Canllawiau CBHC ar gyfer Archifau Archaeolegol Digidol – Ymagwedd Gynaliadwy ...RCAHMW
Cofnod Henebion Cenedlaethol (CHC) CBHC yw archif cyhoeddus Cymru o gofnodion yn ymwneud â’r amgylchedd hanesyddol, a dyma’r cartref cenedlaethol ar gyfer archifau archaeolegol digidol. Yn unol â hyn, mae wrthi’n datblygu ei gyfleusterau a gweithdrefnau archifo digidol i gydymffurfio â safonau rhyngwladol, sef model cyfeiriol y System Gwybodaeth Archifol Agored (OAIS) – OAIS (ISO 14721). I sicrhau cydymffurfiad effeithiol a dichonadwy, mae’n bwriadu mabwysiadu pecyn archifau digidol sy’n bodloni safonau’r diwydiant, wedi’i gynhyrchu gan Preservica, fel rhan o’i blatfform data presennol. Bydd hyn yn sicrhau cydymffurfiad â llifoedd gwaith OAIS, bod cynnwys digidol yn cael ei ddiogelu, a bod y cyhoedd yn gallu cyrchu cofnodion digidol.
Er mwyn sicrhau bod derbynion digidol yn cael eu derbyn a’u hymgorffori yn y system hon mor effeithlon â phosibl, ac mewn modd cynaliadwy sy’n cymryd lefelau staffio i ystyriaeth, mae CBHC wedi creu canllawiau ar gyfer archifau digidol. Mae’r rhain yn nodi sut y dylai cynhyrchwyr data yn y sector sy’n bwriadu rhoi cofnodion ar adnau yn CHC drefnu, disgrifio a fformatio archifau archaeolegol digidol. Bwriedir i’r canllawiau gael eu defnyddio o ddechrau prosiect, ac fe’u cynhwysir fel atodiad i Safonau Cenedlaethol Cymru ar gyfer Casglu ac Adneuo Archifau Archaeolegol a gyhoeddir maes o law. Cânt eu lledaenu hefyd drwy’r drefn caniatâd cynllunio.
Bydd y sgwrs yn amlinellu gofynion y model cyfeiriol OAIS ac yn dangos sut y mae CBHC yn gweithredu i gydymffurfio ag ef. Bydd yn egluro’r gofynion cyffredinol yn y canllawiau yn y cyd-destun hwn, gan roi pwyslais ar yr angen am ddata wedi’u strwythuro’n dda a metadata disgrifiadol digonol i ganiatáu ar gyfer cadwraeth ddigidol ac, yn bwysicaf oll, gallu defnyddwyr data i gyrchu a defnyddio’r archif.
The World’s Most Influential Cities 2014 By ForbesJack ponting
Checkout here world's most influential cities 2014 by Forbes and keep loving London. London has topped again in Forbes list of the world's most influential cities after the top 20 global destination cities in 2014.
Novozymes: Customs Compliance and Leading Practicesalgusta2
Novozymes (NZ) is a biotechnology company with a global supply base. NZ currently has major trade relations with Denmark, China, and Brazil; to name few. Jack Haller, Logistics Manager, outsources the import process to logistic service providers (LSPs). In the past, NZ’s former global freight forwarder acted as customs broker for NZ’s LSPs. Changes in the global freight forwarder’s business model lead to difficulties in the import process, including delays and increased costs; therefore, NZ terminated the contract. Presently, NZ collaborates with three LSP’s and they are responsible for clearing their own freight through customs. This has prompted Jack Haller to request information on customs compliance and leading practices among various industries.
Process Map
First, we developed a standardized process map of the import process to increase visibility of import process. This was accomplished through interviews with the three LSP’s. Thereby, it became clear that this process includes several entities such as the shipper, freight forwarder, customs brokers and U.S. Customs and Border Protection (CBP). The process further implies complex interaction between these entities, which increases its vulnerability to risks – e.g. delays or penalty fees.
Cost Drivers
Second, we created a guide to cost drivers for the customs compliance process to enhance cost transparency. This was done through research and interviews with the LSPs. Thereby, it was found that the customs compliance process is driven by three main costs, which are charged by the U.S. CBP:
(1) Harbor Maintenance Fee, (2) Merchandise Processing Fee, (3) Import Duty Rate.
