Cloud computing: possibles usos, avantatges i inconvenients

1. CLOUD COMPUTING: Possibles usos
Podriem parlar de 3 nivells d’usos diferents per l’empresa:
IaaS:
Llogar recursos de maquinari per disposar de més recursos en funció de les necessitats de
l’empresa, com memòria, cicles de CPU, servei d’emmagatzematge, servei de backup… El seu
ús és donar elasticitat d’infrastructura.
Exemples: AWS d’Amazon, Cloudsigma, T-Systems, Flexiscale, Amazon EC2, VMware,
Akamai…
PaaS:
El proveïdor ofereix la màquina amb tot el programari determinat la qual cosa facilita el
desenvolupament i implantació d’una nova aplicació de forma més ràpida per l’empresa.
Exemples: Windows Azure, Google Apps, VMforce, Bungee Connect, CloudBees…
SaaS:
Són els productes programari que interaccionen amb l’usuari a través d’un determinat portal per
mitjà d’internet. Els més comuns per l’empresa són els destinats a la seva cadena de valor,
bàsicament: a RRHH, producció, gestió financera i comercialització. Alguns exemples són: per
ERP (GM3, I2E), correu electrònic (Gmail, Hotmail) , comptabilitat (Sage, OfiPro), antivirus
(Akismet), CRM (Simpla), editor fotografia (Picasa) …

2. CLOUD COMPUTING: Avantatges
Reducció de costos directes:
Màquina - menys potència necessària dels ordinadors
Programes - moltes aplicacions són gratuïtes, o de pagament per ús, i disminueixen les despeses en
llicències i millora l’efectivitat en actualitzacions de programes.
Manteniment – no hi ha despesa de manteniment en els programes al núvol oferts per tercers.
(Reducció d’un 30% a un 70% en electricitat, refrigeració i reparacions)
Reducció de costos indirectes:
Canvis en la manera de treballar que signifiquen una reducció de temps.
Això comporta una millora en la productivitat, ja que a més es pot accedir a la informació des de
qualsevol lloc, a qualsevol hora i de manera molt ràpida. Permet un enfoc en l’estratègia de negoci i
externalitzar les operacions tecnològiques.
Escalabilitat i agilitat amb la que ens podem autoproveïr dels serveis oferts per la informàtica en núvol.
Això permet adaptar-nos a la demanda real de necessitats i evitar la infrautilització.
Es pot accedir al coneixement de forma descentralitzada, podem ‘moure’ el coneixement i poder-lo
gestionar de forma més eficaç i eficient.
Informació a l’abast de tothom, encara que és un ganivet de doble tall, ja que a vegades potser
s’hauràn de vetar accesos.
Flexibilitat en ús d’activitats diàries: reconeixement tàctil i gestual, identificació de la parla, coneixement
contextual, ‘internet of things’…

3. CLOUD COMPUTING: Inconvenients
Propietat intel.lectual:
dubtes sobre la propietat de qui són les dades penjades a internet. I també sobre la propietat de
la informació. La privacitat de les dades és conseqüència de que aquestes no estaràn al nostre
ordinador sinó en servidors aliens.
Pèrdua de les dades: saber si els serveis del núvol fan copies de seguretat.
Robatori de dades: Exigir que el servei que hem contractat tingui protocols de seguretat que
garanteixin la seguretat del que hi anem emmagatzemant.
Ús fraudulent de les nostres dades pel servei: no hi ha 100% de seguretat.
No hi ha unificació i coordinació de les diferents lleis que afecten l’ús d’internet a nivell mundial.
Hi ha un grau d’inseguretat jurídica al respecte.
Sempre s’ha d’estar connectat a internet. A vegades hi ha talls elèctrics.
Serveis difícils de personalitzar: alguns serveis no tenen opció de treure o afegir funcionalitats,
no es pot triar idioma, no es pot modificar la imatge gràfica o incorporar logos.
Continuitat del servei si no resulta rendible o si és absorbit per una altra empresa.
CPD cada cop més carregats d’informació i més dispersos per tot el món: això pot portar a
problemes de disponibilitat i que la nostra informació acabi essent deslocalitzada.