Pros i contres de les noves tecnologies de la informació i comunicaciótgomezcas
Projecte realitzat per alumnes del Grau de Psicologia de la UOC, a través de l'assignatura Competències TIC. Consisteix en un petit estudi, comparat amb altres estudis, de la influència de les noves tecnologies en tres àmbits essencials de la vida quotidiana: familiar, escolar o laboral i social. Buscant així els avantatges i inconvenients de les TIC.
Présentation sur l'expérimentation menée autour de l'utilisation des Tests de...Morgan Magnin
L'École Centrale de Nantes est actuellement engagée dans un projet (fédérant, entre autres, les Ecoles des Mines de Nantes, d'Alès et de Douai, l'INSA de Rouen, l'Université de Bordeaux 2 et, bien sûr, l'ECN) qui vise à assurer une meilleure évaluation du savoir-faire en informatique. Pour ce faire, la méthode envisagée est celle des tests de concordance de scripts, notés TCS.
L'objectif des TCS est d'évaluer le raisonnement des étudiants placés dans une situation professionnelle, et non pas leurs connaissances (ce qui peut déjà être fait par des méthodes "classiques", allant du QCM au devoir sur table). Les TCS constituent donc un outil d'évaluation complémentaire des procédures déjà existantes. Des études ont montré la fidélité et la validité des TCS pour différencier les étudiants en fonction de leur niveau d’expertise. Ils permettent de tester un grand nombre d’étudiants de façon standardisée, discriminante et objective.
Ils sont déjà largement utilisés dans de nombreuses universités relevant du secteur médical. Ils permettent d'évaluer le raisonnement en situation incertaine correspondant à la vie professionnelle. Ils mettent en jeu des problèmes mal définis, avec des données incertaines et pour lesquels plusieurs solutions sont possibles. Les raisonnements des étudiants sont alors confrontés à ceux d'experts.
Cette présentation a été effectué dans le cadre d'une réunion des correspondants TICE des différentes écoles Centrale.
Olivier Ezratty est l’auteur du Rapport du CES de Las Vegas, publié à la fin janvier de chaque année depuis
2006.
=> http://www.oezratty.net/wordpress/2015/rapport-ces-2015/
Pros i contres de les noves tecnologies de la informació i comunicaciótgomezcas
Projecte realitzat per alumnes del Grau de Psicologia de la UOC, a través de l'assignatura Competències TIC. Consisteix en un petit estudi, comparat amb altres estudis, de la influència de les noves tecnologies en tres àmbits essencials de la vida quotidiana: familiar, escolar o laboral i social. Buscant així els avantatges i inconvenients de les TIC.
Présentation sur l'expérimentation menée autour de l'utilisation des Tests de...Morgan Magnin
L'École Centrale de Nantes est actuellement engagée dans un projet (fédérant, entre autres, les Ecoles des Mines de Nantes, d'Alès et de Douai, l'INSA de Rouen, l'Université de Bordeaux 2 et, bien sûr, l'ECN) qui vise à assurer une meilleure évaluation du savoir-faire en informatique. Pour ce faire, la méthode envisagée est celle des tests de concordance de scripts, notés TCS.
L'objectif des TCS est d'évaluer le raisonnement des étudiants placés dans une situation professionnelle, et non pas leurs connaissances (ce qui peut déjà être fait par des méthodes "classiques", allant du QCM au devoir sur table). Les TCS constituent donc un outil d'évaluation complémentaire des procédures déjà existantes. Des études ont montré la fidélité et la validité des TCS pour différencier les étudiants en fonction de leur niveau d’expertise. Ils permettent de tester un grand nombre d’étudiants de façon standardisée, discriminante et objective.
Ils sont déjà largement utilisés dans de nombreuses universités relevant du secteur médical. Ils permettent d'évaluer le raisonnement en situation incertaine correspondant à la vie professionnelle. Ils mettent en jeu des problèmes mal définis, avec des données incertaines et pour lesquels plusieurs solutions sont possibles. Les raisonnements des étudiants sont alors confrontés à ceux d'experts.
Cette présentation a été effectué dans le cadre d'une réunion des correspondants TICE des différentes écoles Centrale.
Olivier Ezratty est l’auteur du Rapport du CES de Las Vegas, publié à la fin janvier de chaque année depuis
2006.
=> http://www.oezratty.net/wordpress/2015/rapport-ces-2015/
1. Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25/45 anys
Maig 2010
Criteris d’avaluació
Comentari de Text
Pàgina 1 de 3
SÈRIE 2
A. Criteris generals d’avaluació
Aquesta prova té l’objectiu d’avaluar la capacitat de raonament i les competències en els
àmbits de l’expressió escrita i de la lectura; pretén examinar la capacitat d’interpretació del
sentit d’un text i la competència en la construcció d’un discurs escrit.
El candidat haurà de demostrar que:
• ha entès bé els textos a comentar,
• és capaç de fer-ne un resum clar i precís,
• és capaç de redactar un petit assaig on expressi la seva visió personal sobre un
tema relacionat amb els articles analitzats.
La prova conté dos articles, un en català i un altre en castellà.
S’han de comentar tots dos.
Els estudiants poden contestar les preguntes en català o en castellà i fins i tot poden
comentar en català un article escrit en castellà i viceversa.
Tant en un cas com en l’altre es valorarà molt especialment: la claredat i la riquesa de
l’expressió, la coherència i la cohesió del discurs.
Tant si s’escriu en català com si s’escriu en castellà, cada falta d’ortografia o de sintaxi
restarà 0’1 punts. El corrector de la prova ha d’assenyalar de forma clara totes les
faltes detectades i la rebaixa feta a la nota a causa d’aquests errors.