Leading Practices
Third, we conducted interviews with SCRC companies to understand the leading practices of the customs compliance process. The main areas of focus were:
• What resources do companies require to manage the customs compliance process, both internally and externally?
• How do companies manage the customs compliance process?
• What metrics do companies use to measure the customs compliance process?
• How do companies stay knowledgeable about the customs compliance process?
Findings
• Externally, companies utilize an average of 3 outside customs brokers. These companies reported that they try to limit the number of customs brokers that they use in order to mitigate risk.
• Internally, 100% of respondents have an average of 8 staff members that are solely dedicated to the customs process. In addition, respondents utilize an average of 2 in-house customs brokers.
• Additionally, 85.7% of respondents have metrics in place; however, 50.0% of companies with metrics admit that they need more and are in the process of investigating. The remaining 50.0% have 26+ metrics that they use only for the customs process.
• Companies stay knowledgeable through C-TPAT and ISA certifications. Also, through webinars, seminars, annual conferences and professional associations; just t
Ffotograffiaeth Gigapicsel: Louise Barker (CBHC)RCAHMW
A Gigapixel image is one comprising of billions of pixels, enabling you to view detail without the degradation you would see in a normal photograph. Current technology for creating such high-resolution images involves stitching together and rendering a mosaic of digital photographs to create one image - the world’s largest photo to date, that of Mont Blanc, was shot in 2015 and comprises of 70,0000 images and 365 billion pixels, if printed the photo would be 98 metres long and 23 metres high.
The use of Gigapixel photography in heritage is growing and can be undertaken using a standard digital camera and workstation. High-resolution images can be created for landscapes and individual sites as well as documents (e.g. manuscripts and maps). There is also great potential in using these images to create interactive virtual tours.
Spirit Level M-Level ECO
Bamboo spirit level – strong, durable, tough and sustainable
Particularly suitable for sensitive surfaces such as window sills, marble, granite, wood, etc.
Despite being categorized as a “Wood Level”, bamboo is actually grass, not wood
Bamboo is the fastest growing plant on earth, with a tensile strength comparable to steel
The product is available in the following lengths:
M-Level 60 ECO 60 cm (Art-No. 660000)
M-Level 120 ECO 120 cm (Art-No. 660010)
És una llista de la música que escoltava abans o ara. També inclueix una mica de teoria i els cantants alguns del que he escoltat o els alguns famosos o que són bons en el seu estil.
La Guia Sonora del Prat va néixer el 1998, a partir de la col·laboració de l'Associació de música La Clau, l'estudi de so Zero DB i La Capsa. Aquesta publicació va ser una revista-catàleg-cd que volia donar a conèixer els agents musicals de la ciutat, en un moment àlgid quant a bandes i iniciatives musicals al Prat.
L'any 2013 el concepte del projecte evoluciona i s'amplia. Aquesta vegada transformat en format blog amb la col·laboració de músics de la ciutat, amb un objectiu divulgatiu i de difusió de les músiques locals així com a espai repositori i de documentació actualitzada. Allà s'hi podia trobar tota la història i enllaços a les músiques, vídeos i imatges dels grups, cantautores i creadores sonores de la ciutat. Es van fer una trentena de publicacions, entre les quals es trobaven bandes ja desaparegudes o d'altres que es trobaven en el seu punt àlgid. Per citar alguns exemples, aquestes anaven des de "Turistas" o "Rumba Brava" fins a la "La Sombra del Átomo" o "Xavi Alias".
El 2020 es comença a preparar la nova Guia Sonora treballant juntament amb l'estudi de disseny del pratenc Dani Tamayo, Vera-Tamayo, per tal d’actualitzar la imatge i fer-la més atractiva i funcional. Al mateix temps, hem revisat i actualitzat els antics arxius fent un treball de recerca i documentació i contactant amb músics i grups de la ciutat per tal d'estrenar la nova etapa amb cinquanta referències i amb l'objectiu d'ampliar-la periòdicament amb nous grups i projectes d'ara en endavant.
