SlideShare a Scribd company logo
Tema: Com fer una presentació
escrita.
El congrés, optimització i estratègies
en la comunicació tipus oral i tipus
cartell
Activitats formatives transversals obligatòries comunes
ACTIVITAT 3>Bloc 2
Professor:
Javier Narciso Romero
Catedràtic d’Universitat
Índex
1. Presentació escrita
2. Congrés
1. Presentació
escrita
STEFAN HELL | PREMI NOBEL DE QUÍMICA 2014
“El nostre Estat del Benestar i la nostra qualitat de vida estan basats en
els descobriments científics”.
El premi Nobel de Química 2014 diu que la Història de la Humanitat és,
"en un sentit ample", la història dels descobriments científics.
Font: http://elpais.com/elpais/2014/12/08/ciencia/1418063781_807253.html
Presentació escrita
El Mode expositiu: es fa servir a fi de transmetre
un missatge amb la intenció que el receptor hi
reflexione i l’analitze.
Característiques: claredat, concisió, precisió,
objectivitat, exactitud, propietat del llenguatge
Presentació escrita
El nostre primer article
El primer: fer-nos aquestes dues preguntes
He llegit suficient articles, llibres…?
La recerca realitzada té la mateixa envergadura que els
articles que jo considere que són bons?
Cal ser optimista i positiu, però una dosi de realitat és
aconsellable, no som el proper Einstein!!!!
Presentació escrita
Cada revista té un format diferent (cada vegada menys),
por tant hem d’elegir-la abans de començar a escriure.
Com la trie?
• Índex d’impacte relatiu i absolut (JCR).
• A qui vull que arribe (audiència natural).
• Mireu els grans, on publiquen…
Presentació escrita
Presentació escrita
Crec que tinc un bon article, el faig en accés obert?
Compte: s’ha de fer si i només si està en el primer quartil, té
un problema: el preu es dispara!!!
Norma general, si la investigació és rellevant, cal anar al
primer quartil (JCR).
L’orde és menys rellevant (Q1), l’audiència és el factor
determinant
Nature vs Science?
Presentació escrita
Què veuen els lectors?
• Resum-Conclusions-Figures
• Prenen la decisió de llegir o no!!!
Altres factors que s’hi tenen en compte:
• Prestigi de la institució
• Prestigi dels signants
• La qualitat de la revista
Presentació escrita
Presentació escrita
Parts d’un article:
Títol 1 frase 1000 lectors
Resum 4 frases 100 lectors
Introducció 1 pàgina 100 lectors
El problema ½ pàgina 10 lectors
La idea 1 pàgina 10 lectors
Els detalls 5 pàgines 3 lectors
Discussió 2 pàgines 10 lectors
Conclusions ½ pàgina 100 lectors
Part d’un article:
Títol Atractiu i breu.
Reflecteix el contingut de manera precisa.
Resum Defineix el problema i els avantatges de les nostres idees de
manera succinta.
S’hi fixen els editors a fi d’elegir-ne els revisors.
Introducció Estableix el propòsit i l’àrea de la investigació, així com
també els principals avanços.
Proporciona referències a treballs relacionats, publicats
prèviament.
Presentació escrita
Metodologia:
• Evidencia amb precisió els punts presentats en la introducció, expressa la idea
abans d’exposar-ne els detalls.
• Proporciona la informació suficient perquè un altre investigador puga
replicar l’experiment.
• Evidències que poden ser: teoremes, mesures, casos d’estudi, anàlisis i
comparació.
Presentació escrita
Resultats Mostra l’impacte dels resultats comparats amb
treballs recents.
Conclusions Enllista els resultats més importants comparats
amb treballs recents.
Agraïments
Referències bibliogràfiques
Presentació escrita
Presentació escrita
2. Congrés
Tipus de presentació en un congrés.
• Conferència plenària
• Key note
• Presentació oral (15-20 minuts)
• Cartell (A0)
Congrés
La presentació oral (20 minuts).
Intervenció de 15 minuts i 5 minuts de preguntes.
Coses importants:
• Estructurar la presentació.
• Ajustar-se al temps.
• Claredat en la presentació.
• El suport audiovisual correcte.
Congrés
Estructura de la Presentació:
• Presentar la idea/problema (3 minuts)
• Experimental (2 minuts)
• Resultats i discussió (9 minuts)
• Conclusions i agraïments (1 minut)
Congrés
Ajuda audiovisual
• Transparències lleugeres.
• Colors.
• Cos de lletra.
• Compte amb els automatismes!!!
Congrés
Needle coke infiltrated with pure copper
Previous Results
•Thermal conductivity
•Thermomechanical testing
Material Characterization:
Molten
Metal
N2
Gas Exit
Carbon
Preform
Infiltration
Chamber
Experimental Procedure
Extreme resistence materials from the space to
fusion
R. Prieto, M. Duarte, N. Rojo,
J.M. Molina, E. Louis and J. Narciso,
Materials Institute of Alicante Univesity (IUMA)
Cartell:
• Molta competència.
• Per què veure el meu cartell?
• Atractiu!!!!!
• La identificació (personal-treball).
Congrés
Jornadas
Puertas Abiertas 2011
El Departamento de Química Inorgánica está formado
por una plantilla de unas 80 personas de las cuales 45
son becarios que están realizando la tesis doctoral.
La investigación se desarrolla en los siguientes grupos
de investigación:
Laboratorio de materiales avanzados
Materiales carbonosos y medio ambiente
Laboratorio de adhesión y adhesivos
Laboratorio de nanotecnología molecular
El Departamento de Química Inorgánica ha tenido un
ingreso medio anual en los últimos 10 años superior al
millón de euros.
La investigación realizado ha generado más de 500
