Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Diapositives projectades durant el curs 2005-2006 a l'assignatura de Recursos tecnològics en unitats d'Informació. Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.
Valoració de l’activitat investigadora del professorat universitari: PDA-rece...Universitat de Barcelona
Introduir els principals conceptes relacionats amb l'avaluació de l'activitat investigadora, explicar la seva aplicació al PDA-recerca de la UB i orientar el professorat en l'elecció de les revistes a les quals publicar.
Explicar les característiques de les convocatòries d'acreditació del professorat i d'assignació de complements de productivitat (sexennis) i presentar les principals oportunitats per al finançament de l'activitat de recerca.
Acreditación y visibilidad de la información científica en HumanidadesJulio Alonso Arévalo
1. Agencias de Evaluación y Principios 2.0
- Nacional: ANECA
- Regionales: Acucyl
- Programa Academia
- Resultados de la actividad investigadora
Consideraciones para las diferentes disciplinas
Medición de la calidad
- Colectiva: Impacto de la revista. En que revistas publicar
- Internacional: ISI JCR, Scopus SJCR, EriH, Latindez
. Nacional: RESH, DICE, IN-RECS,
- Individual: Buscar citas: ISI WoK, Scopus, Google Scoolar Citations
3. Visibilidad científica: OA, Redes sociales, Gestores de Referencias Sociales
4. Conclusiones y Recomendaciones
La informació que difonen els mitjans de comunicació és a vegades confusa i en alguns casos fins i tot errònia. D’altra banda, també es fa sovint un tractament inapropiat de les paraciències tractant-les com si fossin activitats amb el suport de la ciència o donant per bones afirmacions que s’han demostrat científicament falses.
Aquesta presentació és part d'un curs té per objectiu proporcionar recursos i coneixements científics fonamentats que permetin a l’alumnat tractar la informació científica de manera correcta i amb el rigor que es requereix, i aplicar aquest mateix rigor i esperit crític al tractament de les paraciències i d’altres temes similars.
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
By David F. Larcker, Stephen A. Miles, and Brian Tayan
Stanford Closer Look Series
Overview:
Shareholders pay considerable attention to the choice of executive selected as the new CEO whenever a change in leadership takes place. However, without an inside look at the leading candidates to assume the CEO role, it is difficult for shareholders to tell whether the board has made the correct choice. In this Closer Look, we examine CEO succession events among the largest 100 companies over a ten-year period to determine what happens to the executives who were not selected (i.e., the “succession losers”) and how they perform relative to those who were selected (the “succession winners”).
We ask:
• Are the executives selected for the CEO role really better than those passed over?
• What are the implications for understanding the labor market for executive talent?
• Are differences in performance due to operating conditions or quality of available talent?
• Are boards better at identifying CEO talent than other research generally suggests?
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
El protocol de cerca bibliogràfica a les bases de dades biomèdiquesBibliosalut
Objectius:
- Dissenyar i executar un protocol de cerca bibliogràfica per a les diferents bases de dades de la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
- Crear estratègies de cerca eficaces per a la recuperació d’informació científica rellevant i actualitzada.
- Elaborar un plantejament correcte de la pregunta d’investigació (tipus clínics, de recerca, d'avaluació, etc.) i del tema sobre el qual es buscarà informació.
- Avaluar els resultats de les estratègies de cerca, que tractaran de recuperar aquells estudis que responguin als criteris d'inclusió i exclusió prefixats.
- Conèixer quines fonts d'informació hi ha disponibles i en quina mesura poden ser útils.
Programa:
- Identificació de la necessitat d’informació i formulació correcta de la pregunta d’investigació.
- Com funciona una base de dades: la indexació i els llenguatges d’interrogació.
- El protocol de cerca bibliogràfica:
- Plantetjament de la qüestió clínica.
- Identificació de les paraules clau.
- Selecció dels descriptors al tesaurus.
- Utilització de màscares i truncaments.
- Relació dels termes: els operadors booleans AND, OR i NOT.
- Execució de la cerca.
- Anàlisis dels resultats.
Diapositives projectades durant el curs 2005-2006 a l'assignatura de Recursos tecnològics en unitats d'Informació. Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació.
Valoració de l’activitat investigadora del professorat universitari: PDA-rece...Universitat de Barcelona
Introduir els principals conceptes relacionats amb l'avaluació de l'activitat investigadora, explicar la seva aplicació al PDA-recerca de la UB i orientar el professorat en l'elecció de les revistes a les quals publicar.
Explicar les característiques de les convocatòries d'acreditació del professorat i d'assignació de complements de productivitat (sexennis) i presentar les principals oportunitats per al finançament de l'activitat de recerca.
Acreditación y visibilidad de la información científica en HumanidadesJulio Alonso Arévalo
1. Agencias de Evaluación y Principios 2.0
- Nacional: ANECA
- Regionales: Acucyl
- Programa Academia
- Resultados de la actividad investigadora
Consideraciones para las diferentes disciplinas
Medición de la calidad
- Colectiva: Impacto de la revista. En que revistas publicar
- Internacional: ISI JCR, Scopus SJCR, EriH, Latindez
. Nacional: RESH, DICE, IN-RECS,
- Individual: Buscar citas: ISI WoK, Scopus, Google Scoolar Citations
3. Visibilidad científica: OA, Redes sociales, Gestores de Referencias Sociales
4. Conclusiones y Recomendaciones
La informació que difonen els mitjans de comunicació és a vegades confusa i en alguns casos fins i tot errònia. D’altra banda, també es fa sovint un tractament inapropiat de les paraciències tractant-les com si fossin activitats amb el suport de la ciència o donant per bones afirmacions que s’han demostrat científicament falses.