Canllawiau CBHC ar gyfer Archifau Archaeolegol Digidol – Ymagwedd Gynaliadwy ...RCAHMW
Cofnod Henebion Cenedlaethol (CHC) CBHC yw archif cyhoeddus Cymru o gofnodion yn ymwneud â’r amgylchedd hanesyddol, a dyma’r cartref cenedlaethol ar gyfer archifau archaeolegol digidol. Yn unol â hyn, mae wrthi’n datblygu ei gyfleusterau a gweithdrefnau archifo digidol i gydymffurfio â safonau rhyngwladol, sef model cyfeiriol y System Gwybodaeth Archifol Agored (OAIS) – OAIS (ISO 14721). I sicrhau cydymffurfiad effeithiol a dichonadwy, mae’n bwriadu mabwysiadu pecyn archifau digidol sy’n bodloni safonau’r diwydiant, wedi’i gynhyrchu gan Preservica, fel rhan o’i blatfform data presennol. Bydd hyn yn sicrhau cydymffurfiad â llifoedd gwaith OAIS, bod cynnwys digidol yn cael ei ddiogelu, a bod y cyhoedd yn gallu cyrchu cofnodion digidol.
Er mwyn sicrhau bod derbynion digidol yn cael eu derbyn a’u hymgorffori yn y system hon mor effeithlon â phosibl, ac mewn modd cynaliadwy sy’n cymryd lefelau staffio i ystyriaeth, mae CBHC wedi creu canllawiau ar gyfer archifau digidol. Mae’r rhain yn nodi sut y dylai cynhyrchwyr data yn y sector sy’n bwriadu rhoi cofnodion ar adnau yn CHC drefnu, disgrifio a fformatio archifau archaeolegol digidol. Bwriedir i’r canllawiau gael eu defnyddio o ddechrau prosiect, ac fe’u cynhwysir fel atodiad i Safonau Cenedlaethol Cymru ar gyfer Casglu ac Adneuo Archifau Archaeolegol a gyhoeddir maes o law. Cânt eu lledaenu hefyd drwy’r drefn caniatâd cynllunio.
Bydd y sgwrs yn amlinellu gofynion y model cyfeiriol OAIS ac yn dangos sut y mae CBHC yn gweithredu i gydymffurfio ag ef. Bydd yn egluro’r gofynion cyffredinol yn y canllawiau yn y cyd-destun hwn, gan roi pwyslais ar yr angen am ddata wedi’u strwythuro’n dda a metadata disgrifiadol digonol i ganiatáu ar gyfer cadwraeth ddigidol ac, yn bwysicaf oll, gallu defnyddwyr data i gyrchu a defnyddio’r archif.
The World’s Most Influential Cities 2014 By ForbesJack ponting
Checkout here world's most influential cities 2014 by Forbes and keep loving London. London has topped again in Forbes list of the world's most influential cities after the top 20 global destination cities in 2014.
Novozymes: Customs Compliance and Leading Practicesalgusta2
Novozymes (NZ) is a biotechnology company with a global supply base. NZ currently has major trade relations with Denmark, China, and Brazil; to name few. Jack Haller, Logistics Manager, outsources the import process to logistic service providers (LSPs). In the past, NZ’s former global freight forwarder acted as customs broker for NZ’s LSPs. Changes in the global freight forwarder’s business model lead to difficulties in the import process, including delays and increased costs; therefore, NZ terminated the contract. Presently, NZ collaborates with three LSP’s and they are responsible for clearing their own freight through customs. This has prompted Jack Haller to request information on customs compliance and leading practices among various industries.
Process Map
First, we developed a standardized process map of the import process to increase visibility of import process. This was accomplished through interviews with the three LSP’s. Thereby, it became clear that this process includes several entities such as the shipper, freight forwarder, customs brokers and U.S. Customs and Border Protection (CBP). The process further implies complex interaction between these entities, which increases its vulnerability to risks – e.g. delays or penalty fees.
Cost Drivers
Second, we created a guide to cost drivers for the customs compliance process to enhance cost transparency. This was done through research and interviews with the LSPs. Thereby, it was found that the customs compliance process is driven by three main costs, which are charged by the U.S. CBP:
(1) Harbor Maintenance Fee, (2) Merchandise Processing Fee, (3) Import Duty Rate.