artículos en los últimos 5 años, y se han licenciado más
de 10 patentes.
Los artículos se han publicado en las revistas más
prestigiosas del área, incluido Science y Nature. Y
alguno de ellos ha merecido ser portada en alguna
revistas.
D50128
ADVENGMAT
ISSN1438-1656
Vol.10–No.6
June,2008
Stimuli-Responsive Polymeric Systems
Laser Surface Texturing
Magnesium Corrosion
Steel Coatings by Electrophoreti cDeposition
20 MPa H2
adsorption
Materiales biomiméticos.
Materiales compuestos
Materiales nanoestructurados
Materiales para la producción y almacenamiento de
energía.
Materiales de carbón (adsorbentes, estructurales)
Adhesión y adhesivos (medicina, aeronáutica, calzado)
Catalizadores heterogéneos e híbridos
Medio ambiente (eliminación de contaminantes,
purificación)
Síntesis de productos farmacéuticos, química verde.
Materiales realizados en Química Inorgánica:
a) Zeolita, b) Mesofase, c) Materiales
compuesto, d) Catalizador e) Fibra recubierta.
Sistema experimental para catálisis Planta piloto materiales compuestos
Banco de pruebas de motor Almacenamiento de gases
a
b
d e
c
MANUFACTURE*OF*SiC.FeSi2*COMPOSITES**
FOR*NUCLEAR*APPLICATIONS
Antonio Camarano, Javier Narciso, José Miguel Molina
Instituto Universitario de Materiales de Alicante. University of Alicante, aptdo. 99, 03080 Alicante, Spain
Research and development of materials for fusion applications is focused on the finding of SiC-based composites with improved temperature limits and on their characterization in terms of
mechanical properties, lifetime and irradiation performance. These composites offer the greatest potential for very high temperature operation among the possible candidates with low neutron
activation. However, it is still required considerable further research and development to solve engineering feasibility and manufacturing issues. Issues receiving greatest attention include new
fabrication methods in order to improve performance and lower fabrication costs. Reactive infiltration method is a suitable process to obtain RBSC (Reaction Bonded Silicon Carbide) with a wide
variety of complex shapes. After reactive infiltration, the RBSC material retains completely the shape of the infiltrated carbon preforms. The problem for the use of RBSC materials in fusion
structural applications comes from the presence of remaining unreacted carbon and silicon. Free silicon has detrimental effects on mechanical properties at temperatures over 1200ºC and carbon
shows lower resistance to neutrons radiation than SiC, causing severe damages on the material.
To overcome this limitation silicon must be removed and carbon presence minimized on RBSC material. In this work we present a new method to produce RBSC materials in which residual
carbon and silicon have been considerably reduced. For that sake carbon preforms were spontaneously infiltrated with Fe-containing Si alloys. By a proper control of the architecture of the preforms
remaining carbon cannot be detected in the final materials. Residual silicon has been, as well, minimized by the formation of the metallic disilicide, FeSi2. For these new SiC-FeS2 composites we
expect a considerable improvement of mechanical properties and chemical stability, in respect to the classic SiC-based materials.
m
EXPERIMENTAL
RESULTS AND DISCUSION
INTRODUCTION
CONCLUSIONS
Acknowledgements
Financial support from (
Ministerio de Ciencia e Innovación (project
Si pellets
99.999%
Fe bar
99.95%
Surface treatment
300 ºC, 1 hour (5 ºC/min)
1450 ºC, 1 hour (5 ºC/min)
Ar atmosphere 100 ml/min
Alloys preparation Infiltration process
Graphite
crucible
Boron nitride
application
Alloy Furnace
Si#5wt.%Fe+
Si#15wt.%Fe+
Si#25wt.%Fe+
Infiltration
1450 ºC, 3 hours
3 ºC/min
Ar atmosphere 100 ml/min
Carbon
Preform
Carbon
Preform
+ Si pellets
99.999%
Infiltration
1450 ºC, 1 hour
3 ºC/min
Ar atmosphere 100 ml/min
SiC
SiC.FeSi2*
COMPOSITES
Characterization techniques
Mercury intrusion porosimetry, Helium picnometry, Optical microscopy
(OM), Thermogravimetry, Scanning electron microscopy (SEM), X-Ray
Fluorescence Three point flexural test
Carbon preform characterization
Si – Fe alloys characterization
SiC and SiC-FeSi2 COMPOSITES characterization
ρskeletal(g/cm3) ρbulk(g/cm3) P (%) Dpore (µm)
1.24 0.60-0.70 47 27.80
XRD
Microstructure
XRD
Three point flexure test
Figure 2. Optical micrographs of: a) Si -5wt.%Fe , b) Si -15wt.%Fe, c) Si -25wt.%Fe. Figure 3. a) Optical micrograph of RBSC ; and SiC-FeSi2 Composites
synthetized from :b) Si -05wt.%Fe , b) Si -15wt.%Fe, c) Si -25wt.%Fe.
Figure 1. X-ray diffraction patterns of Si-5wt.%Fe
Figure 4. X-ray diffraction patterns of SiC-FeSi2 Composites
synthetized form Si -05wt.%Fe.
Figure 5. Evolution of flexure strength as a function of Fe% in
RBSC and SiC-FeSi2 Composite
XRF
Samples
Nominal XRF
Si (%) Fe (%) Si (%) Fe (%)
Table 1. Alloys metal content determined by XRF
Table 2. SiC-FeSi2 Composites properties
Sample
Temperature
(°C)
Dwell time
(h)
Preform
density (g/
cm3
)
Infiltration
density (g/
cm3
)
Flexural
stress
(MPa)
1
1
RBSC /
RBSC /
RBSC /
Microstructure
RESULTS AND DISCUSION
Congrés
Javier Narciso Romero
narciso@ua.es
Catedràtic d’Universitat
Dpt. Química Inorgànica

