interés. (preu dels diners) Aquesta política no beneficia a Espanya: 1. Bancs i caixes ham de col·locar hipoteques i préstecs per augmentar els seus beneficis. 2. Sistema de remuneració de la banca: dependència dels productes venuts, és a dir, tenien un sou fix el qual augmentava en funció dels productes venuts. Açò va donar lloc a que es feren préstecs i hipoteques a tots, inclús a gent que no tenia els requeriments suficients. Conclusió: Elevat nivell d'endeutament privat.
  • 9. 3.EL MERCAT DE LA VIVENDA. Gran quantitat d'habitatge construït, gràcies a la nova Llei del Sòl. Espanya > França + Itàlia + Alemanya. Però malgrat tot, el preu de l'habitatge va seguir augmentant. Problema: La demanda seguia augmentant. Perquè? 1- Tipus d'interés barat – Fàcil accés al crèdit. 2- Baby boom – dècada del 70: En la dècada dels finals del 90 principis del 2000 es va donar lloc una forta demanda per habitatges. 3- Disposició de treball – Fàcil accés al crèdit 4- Els immigrants volien accedir a un habitatge en règim de propietat. 5- Especulació: compra d'habitatge per revendre'l.
  • 10. 4. ELS SALARIS. Pujava tot menys els salaris. La mitjana de l'augment dels salaris fou d'un 1-2% . L'eufòria de la família cap al consum es va desmadrar, aquest tenien estalvis mínims o inclús no estalviaven, fins i tot, gastaven més del que tenien; targetes de crèdit.
  • 11. 5. CRISI ALS EEUU. Estiu del 2008 esclata una crisi: Anys enrere els bancs concedien crèdits a tots, avalat sper la vivenda. S'esperava també que el preu de les cases pujara, però aquest va disminuir: pèrdua de valor. La gent no podia tornar els crèdits – Deutes. Els bancs es van arruïnar – No crèdits – Estancament econòmic. La crisi es contagia ràpidament a Europa: Motiu: Economia globalitzada. Conseqüències: Els bancs agafen por i no donen crèdits, cosa que ofega empreses I famílies.
  • 12. 6. L'ESTAT – EL GOVERN En l'època de creixement, hi havia treball, aleshores l'Estat recaptava ingressos en concepte d'impostos A més la gent consumia cosa que estimulava l'economia. Problema: L'estat va malbaratar l'elevat superàvit que tenia. No el va destinar a inversions rendibles ni a I+D+i Per exemple: Construccions I obres públiques innecessàries, actualment sense ús. “xec-bebé”, per estimular la natalitat.
  • 13. 7. FACTORS PSICOLÒGICS. La situació dóna lloc a una situació de por pel futur, que és incert I amb molts retalls de serveis públics. Característiques: Bancs: No concedeixen crèdits. Família: No consumeix. L'estat: No te ingrés públic, aleshores no pot estimular l'economia via despesa pública.