Aquesta presentació és part d'un curs té per objectiu proporcionar recursos i coneixements científics fonamentats que permetin a l’alumnat tractar la informació científica de manera correcta i amb el rigor que es requereix, i aplicar aquest mateix rigor i esperit crític al tractament de les paraciències i d’altres temes similars.
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
By David F. Larcker, Stephen A. Miles, and Brian Tayan
Stanford Closer Look Series
Overview:
Shareholders pay considerable attention to the choice of executive selected as the new CEO whenever a change in leadership takes place. However, without an inside look at the leading candidates to assume the CEO role, it is difficult for shareholders to tell whether the board has made the correct choice. In this Closer Look, we examine CEO succession events among the largest 100 companies over a ten-year period to determine what happens to the executives who were not selected (i.e., the “succession losers”) and how they perform relative to those who were selected (the “succession winners”).
We ask:
• Are the executives selected for the CEO role really better than those passed over?
• What are the implications for understanding the labor market for executive talent?
• Are differences in performance due to operating conditions or quality of available talent?
• Are boards better at identifying CEO talent than other research generally suggests?
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
El protocol de cerca bibliogràfica a les bases de dades biomèdiquesBibliosalut
Objectius:
- Dissenyar i executar un protocol de cerca bibliogràfica per a les diferents bases de dades de la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
- Crear estratègies de cerca eficaces per a la recuperació d’informació científica rellevant i actualitzada.
- Elaborar un plantejament correcte de la pregunta d’investigació (tipus clínics, de recerca, d'avaluació, etc.) i del tema sobre el qual es buscarà informació.
- Avaluar els resultats de les estratègies de cerca, que tractaran de recuperar aquells estudis que responguin als criteris d'inclusió i exclusió prefixats.
- Conèixer quines fonts d'informació hi ha disponibles i en quina mesura poden ser útils.
Programa:
- Identificació de la necessitat d’informació i formulació correcta de la pregunta d’investigació.
- Com funciona una base de dades: la indexació i els llenguatges d’interrogació.
- El protocol de cerca bibliogràfica:
- Plantetjament de la qüestió clínica.
- Identificació de les paraules clau.
- Selecció dels descriptors al tesaurus.
- Utilització de màscares i truncaments.
- Relació dels termes: els operadors booleans AND, OR i NOT.
- Execució de la cerca.
- Anàlisis dels resultats.
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en cièn...Javier Guallar
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en ciències socials. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC, Barcelona, 9 de juliol de 2011
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
ISI Web of Knowledge: avaluació de la producció científica
Cerques bibliogràfiques i fons documentals científiques. Bases de dades i Web of Science. Indicadors bibliomètrics.
1. Jordi Ardanuy Departament de Biblioteconomia i Documentació Cerques bibliogràfiques i fons documentals científiques. Bases de dades i Web of Science . Indicadors bibliomètrics. 22 de novembre de 2011
2.
3. Canals de comunicació científica Identificació del problema Resultats de la recerca Conclusions Comunicació dels resultats (publicació) Cerca bibliogràfica
4. Cerca bibliogràfica S’entén per cerca bibliogràfica a les activitats destinades a localitzar i recuperar un conjunt de documents relacionats amb un determinat tema. L’objectiu es trobar els documents adequats (bibliografia) que doni resposta a una necessitat d’informació científica.
9. Recercador Permet a l'usuari cercar informació a diferents recursos electrònics a la vegada amb una única interfície de cerca (cerca federada). Es pot seleccionar l’àrea
26. Web of Science (WoK) Mapa de citacions: Permet confeccionar un mapa interactiu de les citacions que fa un document i/o de les que rep. Pot contenir diverses generacions.
32. Factor d’impacte El Factor d’Impacte d’una publicació un any es mesura com el nombre de citacions rebudes aquell any pel conjunt de documents publicats durant els dos anys anteriors dividit pel nombre de documents publicats per la revista durant el mateix període de temps. Exemple: FI (2010) de la revista Biocontrol 142 citacions de documents de 2009 191 citacions de documents de 2008 Total: 333 citacions 80 documents publicats el 2009 72 documents publicats el 2008 Total: 152 documents 333 152 = 2,191
33. Factor d’impacte Naturalment les disciplines tenen FI molt diferents. 2010 JCR Science Edition FI 1. CA-A CANCER JOURNAL FOR CLINICIANS (0007-9235) 94,333 2. ACTA CRYSTALLOGRAPHICA SECTION A (0108-7673) 54,333 ... 4. REVIEWS OF MODERN PHYSICS (0034-6861) 51,695 ... 9. NATURE (0028-0836) 36,104 2010 JCR Social Science Edition 1. BEHAVIORAL AND BRAIN SCIENCES (0140-525X) 21,952 ... 11. JOURNAL OF ECONOMIC LITERATURE ( 0276-7783) 5,041 ... 91 AMERICAN SOCIOLOGICAL REVIEW (0003-1224) 3,693
38. Índex H Jorge Hirsch (2005). Un científic té un índex h si del conjunt N de treballs publicats, h que reben com a mínim h citacions i els altres (N-h) com a molt tenen h citacions. Científic A Científic B h(A) = 4 h(A) = 2 Treball # cit. 1r 8 2n 7 3r 5 4t 4 5c 3 Treball # cit. 1r 712 2n 3 3r 2 4t 1 5c 1