More Related Content

Similar to Com fer una presentació escrita. El congreso, optimització i estratègies en la comunicació tipus oral i tipus cartell. (9)

Experiències d’eficiència energètica a Catalunya
Experiències d’eficiència energètica a CatalunyaExperiències d’eficiència energètica a Catalunya
Experiències d’eficiència energètica a Catalunya
 
La nova revolució 1
La nova revolució 1La nova revolució 1
La nova revolució 1
 
La nova revolució 1
La nova revolució 1La nova revolució 1
La nova revolució 1
 
La nova revolució 1
La nova revolució 1La nova revolució 1
La nova revolució 1
 
Desenvolupament del currículum de química: contextos i pràctiques
Desenvolupament del currículum de química: contextos i pràctiquesDesenvolupament del currículum de química: contextos i pràctiques
Desenvolupament del currículum de química: contextos i pràctiques
 
Nous materials
Nous materialsNous materials
Nous materials
 
Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)Master thesis (pre-Bologna period)
Master thesis (pre-Bologna period)
 
140613_Frederic Clarens CTM_Centre Tecnològic de Manresa
140613_Frederic Clarens CTM_Centre Tecnològic de Manresa140613_Frederic Clarens CTM_Centre Tecnològic de Manresa
140613_Frederic Clarens CTM_Centre Tecnològic de Manresa
 
Activitats tema 5 sap 106 ivan figuerola rambla
Activitats tema 5 sap 106   ivan figuerola ramblaActivitats tema 5 sap 106   ivan figuerola rambla
Activitats tema 5 sap 106 ivan figuerola rambla
 

More from EDUTIC_aulas_digitales

More from EDUTIC_aulas_digitales (20)