Leading Practices
Third, we conducted interviews with SCRC companies to understand the leading practices of the customs compliance process. The main areas of focus were:
• What resources do companies require to manage the customs compliance process, both internally and externally?
• How do companies manage the customs compliance process?
• What metrics do companies use to measure the customs compliance process?
• How do companies stay knowledgeable about the customs compliance process?
Findings
• Externally, companies utilize an average of 3 outside customs brokers. These companies reported that they try to limit the number of customs brokers that they use in order to mitigate risk.
• Internally, 100% of respondents have an average of 8 staff members that are solely dedicated to the customs process. In addition, respondents utilize an average of 2 in-house customs brokers.
• Additionally, 85.7% of respondents have metrics in place; however, 50.0% of companies with metrics admit that they need more and are in the process of investigating. The remaining 50.0% have 26+ metrics that they use only for the customs process.
• Companies stay knowledgeable through C-TPAT and ISA certifications. Also, through webinars, seminars, annual conferences and professional associations; just t
Ffotograffiaeth Gigapicsel: Louise Barker (CBHC)RCAHMW
A Gigapixel image is one comprising of billions of pixels, enabling you to view detail without the degradation you would see in a normal photograph. Current technology for creating such high-resolution images involves stitching together and rendering a mosaic of digital photographs to create one image - the world’s largest photo to date, that of Mont Blanc, was shot in 2015 and comprises of 70,0000 images and 365 billion pixels, if printed the photo would be 98 metres long and 23 metres high.
The use of Gigapixel photography in heritage is growing and can be undertaken using a standard digital camera and workstation. High-resolution images can be created for landscapes and individual sites as well as documents (e.g. manuscripts and maps). There is also great potential in using these images to create interactive virtual tours.
Spirit Level M-Level ECO
Bamboo spirit level – strong, durable, tough and sustainable
Particularly suitable for sensitive surfaces such as window sills, marble, granite, wood, etc.
Despite being categorized as a “Wood Level”, bamboo is actually grass, not wood
Bamboo is the fastest growing plant on earth, with a tensile strength comparable to steel
The product is available in the following lengths:
M-Level 60 ECO 60 cm (Art-No. 660000)
M-Level 120 ECO 120 cm (Art-No. 660010)
És una llista de la música que escoltava abans o ara. També inclueix una mica de teoria i els cantants alguns del que he escoltat o els alguns famosos o que són bons en el seu estil.
La Guia Sonora del Prat va néixer el 1998, a partir de la col·laboració de l'Associació de música La Clau, l'estudi de so Zero DB i La Capsa. Aquesta publicació va ser una revista-catàleg-cd que volia donar a conèixer els agents musicals de la ciutat, en un moment àlgid quant a bandes i iniciatives musicals al Prat.
L'any 2013 el concepte del projecte evoluciona i s'amplia. Aquesta vegada transformat en format blog amb la col·laboració de músics de la ciutat, amb un objectiu divulgatiu i de difusió de les músiques locals així com a espai repositori i de documentació actualitzada. Allà s'hi podia trobar tota la història i enllaços a les músiques, vídeos i imatges dels grups, cantautores i creadores sonores de la ciutat. Es van fer una trentena de publicacions, entre les quals es trobaven bandes ja desaparegudes o d'altres que es trobaven en el seu punt àlgid. Per citar alguns exemples, aquestes anaven des de "Turistas" o "Rumba Brava" fins a la "La Sombra del Átomo" o "Xavi Alias".
El 2020 es comença a preparar la nova Guia Sonora treballant juntament amb l'estudi de disseny del pratenc Dani Tamayo, Vera-Tamayo, per tal d’actualitzar la imatge i fer-la més atractiva i funcional. Al mateix temps, hem revisat i actualitzat els antics arxius fent un treball de recerca i documentació i contactant amb músics i grups de la ciutat per tal d'estrenar la nova etapa amb cinquanta referències i amb l'objectiu d'ampliar-la periòdicament amb nous grups i projectes d'ara en endavant.
