La seva vida i carrera després

1. Després de la separació

2. John Lennon
John Lennon va començar la seva carrera en solitari un parell d'anys abans de la dissolució oficial
del grup, el 1970. El 1969, va tocar en directe amb una banda que es deia The Plastic Ono
Band, al costat d'un músic com Eric Clapton, esdeveniment recollit a Live Peace in Toronto.
D'allà van sortir noves composicions de Lennon, com els singles "Cold Turkey" i "Give Peace a
Chance" —tot un himne pels moviments pacifistes—, èxits indiscutibles que van ser seguits per
l'àlbum de 1970 John Lennon/Plastic Ono Band, produït per Phil Spector, que significa la
declaració d'independència de Lennon respecte a la seva etapa anterior. Imagine, el seu àlbum
de 1971, es converteix ràpidament en un clàssic, amb temes compromesos i polèmics com
"Power To The People" o com el mateix "Imagine", que s'ha convertit en un estàndard
interpretat per molts altres artistes, o "Jealous Guy", una balada preciosa.
Ja com aveí de Nova York, el seu següent àlbum, Some Time in New York City, no va tenir el
mateix gran èxit comercial, però va tornar a les llistes amb Mind Games el 1973, i l'any següent
va editar Walls And Bridges, encara amb millor fortuna; el mateix 1974 va actuar en un concert
d'Elton John en la que seria la seva última aparició en un escenari. Shaved Fish, de 1975, és
una recopilació de grans èxits i l'últim disc que apareixeria abans la seva mort, ja que aquell
any va decidir fer una pausa en les seves actuacions i concerts per tornar a l'estudi amb la seva
esposa, Yoko Ono, per gravar Double Fantasy. Després del seu violent assassinat, el 8 de
desembre de 1980, a mans de Mark David Chapman, va arribar al número 1 amb els singles
"Just Like Starting Over" i "Woman".

3. John Lennon

4. Paul McCartney
El dia 10 d'abril de 1970, Paul McCartney anunciava als mitjans de comunicació que mai no
tornaria a gravar amb John Lennon (promesa que el temps ha burlat de manera peculiar, al cap
de vint-i-cinc anys i amb un cúmul d'esdeveniments pel mig). L'afirmació de McCartney
implicava la dissolució definitiva dels Beatles. Un mes després, el seu primer treball en solitari,
McCartney, arriba al número dos de les llistes britàniques i al número un als Estats Units,
afegint tensió a la ja existent al si del grup britànic, ja que el llançament del seu disc va coincidir
amb el de Let It Be. Encara publicaria un altre àlbum, Ram, abans de començar la creació de la
seva nova banda, Wings, que es forma al final de 1971 al voltant de Paul i Linda McCartney,
junt amb Denny Laine (1944) i Denny Seiwell. Al desembre, el seu LP Wildlife arriba al número
10 de les llistes angleses i l'any següent comença una gira pel país que precedeix el single
"Give Ireland Back To The Irish", un títol que s'explica per si sol ("Torneu Irlanda als irlandesos")
que va ser completament vetat per la BBC i la Independent Broadcasting Authority del Regne
Unit.
L'any 1972 va ser dur per McCartney, que va topar un parell de vegades amb la justícia per
possessió de drogues, i l'any següent va començar amb un nou vet al single de Wings,
anomenat "Hi Hi Hi", per incitació al consum de drogues. El seu segell discogràfic va optar per
promocionar la cara B, per burlar la censura, i va arribar al número 5 a les llistes; al maig va
començar un nou tour pel Regne Unit. L'LP que va sortir just abans de la gira, Red Rose
Speedway, ja estava firmat per Paul McCartney & Wings, i al desembre van editar el famós
Band On The Run, que va arribar al número 1 a banda i banda de l'Atlàntic, va vendre sis
milions de còpies i va estar a les llistes més de dos anys.