Act4b4
Act4b4Act4b4
Act4b4
 
actv4.b5
actv4.b5actv4.b5
actv4.b5
 
Act4 b2
Act4 b2Act4 b2
Act4 b2
 
Section 1
Section 1Section 1
Section 1
 
Bloque 1
Bloque 1Bloque 1
Bloque 1
 
Section 2
Section 2Section 2
Section 2
 
Bloc 2
Bloc 2Bloc 2
Bloc 2
 
Bloque 2
Bloque 2Bloque 2
Bloque 2
 
Bloc 1
Bloc 1Bloc 1
Bloc 1
 
Guidelines for implementation sweden se-likehome
Guidelines for implementation sweden se-likehomeGuidelines for implementation sweden se-likehome
Guidelines for implementation sweden se-likehome
 
Guidelines for implementation spain se-likehome
Guidelines for implementation spain se-likehomeGuidelines for implementation spain se-likehome
Guidelines for implementation spain se-likehome
 
Guidelines for implementation italy se-likehome
Guidelines for implementation italy se-likehomeGuidelines for implementation italy se-likehome
Guidelines for implementation italy se-likehome
 
Guidelines for implementation greece se-likehome
Guidelines for implementation greece se-likehomeGuidelines for implementation greece se-likehome
Guidelines for implementation greece se-likehome
 
Guidelines for implementation germany se-likehome
Guidelines for implementation germany se-likehomeGuidelines for implementation germany se-likehome
Guidelines for implementation germany se-likehome
 
Guidelines for implementation austria se-LIKEHOME
Guidelines for implementation austria se-LIKEHOMEGuidelines for implementation austria se-LIKEHOME
Guidelines for implementation austria se-LIKEHOME
 
Adaptation of best practices-SE-LIKEHOME
Adaptation of best practices-SE-LIKEHOMEAdaptation of best practices-SE-LIKEHOME
Adaptation of best practices-SE-LIKEHOME
 
Best practices presentation-SE-likehome
Best practices presentation-SE-likehomeBest practices presentation-SE-likehome
Best practices presentation-SE-likehome
 
Project presentation se-likehome
Project presentation se-likehomeProject presentation se-likehome
Project presentation se-likehome
 
Project presentation fu_se-likehome
Project presentation  fu_se-likehomeProject presentation  fu_se-likehome
Project presentation fu_se-likehome
 
Guidelines for implementation sweden-likehome
Guidelines for implementation sweden-likehomeGuidelines for implementation sweden-likehome
Guidelines for implementation sweden-likehome
 

Com fer una presentació escrita. El congreso, optimització i estratègies en la comunicació tipus oral i tipus cartell.