El diumenge 30 de març de 2014 a les 19 h, al Teatre-Auditori Sant Cugat del
Vallès, se celebrarà el setè concert “Música per a la solidaritat”. Aquest concert, de
caràcter benèfic, organitzat pel Rotary Club de Sant Cugat del Vallès, té la finalitat
de contribuir a ajudar i a potenciar entitats culturals i humanitàries de la nostra
ciutat.
“Música per a la solidaritat”, té caràcter anual i la seva interpretació va a càrrec,
aquest any, de dos conjunts musicals de la nostra ciutat: La Porta dels Somnis i
els Incombustibles. Els diners obtinguts del concert es destinen, en cada edició,
a una entitat humanitària local.
En aquesta 7a edició, es destinaran a la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí-
Valldoreix pel seu programa de Lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
Guia de novetats en coneixements, literatura i música a la biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat durant el període de Juliol del 2016 a Desembre de 2016
1. ARTICLE SOBRE LA INTEGRACIÓ SOCIAL DELS PUNKS
Introducció
Pel que fa a l’article a tractar, el nostre grup hem escollit aquesta temàtica ja
que, és un tema que a les tres ens interessa molt i a més a més perquè ens va
agradar molt la conferència del passat divendres dia vuit de Novembre de
2013, sobre els projectes de fotografia d’en Pau Coll, de la qual hem tret el
següent article que explicarem, ja que pensem que ens pot treure molt profit pel
que fa a l’àmbit de la nostra carrera.
Tenen una pàgina web, que és la següent: http://www.ruidophoto.com/photo/ ,
on es destaquen tots els projectes realitzats fins ara. Aquesta pàgina
s’anomena “RUIDO Photo”, que és una organització integrada per fotògrafs,
periodistes i dissenyadors, que entenen el documentalisme com una eina de
reflexió i transformació social. És una plataforma des d’on es pot exercir un
documentalisme independent amb fort contingut social i compromís social.
„‟RUIDO Photo‟‟ es centra sobre tot en tres temàtiques en les seves fotografies:
migració, conflictes i violència.
Porten des de 2004 ideant molts projectes on fomenten la participació, el debat
i la sensibilització sobre temes relacionats amb els drets humans. Tot això ho
van a través de formes innovadores com la fotografia, vídeos, llibres, llargs
metratges, blocs, etc. I, debatent quin projecte agafar d’ell, ens hem decidit pel
reportatge de “Kuidado ke muerden”, que és un taller de fotografia participativa
amb punks de L’Habana.
Què és el projecte punk?
El projecte punk va sorgir de la idea d’evitar els estereotips marcats sobre
Cuba. Molta gent al imaginar-se aquest indret s’imagina la típica imatge de
platges paradisíaques, el ron de beguda característica o els “puros de
l’Havana”. Però la realitat és molt diferent.
El projecte pretén donar una visió més honesta sobre l’entorn quotidià de la illa.
2. De la mà de Marcos, Alberto, Urraka, Jakelin, Ivalu, Oliver, Didie o Taquechi
cubans de tota la vida, podem conèixer el seu dia a dia, les seves alegries, i les
seves penúries, entre altres.
Els protagonistes són punks i van aprendre a utilitzar les noves tecnologies i
plasmar a través de la fotografia el seu propi món, és a dir, la realitat més
propera que els envolta.
Les fotografies fetes ens mostren una nova tendència social i cultural emergent
i com han de conviure amb els rols socials preestablerts.
Les històries i vivències personals a través la fotografia tenen més rellevància
que no pas el contingut estètic de la pròpia fotografia en sí, ja que és a través
d’aquest medi que per primer cop, els protagonistes poden manifestar els seus
desitjos i inquietuds i mostrar-nos la realitat quotidiana de Cuba.
A través d’aquest reportatge fotogràfic podem anar observant com la realitat
social del país presenta moltes desigualtats i la presència d’una diferenciada
jerarquització social cada cop més significativa.
Els orígens d’aquests punks
El moviment punk cubà començà a finals dels anys vuitanta, però a causa dels
pocs recursos de les primeres bandes no van aparèixer fins als anys noranta.
