5. Llegenda d'origen indú que explica l'aparició
de l'arròs
El déu Shiva va veure que la gent
passava fam .Meditant sobre aquesta
qüestió i com resoldrer-la, va conèixer
la jove i bellíssima deessa Rethna-
Dumila i es va enamorar d’ella i li va
demanar, pel gènere humà un aliment
que les persones no es cansessin de
menjar-ne un dia i un altre dia.
Aleshores Rethna Dumila, ajuntà les
mans, palmell contra palmell, davant el
seu front, tancà els ulls i començà a
cantar, en veu baixa, s’aturava,
respirava profundament i tornava a
cantar Llavors, del melic de Rethna
Dumila començaven a sorgir uns grans
Eren grans d’arròs.
6. Rethna-Dumila entregà els grans a
Shiva i li va dir: «Té, done’ls a les
persones, que els sembrin i tindran
aliment per a tota la vida». Shiva va
lliurar els grans als homes i a les
dones. De llavors ençà, l’arròs, el do
dels déus orientals ha alimentat a
moltes persones
8. En català, com també en la major part de llengües
europees, el nom de l'arròs prové de l'àrab ar-ruzz, i
segons alguns autors aquesta vindria d'un mot indi. Així
la similitud amb altres llengües és prou evident: riz en
francès ; riso en italià; arroz en basc, portuguès, gallec i
espanyol; Reis (pronunciat "rais") en alemany; rice en
anglès, etc.
12. Al Japó, a part de bullit, constitueix
un dels ingredients essencials del
sushi i dels pastissets mochi. Hi
distingeixen entre l'arròs del matí, el
del migdia i el del vespre.
27. A Catalunya l'arròs es conrea a l'Empordà i al
Delta de l'Ebre. Al País Valencià a l'Albufera de València i
a Mallorca a Sa Pobla (a l'Albufera).
28. L'arròs és utilitzat ens els casaments per
llançar-lo als recent casats en sortir de les
noces. Aquest ritu té l'origen en la creença
que el llançament de fruits de la terra
propicien una bona fertilitat.