  • 1. Tema: Com fer una presentació escrita. El congrés, optimització i estratègies en la comunicació tipus oral i tipus cartell Activitats formatives transversals obligatòries comunes ACTIVITAT 3>Bloc 2
  • 5. STEFAN HELL | PREMI NOBEL DE QUÍMICA 2014 “El nostre Estat del Benestar i la nostra qualitat de vida estan basats en els descobriments científics”. El premi Nobel de Química 2014 diu que la Història de la Humanitat és, "en un sentit ample", la història dels descobriments científics. Font: http://elpais.com/elpais/2014/12/08/ciencia/1418063781_807253.html Presentació escrita
  • 6. El Mode expositiu: es fa servir a fi de transmetre un missatge amb la intenció que el receptor hi reflexione i l’analitze. Característiques: claredat, concisió, precisió, objectivitat, exactitud, propietat del llenguatge Presentació escrita
  • 7. El nostre primer article El primer: fer-nos aquestes dues preguntes He llegit suficient articles, llibres…? La recerca realitzada té la mateixa envergadura que els articles que jo considere que són bons? Cal ser optimista i positiu, però una dosi de realitat és aconsellable, no som el proper Einstein!!!! Presentació escrita
  • 8. Cada revista té un format diferent (cada vegada menys), por tant hem d’elegir-la abans de començar a escriure. Com la trie? • Índex d’impacte relatiu i absolut (JCR). • A qui vull que arribe (audiència natural). • Mireu els grans, on publiquen… Presentació escrita
  • 10. Crec que tinc un bon article, el faig en accés obert? Compte: s’ha de fer si i només si està en el primer quartil, té un problema: el preu es dispara!!! Norma general, si la investigació és rellevant, cal anar al primer quartil (JCR). L’orde és menys rellevant (Q1), l’audiència és el factor determinant Nature vs Science? Presentació escrita
  • 11. Què veuen els lectors? • Resum-Conclusions-Figures • Prenen la decisió de llegir o no!!! Altres factors que s’hi tenen en compte: • Prestigi de la institució • Prestigi dels signants • La qualitat de la revista Presentació escrita
  • 12. Presentació escrita Parts d’un article: Títol 1 frase 1000 lectors Resum 4 frases 100 lectors Introducció 1 pàgina 100 lectors El problema ½ pàgina 10 lectors La idea 1 pàgina 10 lectors Els detalls 5 pàgines 3 lectors Discussió 2 pàgines 10 lectors Conclusions ½ pàgina 100 lectors
  • 13. Part d’un article: Títol Atractiu i breu. Reflecteix el contingut de manera precisa. Resum Defineix el problema i els avantatges de les nostres idees de manera succinta. S’hi fixen els editors a fi d’elegir-ne els revisors. Introducció Estableix el propòsit i l’àrea de la investigació, així com també els principals avanços. Proporciona referències a treballs relacionats, publicats prèviament. Presentació escrita
  • 14. Metodologia: • Evidencia amb precisió els punts presentats en la introducció, expressa la idea abans d’exposar-ne els detalls. • Proporciona la informació suficient perquè un altre investigador puga replicar l’experiment. • Evidències que poden ser: teoremes, mesures, casos d’estudi, anàlisis i comparació. Presentació escrita
  • 15. Resultats Mostra l’impacte dels resultats comparats amb treballs recents. Conclusions Enllista els resultats més importants comparats amb treballs recents. Agraïments Referències bibliogràfiques Presentació escrita
  • 18. Tipus de presentació en un congrés. • Conferència plenària • Key note • Presentació oral (15-20 minuts) • Cartell (A0) Congrés
  • 19. La presentació oral (20 minuts). Intervenció de 15 minuts i 5 minuts de preguntes. Coses importants: • Estructurar la presentació. • Ajustar-se al temps. • Claredat en la presentació. • El suport audiovisual correcte. Congrés
  • 20. Estructura de la Presentació: • Presentar la idea/problema (3 minuts) • Experimental (2 minuts) • Resultats i discussió (9 minuts) • Conclusions i agraïments (1 minut) Congrés
  • 21. Ajuda audiovisual • Transparències lleugeres. • Colors. • Cos de lletra. • Compte amb els automatismes!!! Congrés
  • 22. Needle coke infiltrated with pure copper Previous Results
  • 23. •Thermal conductivity •Thermomechanical testing Material Characterization: Molten Metal N2 Gas Exit Carbon Preform Infiltration Chamber Experimental Procedure
  • 24. Extreme resistence materials from the space to fusion R. Prieto, M. Duarte, N. Rojo, J.M. Molina, E. Louis and J. Narciso, Materials Institute of Alicante Univesity (IUMA)
  • 25. Cartell: • Molta competència. • Per què veure el meu cartell? • Atractiu!!!!! • La identificació (personal-treball). Congrés