En 1991, en Gil va formar el seu grup de música “Rotura”, però la banda no va
resistir a causa de problemes interns que van provocar la desintegració del
grup en el 1993. També en el 1991 l’Abel va formar el grup de “Futuro muerto”,
una banda que va durar molt poc. Un any més tard l’Abel ja va començar amb
un altre projecte: “Detenidos”, una de les bandes més radicals.
Eren temps difícils per a l’illa i la caiguda dels socialistes va significar un fort
revés per a l’economia de Cuba, això va repercutir a la vida quotidiana. Aquests
tres grups van crear una altra manera de veure la realitat i que, les seves
principals referències musicals provenien del País Basc, de l’Estat espanyol i
de Gran Bretanya.
3. Els grups “Rotura”, “Futuro muerto” i “Detenidos” van obrir un camí que
seguirien altres. A mitjans del 1994 van aparèixer els grups “VIH” a l’Habana i
“Eskoria” a Santa Clara, probablement la banda més veterana de Cuba.
Actualment el moviment manté part de les seves arrels. Els músics s’han fet
grans i tenen activitats més corrents. L’Alexis (El Urraka) treballa de mecànic i a
la vegada es fa càrrec del seu germà Takechi. En Markitos va deixar la banda
“VIH” i treballa fent tatuatges i gràcies això té una família. En Didie treballa en
la construcció i juntament amb la Yadira tenen dos fills. L’Alejandro toca la
bateria en dos grups de “Heavy metal’’, “Eskape” i “Combat Noise”. L’Anaís
(mànager d’“Eskoria”), és advocada i l’Ernest (fundador d’“Akupunktura” i ex
integrant d’“Eskoria”) informàtic.
Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de
sociologia,
artistes i músics formen
l’escena punk actual. “Eskoria”,
“Akupunktura”, “Arrabio”, “Limalla”, “Gatillo”, “Chispaitren” i “Albatros” són les
bandes de música més destacades.
Els assaigs es fan en cases particulars, garatges o en espais cedits per
associacions culturals. Es realitzen deu festivals de rock a l’any i els punks
participen en dos: Rockasol i Ciudad Metal. En aquests festivals els punks es
reuneixen, sempre que l’economia els hi permeti.
Fotografies
Finalment, les persones punks, com ja sabem la majoria de la societat, es
caracteritzen per un cabell diferent al nostre, que en aquest cas seria en forma
de “punxa”, i la roba d’un estil de rock, o més hippies, seria una barreja entre
aquests dos estils.
En aquest article, tal com hem dit abans, està extret d’una pàgina web
anomenada “RUIDO PHOTO” i hem escollit el reportatge que tracta sobre els
punks. De la qual cosa, hem pogut extreure unes fotografies que ens han
semblat més importants i més significatives, que reflexa molt la vida d’aquestes
persones a l’Habana, i les seves condicions de vida.
4. Hem destacat exactament tres fotografies importants. La primera, mostrada a
continuació, reflexa les condicions de vida d’aquestes persones, és a dir, com
viuen el dia a dia, i com són les seves cases.
5. Pel que fa a la segona fotografia, aquestes persones són molt caracteritzades a
més a més per la seva forma de vestir i pentinar-se, també per la quantitat de
tatuatges que tenen al cos. I cadascun dels tatuatges signifiquen sempre algun
significat per a ells. Per això hem destacat també aquesta fotografia, pel fet que
es reflexa molt bé els tipus de tatuatges que solen portar normalment.
6. Per últim, i no menys important, la tercera fotografia tracta sobre la família, i de
que cada família és un món diferent, però, si una família és de punks, llavors la
majoria dels membres d’ella també ho seran, ja que ja neixen ensenyats a
partir dels seus pares. Com es pot veure a la següent fotografia, apareixen
quatre membres de la família, on dos d’ells són els fills i es veu clarament que
són punks, i, els altres dos són els pares, també amb un estil “punky”.
Fotografies extretes de:
http://www.ruidophoto.com/photo/wpcontent/uploads/2012/12/sondelpunk/index.html
http://www.ruidophoto.com/photo/galerias/kemuerden/index.html.