1. Lucas Pajon
Aaron Macias
Imad El Arguiougui i
Walid Dahmani.

2. Hi havia una vegada a l'època dels romans i que no es coneixia
l’aigua, un dia un jove nen va dir:-Què és allò que cau del cel?
I resulta que era aigua.- Mireu mireu! va cridar el nen. Els
romans van anar a un riu a banyar-se. El nen va veure com
una aleta de sirena,la va tocar i va veure que no passava res .La
sirena,al notar que li tocaven l` aleta,va saltar i va espantar al nen.
Alui va sortir pitant, va cridar al seu pare perquè enviés l'exèrcit
per investigar les aigües. Els soldats van caure a l’aigua, però tot
estava sec perquè les sirenes es van emportar tota l’aigua a la seva
cova. L’Alui es pensava que estava somiant, es va intentar
despertar però no podia perquè era realitat i se’n va anar d’ aquell
lloc sense aigua.

4. Nus
L’Alui volia saber que hi havia dins de l’aigua.
Va posar el cap dins i va veure animals. L’Alui
va nedar. Els animals van anar al bar del cranc i
el cranc els va dir :
- Què feu aquí ?
La tortuga els va dir:
-Volem beure un refresc per buscar les sirenes .
El cranc li va dir bona sort. Fins una altra.

6. Desenllaç
Els animals van anar a buscar a les sirenes a la cova i quan van
arribar els animals van dir: - Torneu-nos l’aigua, si us plau!
Però les sirenes no van voler tornar-los l’aigua robada i els animals
van haver de buscar una solució.
Van decidir que la tortuga es disfressés de sirena i així podria
agafar tota l’aigua.
Primer va agafar algues per fer les disfresses i per entrar al
castell. Van fer un forat al castell i van pujar a l’habitació de l’Alui
que estava vigilada per uns guàrdies.

7. Els animals van despistar als guàrdies que vigilaven el
cofre de l’aigua, van agafar el cofre sense que ningú els
veiés i van buidar l’aigua al mar.
Les sirenes, quan van veure que el cofre ja no hi era, es
van enfadar tant que van decidir anar a viure a un
altre oceà.
Des d’aquell dia els animals del mar van viure feliços.