5. Paul McCartney
El maig de 1976 va anar als Estats Units, en la que era la primera aparició de McCartney en
territori nord-americà en una dècada. Al cap d'un any va publicar l'àlbum Wings Over America.
El 1977 també va sortir al mercat "Mull Of Kintyre", el single més venut al Regne Unit,
desplaçant d'aquest lloc "She Loves You", dels quatre de Liverpool. El single per si sol va
vendre més de dos milions i mig de còpies, i va ser, sens dubte, l'èxit més gran de Wings com a
grup. Des de "Mull Of Kintyre" fins al desembre de 1979, data en què Wings va actuar en
l'última nit del festival Concerts per la Gent de Cambodja, van gravar alguns temes més —tots
d'èxit, però sense arribar més amunt del cinquè lloc de les llistes—, i McCartney va rebre el
premi com a millor compositor de tots els temps, amb més de cent milions de singles venuts i
molts altres èxits. La data del concert per Cambodja posa el punt final a la carrera del grup com
a tal, que va deixar el seu últim llegat en el vinil de l'any 1979 Back To The Egg.
McCartney va reprendre la seva trajectòria en solitari, que ja tenia precedents just abans de Wings
amb el parell d'àlbums abans ressenyats. El gener de 1980 apareix "Wonderful Christmastime",
el seu primer single en solitari des de 1971. A mitjan d'aquell mateix mes és arrestat i
empresonat a Tòquio per possessió de marihuana.
El 1981 es publica "McCartney", gravat, igual que el seu primer LP, al seu propi domicili i amb
mitjans molt limitats, condicions que no impedeixen que arribi al lloc més alt de les llistes. L'any
següent veu arribar un altre gran èxit seu, aquesta vegada a duet amb Stevie Wonder. "Ebony
And Ivory" arriba al número 1 de les llistes de singles a banda i banda de l'Atlàntic, obrint camí
per l'àlbum Tug Of War, gravat amb l'ajuda, entre altres, de Stevie Wonder, el seu vell amic
Ringo Starr, Rod Stewart i Carl Perkins. Pletòric i hiperactiu, abans que s'acabi l'any col·labora
en un altre duet, aquesta vegada amb Michael Jackson, i grava "The Girl Is Mine". Torna a
repetir fórmula amb "Say, Say, Say", el single de l'àlbum Pipes Of Peace, aparegut el novembre
de 1983 i que se situa de nou al capdamunt de les llistes americanes i angleses.

6. Paul McCartney
Give My Regards To Broad Street (1984) marca una nova experiència en la carrera de Paul
McCartney. Aquest va ser el títol d'una pel·lícula i un àlbum; el disc va obtenir uns resultats
excel·lents, però la pel·lícula va ser un fracàs de crítica i públic. L'activitat de l'antic beatle
decreix amb el final dels vuitanta, però Press To Play i la recopilació All The Best! (1987)
aconsegueixen unes vendes que feia molt que no obtenia. El 1988 apareix Back in The USSR
al segell soviètic Melodiya; inicialment va aparèixer de manera exclusiva a la Unió Soviètica,
fins que el 1991 es va publicar a tot el món.
En la dècada dels 90, Paul McCartney es va obrir camí en nous camps de la música: el 1991,
l'Orquestra Filharmònica de Liverpool li va demanar una peça per commemorar el 150è
aniversari de la seva fundació. El resultat va ser "Liverpool Oratori", composta al costat de Carl
Davis. Altres incursions de Paul en la música clàssica són Standing Stone (1997), Working
Classical (1999) i Ecce Cor Meum (2006). Al costat de Martin Glover i amb el pseudònim "The
Fireman" ("el Bomber"), publica dos discos de música ambiental: Strawberries Oceans Ships
Forest (1993) i Rushes (1998). L'any 2000, edita Liverpool Sound Collage al costat de Super
Furry Animals. Després d'una nova gira mundial el 1993, McCartney es reuneix a l'estudi
d'enregistrament amb George Harrison i Ringo Starr per treballar en el projecte The Beatles'
Anthology i completar dues demos de John Lennon, "Free As A Bird" i "Real Love". El 1997
publica Flaming Pie, que assoleix el número 2 als Estats Units i el Regne Unit i és nominat en
la categoria d'àlbum de l'any dels premis Grammy.