Cadascun dels dos textos va acompanyat dels exercicis següents:
1. Comentari de text
1.1. Resum del contingut: entre 80 i 100 paraules d’extensió [1’5 punts].
1.2. Resposta breu a una pregunta relacionada amb el text, per exemple buscar-hi frases
fetes; passar al llenguatge figurat una frase escrita en llenguatge referencial; buscar
sinònims d’algunes paraules; modificar la puntuació d’algunes frases del text sense alterar-
ne el sentit, etc. [1 punt].
En aquest exercici s’ha de valorar la correcta comprensió del text, i es considerarà incorrecte
reproduir-ne frases senceres més o menys retocades: cal que el resum es faci amb
paraules diferents de l’original.
2. Prova de redacció
2.1. Redacció d’un petit assaig, d’unes 200 paraules d’extensió [amb un mínim de 120], a
partir d’una pregunta relacionada amb el text seleccionat. [2 punts].
2.1. Posar-hi un títol [0’5 punts]
En aquest exercici s’ha de valorar la capacitat de construir un discurs que tingui com a punt
de partida el text comentat, però que pot discórrer cap a on l’estudiant ho cregui convenient.
2. Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25/45 anys
Maig 2010
Criteris d’avaluació
Comentari de Text
Pàgina 2 de 3
B. Criteris específics
TEXT CATALÀ
Lluís MUNTADA. «Grans invents. Google». El Punt (29 agost 2009).
Prova de comentari de text
1. Resum: entre 80 i 100 paraules d’extensió [1’5 punts].
Cal que el resum contingui, en una prosa clara i ben ordenada, les idees fonamentals del
text, sense cap omissió important i també sense recollir-hi idees o observacions que no en
formin part.
En el cas de l’article de Lluís Muntada cal distingir entre les seves dues parts, cadascuna
de les quals abraça un paràgraf.
De bon començament s’analitza el caràcter irreversible de tota una sèrie de canvis en la vida
d’una persona o d’una societat.
En segon lloc s’analitza un d’aquests canvis: l’aparició d’Internet i de Google, que han
canviat tant, i en ben pocs anys, la nostra percepció de la realitat que costa d’imaginar-se
com era el món abans que apareguessin aquests invents.
2. Modificar la puntuació del títol de l’article [1 punt].
Amb un títol tan curt l’única alternativa possible de modificació de la puntuació és «Grans
invents: Google», és a dir substituir el punt del títol original per dos punts. (També es podria
admetre la variant, pròpia de l’estil publicitari: «Grans invents: Google!»).
Prova de redacció
3. Escriure un text com a comentari de la frase de Lluís Muntada: «Els dotze anys que
ens separen de la fundació de Google semblen segles». [2 punts].
En aquesta pregunta cal valorar les habilitats argumentatives de l’estudiant i alhora la
qualitat de la seva prosa. Cal també tenir en compte si es limita a repetir tòpics i llocs
comuns, o bé si és capaç de defensar el seu punt de vista d’una forma clara i lògica.
Com que en l’enunciat de la pregunta es diu «que no passi de les dues-centes paraules»,
l’extensió mínima de la redacció ha de ser de 120 paraules per poder obtenir la màxima
qualificació.
4. Títol [0’5 punts]. En aquest cas caldrà valorar la capacitat de concentrar en un sintagma
o en una frase breu el sentit del text escrit per cada alumne.
3. Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25/45 anys
Maig 2010
Criteris d’avaluació
Comentari de Text
Pàgina 3 de 3
TEXT CASTELLÀ
Ramon SOLSONA. «Las apariencias engañan». La Vanguardia (9 agosto 2009)
Prova de comentari de text
1. Resum: entre 80 i 100 paraules d’extensió [1’5 punts].
Cal que el resum contingui, en una prosa clara i ben ordenada, les idees fonamentals del
text, sense cap omissió important i també sense recollir-hi idees o observacions que no en
formin part.
L’article de Ramon Solsona ofereix un repàs a una sèrie d’empreses i de productes
comercials que tenen com a comú denominador el joc amb l’equívoc lingüístic, inventant-se
paraules exòtiques en llengües inexistents o donant formes cosmopolites a paraules del
llenguatge de cada dia.
2. Reescriviu la frase final de l’article amb paraules diferents, però fent també un joc
de paraules, o de lletres, que lligui amb el sentit del text de Ramon Solsona en
general, i de l’últim paràgraf en concret. [1 punt]
En aquesta pregunta es valorarà la capacitat de reproduir amb paraules diferents el joc
lingüístic amb què es tanca l’article de R. Solsona.
Proposo, a tall d’exemple, les frases següents: «No me lø pwedo kreer!»; «Kømo diria
Mssmo Dtti: Kosäs veredes» o bé «Häagens vøns Brucken!, que en una lengua que aún no
se ha acabado de inventar quiere decir: Esto es increíble!».
Prova de redacció
3. Escriure una reflexió sobre les veritats i les mentides de la publicitat a partir de la
lectura de l’article de Ramon Solsona i de la vostra pròpia experiència personal. [2
punts]
En aquesta pregunta cal valorar les habilitats argumentatives de l’estudiant, la qualitat de la
seva prosa i la pertinència dels exemples seleccionats. Cal també tenir en compte si es
limita a repetir tòpics i llocs comuns, o bé si és capaç de defensar el seu punt de vista d’una
forma clara i lògica.
Com que en l’enunciat de la pregunta es diu « (El comentari ha de tenir dues-centes
paraules, com a màxim.) », l’extensió mínima de la redacció ha de ser de 120 paraules
per poder obtenir la màxima qualificació.
4. Títol [0’5 punts]. En aquest cas caldrà valorar la capacitat de concentrar en un sintagma
o en una frase breu el sentit del text escrit per cada alumne.