  • 26. Jornadas Puertas Abiertas 2011 El Departamento de Química Inorgánica está formado por una plantilla de unas 80 personas de las cuales 45 son becarios que están realizando la tesis doctoral. La investigación se desarrolla en los siguientes grupos de investigación: Laboratorio de materiales avanzados Materiales carbonosos y medio ambiente Laboratorio de adhesión y adhesivos Laboratorio de nanotecnología molecular El Departamento de Química Inorgánica ha tenido un ingreso medio anual en los últimos 10 años superior al millón de euros. La investigación realizado ha generado más de 500 artículos en los últimos 5 años, y se han licenciado más de 10 patentes. Los artículos se han publicado en las revistas más prestigiosas del área, incluido Science y Nature. Y alguno de ellos ha merecido ser portada en alguna revistas. D50128 ADVENGMAT ISSN1438-1656 Vol.10–No.6 June,2008 Stimuli-Responsive Polymeric Systems Laser Surface Texturing Magnesium Corrosion Steel Coatings by Electrophoreti cDeposition 20 MPa H2 adsorption Materiales biomiméticos. Materiales compuestos Materiales nanoestructurados Materiales para la producción y almacenamiento de energía. Materiales de carbón (adsorbentes, estructurales) Adhesión y adhesivos (medicina, aeronáutica, calzado) Catalizadores heterogéneos e híbridos Medio ambiente (eliminación de contaminantes, purificación) Síntesis de productos farmacéuticos, química verde. Materiales realizados en Química Inorgánica: a) Zeolita, b) Mesofase, c) Materiales compuesto, d) Catalizador e) Fibra recubierta. Sistema experimental para catálisis Planta piloto materiales compuestos Banco de pruebas de motor Almacenamiento de gases a b d e c MANUFACTURE*OF*SiC.FeSi2*COMPOSITES** FOR*NUCLEAR*APPLICATIONS Antonio Camarano, Javier Narciso, José Miguel Molina Instituto Universitario de Materiales de Alicante. University of Alicante, aptdo. 99, 03080 Alicante, Spain Research and development of materials for fusion applications is focused on the finding of SiC-based composites with improved temperature limits and on their characterization in terms of mechanical properties, lifetime and irradiation performance. These composites offer the greatest potential for very high temperature operation among the possible candidates with low neutron activation. However, it is still required considerable further research and development to solve engineering feasibility and manufacturing issues. Issues receiving greatest attention include new fabrication methods in order to improve performance and lower fabrication costs. Reactive infiltration method is a suitable process to obtain RBSC (Reaction Bonded Silicon Carbide) with a wide variety of complex shapes. After reactive infiltration, the RBSC material retains completely the shape of the infiltrated carbon preforms. The problem for the use of RBSC materials in fusion structural applications comes from the presence of remaining unreacted carbon and silicon. Free silicon has detrimental effects on mechanical properties at temperatures over 1200ºC and carbon shows lower resistance to neutrons radiation than SiC, causing severe damages on the material. To overcome this limitation silicon must be removed and carbon presence minimized on RBSC material. In this work we present a new method to produce RBSC materials in which residual carbon and silicon have been considerably reduced. For that sake carbon preforms were spontaneously infiltrated with Fe-containing Si alloys. By a proper control of the architecture of the preforms remaining carbon cannot be detected in the final materials. Residual silicon has been, as well, minimized by the formation of the metallic disilicide, FeSi2. For these new SiC-FeS2 composites we expect a considerable improvement of mechanical properties and chemical stability, in respect to the classic SiC-based materials. m EXPERIMENTAL RESULTS AND DISCUSION INTRODUCTION CONCLUSIONS Acknowledgements Financial support from ( Ministerio de Ciencia e Innovación (project Si pellets 99.999% Fe bar 99.95% Surface treatment 300 ºC, 1 hour (5 ºC/min) 1450 ºC, 1 hour (5 ºC/min) Ar atmosphere 100 ml/min Alloys preparation Infiltration process Graphite crucible Boron nitride application Alloy Furnace Si#5wt.%Fe+ Si#15wt.%Fe+ Si#25wt.%Fe+ Infiltration 1450 ºC, 3 hours 3 ºC/min Ar atmosphere 100 ml/min Carbon Preform Carbon Preform + Si pellets 99.999% Infiltration 1450 ºC, 1 hour 3 ºC/min Ar atmosphere 100 ml/min SiC SiC.FeSi2* COMPOSITES Characterization techniques Mercury intrusion porosimetry, Helium picnometry, Optical microscopy (OM), Thermogravimetry, Scanning electron microscopy (SEM), X-Ray Fluorescence Three point flexural test Carbon preform characterization Si – Fe alloys characterization SiC and SiC-FeSi2 COMPOSITES characterization ρskeletal(g/cm3) ρbulk(g/cm3) P (%) Dpore (µm) 1.24 0.60-0.70 47 27.80 XRD Microstructure XRD Three point flexure test Figure 2. Optical micrographs of: a) Si -5wt.%Fe , b) Si -15wt.%Fe, c) Si -25wt.%Fe. Figure 3. a) Optical micrograph of RBSC ; and SiC-FeSi2 Composites synthetized from :b) Si -05wt.%Fe , b) Si -15wt.%Fe, c) Si -25wt.%Fe. Figure 1. X-ray diffraction patterns of Si-5wt.%Fe Figure 4. X-ray diffraction patterns of SiC-FeSi2 Composites synthetized form Si -05wt.%Fe. Figure 5. Evolution of flexure strength as a function of Fe% in RBSC and SiC-FeSi2 Composite XRF Samples Nominal XRF Si (%) Fe (%) Si (%) Fe (%) Table 1. Alloys metal content determined by XRF Table 2. SiC-FeSi2 Composites properties Sample Temperature (°C) Dwell time (h) Preform density (g/ cm3 ) Infiltration density (g/ cm3 ) Flexural stress (MPa) 1 1 RBSC / RBSC / RBSC / Microstructure RESULTS AND DISCUSION Congrés
  • 27. Javier Narciso Romero narciso@ua.es Catedràtic d’Universitat Dpt. Química Inorgànica