7. Paul McCartney
L'11 de març de 1997 va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II del Regne Unit, i el 1999 es va
incorporar com a solista al Saló de la Fama del Rock and Roll. Poc abans, el 17 d'abril de 1998,
va rebre un cop molt dur amb la mort de la seva dona, Linda McCartney, a causa d'un càncer
de mama. L'any 2001 va publicar Wingspan, un documental que narra la història de Wings. El
mateix any sortí a la llum el seu nou disc d'estudi, Driving Rain i va compondre el tema "Vanilla
Sky", nominat a l'Oscar com a millor cançó original, per la pel·lícula homònima. El 20 d'octubre
de 2001 es va afegir a The Concert for New York City, en homenatge a les víctimes dels
atemptats de l'11-S. Durant la major part del 2002 va dur a terme una extensa gira mundial que
el va portar als Estats Units, Mèxic i el Japó amb un gran èxit. El 2003 va dur el seu directe a
Europa, inclòs un concert a la Plaça Roja de Moscou el 24 de maig que posteriorment va servir
de base d'un documental.
Durant el 2007 i fins al 16 de març del 2008, va afrontar un superjudici de divorci amb la seva
exesposa Heather Mills i va haver de pagar-li 48,7 milions de dòlars. El 2008, McCartney va
encapçalar el festival de música de la seva ciutat natal, Liverpool, com a part dels actes
organitzats amb motiu de la capitalitat cultural de la ciutat.

8. Paul McCartney

9. Ringo Starr
Ringo Starr va ser el primer dels quatre que va gravar en solitari; ho va fer a través d'Apple
Records el 1970 (Sentimental Journey), i la seva carrera va anar in crescendo fins al 1973, any
en què llança Ringo, àlbum en el qual curiosament col·laboren els altres tres Beatles, però en
diferents temes. Aquest disc li va proporcionar un parell de números 1 a la llista americana de
singles. El seu següent projecte portava el títol de Goodnight Vienna (1974), però a partir
d'aleshores la seva carrera musical va començar a entrar en davallada, i va tocar fons —
almenys de vendes— el 1983 amb Old Wave. Una altra faceta seva durant aquests anys va ser
la d'actor, i va aparèixer en algunes pel·lícules sense especial repercussió. A mitjans dels
vuitanta, feliçment casat amb l'actriu Barbara Bach, es va dedicar a tasques de narrador per
sèries documentals, sense abandonar del tot el món de la música, però sense gaire activitat. El
2008 va treure una de les seves grans obres, Liverpool 8.

10. Ringo Starr

11. George Harrison
La carrera de George Harrison en solitari, posterior a la dissolució de The Beatles, és variada i
peculiar, més orientada cap a la qualitat i l'autenticitat que cap a la comercialitat, assumint
tasques que van des de músic de sessió fins a productor cinematogràfic amb companyia pròpia
(Handmade Films). Després de formar part de The Beatles, Harrison va continuar treballant en
solitari, igual com Lennon, McCartney i Starr, amb una carrera prolífica, tot i que menys que les
de McCartney i Lennon.
El seu primer llançament en solitari data de 1968, quan va editar el projecte clarament
experimental Wonderwall, al qual el va seguir Electronic Sounds el 1970, en una línia semblant
a l'anterior. Tanmateix, el seu primer gran èxit li arriba amb el triple àlbum All Things Must Pass
—amb importants col·laboradors—, produït per Phil Spector el 1970, que li dóna un gran triomf
internacional. El seu interès per les cultures orientals el porta a promoure el 1971 el Concert per
Bangladesh a Nova York, amb la participació d'artistes com Eric Clapton, Bob Dylan, el seu
excompany Ringo Starr, Billy Preston i Leon Russell. Aquest concert es va plasmar en un triple
vinil i en una pel·lícula, i va recaptar deu milions de dòlars per la causa.

12. George Harrison
El 1974 crea el seu propi segell discogràfic, Dark Horse, fins a 1976, quan edita 33 1/3, que marca
una petita pausa en la seva carrera discogràfica, represa el 1979, per continuar publicant
treballs, però no amb una freqüència gairebé anual, com en la seva primera època. Durant
aquests anys, també va produir enregistraments d'artistes com Badfinger, Ravi Shankar o Billy
Preston i va tocar la guitarra en sessions d'altres músics, com Dylan, Delanney & Bonnie o Hall
& Oates. Ja a la dècada dels vuitanta, va dedicar gran part dels esforços a la seva companyia
cinematogràfica, Hand Made Films, i va tornar a les llistes el 1987 amb Cloud Nine. Al cap de
poc se'l veia de nou sobre un escenari formant part de la banda de velles glòries anomenada
Travelling Wilburys —al costat de Bob Dylan, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne—, amb la
qual va publicar dos àlbums que van lligar la història de la música entre els vuitanta i els
noranta: Travelling Wilburys (1988) i Travelling Wilburys, Vol 3 (1990). El 29 de novembre de
2001 va morir de càncer de pulmó.

13. George Harrison